Poble
Blanca és un municipi de la Vega Alta del Segura, a la Regió de Múrcia, situat a la Vall de Ricote a 147 metres d'altitud, amb 6.882 habitants (INE 2025). Celebra des de fa més de tres-cents anys un cèlebre encierro (bou solt) taurí. Els primers vestigis de població daten d'un assentament iber dels segles V-II a. C. a la Loma de La Tendida; en època musulmana va ser una alqueria amb una fortalesa o hisn, i després de la conquesta cristiana va passar a l'orde de Santiago el 1285 sota el nom de Negra. Aquest nom va canviar a l'actual, Blanca, entre 1353 i 1362, per la influència de donya Blanca de Borbó, reina de Castella abandonada pel rei Pere I i defensada per l'orde de Santiago.
Monument
Fortalesa dels segles XI-XII construïda sobre la Peña Negra com a talaia de vigilància per a la defensa de la Vall de Ricote, amb un torreó central buit de grans dimensions. Després de la Reconquesta va passar a ser símbol del poder senyorial de l'Orde de Santiago.
Monument
Temple construït sobre els fonaments d'una antiga mesquita mudèjar, plantejat al segle XVI amb solucions renaixentistes i reconstruït a finals del segle XVIII pels picapedrers Lucas i Antonio de Lastra.
Monument
Edifici dissenyat per l'arquitecte Martín Lejarraga al costat del riu Segura al seu pas per Blanca, seu de la Fundació Pedro Cano creada el 2008, que reuneix obres del pintor de Blanca i una col·lecció d'uns dos mil dibuixos.
Natura
Aflorament rocós d'origen volcànic, de composició ofítica, sobre el qual s'assenta bona part del nucli urbà de Blanca i les restes del seu castell àrab. Un mirador permet contemplar la vall del Segura des del seu cim.
Natura
Punt d'observació privilegiat sobre la vega del Segura i les rambles que baixen cap a l'embassament d'Ojós, un dels principals atractius paisatgístics de Blanca.
Curiositat
El municipi conserva habitatges excavats a la roca de més de tres-cents anys d'antiguitat, com el conegut com a Calblanca, testimoni de l'arquitectura troglodita tradicional de la Vall de Ricote.
Activitat
Les festes patronals de San Roque de Blanca se celebren a l'agost amb actes religiosos, revetlles i activitats per a tots els públics, i són especialment conegudes per l'encierro de bestiar, tradició que es remunta a més de tres-cents anys. El municipi dedica també una setmana de festes al seu patró després de la Setmana Santa: el divendres següent al Divendres Sant la imatge de San Roque es trasllada en romeria fins a la seva ermita, propera a la carretera N-301, on famílies i amics passen el dia al camp abans que la processó de la tarda torni el sant al poble.
Monument
Plaça de toros de Blanca, a la Vega Alta del Segura (Múrcia), meta final del tradicional encierro de les festes de San Roque. Aquesta festa taurina, que es fa des de fa més de tres-cents anys, ha estat declarada d'Interés Turístico Regional (una distinció turística d'àmbit autonòmic atorgada a Espanya).
Activitat
Encierro taurí de Blanca, tradició de més de tres-cents anys i declarat d'Interès Turístic Regional, amb un recorregut d'uns 800 metres des del carrer Barrio Nuevo fins a la plaça de bous, passant per la plaça de l'Església.
Monument
Ermita de Blanca (Vega Alta del Segura, Múrcia), del segle XVII, dedicada a San Roque, patró del municipi, situada al costat de la carretera N-301. El divendres següent al Divendres Sant es fa una romeria en què es trasllada la imatge del patró fins a l'ermita. A l'agost, durant la fira en el seu honor, es fa un encierro tradicional declarat d'Interés Turístico Regional (una distinció turística d'àmbit autonòmic atorgada a Espanya), que es corre des de fa més de tres-cents anys i que es descriu com un esdeveniment únic a la Regió de Múrcia, animat pels balls i cercaviles de les charangas.
Natura
Serra que arriba als 554 metres d'altitud al costat del nucli urbà de Blanca, a l'entorn del Valle de Ricote. Tanca el municipi pel nord i presenta un relleu accidentat, solcat per nombroses rambles i càrcaves pròpies d'aquest paisatge semiàrid del valle del Segura.
Natura
Zona de bany condicionada en un revolt tranquil del riu Segura al seu pas per Blanca, popular als mesos d'estiu.
Natura
Mirador sobre la vall del Segura i el nucli urbà de Blanca, un dels punts panoràmics del municipi.
Natura
Espai recreatiu habilitat a l'entorn del tradicional barri de cases cova excavades a la roca de Blanca.
Monument
Espai museístic dedicat a la importància del riu Segura per a Blanca, des dels sistemes tradicionals de reg fins a l'aprofitament hidroelèctric.
Monument
Teatre històric del municipi de Blanca, emprat com a sala de cinema i espai d'arts escèniques.
Monument
Casa d'esbarjo d'estil eclèctic construïda al segle XIX entre els horts de Blanca per Caridad Despujol i Rigalt, primera comtessa de Montornés, com a residència d'estiu.
Monument
Nòria tradicional d'origen que es remunta al segle XVII, restaurada el 2002, exemple del regadiu històric de la Vall de Ricote a Blanca.
Monument
Primer centre públic d'Espanya dedicat en exclusiva a la difusió del videoart, instal·lat en dos habitatges populars rehabilitats del nucli antic de Blanca.
Activitat
Festes patronals del barri de l'Alto del Palomo, a Blanca, celebrades a finals de juny en honor a sant Pere.
Activitat
Festes patronals del barrio de la Estación de Blanca, pedania sorgida al voltant de l'antiga estació de tren Blanca-Abarán, avui en desús, de la línia fèrria Chinchilla-Cartagena. Es fan el 12 d'octubre en honor a la Virgen del Pilar, amb processó i trobada de gegants i capgrossos.
Natura
Petita presa de derivació sobre el riu Segura al seu pas per Blanca, emprada històricament per al reg de l'horta.
Fita
El lloc apareixia a la documentació medieval com a Negra i va passar a dir-se Blanca a mitjan segle XIV, canvi que se sol relacionar amb la reina Blanca de Borbó. La nova forma ja figura de manera estable als documents de 1382.
Fita
Per privilegi reial de 10 de setembre de 1591, Felip II va elevar el lloc a la categoria de vila amb jurisdicció pròpia. La mesura va permetre als veïns nomenar consell i separar-se de la tutela administrativa que exercien altres localitats de la vall.
Fita
L'Orde de Santiago va mantenir drets senyorials sobre la vila des del segle XIII, i no es van extingir de manera definitiva fins a mitjan segle XIX. El procés va liquidar rendes, delmes i nomenaments que havien condicionat la vida local durant gairebé sis-cents anys.
Fita
Durant la Primera República, el 1873, el moviment cantonal sorgit a Cartagena va trobar ressò entre els veïns de Blanca, que es van sumar a la insurrecció. L'episodi reflecteix l'arrelament del republicanisme federal als pobles de la vega del Segura.
Gastronomia
Trobada gastronòmica celebrada a Blanca amb mostres de productes de la comarca, tallers de cuina i elaboracions en directe. Serveix d'aparador a receptes compartides pels pobles de la vall, com l'arròs amb conill i cargols fet en paella a la llenya.
Gastronomia
La cuina d'hivern de Blanca gira al voltant de plats d'olla i paella: l'empedrao d'arròs amb mongetes, l'atascaburras de patata i bacallà, l'encebollado i les gachasmigas. A la taula dolça apareixen les coques de Pasqua i els paparajotes.