Poble
Villena és la capital de l'Alt Vinalopó, al nord-oest d'Alacant, al costat del límit amb Múrcia. S'assenta a 526 metres d'altitud i compta amb 34.712 habitants. Hi ha constància de poblament des del Paleolític Mitjà, i la ciutat ja existia al segle XI sota dominació musulmana; després de la conquesta cristiana va ser senyoriu i després marquesat, fins que Carles V li va concedir el títol de ciutat el 1525, el seu moment de màxima prosperitat. El 1833 va passar del Regne de Múrcia al de València. L'economia, agrícola fins a l'èxode rural dels seixanta, es basa avui en serveis i indústria del calçat. Domina el conjunt històric el Castell de l'Atalaya, al costat d'un segon castell, esglésies i el museu arqueològic José María Soler; destaquen les seves festes de Moros i Cristians.
Monument
El castell de l'Atalaya, o de Villena, s'alça sobre una estribació de la muntanya de San Cristóbal, dominant l'antiga frontera entre Castella i Aragó; declarat Monument Historicoartístic el 1931, el van construir els àrabs no més tard del segle XII, ja que fonts àrabs de 1172 ja l'esmenten. Va ser plaça forta musulmana que les tropes de Jaume I van assetjar tres vegades abans de prendre-la, el 1240, amb un exèrcit calatrau i almogàvers al comandament de Ruy Pérez Ponce de León. Va passar després a l'infant Manuel de Castella i al seu fill, l'escriptor don Juan Manuel, casat amb la infanta Constança d'Aragó. El segon marquès de Villena, Juan Pacheco, va afegir el segon llenç de muralla i nous pisos a la torre, i així la fortalesa es va convertir en castell-palau.
Curiositat
Els castells de l'Atalaya de Villena i de Biar comparteixen voltes nervades almohades de finals del segle XII, entre les més antigues d'Espanya i del Magrib en construccions militars. La torre de l'homenatge de l'Atalaya, element més característic del castell villenenc, es va alçar en els seus dos primers cossos amb la tècnica almohade del tàpia i es va completar al segle XV per ordre de Juan Pacheco. La seva volta del primer pis fa uns set per set metres i forma una estrella de vuit puntes amb arcs de ferradura; la del segon pis suma onze nervis similars. El castell es documenta ja el 1172; totes dues fortaleses van patir danys durant la Guerra del Francès, a mans del mariscal Suchet, i l'Atalaya va ser restaurada el 1958 i el 2000.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Villena es celebren del 5 al 9 de setembre en honor a la Virgen de las Virtudes, patrona de la ciutat, i estan declarades Fiesta de Interés Turístico Nacional (la distinció espanyola de festa d'interès turístic nacional); hi participen prop de quinze mil festers repartits en catorze comparses, set del bàndol moro i set del cristià. El seu origen es remunta al 1474, quan la Virgen va ser proclamada patrona, i al 1490, any en què es va construir el santuari on es venera, a cinc quilòmetres de la ciutat. L'element militar, amb la desfilada de l'Entrada, es va incorporar al segle XVII, i la representació històrica de moros i cristians, amb ambaixades escrites entre 1810 i 1815, no s'hi va sumar fins al primer terç del segle XIX. Una peculiaritat local és que es manté la figura de la Mahoma durant les ambaixades.
Monument
Museu de Villena fundat el 1967, que acull el Tresor de Villena, un dels conjunts d'orfebreria prehistòrica més importants d'Europa, i ofereix un recorregut històric de la comarca des del paleolític fins al segle XX.
Monument
Església arxiprestal situada a la plaza de Santiago de Villena (Alacant), un dels conjunts goticorenaixentistes més importants de la Comunitat Valenciana i model de l'escola del gòtic valencià. Es va començar a aixecar al segle XIV sobre un temple anterior més reduït, però el seu aspecte actual correspon a l'ampliació iniciada cap al 1492 amb el patronatge de la família Medina i conclosa cap al 1510, i a les reformes renaixentistes del segle XVI, amb la porta de la sagristia i la pica baptismal atribuïdes a Jacobo Florentino i Jerónimo Quijano. Les seves tres naus amb columnes salomòniques, inspirades en les llotges de València i Mallorca, van servir alhora de model a la catedral d'Oriola. Entre 1576 i 1581 el compositor Ambrosio Cotes va ser mestre de capella del temple.
