Poble
Archena és un municipi de gairebé 21.000 habitants situat a la vora del riu Segura, a la comarca natural de la Vall de Ricote, a 25 quilòmetres de Múrcia. El territori està poblat des d'època ibera, com mostra el jaciment del Cabezo del Tío Pío, i va ser en temps de l'antiga Roma quan va començar l'ús dels seus coneguts banys termals. La vila actual va sorgir a l'edat mitjana, quan va passar a dependre de l'orde de Sant Joan dins l'encomanda de Calasparra, i va rebre carta de poblament el 1462. Durant la guerra civil va acollir una escola de formació per a tanquistes de l'Exèrcit Popular, amb els nous carros soviètics T-26. Presideix el poble l'església de Sant Joan Baptista, iniciada al segle XVIII sobre el solar d'una antiga mesquita.
Monument
El balneari d'Archena se situa a dos quilòmetres d'Archena, vora el río Segura, en un paratge d'eucaliptus, palmeres i llimoners. Ja els poblats ibers del segle V aC devien utilitzar-ne les aigües, i s'atribueix als romans l'explotació d'unes termes; des de l'edat mitjana i fins al segle XIX va pertànyer a l'Orde de San Juan de Jerusalén. Entre 1858 i 1878 es va dur a terme la seva transformació arquitectònica, amb l'arquitecte José María Aguilar y Vela i el decorador Manuel Castaños, autor de la cúpula estrellada de mocàrabs cap al 1898; a aquest període corresponen l'eclèctic Hotel Termas, d'interior mossàrab, i el casino neorenaixentista de 1878, juntament amb l'ermita de Nuestra Señora de la Salud. Després d'una etapa de decadència, va renovar la seva activitat des de la dècada de 1980.
Monument
Església d'Archena iniciada al segle XVIII sobre l'emplaçament d'una antiga mesquita, en substitució d'un temple anterior del segle XVI. Ocupa una cantonada del poble, sense construccions adossades, en un lloc estratègic des del qual es domina la vall del Segura i l'antic camí reial. La seva advocació a San Juan Bautista respon a la pertinença històrica d'Archena a l'Orde de San Juan, que va tenir senyoriu sobre la localitat.
Monument
Edifici renaixentista del segle XV a Archena, construït per l'Orde de San Juan com a casa de la tercia. Al segle XVIII va passar a ser propietat de la família Llamas, i amb el temps l'edifici es va transformar fins a convertir-se en l'actual casa consistorial, seu de l'ajuntament del municipi.
Monument
Casa senyorial de finals del segle XIX a Archena, avui centre d'interpretació del Valle de Ricote des de 2004. Va ser manada construir pel vescomte de Rías, en una finca envoltada d'un parc amb abundant vegetació i palmeres, aleshores als afores del poble. Els jardins que acompanyen el palauet funcionen actualment com a parc públic.
Natura
La necròpolis ibera del Cabezo del Tío Pío es troba al terme municipal d'Archena, poblat des d'època ibera. En ella es va originar un tipus de ceràmica conegut com a estil Elche-Archena, i entre les peces trobades destaca un enòcoe ibèric que avui es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
Activitat
Festa patronal masculina d'Archena al voltant del Corpus Christi, en una vila que l'Orde de Sant Joan va integrar a l'encomanda de Calasparra i a la qual va atorgar carta pobla el 1462.
Monument
Vestigis arqueològics de les termes construïdes pels romans al costat del riu Segura, a l'entorn de l'actual balneari, que testimonien l'aprofitament d'aquestes aigües termals des de l'Antiguitat.
Monument
L'ermita de la Virgen de la Salud, avui Santuario de Nuestra Señora de la Salud i patrona d'Archena (Múrcia), se situa dins del recinte del Balneario de Archena, exemple destacat de l'ambient artístic vuitcentista del complex termal. Va ser obra de l'arquitecte José María Aguilar.
