Poble
Ricote és un municipi de gairebé 1.200 habitants a la Regió de Múrcia que dona nom a la Vall de Ricote, amb arquitectura barroca i medieval d'herència islàmica i cristiana. Poblat des del segle VIII amb la invasió musulmana, va viure un fructífer període andalusí: al seu castell es va sublevar el 1224 contra els almohades el cabdill Ibn Hud, un dels més importants del segle XIII, que va arribar a aglutinar bona part d'al-Àndalus durant deu anys. Incorporat a Castella el 1243, va ser lliurat després a l'orde de Santiago. El 1501 es va forçar la conversió dels seus mudèjars, i el 1613 els seus moriscos, tot i ser ja cristians, van ser dels últims a ser expulsats d'Espanya, embarcats a Cartagena rumb a Berberia; el declivi següent va durar fins que la família Llamas, de la veïna Mula, va prendre el control de la vall al segle XVIII.
Monument
Església de Ricote del segle XVIII que conserva un orgue restaurat de gran valor. Està catalogada com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), reconeixement que empara aquest temple parroquial dedicat a San Sebastián al cor del Valle de Ricote.
Monument
El castell d'Alharbona, a Ricote, és una fortalesa musulmana del segle IX i un dels principals atractius històrics del municipi. Està reconegut com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Palauet de Llamas, també anomenat dels Álvarez-Castellanos, casa de 1702 a Ricote d'arquitectura barroca murciana amb notable reixeria. Catalogat com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), funciona actualment com a centre cultural del municipi.
Monument
Ermita de Nuestra Señora de las Huertas, del segle XVI, a Ricote, la vall des de la qual van sortir expulsats cap a Cartagena uns 2.500 moriscos el 13 de desembre de 1613, l'últim gran enclavament morisc d'Espanya.
Natura
Mirador de Ricote amb vistes panoràmiques del riu Segura serpentejant entre palmeres.
Curiositat
La Vall de Ricote, també anomenada Vall Morisca, va ser l'últim reducte de població morisca d'Espanya abans de la seva expulsió el 1614, després de segles de domini musulmà des del segle VIII.
Activitat
Festes patronals de Ricote en honor de San Sebastián, a la vall des de la qual el 1228 Muhammad ibn Hud es va sublevar contra els almohades i va arribar a dominar bona part d'al-Àndalus.
Activitat
La Fira del Llibre Valle de Ricote, sota el lema «La cultura que ens uneix», va arrencar el 2024 i reuneix activitats entorn del Dia del Llibre als vuit municipis de la vall. La fira es va presentar a Ojós el 2024 i a Cieza el 2025.
Monument
Fortificació d'origen musulmà construïda sobre un afloriment rocós de la serra del Salitre, amb dos recintes emmurallats, torres defensives, aljubs i una torre de l'homenatge, des de la qual es dominava tota la vall. En aquest castell es va sublevar el 1224 el cabdill Ibn Hud, un dels més importants del segle XIII, qui després de l'aixecament va aconseguir aglutinar sota el seu comandament bona part del territori musulmà de la península durant deu anys. Ricote va resistir després la incorporació a la Corona de Castella pactada al tractat d'Alcaraz de 1243, fins a ser sotmesa aquell mateix any per Pelayo Pérez Correa.
Curiositat
Miguel de Cervantes va prendre el nom d'aquesta vall murciana per batejar Ricote, el personatge morisc de 'Don Quixot de la Manxa' que torna disfressat a Espanya després de la seva expulsió, una picada d'ullet literària a la fama que ja tenia la comarca per la seva població morisca.
Curiositat
La Vall de Ricote va ser l'últim gran enclavament morisc d'Espanya després del decret d'expulsió de Felip III. El 13 de desembre de 1613 van sortir expulsats cap a Cartagena uns 2.500 moriscos de la vall, embarcats després cap a Mallorca i Orà, posant fi a més de vuit segles de presència musulmana a la zona.
Natura
Espai natural de la Xarxa Natura 2000, declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus i Zona d'Especial Conservació, que emmarca la Vall de Ricote amb pinedes i rocams recorreguts per corriols com el del Chinte o el del Martillo.
Activitat
Sender PR-MU 8, apte per a tots els públics, que combina horta i muntanya entre bancals i camins de poc desnivell amb vistes a la Vall de Ricote, l'embassament de Blanca i les pinedes de la Sierra de Ricote, i evoca el pas de la població morisca per la vall.
Monument
Edifici renaixentista del segle XVI on es gestionava l'administració de l'Orde de Santiago a la vila de Ricote, documentat ja en una visita de l'Orde el 1495. Conserva part del seu pati porticat original i avui acull un convent.
Monument
Casa senyorial del segle XVIII situada al nucli històric de Ricote, un dels immobles civils catalogats dins el patrimoni històric del municipi.
Monument
Conjunt de molins hidràulics tradicionals de Ricote, testimoni de l'aprofitament històric de l'aigua de la vall per a la mòlta, catalogat dins el patrimoni històric municipal.
Curiositat
Monument commemoratiu inaugurat el 2013, coincidint amb el IV centenari de l'expulsió, en record que Ricote va ser l'últim lloc d'Espanya d'on van ser expulsats els moriscos, embarcats cap a Mallorca a través de Cartagena el desembre de 1613.
Monument
Ermita de Ricote dedicada a sant Josep, inclosa entre els béns del patrimoni historicoreligiós del municipi juntament amb les ermites de San Sebastián i de Nuestra Señora de las Huertas.
Curiositat
Als pobles de la Vall de Ricote s'elabora una variant pròpia del paparajote sense fulla de llimoner, amb una massa d'ou, llet i farina semblant al bunyol, juntament amb altres plats de l'horta com el guisat de blat o l'arròs amb conill, herència de la cuina morisca i mediterrània de la comarca.
Fita
Des de la fortalesa de Ricote, Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud es va sublevar el 1228 contra el poder almohade i va arribar a reunir sota el seu comandament bona part d'al-Àndalus durant una dècada. El seu aixecament va donar origen a la tercera taifa de Múrcia i va situar la vall al centre de la política andalusina.
Fita
Muhammad al-Ricotí, natural d'aquesta localitat, va ser jurista, metge i lògic de renom al segle XIII. Alfons X el Savi li va encomanar una escola a Múrcia on ensenyava a cristians, musulmans i jueus; després de l'annexió castellana va acabar marxant al regne de Granada.
Fita
El pacte d'Alcaraz va incorporar el 1243 la taifa murciana a Castella com a protectorat, però diverses localitats de la vall es van resistir i van ser sotmeses pel mestre santiaguista Pelayo Pérez Correa. L'episodi va obrir la porta al domini dels ordes militars sobre aquest tram del Segura.
Fita
Al llarg del segle XVIII la família Llamas, arribada des de Mula, va arrendar les rendes de la comanda de Santiago i va exercir el control efectiu de la vall. La seva fortuna va quedar plasmada en cases senyorials i en un pes polític que es va mantenir fins a la desamortització.
Gastronomia
Les gachasmigas, farina, aigua, oli i alls treballats a la paella fins a formar una coca, són el plat d'hivern de la vall. Els paparajotes, fulles de llimoner arrebossades i fregides amb sucre i canyella, aprofiten els cítrics que es conreen a l'horta ricoteña.