Poble
Toques és un municipi de la comarca de Tierra de Mellid, a la província de A Coruña, amb una mica més de mil habitants repartits en deu parròquies. El travessa de nord a sud el riu Furelos, afluent de l'Ulla, i també el Camí Primitiu. El seu patrimoni arqueològic és ric en castros celtes i monuments megalítics: el castro de A Graña, excavat als anys noranta, i el dolmen Forno dos Mouros, rehabilitat el 2010. L'església de San Antolín de Toques, a la parròquia de A Capela, és un temple romànic del segle XII vora el riu da Toca, en un entorn de bosc autòcton. Un 40 % del territori és a la Xarxa Natura 2000, amb fauna com el senglar, el cabirol o el llop, i l'economia gira avui entorn de la ramaderia vacuna i el sector forestal.
Monument
Església de l'antic monestir benedictí fundat al segle X, al qual Alfons VI va fer una donació el 1077; reutilitza al ràfec del presbiteri peces d'època visigoda i conserva arcs i finestres de doble esqueixada de finals del segle XI.
Natura
El Forno dos Mouros és un dolmen d'uns cinc mil anys situat al lloc de Muruxosa, a la parròquia de Paradela, Toques, a la serra do Bocelo, prop del Camiño Real, a 713 metres d'altitud. Va ser excavat per Jacobo Vaquero, de la Universidade de Santiago de Compostela, entre 1987 i 1989, i té cambra poligonal de set ortòstats i corredor en dos trams; al seu interior van aparèixer restes de pintura vermella i negra en ziga-zaga sobre fons blanc. A l'estiu de 2009 un equip del CSIC va treballar en la seva consolidació, retirant les bigues de ferro que sostenien la llosa del sostre, mentre un altre equip documentava i protegia les pintures, deixant el monument rehabilitat per a la visita.
Natura
El castro da Graña és un jaciment arqueològic de cultura castrexa situat al lloc da Graña, dins la parròquia da Capela, al concello de Toques, al cim d'un petit outeiro del lloc de Mourelos, a 553 metres d'altitud. Poblat fortificat de l'edat del ferro excavat al llarg dels anys noranta, és un dels jaciments que jalonen les altures de Toques juntament amb la densa concentració de túmuls megalítics d'aquestes serres.
Natura
Serra que forma part de la dorsal gallega i separa la Terra de Melide de les comarques de Lugo i de la Ulloa, amb un relleu suau en forma de meseta esglaonada, on neixen els rius Furelos i Seco, afluents de l'Ulla. S'estén entre els 320 i els 798 metres -el seu punt més alt, el mont Careón- pels concellos de Toques, Melide i Santiso, i constitueix l'aflorament més extens de roques ultrabàsiques de la península Ibèrica, amb granits de dues miques, gneis d'ull de gripau i esquists. Bona part de la serra està protegida com a zona especial de conservació de la Xarxa Natura 2000, i les seves roques ultrabàsiques sostenen una flora endèmica d'excepcional rellevància botànica.
Natura
Serra de bruguerars i afloraments granítics sembrada de mámoas i dòlmens, entre ells el Forno dos Mouros; per les seves carenes va discórrer durant segles el Camí Reial, i avui la recorre un sender senyalitzat de megàlits.
Natura
El Furelos neix a les muntanyes de la serra del Careón, al concello de Toques, i discorre de nord a sud travessant la Terra de Melide com a afluent de l'Ulla per la seva marge dreta, a la qual es lliura després de servir de límit entre Toques i Melide i, més endavant, entre Melide i Santiso. En el seu curs alt, dins de Toques, es troba la cascada o fervenza de Brañas. Deu el seu nom a la parròquia i el lloc de Furelos, que travessa el Camí de Sant Jaume. El seu principal afluent és el riu Catasol. Dos petits embassaments, els de Portochao i Portodiz, aprofiten el seu curs per a la producció elèctrica. La seva vall, poblada de verns i vells molins, dona nom al llogaret i al pont medieval pels quals passa el Camí Francès.
Activitat
Sender homologat que recorre les altures de Toques enllaçant túmuls i dòlmens de la Serra do Bocelo, entre ells el Forno dos Mouros, en un dels conjunts megalítics més ben estudiats de l'interior de Galícia.
Activitat
La ruta jacobea més antiga, nascuda a Oviedo, creua el concello per les parròquies de Vilouriz i Vilamor abans d'unir-se al Camí Francès a Melide; és el tram final d'un itinerari que travessa les serres interiors per camins rurals i aldees de pedra.
Monument
Temple romànic del segle XII hereu d'un antic monestir de la serra, un dels edificis religiosos més antics de la comarca i punt de referència del camí que baixa cap a Melide.
Natura
Els monts de Bocelo tanquen el concello de Toques pel nord i formen la divisòria entre les conques dels rius Ulla i Tambre, i arriben al Pico do Pilar, prop de Santa Eufemia do Monte, als 803 metres, el punt més alt de la província d'A Coruña. El seu subsòl de mica negra aflora en blocs granítics com la Pena da Moura. Concentren vestigis de megalitisme, entre ells el dolmen de Forno dos Mouros, i restes de la cultura castrexa com el castro da Graña, a més de brolles i pastures d'altura sobre les valls del Furelos. A prop es troben la llacuna de Sobrado, la cascada del Furelos i la capella prerromànica de Santo Antolín de Toques. No compten amb cap figura de protecció.
Curiositat
Per la serra discorre l'antic camí reial que unia la Galícia interior amb la costa, un traçat que passa al costat de dòlmens com el Forno dos Mouros i que reutilitza rutes usades des de la prehistòria.
Natura
El riu Furelos es despenja aquí en una caiguda gairebé vertical d'uns quaranta metres, la major de l'entorn do Bocelo; el salt queda amagat en una vall boscosa i s'hi arriba a peu des del llogaret de Paradela.
Curiositat
Molí de pedra plantat just al peu del salt do Furelos, cèlebre entre els veïns de tota la contornada per la finor de la seva mòlta; va estar molent fins a la dècada del 1970 i encara conserva la canle que li portava l'aigua.
Activitat
Sender homologat PR-G 166, d'uns dotze quilòmetres, que arrenca vora el llogaret de Paradela i encadena rierols, molins i llogarets pels monts do Bocelo fins a abocar-se al gran salt de la Fervenza das Brañas.