Activitat
La Semana Santa d'Archena reuneix el conjunt d'actes, processons i confraries que la localitat celebra en Quaresma i Setmana Santa des de fa uns 500 anys; ja al segle XV hi ha constància de la processó de Diumenge de Rams, i al XVI s'hi va sumar la del Dijous Sant, amb penitents que recorrien el Via Crucis. Al segle XVIII va néixer la confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno, la més antiga de les actuals, i cap a aquesta època es va incorporar la imatge de la Virgen de los Dolores. Declarada Festa d'Interès Turístic Regional el 1995, al matí del Divendres Sant té lloc la Procesión del Encuentro Doloroso, en la qual les imatges de San Juan, la Virgen de los Dolores i Nuestro Padre Jesús Nazareno es troben a la plaça d'Espanya després de sortir de l'església de San Juan Bautista.
Activitat
Festes majors d'Archena en què la patrona és traslladada en processó des del Balneari fins al poble, amb la tradicional Carrossa del Vi com un dels seus actes més populars.
Activitat
Celebrades l'últim cap de setmana de juny en honor a Sant Joan Baptista, antic patró del municipi quan pertanyia a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, i titular de la parròquia més antiga de la localitat.
Curiositat
Sant Joan Baptista va ser el primer patró d'Archena per la seva vinculació a l'Orde de Malta, però la gran epidèmia de pesta que va assolar la comarca cap al 1760 va portar la població a adoptar com a nou patró Sant Roc, protector tradicional davant les epidèmies.
Natura
Jaciment excavat el 2001 davant del polígon de La Capellanía que documenta la presència humana a Archena des de fa més de quatre mil anys. La cova es va utilitzar cap al 2300 aC, a l'Edat del Coure, per enterrar una petita comunitat d'uns 23 individus juntament amb el seu aixovar funerari.
Monument
Pont metàl·lic d'Archena la construcció del qual, iniciada el 1933, va quedar interrompuda per la Guerra Civil i es va inaugurar finalment el 19 de novembre de 1942, en substitució d'una barca que patia danys continus per les crescudes del riu.
Curiositat
Vestigis de les primeres fàbriques de conserves de fruita que es van instal·lar a Archena a començaments del segle XX, quan l'albercoc va ser el producte de més volum d'exportació de la indústria conservera local.
Monument
Edifici del Balneari d'Archena inaugurat el 1868, amb una decoració d'inspiració àrab afegida cap al 1898 que inclou una cúpula i, a l'entrada dels banys termals, una font rèplica de la del Pati dels Lleons de l'Alhambra.
Monument
Edifici d'estil neorenaixentista construït el 1878 per l'arquitecte madrileny José María Aguilar, el mateix autor de l'Hotel Levante del Balneari. En destaquen el vestíbul, l'escala imperial i el gran saló de ball, decorats per Manuel Castaños.
Activitat
Tram d'uns 19,5 km del Camí Natural Via Verda del Nord-oest que recorre a peu o en bicicleta la Vall de Ricote des d'Archena, seguint el curs del Segura i antigues séquies per Ulea i Ojós fins a l'assut i Blanca.
Curiositat
Cèlebre vas ceràmic decorat amb guerrers ibèrics trobat a la necròpolis del Cabezo del Tío Pío d'Archena, un dels jaciments ibèrics més coneguts de la Península. La peça original es conserva al Museu Arqueològic Nacional i se'n pot veure una rèplica al museu d'Archena.
Fita
Archena no va seguir la sort de la resta de la vall: va ser lliurada a l'Orde de Sant Joan i integrada a la comanda de Calasparra. Els hospitalers van atorgar carta pobla el 1462 per atreure veïns i van sostenir un senyoriu que es va prolongar fins a les reformes del segle XIX.
Fita
Durant la Guerra Civil l'Exèrcit Popular de la República va instal·lar a Archena, entre el 1936 i el 1937, una escola per formar tripulacions de blindats. La van dirigir el coronel soviètic Semion Krivoxein i l'espanyol Rafael Sánchez-Paredes, i d'ella van sortir les primeres unitats cuirassades republicanes.
Gastronomia
Iniciativa impulsada per Archena juntament amb Abarán, Ricote i Ojós: cada dijous de juliol un municipi diferent ofereix als seus restaurants un menú amb els seus plats més representatius, de l'arròs amb conill a les gachasmigas i els guisats de blat d'arrel morisca.
Gastronomia
Certamen en què els bars i restaurants del municipi competeixen amb una tapa de creació pròpia, acompanyada d'apartats de postres i cocteleria. Amb més de deu edicions celebrades, funciona com a aparador de la cuina local juntament amb l'oferta hostalera del balneari.