Poble
Abarán és un municipi de la Regió de Múrcia situat a la Vega Alta del Segura, a la vora del riu homònim i a 41,5 quilòmetres de la capital murciana, amb 13.228 habitants. El seu terme, dominat per les serres de l'Oro i de la Pila, del Sistema Subbètic, conserva restes de l'edat del bronze i assentaments ibers i romans. Amb l'arribada àrab va sorgir el poblat de Fauaran, que el 1281 apareix documentat per primera vegada sota el nom d'Abarán, quan el futur Sanç IV va prometre donar-lo a l'orde de Santiago. A començaments del segle XX, el fort vincle comercial que va establir amb l'exportació de fruita a París i Londres li va valer el sobrenom popular d'Abarán-París-Londres.
Monument
Teatre d'Abarán declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 1986, dissenyat per l'arquitecte José Antonio Rodríguez amb tapissos sobre el Quixot.
Monument
Pont d'Abarán sobre el riu Segura, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 2006.
Monument
Santuari situat a la Sierra del Oro d'Abarán, a 927 metres d'altitud, destinació del tradicional descens de la Virgen durant les festes patronals. La Virgen del Oro és la patrona del municipi, i en el descens la imatge baixa des del santuari fins a l'atri o l'església de San Pablo, donant inici a les festes patronals, que inclouen processons, la batalla de flors i carrosses d'estil huertano representatives de la cultura rural murciana.
Natura
La Sierra de la Pila forma part de la Cordillera Subbética, al nord-est de la Región de Murcia, i s'estén pels municipis de Molina de Segura, Fortuna, Jumilla, Blanca i Abarán, on s'alça el seu sector occidental amb el cim del Caramucel (1.023 m). El sector oriental, separat pel barranco del Mulo, reuneix les cotes més altes, amb La Pila (1.264 m) i Los Cenajos (1.200 m). És una serra abrupta de calcàries, dolomies i gresos amb afloraments de guix, protegida com a parc regional. La seva vegetació de carrascars i savinars acull diversos endemismes vegetals, i entre la seva fauna destaquen rapinyaires com l'àguila reial, el falcó pelegrí, el duc i una notable població de gralla de bec vermell.
Natura
Quatre rodes hidràuliques tradicionals en funcionament a Abarán, de les set que es conserven a la Regió de Múrcia, amb un parc al voltant de la Gran Sínia.
Monument
Situada en una de les zones més altes del nucli antic d'Abarán, l'ermita actual data del 1953 sobre un edifici original del segle XVI. Conserva mosaics fets a Totana per l'empresa Larios i un mirador amb vistes al riu Segura i a la Sierra del Oro.
Monument
Santuari situat a la Sierra del Oro que dona nom al paratge, on es venera la patrona d'Abarán abans del seu descens anual fins a l'Ermita dels Sants Metges al nucli urbà.
Monument
Temple dels segles XVI-XVII, emblema religiós del nucli històric d'Abarán, situat al costat de la Plaza Vieja.
Monument
Plaça de braus inaugurada el 27 d'agost de 1891, un dels edificis històrics restaurats recentment al municipi.
Monument
Conjunt de nòries tradicionals sobre el riu Segura, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) amb categoria de Lloc d'Interès Etnogràfic, entre les quals hi ha la nòria de la Ñorica, la més petita d'Abarán, i altres de mida més gran d'origen medieval andalusí.
Activitat
Festes en honor als patrons d'Abarán, Sant Cosme i Sant Damià, i a la Mare de Déu del Oro, amb la baixada de la imatge mariana des del seu santuari a la serra fins a l'Ermita dels Sants Metges.
Activitat
Fiesta del Niño de Abarán, una de les celebracions més importants per als abaraners, que té lloc el 6 de gener, dia de Reis, amb un arrelament popular profund al municipi. Diverses imatges del Nen Jesús recorren el poble i entren a totes les cases, mentre se canten nadales fins ben entrada la matinada. La festa arrenca cap a les vuit del vespre amb una gran foguera a la plaça de l'ajuntament.
Natura
L'assut sobre el río Segura a Abarán es situa entre les localitats veïnes de Cieza i Blanca, i és la icona dels descensos que s'organitzen per aquest tram del Segura. Es tracta de l'obstacle emblemàtic del Descenso Nacional del Río Segura, que els piragüistes han de salvar a coll abans de continuar la prova riu avall.
Natura
Rambla que marca el límit nord del terme municipal d'Abarán, afluent del riu Segura.
Monument
Nòria de reg de 8,20 metres de diàmetre l'estructura actual de la qual data de 1951 sobre un origen de 1818, una de les quatre nòries històriques conservades a Abarán.
Monument
També coneguda com a Nòria de San Juan, és una de les nòries tradicionals de reg que encara es conserven a l'horta d'Abarán.
Monument
La Ñorica és una de les quatre sènies que encara funcionen a Abarán, de les set que es conserven en funcionament a tota la Regió de Múrcia. És la més petita de totes, d'estructura metàl·lica amb elements de fusta, i forma part de la Ruta de las Norias del poble, que inclou també la Noria Grande i el seu parc.
Curiositat
Cuina de l'horta basada en guisats d'olla, gachasmigas, arròs amb conill i cargols, zarangollo i dolços com les picardías i els condenaos. El pisto és també un dels plats més típics del municipi. Les picardías s'elaboren amb caramel i una avellana a dins, mentre que la recepta dels condenaos la guarden en secret des de fa molts anys els rebosters locals.
Fita
El document de 1281 pel qual l'infant Sanç prometia donar la vall de Ricote a l'Orde de Santiago cita entre els seus llocs Fauarán, forma andalusina del topònim d'Abarán. És la referència escrita més antiga coneguda de la localitat, aleshores una alqueria de regadiu vora el Segura.
Fita
A començaments del segle XX els comerciants locals van obrir rutes d'exportació de fruita cap a França i Anglaterra, fins al punt que el poble s'anunciava amb aquest rètol. El negoci fruiter va finançar la modernització urbana i l'augment de població del municipi.
Fita
Músic nascut a Abarán el 1881, autor d'un repertori d'obres per a banda i de peces religioses que encara interpreten les agrupacions de la comarca. El seu nom figura entre els referents de la tradició bandística de la Vega Alta del Segura.
Gastronomia
Dos dolços amb nom propi de les confiteries abaraneres: les picardías, caramels d'avellana, i els condenados, unes postres de recepta reservada que s'elabora al municipi des de fa generacions. Tots dos es venen com a reclam local durant les festes.