Curiositat
El tresor de Villena és una de les troballes àuries més importants de l'edat del bronze europea: 59 objectes d'or, plata, ferro i ambre que sumen gairebé deu quilos, el conjunt de vaixella àuria més important d'Espanya i el segon d'Europa després del de les Tombes Reials de Micenes. Les seves peces de ferro, aleshores considerades metall preciós, estan entre les més antigues trobades a Espanya. El va descobrir el 1963 l'arqueòleg villener José María Soler García, i des de llavors es conserva al Museu Arqueològic de Villena. La matinada del 27 d'agost de 2026 va patir un robatori en què es van sostreure gran part de les peces d'or, mentre la plata i altres elements van romandre al museu.
Monument
El santuari de Nuestra Señora de las Virtudes, declarat Conjunto Histórico-Artístico (categoria de protecció patrimonial historicoartística) el 1976, s'alça al costat d'una antiga llacuna avui assecada, prop de la Fuente del Chopo, a uns cinc quilòmetres de Villena. Va tenir origen en una ermita de finals del segle XIV, de la qual queden restes a la cripta; la tradició explica que els veïns hi van fugir de la pesta i van proclamar la Virgen de las Virtudes nova patrona, tot i que el primer document conservat data de 1490. Més tard el van ocupar monjos agustins, tot i que l'edifici va continuar sent municipal. S'hi accedeix per una portalada renaixentista de dos cossos, amb arc de mig punt entre columnes i una fornícula avenerada amb la imatge de la Verge, en pedra amb garlandes i medallons. L'església, de tres naus, conserva un cambril barroc del segle XVIII al costat de l'altar i voltes de creueria sobre pilars.
Natura
Ruta verda de 15 quilòmetres que uneix el santuari de las Virtudes de Villena amb Biar, sobre el traçat d'una antiga via que connectava Muro de Alcoy amb Cieza.
Monument
Museu instal·lat a la Casa del Festero, en una mansió del segle XIX de la família Selva, dedicat a la història de les festes de Moros i Cristians de Villena des del segle XIX.
Monument
Església de Villena situada al costat del castell, a l'emplaçament on probablement s'alçava una mesquita durant l'època musulmana. El temple actual, conegut també com a església del Rabal, es va aixecar al segle XVI en estil gòtic valencià, amb una sola nau que sembla convertir-se en tres en perforar-se els contraforts interiors i una capçalera poligonal sense girola. La seva torre, exempta en dues terceres parts del perímetre, s'equipara a la de la veïna església de Santiago, i una de les seves campanes, l'anomenada Campanica de la Virgen, procedeix de l'antiga Torre del Orejón. El 1575 encara estava en obres i situada extramurs de la vila. Incendiada durant la Guerra Civil espanyola, el seu presbiteri va ser reconstruït el 1948 simulant una volta de creueria.
Monument
El Palau Municipal de Villena és un edifici renaixentista situat al costat de la plaça de Santiago. El va construir Pedro de Medina a principis del segle XVI com a residència dels beneficiats magistrals del temple de Santiago, amb traça atribuïda a l'escultor Jacobo Florentino, col·laborador de Miguel Ángel a Florència. El 1576 el capítol eclesiàstic el va vendre a l'ajuntament, que el va destinar a oficines municipals; el 1707 l'arquitecte Cosme Carreras va afegir elements barrocs en una finestra, i el 1963 es va ampliar la façana superior amb un tercer pis. Declarat Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni per a monuments historicoartístics) el 1968, conserva un pati interior de doble galeria amb arcs carpanells sobre columnes toscanes. Avui alberga oficines municipals; fins al 2019 va acollir el Museu Arqueològic, traslladat després al MUVI.
Monument
El teatre Chapí es troba al carrer Luciano López Ferrer de Villena (Alacant) i està dedicat al compositor villener Ruperto Chapí; es va inaugurar el 1925 i és un dels teatres més actius de la Comunitat Valenciana. Els seus antecedents es remunten a la capella de l'antic Hospital de la Concepción, habilitada com a teatre des de 1838, i al Teatre-Circ Chapí, construït en fusta i inaugurat el 1885, que va funcionar fins a la seva demolició el 1908. El projecte de l'edifici actual es va iniciar el 1914 amb l'arquitecte José María Manuel Cortina, que el va abandonar el 1919 per dificultats econòmiques; la façana final és de caràcter eclèctic proper al classicisme, mentre que les façanes laterals conserven el modernisme valencià de vessants neomudèjars del seu primer projecte.
