Poble
Municipi de la comarca de Monte Ibérico-Corredor de Almansa, a la província d'Albacete, situat a la franja disputada entre les corones de Castella i Aragó: va capitular pacíficament davant Jaume I el 1244 i l'arbitratge de Torrellas del 1304 el va adscriure al regne de València, d'on procedeixen les barres del seu escut. El 1706 va ser arrasat per tropes arribades de Villena i Felip V el va rebaixar a lloc dependent d'aquella vila fins que el 1736 li va tornar la independència, ja incorporat al regne de Múrcia, vincle administratiu que es va mantenir fins al 1982.
Monument
Temple parroquial que combina elements gòtics, barrocs i neoclàssics, amb una torre conclosa el 1756 i rajoleria ceràmica d'estil rococó.
Monument
El santuari de la Virgen de Gracia s'alça a Caudete sobre el que la tradició situa com un antic monestir benedictí visigot. El seu origen es remunta al segle XV, tot i que l'ampliació més gran, d'estil barroc amb influx grecoromà i cúpula de llanterna, es va dur a terme entre 1741 i 1792; va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1992. A la façana destaquen els frescos de trampantojo que Agustín Espí Carbonell va pintar el 1907, narrant l'aparició de la Virgen de Gracia i de San Blas, patrons de la vila, trobats segons la tradició el 16 de desembre de 1414 al sepulcre sota el cambril. Aquest, revestit de rajoleria valenciana d'Alcora del segle XVIII, guarda la imatge actual, tallada el 1941 després de l'incendi que el 1936 va destruir la talla romànica original.
Monument
El Convent Carmelita de San José, de l'orde dels carmelites descalços, es va fundar el 1586 a Caudete. Conserva un claustre barroc del segle XVII amb columnes toscanes de carreu i arcs de mig punt. Al seu costat es troba l'església del Carmen, reconstruïda parcialment al segle XX sobre la planta del segle XVII, en un conjunt aixecat després que la vila recuperés la seva autonomia el 1736.
Monument
El castell de Caudete s'alça sobre un turó al centre de la localitat albacetenca. L'edifici original, d'origen islàmic, es va aixecar al segle XII quan hi van arribar els almohades a al-Àndalus, possiblement sobre una construcció anterior d'època taifa. Del castell partia la muralla de la vila, amb tres portes: la de Múrcia, la de la Vila i la de València, accés principal a la plaça major. La guerra dels Dos Peres (1356-1369) va esborrar les seves formes andalusines, i va ser reconstruït pels castellans al segle XIV. Va perdre el seu ús residencial el 1422, en vendre's la vila a Alfons V d'Aragó, i la seva funció militar el 1469 amb la unió d'Aragó i Castella. Entre 1740 i 1870 va servir de cementiri parroquial.
Monument
La Sala de la Villa és l'edifici consistorial de Caudete (Albacete), construït entre 1759 i 1764 dins l'auge constructiu que va viure la localitat després de recuperar la seva independència el 1736. Va complir funcions de sala capitular fins a començaments del segle XX, paper que ha recuperat en les últimes dècades. A la seva façana sud llueix l'escut de Caudete, ricament ornamentat en estil rococó i coronat per un rellotge de sol, mentre que els arcs de la seva planta baixa, antiga llotja, s'alcen on hi havia hagut la porta de València.
Monument
Cós taurí neomudèjar de Caudete, construït el 1910 per Juan Arellano i Francisco Albalat Navajas en pedra calcària i maó massís. La seva façana està decorada amb més de dos-cents arcs de ferradura i la seva portada principal, amb baixos relleus d'inspiració taurina. Va ser considerada una de les places més belles d'Espanya i avui es compta entre les millor conservades del país.
Monument
El Museu de l'Aquarel·la Rafael Requena, a la Casa de la Cultura de Caudete, és un dels museus més importants d'Europa dedicats a aquest gènere i reuneix setanta-quatre obres del pintor caudetà que li dona nom. La col·lecció està formada per quadres de tema únic i sèries, amb predomini del paisatge i la natura, entre ells vistes dels camps manxecs com Atardecer en La Mancha o Panorámica desde Chinchilla, bodegons com La botella de anís, retrats com Mi abuela Pepica i obres dedicades al mateix Caudete, com Calle del Mercado o Ermita de la Virgen de Gracia. També recull paisatges dels seus viatges per Europa, com Venècia o Friburg. La mostra és el resultat de gairebé tota una vida de Rafael Requena dedicada a l'art.
