Poble
Antas de Ulla és un concello del centre geogràfic de Galícia, a la província de Lugo, al territori del qual neix el riu Ulla, que marca els límits amb Monterroso i Palas de Rei i dona nom a la comarca de Ulloa; fins al 1916 el municipi es va anomenar simplement Antas. La seva capital, avui fosa amb el nom del municipi, es va conèixer fins a mitjan segle XX com Seoane. Es reparteix en vint-i-vuit parròquies d'esglésies majoritàriament romàniques, i al mont Farelo es conserven 54 gravats rupestres amb cassoletes, cercles, espirals i laberints. Amb uns 1.800 habitants, viu de l'agricultura i la ramaderia, i és cèlebre pel pa de Antas, elaborat en forns de llenya, i pels seus formatges de la denominació d'origen Arzúa-Ulloa.
Monument
Fortalesa aixecada al segle XIII pels comtes d'Amarante sobre un antic castro, a la parròquia de Santa Mariña do Castro de Amarante, sembrada de castros; arrasada durant la revolta irmandiña del segle XV, va ser reconstruïda per Roi Fernández de Noguerol, situat allà pels Reis Catòlics, i va passar després a la casa de Camarasa, articulant el poder senyorial d'aquestes terres.
Monument
Residència que els Noguerol van afegir al segle XVII vora el castell, amb escuts i balustrades de pedra, convertint el vell recinte militar en una explotació agrària i senyorial; és propietat privada i no es visita.
Monument
Temple alçat sobre un petit promontori que fa més de dos mil anys va acollir un poblat castrenc, del qual pren el nom Castro de Amarante; d'origen romànic, es presenta avui com una fàbrica dels segles XVI i XVII amb afegits i reformes posteriors. Dona nom a la parròquia de Santa Mariña do Castro de Amarante, que va arribar a ser capital del municipi d'Antas de Ulla i conserva a més el pazo de Santa Mariña, el cruceiro de Frádegas i el balneari de Frádegas. Les Festas do Cristo, celebrades el primer diumenge d'agost, tenen fama a tota la comarca.
Monument
Estació d'art rupestre a l'aire lliure amb cinquanta-quatre gravats de quatre tipus: cassoletes, combinacions circulars, espirals i laberints; alguns cercles concèntrics superen els dos metres de diàmetre.
Monument
Església parroquial de la feligresia de Cervela, una de les set d'origen romànic que conserva el concello, testimoni de la densa xarxa de temples medievals aixecada a la vall alta de l'Ulla.
Natura
Cim d'uns 951 metres, sostre de la comarca i mirador natural de tota la Ulloa, que fa de divisòria entre la parròquia lucense de San Martiño de Amarante, a Antas de Ulla, i les parròquies pontevedreses de Ventosa i As Trabancas, a Agolada, i va ser durant segles pas obligat entre Lugo i Pontevedra; als seus vessants neix el riu Ulla, que dona nom al concello, a la comarca i a la vall que baixa fins a la ria d'Arousa, i els seus turons granítics guarden un dels santuaris rupestres gallecs. Antigament es deia mont Sumio; Farelo, diminutiu de Faro en referència a un altre mont proper de més altura, va donar peu a nombroses dites populars sobre la imminència de la pluja quan el seu cim es cobreix de núvols.
Natura
Plataforma condicionada al cim, accessible per pista de terra, des de la qual en dies clars s'arriben a distingir punts de les quatre províncies gallegues, un panorama poc comú a l'interior del país.
Natura
El riu Ulla neix a la parròquia d'Olveda, a Antas de Ulla, tot i que el lloc exacte del seu naixement varia segons la font que es consulti. El seu nom procediria de l'arrel indoeuropea wel-, 'fer girar', 'aigua que dona voltes'. Des del seu naixement recorre 132 quilòmetres separant les províncies de A Coruña i Pontevedra, llevat de dos breus trams als concellos de Vedra i Padrón, fins a desembocar a la ria d'Arousa; la seva conca, de 2.764 quilòmetres quadrats, és la segona més important de Galícia després de la del riu Miño. Rep com a afluents principals l'Arnego i el Deza, i en el seu curs es troba l'embassament de Portodemouros, una de les obres hidràuliques més importants del seu temps.
Curiositat
Fogassa elaborada a la manera tradicional amb farines del país i cuita a poc a poc en forn de llenya; juntament amb el formatge de la Ulloa i la carn de vaquí de qualitat sosté la reputació gastronòmica d'aquest concello de Lugo.
Natura
El concello reuneix disset castros documentats, repartits per parròquies com Amoexa, Olveda o Amarante, a més de nombroses mámoas; el mateix nom d'Antas remet a aquests monuments megalítics del Neolític.
Activitat
Des del llogaret de San Fiz s'accedeix a peu a una àmplia zona de gravats rupestres al vessant del Farelo, amb cercles concèntrics i cassoletes llaurats al granit fa uns quatre mil anys a l'aire lliure.
Monument
Els Noguerol, comtes d'Amarante, van alçar aquesta fortalesa al segle XIII sobre un castro anterior; al segle XVII s'hi va adossar un pazo de la mateixa casa, els escuts del qual amb les armes del llinatge continuen visibles als murs. S'alça a la parròquia de Santo Estevo do Castro de Amarante, el topònim de la qual recorda precisament l'antic poblat castrexo sobre el qual s'assenta; el lloc compta avui amb poc més d'un centenar d'habitants i celebra les seves festes en honor de san Francisco, san Bartolomé i santo Estevo.
Monument
Temple romànic de finals del segle XII, de nau rectangular i absis semicircular, amb permòdols de motius geomètrics; vora la nau s'obre una àmplia solaina sobre tres pilars de pedra, solució sense paral·lel al concello.
Monument
La finestra absidal d'aquest temple romànic va ser assenyalada per Jesús Delgado, en el seu estudi del romànic lucense, com una de les més belles de totes les que va analitzar: quatre capitells vegetals i, en un d'ells, deu caps humans en dues fileres.
Monument
Fàbrica romànica de la segona meitat del segle XII, amb nau rectangular, presbiteri quadrat i murs de maçoneria i carreus granítics; les façanes frontal i laterals van ser refetes en èpoques posteriors.
Monument
Conjunt senyorial aixecat vora l'església parroquial de Santa Mariña; la seva torre, que es data amb probabilitat al segle XVI, destaca pel balcó de granit volat que s'obre al cos superior.
Monument
El concello d'Antas de Ulla inclou entre els seus monuments el pòrtic romànic conservat a l'església de San Martiño de Amarante, una de les restes medievals que jalonen la parròquia on s'alça també la fortalesa comtal.
Monument
El cruceiro jubilar d'Alvidrón forma unitat amb l'església romànica de Santa María, i el conjunt figura a la relació oficial de monuments del concello com una de les estampes més característiques de la Ulloa.
Curiositat
Balneari abandonat a la parròquia de Santa Mariña de Amarante, amb edifici de dues plantes, pati interior i capella avui arruïnats; la seva deu sulfurosa brolla entre les roques a 18 graus amb un cabal de quaranta litres per minut.
Curiositat
A les lloses del vessant del Farelo s'han inventariat cinquanta-quatre gravats rupestres amb cassoletes, combinacions circulars, espirals i laberints, vint-i-dos d'ells localitzats a la campanya del 2003; estan considerats entre els conjunts d'art rupestre interior més ben conservats de Galícia.
Curiositat
Del concello procedeixen unes espirals de plata de secció rectangular trobades en context prehistòric i avui conservades al Museu Provincial de Pontevedra, una de les troballes metàl·liques més singulars de la comarca de A Ulloa.