Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Beneixama

Què veure i què fer a Beneixama (L'Alt Vinalopó, Alacant): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Beneixama és cada lloc

Castell de Beneixama 50 m
Església de San Juan Bautista de Beneixama 300 m

Pobles a prop de Beneixama

Què veure a Camp de Mirra, el/Campo de Mirra 1,9 km · 12 llocs
Què veure a Cañada 4,7 km · 10 llocs
Què veure a Biar 7,4 km · 14 llocs
Què veure a Fontanars dels Alforins 9,4 km · 3 llocs
Què veure a Banyeres de Mariola 9,7 km · 8 llocs
Què veure a Villena 11 km · 31 llocs
Què veure a Onil 11 km · 11 llocs
Què veure a Castalla 14 km · 13 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › L'Alt Vinalopó › Beneixama

Què veure i què fer a Beneixama

Beneixama
Poble
Beneixama és un municipi de la província d'Alacant, a l'Alt Vinalopó, amb 1.696 habitants. Va ser una alqueria islàmica, amb torre defensiva, que després de la conquesta de Jaume I va quedar integrada a la Corona d'Aragó el 1245 i va ser repoblada el 1248, segons el Llibre del Repartiment, per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. Al nord del seu terme s'alça la serra de Benejama, amb el pic de l'Ascensió, de 1.004 metres; cap al sud hi ha oliveres, ametllers i vinyes fins a la vega del Vinalopó, amb les millors terres de conreu. Beneixama va quedar despoblada amb l'expulsió morisca de 1609 i va rebre poc després carta de nova població, que va repartir cases, terres i torns d'aigua entre colons cristians. El Molí de Sanç, al costat del Vinalopó, recorda el seu passat paperer.
Festes de Beneixama
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Beneixama, a la comarca de L'Alt Vinalopó, es celebren del 6 al 10 de setembre en honor a la patrona de la vila, la Divina Aurora, i enfonsen les arrels en una tradició que es remunta al segle XVIII. Hi participen cinc comparses: moros, cristians, estudiants, llauradors i pirates. Entre els actes principals destaquen l'Entrada, l'Ofrena, la Retreta i les Ambaixades, aquestes últimes valorades per la qualitat literària i artística dels seus textos, recitats durant els parlaments entre tots dos bàndols.
Serra de la Solana (vertiente de Beneixama)
Natura
La serra de la Solana flanqueja pel nord la vall de Beneixama, a L'Alt Vinalopó, amb el seu pic més alt, la Ascensió, a 1.004 m; pel sud tanca la vall la serra de la Fontanella. El riu Vinalopó travessa el fons de la vall, a la vora del qual s'assenten Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada.
Església de San Juan Bautista de Beneixama
Monument
Església parroquial de Beneixama (Alt Vinalopó, Alacant), situada a la plaça de Carles IV i principal edifici religiós del municipi per les seues dimensions i patrimoni. Es va alçar el 1841 a proposta de Miguel Payá y Rico, cardenal i confessor de la reina Isabel II nascut a Beneixama, segons plànols de l'arquitecte Salvador Escrig, amb la contribució en diners i treball de tota la població. De planta basilical i estil neoclàssic, té tres naus —la central, més ampla— amb capelles laterals, i una cúpula central recentment restaurada. Junt a l'altar major pengen dos llenços amb escenes de la vida de sant Joan, obra del pintor local Josep Navarro i Ferrero. De les seues dues torres, una alberga les campanes i l'altra la «carraca», que sonava en Quaresma quan estava prohibit tocar-les.
Castell de Beneixama
Monument
Fortalesa que s'alça sobre Beneixama, amb vistes panoràmiques sobre la comarca de l'Alt Vinalopó.
Molí de Sanç
Monument
Antic molí hidràulic de Beneixama, part del Camí dels Molins que recorre les restes de la indústria paperera tradicional vora el riu Vinalopó.
Oli d'oliva de Beneixama
Curiositat
Beneixama, a la comarca de L'Alt Vinalopó, és un dels principals productors d'oli d'oliva de la zona; el cultiu de l'olivera ha sigut tradicionalment, junt amb la vinya i l'ametler, un dels pilars de la seua agricultura. Ja el 1849 el diccionari de Pascual Madoz descrivia el municipi com a productor d'oli i vi i comptabilitzava cinc molins d'oli en funcionament, mostra de l'antiguitat d'aquesta activitat a la localitat.
Carta de nova població després de l'expulsió morisca
Fita
El lloc tenia població majoritàriament morisca i va quedar buit amb el decret d'expulsió de 1609. El senyor territorial va atorgar poc després carta de nova població, repartint cases, terres i torns d'aigua entre famílies cristianes de les comarques veïnes.