Natura
Serra que arriba als 1.153 metres al terme de Caudete, amb jaciments neolítics i ibèrics i bones panoràmiques del corredor entre la Meseta i el Llevant.
Natura
Zona humida integrada a l'espai protegit de la Toconera i la Sierra Alácera, declarat Espacio de Protección Ecológica y Paisajística (figura de protecció regional del paisatge a Espanya), un enclavament d'interès ecològic dins el terme caudetà. La bassa és una petita llacuna que roman habitada per ocells durant tot l'any, la qual cosa la converteix en un punt d'observació ornitològica dins d'aquest paratge protegit.
Natura
Microreserva del terme de Caudete que protegeix un ecosistema arenós singular, considerat únic a la província d'Albacete, format per sorres d'origen eòlic que sustenten una flora sabulícola molt especialitzada, poc freqüent a l'interior peninsular.
Natura
Formació calcària perforada situada al punt més alt de la Toconera, a uns 722 metres d'altitud, una de les fites naturals més reconeixibles del paisatge de Caudete. La seva forma, amb el forat que li dona nom, és obra de l'erosió de l'aigua i el vent sobre la roca al llarg del temps.
Activitat
Les festes de moros i cristians de Caudete, una de les més antigues d'Espanya amb més de 400 anys d'història i primera referència documental el 1588, van ser declarades d'Interés Turístico Regional (una figura de reconeixement turístic i patrimonial a Espanya) el 1987. Se celebren en honor a Nuestra Señora de Gracia, patrona de la localitat, amb ambaixades, desfilades i actes religiosos. Hi participen cinc comparses —Guerreros, Mirenos, Tarik, Moros i La Antigua, sent aquestes tres últimes les més antigues—, organitzades amb estructura d'origen militar que conserven càrrecs com capità, sergent, abanderat i caporal d'esquadra.
Natura
Durant les obres d'una autovia el 2018 es va descobrir a Caudete un jaciment del Miocè de més de set milions d'anys, amb més de 6.000 restes fòssils, entre elles cavalls del gènere Hipparion.
Curiositat
L'escut municipal conserva quatre barres aragoneses que recorden el seu passat dins el Regne de València després de la conquesta de Jaume I. Caudete va estar a més vinculada administrativament a Múrcia entre 1707 i 1982.
Fita
Els musulmans de Caudete van capitular pacíficament el 1244 davant del rei Jaume I d'Aragó, que havia avançat pel sud del regne de València; la vila va quedar des d'aleshores en una franja disputada entre les dues corones peninsulars.
Fita
L'arbitratge de Torrellas del 1304 i el posterior tractat d'Elx van adscriure Caudete a la Corona d'Aragó i al regne de València; d'aquells quatre segles valencians procedeixen les barres que encara avui figuren a l'escut municipal.
Fita
En plena guerra de Successió, el 1706, tropes procedents de Villena van atacar Caudete i van arrasar bona part del caseriu. L'any següent Felip V va castigar la vila rebaixant-la a simple lloc depenent de Villena i privant-la dels seus privilegis.
Fita
Després de gairebé trenta anys d'humiliació administrativa, Felip V va tornar el 1736 a Caudete la seva independència, però la va incorporar al regne de Múrcia i no al de València; d'aquí que un segle després acabés dins de la província d'Albacete.
Gastronomia
La gachamiga és un plat tradicional del sud-est espanyol, elaborat amb una massa de farina de blat, aigua, all, oli d'oliva i sal que es treballa sense parar en paelles especials anomenades gachamigueres, de mànec llarg i base profunda, fins que la barreja es desenganxa sola i adquireix un aspecte similar al d'una truita de patates. Els alls es fregeixen a part i s'incorporen al final perquè no es cremin. S'acompanya generalment de llonganissa i cansalada, tot i que també admet costelletes, seitons, sardines i fins i tot raïm i xocolata. A Caudete i a tota la franja fronterera amb Múrcia i València és plat de colla, per compartir en dies de camp i d'hivern.