Natura
El Paraje de Las Cruces es troba als contraforts de la sierra de la Villa, a Villena (Alacant), a uns 550 metres d'altitud. Pren el nom de les tres creus que encara es conserven d'una antiga ermita, documentada des de 1780 amb diversos noms -de Las Cruces, del Santo Sepulcro i de San Crispín- i enderrocada als anys setanta pel seu estat de ruïna; en ella es guardaven els passos de Setmana Santa, i la seva imatge titular de San Crispín, patró dels sabaters, es va traslladar al Santuari de Las Virtudes. Davant l'ermita finalitzava el Vía Crucis que ascendia des de la calle del Calvario. Cobert de pi blanc i savines, el paratge ofereix des del seu mirador una panoràmica de la ciutat presidida pel Castell de l'Atalaya.
Curiositat
Villena va ser bressol del compositor Ruperto Chapí, nascut el 27 de març de 1851, en honor del qual se celebra un certamen musical per a joves intèrprets i s'ha anomenat el teatre municipal. Amb només nou anys va entrar a la banda Música Nueva, actual banda municipal de Villena, de la qual va arribar a ser director amb tot just quinze; va ser molt sol·licitat per compondre música per a les festes de Moros i Cristians de Villena i localitats veïnes. Entre les seves obres més conegudes hi ha les sarsueles La tempestad (1882), La bruja (1887), El rey que rabió (1891), El tambor de granaderos (1896), La Revoltosa (1897) i La patria chica (1907). Des de 2003 les seves restes descansen al Panteó d'Il·lustres del cementiri municipal de Villena, on també hi ha un monument dedicat a ell.
Activitat
La Fiesta del Medievo de Villena és una celebració cultural i festiva de temàtica medieval a la comarca de l'Alt Vinalopó, que es desenvolupa el segon cap de setmana de març al casc històric de la ciutat, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), principalment al barri del Rabal i a l'entorn del Castell de l'Atalaya, amb mercats artesanals, recreacions històriques i espectacles ambientats en l'edat mitjana. El model actual va arrencar el 2002 amb el primer Mercat Medieval, impulsat per veïns del Rabal per revitalitzar aquest barri d'origen medieval i andalusí. Amb els anys va anar ampliant la seva programació fins a convertir-se en les Fiestas del Medievo, reconegudes Fiesta de Interés Turístico Provincial (títol turístic oficial d'àmbit provincial) el 2014 i Autonómico (d'àmbit autonòmic) per la Generalitat Valenciana el 2020.
Monument
Església de Villena que articula l'expansió urbana nord de la ciutat, vora un col·legi salesià.
Monument
Escola alcorànica que va funcionar a Villena cap a l'any 1200, refugi de destacats professors de retòrica fugits de la persecució almoràvit, entre ells el giennense Mohamad ben Ahmad ben Hassan, que va ser un dels seus mestres.
Natura
Tres microreserves de flora protegeixen espècies vegetals rares al terme de Villena: Cabecicos de Villena (1994), Cueva del Lagrimal (1994) i Miramontes (2002). La de Cabecicos de Villena, prop del Cabezo Redondo, ocupa 2,39 hectàrees de matolls gipsòfils, únics capaços de suportar l'ambient estressant dels guixos, amb temperatures estivals elevades i fortes gelades hivernals; protegeix plantes prioritàries com la saboneta, la bleda de salobrar, la sajolida borda i l'herniària dels guixos, a més d'una zona de vegetació estepària amb artemísies d'origen iranoturanià que floreix amb anuals gipsícoles a la primavera.
Natura
Màxima alçada de la Sierra de Salinas, formació calcària del Cretaci Inferior que s'estén uns 15 quilòmetres com a anticlinal del sistema prebètic i fa de frontera entre el nord de la Regió de Múrcia i les comarques de l'Alt i el Mitjà Vinalopó. El Pico de la Capilla, de 1238 metres i vèrtex geodèsic de segon ordre, assenyala el punt on convergeixen els termes de Villena, Pinoso i Yecla. Pel vessant nord, el que correspon a Villena, una carretera s'endinsa a la serra entre plantes endèmiques, coves i grutes com la del Lagrimal, al costat de miradors i antigues cases de colons; pel sud discorren senders i camins de pasturatge que pugen fins al cim, des d'on en dies clars s'albira la mar Mediterrània.
Curiositat
L'horta de Villena conserva zones humides on viu el fartet (Aphanius iberus), un peix molt escàs que, segons l'article del municipi, només es troba al Marroc i el sud-est d'Espanya. És un peix de cos petit que rarament supera els cinc centímetres de longitud, catalogat en perill d'extinció i considerat una de les espècies de vertebrats ibèrics amb més risc. Tolera aigües somes i de corrent lent amb àmplies variacions de salinitat, temperatura i acidesa, qualitat que li permet sobreviure en els bassals i séquies de l'horta.
Curiositat
El 17 de gener de 1957 es van registrar a Villena -24,0 °C, la temperatura més baixa mai registrada oficialment a la Comunitat Valenciana.
