Quadern de bitàcola · 11 indrets

Què veure i què fer a Lorquí

Què veure i què fer a Lorquí (Vega Media del Segura, Múrcia): 11 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 2 Activitats · 3 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Lorquí: calendari de festes

Octubre: Festes de la Virgen del Rosario de Lorquí (primeros días de octubre, festividad principal el 7 de octubre)

Pobles a prop de Lorquí

Què veure a Ceutí 1,5 km · 14 llocs
Què veure a Alguazas 3,6 km · 18 llocs
Què veure a Molina de Segura 4,7 km · 40 llocs
Què veure a Archena 5,4 km · 24 llocs
Què veure a Las Torres de Cotillas 6,2 km · 19 llocs
Què veure a Villanueva del Río Segura 8,5 km · 17 llocs
Què veure a Ulea 9,3 km · 15 llocs
Què veure a Campos del Río 9,6 km · 13 llocs

Espanya › Regió de Múrcia › Vega Media del Segura › Lorquí

Què veure i què fer a Lorquí

Lorquí
Poble
Lorquí és un municipi de la Regió de Múrcia, a la Vega Media del Segura, situat a 18 quilòmetres de la capital, dins la seva àrea metropolitana, i travessat per la vega del riu Segura, que el separa del veí terme de Ceutí. El seu nom prové de l'àrab andalusí i significa originari de Lorca; la primera referència data de 1285, quan la Corona castellana va cedir l'alqueria mudèjar a dos nobles, i el 1304 va passar a l'orde de Santiago, sota el domini del qual va romandre fins a mitjan segle XIX. Repoblada amb mudèjars el 1445, els seus habitants es van convertir al cristianisme el 1501 i molts van ser expulsats el 1613. Conserva la sínia del Rapao, roda hidràulica del segle XVIII declarada monument d'interès artístic nacional. És un municipi industrial de gairebé 8.000 habitants.
Església de Santiago Apóstol de Lorquí
Monument
Temple la construcció del qual va començar el 1767 en estil barroc sota dificultats econòmiques que en van retardar la finalització fins al 1799, obra del mestre Pedro Gilabert, amb una reforma neoclàssica posterior que es va allargar fins al 1827.
Palauet de la Cierva
Monument
Antiga casa torre de l'horta murciana, possiblement del segle XVIII, ampliada i transformada en un petit palau cap al 1919 per la família La Cierva, exemple singular de l'arquitectura tradicional del regadiu del Segura.
Cases cova de Lorquí
Monument
Lorquí és el municipi amb més índex d'habitatges troglodites de tota la Regió de Múrcia, repartits pel nucli antic i ocults darrere de façanes modernes. La Cova Museu "Los Tablachos" i la Cova Flamenca de la Plaza Pueblo Nuevo permeten visitar i conèixer aquest tipus d'arquitectura excavada a la roca.
Festes de la Virgen del Rosario de Lorquí
Activitat
Festes patronals organitzades per la Junta de Festeigs juntament amb la Parròquia de Sant Jaume Apòstol, amb misses per barris i la processó central de la Mare de Déu del Roser pels carrers del municipi.
Setmana Santa de Lorquí
Activitat
Processons de Setmana Santa de Lorquí documentades des del segle XVIII, amb sis confraries acompanyades de tambors i flors, que veneren una rica imatgeria d'estil salzillesc, entre ella la Virgen de los Dolores i Nuestro Padre Jesús Nazareno. El Diumenge de Rams es representa la Passió i Mort de Crist; el Dijous Sant el Nazareno beneeix cap als quatre punts cardinals; el Divendres Sant té lloc el Descendiment, i el Diumenge de Resurrecció, la trobada entre el Crist Ressuscitat i la Virgen de la Luz.
Sínia del Rapao
Monument
Nòria de reg del segle XVIII declarada Monument d'Interès Artístic Nacional, construïda per regar més de tres-centes tafulles d'horta a Lorquí.
La concessió de Lorquí als germans Alemán
Fita
La primera menció documental correspon al lliurament, el 1285, de l'alqueria mudèjar a Ramon i Guillem Alemany per la Corona castellana. Després de l'ocupació aragonesa de final de segle, Jaume II la va traspassar a l'orde de Santiago, que va mantenir el senyoriu fins al segle XIX.
La repoblació mudèjar de 1445
Fita
Despoblat per la inseguretat de la frontera granadina i per les pestes del segle XIV, el lloc va tornar a habitar-se el 1445 amb població mudèjar assentada per l'Orde de Santiago. Els seus descendents van ser batejats el 1501 i expulsats com a moriscos el 1613.
La col·lectivitat agrícola La Arboleda
Fita
Durant la Guerra Civil (1936-1939) les terres que Juan de la Cierva y Peñafiel posseïa al terme van ser col·lectivitzades i explotades sota el nom de La Arboleda, una cooperativa agrícola i industrial gestionada de manera conjunta per la UGT i la CNT. Es va dissoldre en acabar el conflicte.
El pisto de la Vega Media
Gastronomia
Guisat de tomàquet, pebrot, ceba i carbassó cuinats a poc a poc en oli d'oliva amb les hortalisses de la ribera del Segura. Se serveix sol, quallat amb ou o com a guarnició de carns, i dóna nom a una de les preparacions més identificades amb aquesta comarca.