Poble
Salinas és un municipi de l'Alt Vinalopó, a l'interior de la província d'Alacant, amb 1.828 habitants castellanoparlants. S'estén al voltant d'una llacuna endorreica que li dona nom i que es va explotar com a salina fins al segle XX; una riuada el 1751 va obligar a traslladar el nucli un quilòmetre cap al nord-oest, on es va reconstruir en quadrícula. La llacuna ha condicionat el poblament des de la Prehistòria: entre els segles VIII i VII a. C. va ser pas estratègic entre Andalusia i la serralada de Conca. Al segle XI es va alçar un recinte emmurallat amb una torre habitada per una comunitat andalusina; després de la conquesta cristiana va passar pels senyorius de Villena i Elda abans d'integrar-se al Regne de València, i aquella torre acabaria sent la primera església de Sant Antoni Abat.
Natura
La llacuna de Salinas és una llacuna endorreica situada a uns 2 quilòmetres de la localitat alacantina que li dona nom, amb una conca d'uns 90 km² en la qual desemboquen els cursos de les serres de l'entorn i de diversos pous. De caràcter salat, com la propera llacuna de Villena, té unes dimensions d'uns 1200 metres de longitud per 800 d'amplada. En l'actualitat roman seca durant gran part de l'any a causa de l'escassetat de pluges pròpia de la vall del Vinalopó i de la sobreexplotació dels aqüífers, causada sobretot pels nombrosos pous que extreuen aigua, principalment per proveir la ciutat d'Elda.
Activitat
Salinas, a la comarca de L'Alt Vinalopó (Alacant), celebra les seves festes de Moros i Cristians a finals de maig en honor de la Verge del Roser, patrona del municipi, una de les cites festives més destacades del calendari local. Hi participen tres comparses: Pirates, Contrabandistes i Moros Lagunners. Entre els actes més destacats figuren l'Entrada, la Retreta i les Ambaixades, representacions típiques d'aquest tipus de festa a la regió valenciana. Durant diversos anys aquestes celebracions van conviure amb elements de la festa anterior del poble, les Festes de les Mosses.
Monument
Església parroquial de Sant Antoni Abat de Salinas (Alacant, l'Alt Vinalopó), al centre històric del municipi, a la Plaza de España. Les obres van començar al segle XVIII, després del trasllat de la població arran de la inundació de 1751, i es van concloure cap al 1780. Combina els estils barroc i neoclàssic, amb planta de nau única, capelles laterals i cúpula central sobre petxines. La capella de la comunió conserva el paviment original i guarda tres quadres del pintor de Salinas Juan Gabriel Barceló. El campanar actual, de 1922, és una reconstrucció, ja que l'original es va enderrocar el 1905 per la seva perillosa inclinació.
Natura
Jaciment ibèric d'El Puntal, assentament i necròpolis del segle IV a. C. situat en un esperó de la serra Altos de don Pedro, a 3,5 km del nucli de Salinas (Alacant) i davant la llacuna de Salinas. El va identificar José María Soler García l'agost de 1952. El poblat, d'època ibèrica plena, conservava una línia de muralla, restes de torres, un torreó trapezoïdal i un fossat, al costat d'habitatges de planta quadrada o rectangular. A la necròpolis van aparèixer aixovars de tipus aristocràtic, ceràmica àtica de vernís negre i figures roges, àmfores púniques, ceràmica ibèrica decorada, pesos de teler, armes de ferro i fíbules de bronze. Avui, erosionat i afectat per excavacions clandestines, el jaciment roman cobert de vegetació.
Natura
La Serra de Salinas és una formació del sistema prebètic que fa de frontera natural entre el nord de la Regió de Múrcia, a Yecla, i les localitats de l'Alt i Mitjà Vinalopó; Salinas n'ocupa el vessant sud, Villena el nord i Yecla l'oest. Formada per un plegament de roques calcàries del Cretaci Inferior, s'estén uns 15 quilòmetres, amb el pic de la Capilla (1238 m) com a punt culminant, on conflueixen els termes de Villena, Pinoso i Yecla. Compta amb unes 500 espècies de flora catalogades i fauna com l'àguila reial. Pel nord hi discorre una carretera amb plantes endèmiques i coves; pel sud, camins pugen fins al cim, des d'on, en dies clars, es divisen Villena, Salinas, Sax, Biar, Yecla i Caudete.
Curiositat
El 1751 una gran riuada va negar totalment el nucli original de Salinas, situat a l'anomenat Lugar Viejo, al costat de la llacuna, al sud-est de l'actual poble. Amb l'ajuda del comte de Puñonrostro es va decidir reconstruir la població un quilòmetre al nord-oest, més allunyada de la llacuna, amb un traçat urbà hipodàmic de carrers racionals i un nombre similar de cases, organitzat al voltant d'una plaça central, l'actual plaça d'Espanya, on es van situar l'ajuntament i l'església parroquial. Al cap de quatre anys ja s'havien aixecat vint habitatges, l'ajuntament, la nova església, un forn de vidre, una botiga i un hostal; segons el Diccionario de Madoz, cap al 1845-1850 la població comptava amb 113 cases.
Activitat
Festes de Moros i Cristians de Salinas, a la comarca de l'Alt Vinalopó, celebrades al maig en honor de la Mare de Déu del Roser, patrona del municipi. Amb el temps van substituir unes celebracions anteriors conegudes com a Festes de les Mozas, amb les quals van conviure durant diversos anys abans d'adoptar el seu format actual. Hi participen tres comparses -Piratas, Contrabandistas i Moros Laguneros- en els actes principals de l'Entrada, la Retreta i les Ambaixades.
Fita
La llacuna endorreica es va explotar durant segles com a salina: l'aigua es deixava evaporar en eres i la sal es carregava en carros cap als pobles de l'interior. L'aprofitament va donar nom al municipi i va decaure al segle XX, quan l'aiguamoll va passar a protegir-se.
Gastronomia
Guisat de caça, amb conill, perdiu o llebre, cuit amb tomàquet, all i herbes i servit sobre torta cenceña trossejada que absorbeix el caldo. Va arribar des de la veïna Manxa i continua sent menjar de matança i de jornada de muntanya als pobles del corredor.