Poble
Ojós és un petit municipi de la Vall de Ricote, a Múrcia, després de l'Estret del Solvente, en un dels punts més encaixonats de la vall, al costat del riu Segura i les seves antigues hortes. Sota dominació musulmana es va dir Oxox, i el 1228 va ser testimoni de la sublevació d'Ibn Hud contra els almohades, origen de la tercera taifa de Múrcia; des de 1285 va formar part de l'encomanda santiaguista de la Vall de Ricote. La seva població mudèjar es va convertir al cristianisme el 1501, i el poble es va separar de Ricote com a consell independent el 1588. El 1613 va ser expulsada gairebé tota la seva població morisca, cop del qual no es va recuperar fins al segle XVIII. Viu de l'agricultura de cítrics i és Museu Viu de l'Aigua per la seva infraestructura hidràulica de centrals, séquies i sínies. Té uns 550 habitants.
Monument
L'església de San Agustín d'Ojós (Valle de Ricote, Murcia) és una església mudèjar construïda el 1505. D'aquell temple primitiu no es conserva res: l'edifici actual, de planta rectangular, és una reconstrucció del segle XVIII. Conserva plafons de fusta decorats procedents de l'orgue original i està parcialment adossada a les construccions del centre del poble. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 30 de maig de 2008.
Natura
La séquia d'Ojós-Ulea, que pren l'aigua del río Segura, rega entre horts de llimoners i tarongers i conserva un conjunt d'enginys hidràulics que formen l'anomenat Museu Viu de l'Aigua d'Ojós: la Noria de la Rivera, la Noria de la Coya, una passarel·la penjant per a vianants i un pont de ciment que fa d'estació d'aforament.
Activitat
Les Festes de San Agustín d'Ojós són les festes patronals d'aquest municipi del Valle de Ricote (Murcia), celebrades del 26 al 29 d'agost en honor a San Agustín i a la Virgen de la Cabeza. El dia 27 se celebra a Santa Mónica, mare de San Agustín. El dia gran és el 28 d'agost, jornada marcada per l'ús de gran quantitat de pólvora després de la processó: se celebra aleshores la Cohetada o Descarga de Ojós, presentada com la descàrrega nocturna mecanitzada mixta més important del món, en la qual es cremen prop d'una tona de material pirotècnic reglamentat en tot just set o vuit minuts. La festa es finança amb aportacions municipals i donatius voluntaris.
Monument
Ojós compta amb diverses passarel·les penjants sobre el riu Segura, entre elles una d'estil tibetà de 80 metres inaugurada el 2018 a l'altura d'El Solvente, convertida en un dels principals atractius turístics del municipi.
Monument
L'azud de Ojós és una presa de formigó per gravetat construïda entre 1975 i 1978 sobre el riu Segura, a l'estret del Solvente, entre els municipis d'Ojós i Blanca. Reté les crescudes del riu formant l'embassament d'Ojós i constitueix el nus de distribució principal del transvasament Tajo-Segura, les primeres aigües del qual van arribar el 1979; el projecte es remunta al Pla Nacional d'Obres Hidràuliques de 1933 i es va reprendre, després de la Guerra Civil, el 1966. La presa, amb tres trams d'aliviador i quatre desguassos de fons, es va fonamentar mitjançant una doble pantalla de pilots enfonsats fins a 17 metres per arribar a la roca. Avui abasteix d'aigua 2,5 milions d'habitants del sud-est espanyol, una infraestructura clau del segle XX per a la hidrografia de la Regió de Múrcia i el proveïment de la Vall de Ricote.
Curiositat
Antiga llegenda de la Vall de Ricote que narra la tràgica història de la filla del comanador santiaguista de Ricote, enamorada d'un valerós oficial cristià en temps de la Reconquesta, el desenllaç de la qual va donar nom a aquest paratge d'Ojós.
Natura
Mirador construït sobre un penyal des del qual es contempla el poble d'Ojós encaixat entre els vessants de la serra i l'horta que voreja el riu Segura.
Natura
Petit pantà proper al nucli urbà d'Ojós, les aigües i el paisatge del qual constitueixen un dels atractius naturals del municipi.
Activitat
Les festes patronals de San Agustín i la Virgen de la Cabeza, a Ojós, se celebren del 26 al 29 d'agost, amb processó d'ambdues imatges i un vistós espectacle pirotècnic com a cloenda dels festeigs. El 27 es recorda a Santa Mónica, mare de San Agustín, i el 28 és el dia gran: les processons dels dos patrons conflueixen cap a les onze de la nit a l'antic pont del Barranco, on es dispara la Cohetada, una descàrrega nocturna mecanitzada que els seus organitzadors presenten com la més important del món en la seva categoria, amb prop d'una tona de material pirotècnic i una durada de set a vuit minuts. L'organitzen l'ajuntament, la Peña Cohetera de Ojós i la pirotècnia Pibierzo.
Curiositat
Exemplar centenari que assenyala el lloc on antigament es reunien les aljames morisques de la Vall de Ricote per prendre decisions comunitàries, avui convertit en testimoni natural d'aquell passat morisc.
Monument
Museu inaugurat el desembre de 2013 en un casalot del segle XVIII conegut com la Casa de la Inquisició, comunicat amb l'església de San Agustín d'Ojós, que exhibeix pessebres de diferents països del món.
Monument
Conjunt de cases pairals de pedra del nucli urbà d'Ojós que conserven a les façanes els escuts heràldics de famílies com els Massa o els Marín i Melgarejo, que van ocupar càrrecs municipals als segles XVII i XVIII.
Activitat
Espectacle pirotècnic de les festes de San Agustín a Ojós, considerat la descàrrega nocturna mecanitzada mixta més important del món, amb prop d'una tona de material explosiu disparat en set o vuit minuts.
Fita
L'infant Sanç, futur Sanç IV, va cedir el 1281 Ricote i la seva vall a l'orde de Santiago en pagament del suport rebut davant del seu pare Alfons X. Ojós va quedar integrat a la comanda santiaguista, un règim senyorial que va condicionar la seva vida municipal fins al segle XIX.
Fita
Després del lliurament de la vall de Ricote a l'Orde de Santiago el 1281, Ojós es va separar amb el temps de la vila de Ricote i va obtenir consell propi dins l'encomanda santiaguista, cosa que li va permetre nomenar alcaldes i regidors i fixar els seus propis termes, tot i que el senyoriu de l'orde militar va continuar pesant sobre les rendes del lloc.
Gastronomia
Arròs sec cuinat en paella amb conill de camp, cargols i verdures de l'horta, un dels plats més arrelats del municipi. S'elabora a la llenya en els àpats de San Antón i en els romiatges, i admet variants amb pebrot, alls tendres o costella de porc.
Gastronomia
La rebosteria tradicional d'Ojós reuneix els bizcochos borrachos, amarats en vi i almívar, i els rotllos de San Blas que es beneeixen a començaments de febrer. Completen el repertori la carn de codony i els dolços de Pasqua elaborats als forns del poble.