Poble
Ceutí és un municipi de la Regió de Múrcia, a la comarca natural de la Vega Media del Segura, amb uns 13.000 habitants. El seu nom prové de l'època musulmana, de Çepti, veu que es tradueix com el de Ceuta i que al·ludiria a l'origen dels primers pobladors de l'alqueria situada on avui hi ha el casc antic. El terme, de relleu suau, limita amb Archena, Lorquí, Alguazas i Villanueva del Río Segura. El municipi va viure entre 1925 i 1965 un auge de la indústria conservera, del qual encara es conserven set emblemàtiques xemeneies de maó. El clima és semiàrid fred, amb hiverns suaus i estius calorosos i secs, i una precipitació anual escassa, inferior a 300 mm.
Monument
Monument més representatiu de Ceutí, la construcció del qual va començar el 28 de febrer de 1956 en quedar en estat ruïnós el temple anterior. Compta amb una torre de 32 metres i conserva talles com la de Sant Roc i un Crist Jacent fet a l'escola de Francisco Salzillo.
Monument
Les restes de la muralla àrab de Ceutí (Vega Media del Segura, Múrcia) es conserven al costat de la Plaza Vieja i l'església parroquial, i són testimoni de l'origen andalusí del nucli urbà. Durant l'època musulmana va existir en aquest entorn una alqueria anomenada Benahabiai de Çepti, assentada sobre un turó vora el riu Segura, al paratge conegut avui com El Alto, germen de la població actual.
Monument
Nòria tradicional situada a la pedania de Los Torraos que data del 1789, remodelada en diverses ocasions al llarg de la seva història per al reg de l'horta circumdant.
Activitat
Festes majors de Ceutí que inclouen la tradicional "Bajá de San Roque", espectacles taurins, revetlles, jocs d'aigua, concursos de tir amb arc, curses ciclistes i focs artificials.
Monument
L'ermita de San Roque, a Ceutí (Múrcia), és d'arquitectura destacada, amb cúpula vermella i blanca, i ha estat restaurada amb una inversió de més de 75.000 euros; conserva un emblemàtic retaule d'Antonio Campillo. San Roque és patró de Ceutí des que, després d'una epidèmia de pesta el 1648, el poble va fer vot perpetu de professar, defensar i guardar la seva festa, compromès el 30 de maig d'aquell any.
Monument
Museu instal·lat en una antiga fàbrica conservera de Ceutí, vinculat al patrimoni industrial local, que conserva la història i les tradicions del municipi. Se'l coneix també com a Museu de la Conserva Vegetal i els Costums, i reuneix vestigis de la vida quotidiana de la seva gent, les seves festes populars i altres entreteniments, amb especial atenció a l'auge que va tenir en el passat la indústria conservera local.
Activitat
La Bajada de San Roque és la principal festa de Ceutí, a la Vega Media del Segura. Se celebra la nit del 7 d'agost, quan la imatge del sant recorre més d'un quilòmetre des de la seva ermita fins a l'església parroquial de Santa María Magdalena, acompanyada per membres de la Peña de San Roque, autoritats locals, dames, xarangues i nombrosos ceutinencs que ballen darrere seu portant mocadors vermells i branques de romaní. La devoció es remunta a 1648, quan, després d'una epidèmia de pesta, el poble va fer vot perpetu de celebrar la seva festivitat. És tradició que el sant porti alfàbrega, que els membres de la penya reparteixen entre els assistents, i que la seva entrada al nucli antic s'anunciï amb una traca que recorre el carrer Don Eloy.
Monument
Ermita del barri de Los Torraos, a Ceutí, construïda el 1961 i dedicada a San José Obrero i Santa María Magdalena (no només 'Santa María', com simplifica el títol d'aquesta fitxa). Restaurada el 2006, va incorporar un nou retaule i una imatge de la patrona obra de l'escultor García Mengual, a més de quinze olis del pintor Saura Mira.
Monument
El Centre d'Art Contemporani La Conservera ocupa a Ceutí una antiga fàbrica de conserves rehabilitada per l'arquitecte Fernando de Retes, qui va mantenir la petjada industrial de l'edifici amb un projecte minimalista i reversible. Obert des del 16 de maig de 2009, disposa de quatre sales d'exposició que sumen 4800 metres quadrats de superfície expositiva. La seva programació s'organitza en cicles de quatre exposicions simultànies de producció pròpia, amb artistes de diferents generacions, sobretot dels anys seixanta i setanta, i projecció internacional, en disciplines com la pintura, l'escultura o la fotografia. El recinte conserva també escultures i murals a l'aire lliure.
Monument
El Museu Antonio Campillo, a Ceutí (Región de Murcia), està dedicat principalment a l'escultor murcià Antonio Campillo Párraga i exposa escultures i dibuixos donats pel mateix artista: 68 escultures i una quarantena de dibuixos que recorren la seva trajectòria. Ocupa un habitatge senyorial del segle XIX de façana modernista que l'ajuntament va adquirir a finals dels anys noranta per instal·lar-hi el museu etnogràfic de la ciutat, i que es va convertir en casa museu de l'escultor el 2003, quan aquest va cedir part de la seva obra. Distribuït en tres plantes, reuneix a la baixa una mostra de la seva vida i de les seves obres religioses, a la primera peces en bronze i fang cuit centrades en la figura de la dona, i a la segona una sèrie d'escultures de dones en bicicleta i a cavall.
Fita
El 1433 els hereus de Pedro Sánchez de Claramunt van dividir i vendre les seves parts del senyoriu de Ceutí a Gonzalo Fajardo i a Sancho Dávalos, que es van repartir vassalls, rendes i nomenaments sobre un mateix terme. Aquella doble jurisdicció es va prolongar fins a la suspensió dels drets senyorials a mitjan segle XIX.
Fita
El 17 de juliol de 1873 un grup de cantonalistes encapçalat per Pedro Vera Hernández va prendre l'ajuntament i va proclamar l'adhesió de Ceutí al Cantó murcià. La situació es va mantenir fins al 13 d'agost, quan la força armada va reposar la corporació anterior.
Gastronomia
Massa de farina, aigua, oli d'oliva, sal i caps d'all treballada a la paella fins que es desenganxa en migues gruixudes. Es menja als mesos freds acompanyada de llonganissa, raïm o magrana, i és l'elaboració més repetida en els àpats de camp del municipi.