Poble
Cañada és un municipi d'1.213 habitants (2025) de l'Alt Vinalopó, a la subcomarca de la Vall de Biar, Alacant. El seu terme, ric en aqüífers i pedreres, ocupa la part més occidental de la vall, entre la serra de la Solana, al nord, i la de Sanmayor, al sud. L'origen de la localitat és a Benisamayo, alqueria musulmana del terme de Biar al peu de la muntanya de Sanmayor, que va passar al Regne de València després de la conquesta de Jaume I. A finals del segle XVIII, les cases disperses del Portell, la Solana i el Pinaret es van organitzar com a partida; va formar part de Biar fins al 1795 i després de Benejama, fins que el 1843 es va segregar del Camp de Mirra com a municipi propi. La seva economia tradicional es basa en l'agricultura de secà, amb l'olivera com a cultiu principal.
Natura
Paisatge agrícola de Cañada esquitxat de construccions hidràuliques tradicionals, dins de la comarca de l'Alt Vinalopó.
Activitat
Entre les festes de Cañada, a L'Alt Vinalopó, destaca l'Auto sacramental dels Reis Mags, una representació teatral que es remunta a finals del segle XVIII, entre 1785 i 1797, quan comerciants que tractaven amb la costa valenciana de Denia, Gandía i Xàtiva van portar al poble el text de La Santa Infancia del Niño Jesús, obra de 1764 de Gaspar Fernández y Ávila. Es representa cada 6 i 7 de gener: el primer dia, la Vinguda i Adoració dels Reis Mags; el segon, la Fugida a Egipte i la Matança dels Innocents, amb més de 120 actors i actrius aficionats que canvien cada any i es saben de memòria un text de tres hores i mitja. Es considera una de les representacions més antigues d'Espanya, mantinguda fins i tot durant la Guerra Civil.
Monument
La Creueta és un turó cobert de pins, una de les últimes estribacions del nord-est de la Serra de Sanmayor, al terme de Cañada, a l'Alt Vinalopó (Alacant). Arriba als 657 metres d'alçada, el punt més alt del terme municipal, i al seu cim es conserven ruïnes d'un poblat ibèric.
Monument
Església parroquial de Cañada del segle XIX, seu parroquial des de 1920.
Natura
La serra de Sanmayor s'estén al sud de Cañada, a la comarca de l'Alt Vinalopó, davant la Serra de la Solana, amb una àmplia vall entre totes dues. El seu punt més alt dins el terme de Cañada és La Creueta, amb 657 metres, cobert de pins i coronat per les restes d'un poblat ibèric al cim.
Curiositat
Cañada té l'origen en l'assentament musulmà de Benisamayo, incorporat al Regne de València després de la conquesta de Jaume I; es va independitzar del Camp de Mirra el 1843.
Activitat
L'Auto sacramental dels Reis Mags de Cañada és una representació teatral, tant itinerant pels carrers com en escenaris fixos, de l'anunciació, l'adoració dels Reis Mags al Nen Jesús i la matança dels innocents ordenada per Herodes, en la qual participen més de dos-cents veïns del poble. Se celebra els dies 6 i 7 de gener, i hi ha constància de representacions ja entre 1860 i 1870, l'esdeveniment nadalenc més antic de la província d'Alacant; es manté de forma ininterrompuda des de fa més de dos-cents anys, fins i tot durant la Guerra Civil. Més de cent vint actors aficionats recreen l'arribada dels Reis Mags en cinc localitzacions del poble, amb vestuari acolorit i una acurada ambientació sonora; l'elenc es renova cada any, tot i que el guió es manté.
Fita
Les cases disperses del Portell, la Solana i el Pinaret es van organitzar com a partida a mitjan segle XVIII. El 1795 es van separar de Biar per dependre de Beneixama i, després d'un període unides al Camp de Mirra, van obtenir ajuntament propi el 24 d'abril de 1843.
Gastronomia
El regadiu del terme dóna prunes, cireres i pomes que es cullen entre maig i agost i es venen als mercats de la comarca. Conviuen amb l'olivera, la vinya i l'ametller, que ocupen la major part de les terres de secà.