Curiositat
El 13 d'agost de 1172 el califa almohade Yusuf I va acampar al costat del castell de Villena de camí cap a Múrcia. Concretament, la crònica situa l'episodi en diumenge, quan el califa viatjava des d'Huete fins a la ciutat murciana i va aturar la seva marxa a les immediacions de la fortalesa villenenca.
Activitat
Villena va ser seu el 2009 de la Mostra Internacional de Cinema i Drets Humans; no s'ha pogut confirmar si el festival es manté amb periodicitat anual.
Activitat
La Mare de Déu de les Virtuts és patrona de Villena des de 1474, segons la tradició, quan els veïns van fugir a la Fuente del Chopo durant una epidèmia de pesta i la van proclamar allà «advocada contra la pesta», substituint l'antiga patrona, la Mare de Déu de les Neus, vinculada als odiats marquesos de Villena. Tot i que la data exacta es discuteix, hi ha constància que els veïns van tornar a refugiar-se al mateix lloc durant una altra pesta cap a 1490. En el seu honor es va alçar el santuari de Las Virtudes, a uns 5 quilòmetres de la ciutat, la imatge actual del qual data de 1581. La festa se celebra el 8 de setembre, dins la festa major que s'estén del 4 al 9 de setembre amb moros i cristians.
Fita
El Cabezo Redondo és un jaciment de l'edat del bronze situat en un cabeço a dos quilòmetres de Villena. Lluny de ser un simple llogaret, va ser un veritable centre comarcal habitat entre els anys 1500 i 1100 aC, pertanyent probablement a la cultura argàrica. L'arqueòleg José María Soler el va estudiar de forma sistemàtica des de 1959, després de la troballa de peces d'or, plata i coure; el 1963 va aparèixer el Tesorillo del Cabezo Redondo, avui conservat al Museo Arqueológico de Villena. Les seves cases de pedra i tova, els seus forns i les restes d'orfebreria el vinculen amb el gran tresor auri trobat aquell mateix any a pocs quilòmetres d'allà. Gran part del jaciment es va perdre per les pedreres de guix de la zona; el 2020 es va declarar Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) independent.
Fita
Cap al 1252 Alfons X va lliurar el senyoriu de Villena al seu germà Manuel de Castilla, i d'ell el va heretar el seu fill don Juan Manuel (Escalona, 1282-Córdoba, 1348), nét de Ferran III i un dels principals prosistes medievals en castellà, autor de El conde Lucanor. Va ser simultàniament senyor, duc i príncep de Villena, a més de senyor d'Escalona, Peñafiel, Cuéllar, Elche, Cartagena, Lorca i altres viles, i propietari de Molina de Segura durant 37 anys; va ser també majordom major dels reis Ferran IV i Alfons XI, adelantado mayor d'Andalusia i de Murcia, i tutor del seu nebot Alfons XI durant l'última etapa de la seva minoria d'edat, junt amb altres nobles. Des de Villena va governar així un extens territori fronterer entre Castella i la Corona d'Aragó.
Fita
Carles V va concedir a Villena el títol de ciutat el 1525, quan ja era cap de l'antic marquesat i plaça forta castellana. El privilegi reconeixia el seu pes militar i comercial al corredor que unia la meseta amb el port d'Alacant.
Fita
La llacuna que ocupava el fons del corredor es va dessecar el 1803 mitjançant una xarxa de canals i assarbs, guanyant 1.704 hectàrees de terra cultivable. L'operació va acabar amb les febres palúdiques i amb un aiguamoll del qual només queden fonts i saladars.
Gastronomia
Massa de farina, aigua, oli i abundant all treballada a la paella fins que es desenganxa i queda compacta. Es menja directament de la paella, en rotllana i amb cullera, acompanyada de llonganissa, sardina de bota o raïm, i és plat de colla al camp. S'elabora en grans paelles de mànec llarg anomenades gachamigueras, remenant amb una pala plana: primer es fregeixen els alls, després s'afegeix la farina fins que absorbeix l'oli, i després l'aigua, que es va evaporant mentre la massa es desenganxa del fons, procés que pot durar fins a dues hores. Al final es gira la gacha a l'aire, sencera o en meitats, fins que tots dos costats queden daurats, amb un aspecte semblant al d'una truita de patata.
Gastronomia
Les vinyes del corredor, plantades sobre sòls calcaris per damunt dels cinc-cents metres, s'acullen a la DOP Alacant. Domina el monastrell, que dóna negres estructurats, juntament amb garnatxa tintorera i algunes varietats blanques; diversos cellers obren sala de tast.