Poble
Sax és un municipi de la comarca de l'Alt Vinalopó, a la província d'Alacant, amb uns 10.300 habitants i majoria castellanoparlant. El seu nom prové del llatí saxum, «penyal», per la mola rocosa sobre la qual s'aixeca el castell que dona nom a la vila que va créixer al seu voltant. El poble s'assenta a 473 metres d'altitud, a la cara sud de la Cruz de Sax (528 m), coronada pel castell que defineix el perfil urbà del municipi. Se situa a la vall del riu Vinalopó, una fossa que travessa de sud-oest a nord-est les serres prebètiques, entre la serra de Cabreras a l'oest i les serres de la Peña Rubia i de l'Argueña a l'est. El riu, de cabal escàs, rep diverses rambles i barrancs procedents d'aquestes muntanyes.
Monument
Castell de Sax, fortalesa sobre una roca escarpada a 524 metres d'altitud que domina el poble, el seu casc antic de carrers estrets i la vall del Vinalopó entre Elda i Villena. Les restes més antigues del turó són íberes i romanes, però la fortalesa actual és d'origen andalusí, probablement almohade, del segle XII, reconstruïda al segle XIV sota Don Juan Manuel. L'Orde de Calatrava la va conquerir el 1239 i va passar després al senyoriu de Villena fins que els Reis Catòlics la van incorporar a la Corona el 1480. Conserva dos recintes emmurallats, una torre rectangular de murs de dos metres i un aljub. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), és propietat municipal des de 1980 i avui està restaurada i oberta a la visita.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Sax, de l'1 al 5 de febrer en honor de San Blas, van néixer el 1627 d'un vot veïnal i commemoren la reconquesta del castell per les tropes de Jaume I el 1239; hi participen vuit comparses festeres.
Monument
Església parroquial de Sax, un dels principals edificis patrimonials del municipi juntament amb el castell. És un temple de nau única en forma de creu llatina aixecat al segle XVI, del qual es conserva la volta de creueria tardogòtica que cobreix la nau. Al segle XVIII va rebre un revestiment classicista, amb galeria superior i les capelles de la Comunió i del Pilar. Destaca la seva porta nord, renaixentista, que remet a l'església de Sant Jaume de Villena.
Monument
L'ermita de San Blas de Sax, probablement del segle XIII, va ser durant l'edat mitjana la parròquia de la vila, aixecada sobre el solar de l'antiga mesquita; la seva espadanya barroca es va afegir als segles XVII i XVIII i avui alberga la imatge del sant patró.
Natura
El pinar d'El Plano és una extensa massa de pi que s'estén al nord-oest del nucli urbà de Sax, a la comarca de L'Alt Vinalopó, solcada de camins i de vies pecuàries que avui serveixen de senders per al senderisme i el cicloturisme.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Sax se celebren de l'1 al 5 de febrer en honor a Sant Blai, patró de la vila des de 1627, any en què els veïns de Sax van prometre celebrar la seva festivitat per sempre en agraïment per haver-los alliberat d'una epidèmia de garrotillo (diftèria). La celebració, que commemora la reconquesta de Sax per les tropes de Jaume I el 1239, era en origen un simple acte religiós amb salves d'arcabús i danses, i va anar prenent la seva estructura actual a finals del segle XVIII i principis del XIX; la durada es va ampliar dels tres dies inicials als cinc actuals el 1889. Declarades Fiesta de Interés Turístico Provincial de la Comunidad Valenciana (festa d'interès turístic provincial de la Comunitat Valenciana) el 2013, reuneixen cada any milers de participants en desfilades de comparses i música festera.
Monument
Colònia agrícola del segle XIX a Sax que conserva magatzems, fàbriques, un palau, un teatre i l'ermita de Santa Eulàlia, i funciona com un petit llogaret dins el municipi. Situada a 480 metres d'altitud entre els termes de Sax i Villena, amb el carrer de Salinas com a límit entre tots dos, la seva construcció es va iniciar a finals del segle XIX a l'empara de la llei de colònies de 1868 i dins el marc del socialisme utòpic. Actualment es troba semiabandonada, amb molts dels seus edificis principals en avançat estat de deteriorament. El 19 de febrer de 2016 la Generalitat Valenciana la va declarar Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), després de tràmits iniciats el febrer de 2015.
Monument
El pou de neu de Sax és una construcció del segle XVIII situada a la cara nord de la Peña del Castillo, al costat del riu Vinalopó. S'utilitzava per emmagatzemar neu amb la qual s'abastia de gel el poble durant l'estiu.
Monument
La Torre és un paratge natural del terme de Sax que conserva restes de l'època romana -entre elles una vil·la romana- i de l'època àrab, quan la localitat va quedar sota domini musulmà al segle VIII. Al costat d'aquestes ruïnes s'alcen una casa d'esbarjo i l'ermita de Sant Pancraç.
Curiositat
Josef Torreblanca, nascut a Sax el 1616, va ser rector de l'església de Santa Catalina de Múrcia i comissari del Sant Ofici de la Inquisició. El 1674 va fundar, a casa seva natal, on encara es conserva l'escut familiar al carrer Mayor de Sax, l'Obra Pia dels Torreblanca, destinada a dotar econòmicament les donzelles del seu llinatge perquè poguessin casar-se.
Activitat
El Cabildo de Sax, a la comarca de l'Alt Vinalopó (Alacant), és una assemblea comunitària de tradició medieval que es reuneix el 26 de desembre, oberta a tots els veïns que vulguin participar en la preparació de les festes de moros i cristians en honor de Sant Blai, celebrades al febrer.
Activitat
La festa de Santa Eulalia de Sax, antiga patrona del municipi, se celebra el cap de setmana següent al 12 de febrer a la Colonia de Santa Eulalia, on es conserva la seva imatge; la festa major del poble són els Moros i Cristians de l'1 al 5 de febrer en honor de San Blas, patró des de 1627.
Fita
Sax, Villena i Salinas van pertànyer durant segles al regne de Múrcia i a la corona de Castella. La reorganització territorial liberal les va adscriure el 1836 a la província d'Alacant, cosa que explica que siguin municipis de parla castellana dins el País Valencià.
Fita
La línia Madrid-Alacant, acabada el 1858, va travessar el corredor del Vinalopó i va obrir estació al poble. El tren va treure cap al port el vi, l'espart i la sal, i va portar el carbó que va posar en marxa els primers tallers mecanitzats.
Gastronomia
La rebosteria de forn marca el calendari de l'any: la tonya esponjosa de Pasqua, els rotllos d'anís i aiguardent i els ametllats de Nadal. Es pastaven a casa i es portaven a coure al forn del poble, que els retornava a la tarda.