Poble
El Camp de Mirra és un municipi de l'Alt Vinalopó, al nord-oest d'Alacant, amb 447 habitants (INE 2025), a la vall de Benejama al peu de la serra homònima. Al costat de les restes del Castell d'Almizra es va segellar el 26 de març de 1244 el Tractat d'Almizra entre Jaume I d'Aragó i Alfons X el Savi, que va fixar el límit meridional del regne de València i que el poble commemora cada any. El seu nom, d'origen àrab i controvertit, es va deformar per etimologia popular a partir d'Almizra fins a donar «el camp», amb què es va conèixer fins que el 1849 es va oficialitzar Campo de Mirra. El nucli, de cases baixes i carrers amplis, s'estén entre la vega de regadiu i el turó de Sant Bernabé, amb la serra de Benejama, de 982 metres, al nord.
Monument
El petròglif de Les Graelletes és un conjunt de gravats rupestres situat al terme d'El Camp de Mirra, datat amb certa seguretat en l'edat del bronze, encara que alguns motius podrien ser anteriors. Deu el seu nom al seu traçat reticular, que recorda una graella (graelletes, petites graelles en valencià). Entre els seus motius destaca un laberint, un disseny molt poc freqüent en l'art rupestre peninsular fora de Galícia, la qual cosa converteix aquest jaciment en una referència singular dins dels petròglifs de l'àrea mediterrània.
Curiositat
El Tractat d'Almisserà, signat el 26 de març de 1244 entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella, va fixar els límits del regne de València i es commemora cada any a El Camp de Mirra. El van acordar Jaume I d'Aragó i l'infant Alfons de Castella —gendre d'aquell i futur Alfons X el Savi—, i s'hi va estipular que les terres al sud de la línia Biar-Busot-El Campello quedarien reservades a Castella. El pacte va substituir els tractats de Tudilén (1151) i Cazorla (1179), incomplerts per ambdues parts: Jaume I havia conquerit Villena el 1240, juntament amb Caudete i Sax, que corresponien a Castella, i l'infant Alfons va pretendre Xàtiva el 1244, plaça de la Corona d'Aragó, forçant així un nou acord que respectés les fronteres de Cazorla.
Activitat
Representació històrica anual, cada 25 d'agost, del Tractat d'Almisserà, el pacte de pau signat el 26 de març de 1244 entre les corones d'Aragó i Castella que va fixar els límits del regne de València. El van acordar personalment Jaume I d'Aragó i l'infant Alfons de Castella, després gendre seu i futur rei Alfons X el Savi, i establia que les terres al sud de la línia Biar-Busot-El Campello quedarien per a Castella. L'acord va arribar després de l'incompliment reiterat dels tractats anteriors de Tudilén (1151) i Cazorla (1179): Jaume I havia conquerit Villena el 1240, amb Caudete i Sax, que corresponien a Castella, i l'infant Alfons pretenia el 1244 la ciutat de Xàtiva, de la Corona d'Aragó, cosa que va forçar un nou pacte que respectés les fronteres de Cazorla.
Monument
Església parroquial d'El Camp de Mirra, dedicada a Sant Bartomeu i un dels elements patrimonials més destacats del municipi. S'alça sobre un monticle i té planta de creu llatina, amb la nau coberta per una volta de canó. La seva decoració interior és escassa, però destaquen els tres altars del creuer i el presbiteri, el paviment antic, les pilastres de la nau i una cúpula sobre tambor de grans dimensions.
Activitat
El Camp de Mirra celebra la Reliquia de San Bartolomé l'últim diumenge de maig o el primer de juny, i les seves Festes Majors del 22 al 26 d'agost, amb moros i cristians i la representació del Tractat d'Almisrà el dia 25.
Monument
Ermita situada dalt del turó de San Bartolomé, al terme d'El Camp de Mirra. La primera notícia documental de l'ermita és de 1494, quan s'hi esmenta com a Sant Bertomeu d'Almiçra. Adossada als seus murs es conserva la torre del Conjurador, d'uns deu metres d'alçada, únic vestigi dempeus de l'antic castell d'Almizra.
Curiositat
Estructura megalítica de lloses calcàries apilades al tossal de la Fantasmeta, al terme del Camp de Mirra, al costat de materials andalusins i de l'edat del bronze.
Curiositat
La gastronomia d'El Camp de Mirra es basa en plats elaborats amb carns de caça o de corral, com a la resta de la comarca de l'Alt Vinalopó. Destaquen les mandonguilles de farciment o fassegures, fetes amb carn picada, pa ratllat, sang, ous i espècies, i els gaspatxos, preparats amb una pasta sense llevat cuita al forn i trossejada molt menuda, a la qual s'afegeix carn de conill i pollastre, ceba, rovellons i pebrella. També són propis de la taula local la borreta, l'olleta i els dolços d'ametlla. L'herbero, licor tradicional d'anís sec i dolç amb una barreja d'herbes aromàtiques, completa aquesta herència agrícola de la comarca.
Activitat
Festa tradicional d'El Camp de Mirra, que se celebra l'últim diumenge de maig o el primer de juny a l'ermita de San Bartolomé. Es va celebrar per primera vegada el 5 de maig de 1918; després va passar a formar part de les festes patronals d'agost i va tornar a traslladar-se a finals de maig per adaptar-se al clima. Al matí s'esmorza al santuari i després es comparteix un dinar comú en què predominen les paelles, amb jocs populars com el salt a peus junts i el llançament de barra, a més de curses i balls. La jornada acaba amb una petita processó de la imatge de San Bartolomé.
Monument
El castell d'Almizra és un castell avui gairebé en ruïnes, situat sobre el tossal de Sant Bertomeu, a pocs metres del nucli urbà del Camp de Mirra. Va viure un episodi històric destacat en les guerres entre les corones de Castella i Aragó: la signatura del Tractat d'Almizra entre Jaume I i Alfons X el Savi, el 26 de març de 1244, que va fixar el límit meridional del regne de València. Els materials trobats mostren un poblament iniciat a l'edat del bronze que va continuar fins a l'època ibèrica i, després d'un buit, a l'edat mitjana; el castell va poder ser un enclavament fronterer entre els de Villena i Biar. D'uns 34 per 15 metres, avui només s'aprecien restes de l'emmurallament; l'única estructura dreta, una torre, data del segle XIV. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2003.
Gastronomia
L'ametller ocupa bona part del secà i el seu fruit, sobretot de varietat marcona, es destina a torrons i ametllats d'elaboració casolana. La recol·lecció es fa a l'agost i el setembre batent els arbres sobre lones esteses a terra.