Poble
Onil és un municipi de la comarca de l'Alcoià, al nord de la província d'Alacant, situat als peus de la serra d'Onil i conegut com el bressol de les nines, amb 8.114 habitants. El seu terme combina la serra, estribació occidental de la serra de Mariola, amb la plana del Pla d'Onil i de l'antiga Marjal, un aiguamoll dessecat al segle XVIII pel qual naix el riu Verd, que aigües avall del pantà de Tibi passa a dir-se Monnegre. Conserva el Palau-Castell dels Barons, aixecat a finals del segle XV sobre una fortalesa anterior, i és bressol de la indústria juguetera valenciana: el seu Museu de Nines reuneix més de 1.200 peces i recorda l'origen de la marca Famosa.
Activitat
Entre les festes d'Onil destaca la Nit dels Fatxos, en què els veïns fan rodar pels carrers torxes d'espart enceses anomenades fatxos, amb concurs per a les més grans, petites i artístiques.
Monument
Museu d'Onil amb més de 1.200 nines, instal·lat a la casa senyorial de l'Hort, dedicat a la història local i a l'origen de la marca de nines Famosa. L'edifici és un palauet de finals del segle XIX, exemple d'arquitectura eclèctica, construït per José María Payá y Alonso de Medina i declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). Onil és coneguda com a bressol de les nines: la fabricació es va iniciar a la dècada de 1870 i el 1957 la fusió de diversos tallers va donar lloc a Famosa (Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil SA); el 1970 el 60% de la producció espanyola de nines procedia de la localitat.
Activitat
Festes de Moros i Cristians d'Onil (Alacant), declarades d'Interès Turístic Autonòmic des de 2023, que comencen el 22 d'abril amb la Nit de les Fogueres, quan els veïns sopen junts al voltant d'una foguera. El 23 es rep en processó la Mare de Déu de la Salut i se celebra l'ofrena floral; els dies següents inclouen danses a la plaça Major i desfilades nocturnes, la Nit de l'Olleta amb la seva desfilada humorística, l'entrada principal amb mascletà i concurs de bandes, l'ambaixada i la Ballà de les Banderes, i la desfilada dels moros. Les festes acaben l'1 de maig, quan després de la guerrilla d'arcabusseria el castell torna a mans cristianes i la Mare de Déu torna en processó a l'ermita enmig de focs artificials.
Natura
Un dels laberints vegetals més grans d'Espanya, de visita gratuïta, situat al terme d'Onil.
Monument
Església d'Onil completada el 1778, amb un baptisteri decorat amb frescos bíblics del pintor Eusebio Sempere de finals dels anys 1940.
Monument
Les ruïnes del monestir de Montserrat d'Onil (l'Alcoià), aixecades entre els segles XVI i XVII, es van adossar -o potser es van assentar sobre ella- a una església primitiva anterior. L'edifici es va concebre per acollir un beaterio, una comunitat de religioses, però aquella fundació mai no es va arribar a concretar: el monestir no va ser habitat per cap orde religiós i avui es conserva en estat ruïnós.
Natura
Tres deus reguen tradicionalment les hortes d'Onil: la Font Major, al peu de la muntanya dins de la vila, que a més de proveir els veïns mou un molí i fertilitza 70 jornals de terra; la Font de Fabanella, a l'arrel occidental del tossal del mateix nom, amb aigua per regar 15 jornals; i la Font de l'Arcada, anomenada així per passar sobre un arc al vessant meridional del Montbari, amb un cabal semblant al de Fabanella. En néixer a bastanta altura respecte de la vall, les seves aigües permeten regar camps que d'altra manera quedarien secs.
Activitat
La Nit dels Fatxos, una de les tradicions més assenyalades d'Onil juntament amb els Moros i Cristians, se celebra cada 24 de desembre per commemorar la Nativitat, encara que els seus orígens com a celebració ígnia són de procedència clarament preromana i només amb el temps es van associar a la festa cristiana. Els fatxos s'elaboren amb espart verd i sec recollit dies abans a la serra d'Onil: amb l'espart sec es fa un trenat que se subjecta amb el verd formant una roda o molinet que, encesa, roda pels carrers. Cap a les set de la tarda del dia 24, a la plaça Major se celebra un concurs amb premis al fatxo més gran, al més petit i al més artístic. La tradició s'ha propagat amb variants i altres noms a localitats veïnes, com la Rodà de les Aixames de Jijona.
Fita
El palau-castell dels barons d'Onil es va aixecar a finals del segle XV sobre una fortalesa anterior, amb pati, torre i capella. Va ser residència senyorial durant segles i avui acull dependències municipals i col·leccions sobre la història local.
Gastronomia
La matança domèstica va deixar embotits propis: el blanquet, blanc i aromatitzat amb canyella i pinyons, la botifarra i el bull negre. Es mengen fregits o bullits i són la base de guisats comarcals com l'olleta i l'arròs al forn.