Poble
Taboada és un concello lucense de la comarca de Chantada, dins de la Ribeira Sacra gallega, amb uns 2.600 habitants repartits en més de 200 nuclis i 27 parròquies; s'estén des de la serra d'O Faro fins a la riba occidental de l'embassament de Belesar, sobre el riu Miño. El seu nom procedeix d'un propietari medieval, Arias Petri de Tabulata, assentat al voltant de la parròquia de Taboada dos Freires, encara que la vila no es va popularitzar amb aquest nom fins a mitjan segle XX: abans es coneixia com San Tomé do Carballo. El municipi, amb episodis sísmics freqüents per una falla activa a la parròquia de Mourulle, conserva set esglésies romàniques, la més notable Santa María de Taboada dos Freires, aixecada el 1191. Per carnaval se serveix el tradicional caldo de ósos.
Monument
L'església de Santa María de Taboada dos Freires, temple romànic d'una sola nau de planta basilical construït el 1191 pel mestre Pelaxio, segons diu la seva inscripció fundacional, és una de les poques de la comarca que la tradició atribueix als templers. A la portada occidental, emmarcada en arquivoltes, es representa Samsó esquerdant les mandíbules d'un lleó; la nau conserva mènsules romàniques i una finestra que va ser recol·locada quan es va ampliar la capçalera cap al 1920, mentre que el retaule de fusta de l'interior data de principis del segle XX. Davant del temple s'alçava la casa rectoral, construïda al segle XVII sobre allò que va poder ser un antic monestir, habitada fins cap al 1980 i enderrocada el 2018 després de dècades d'abandonament.
Monument
Temple romànic d'absis semicircular declarat Ben de Interese Cultural (Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni), amb frescos, púlpit adossat al mur nord i el sepulcre del primer comte de Taboada, Xoán Taboada de Ribadeneira i Figueroa. S'aixeca al lloc de San Pedro, a la parròquia de Bembibre, un petit nucli de poc més de vint veïns on també es troba, no gaire lluny del temple, el pazo de San Pedro de Bembibre.
Monument
El temple romànic més gran del concello, que manté intacta la seva planta primitiva sense afegits posteriors i conserva al seu interior un baldaquí de pedra d'època baixmedieval, peça poc freqüent a Galícia.
Monument
Casa senyorial datada el 1530, de planta en U i aspecte fortificat, en la qual la decoració renaixentista se superposa a una estructura encara defensiva. S'alça vora l'església romànica de la mateixa parròquia i és una de les set cases senyorials que conserva el concello, el patrimoni pacego del qual completen els pazos de Relás, Vilar i Perrelos.
Monument
Residència senyorial del segle XVII a la parròquia de Castelo, bon exemple de l'arquitectura civil barroca de l'interior de Lugo, amb capella, colomar i tancament de finca de pedra picada entorn del cos principal.
Monument
Pont de la carretera LU-611 sobre l'embassament de Belesar, projectat el 1967 per l'enginyer José Antonio Torroja per substituir el pas perdut quan la presa va negar Santa Marta, Pincelo i Mourulle.
Natura
Amb 818 metres és la major altura del concello, a la vora septentrional que mira cap a les terres de Monterroso; des del seu cim s'abasta bona part de la penillanura de Lugo i el corredor del riu Toldao.
Natura
Curs fluvial que travessa el concello d'oest a est fins a lliurar les seves aigües al Miño, articulant la vall central de Taboada i alimentant la xarxa de molins, preses i prats de dall que ocupa la seva ribera.
Natura
Roure centenari que s'alça a la parròquia de San Tomé do Carballo i dóna nom al lloc, un dels arbres singulars que sobreviuen en un paisatge agrari transformat per la concentració parcel·lària.
Curiositat
Testa de guerrer castrenc trobada a la parròquia de Vilela les proporcions de la qual indiquen que l'estàtua completa hauria assolit prop de quatre metres, dimensió excepcional entre l'escultura castrenya gallega.
Curiositat
La casa-torre de Moreda, al municipi de Taboada, va ser patrimonial de les famílies Camba i Montenegro; al seu soterrani hi va estar instal·lada la presó jurisdiccional, on a finals del segle XIX encara es conservava el cep dels encadenats. Al seu entorn es conserven restes d'una sepultura antropomorfa excavada a la roca, senyal d'un lloc de culte molt anterior a la fortificació, així com el proper castre de Moreda, del qual s'ha perdut bona part de la pedra per l'espoli per a altres construccions de la zona. La parròquia celebra la seva festa el 15 d'agost.
Activitat
Celebració gastronòmica que s'organitza des del 1991 durant els caps de setmana d'entroido entorn del caldo d'ossos de porc, acompanyat d'aiguardents, artesania i música tradicional.
Activitat
Ritual de foc que cada 7 de setembre, a la nit, dona inici a les festes en honor de santa Maria a la parròquia de Castelo, al municipi de Taboada. Conegut tradicionalment com el Folión de Castelo, en la línia d'altres folións com el de Vilelos, a O Saviñao, en la seva versió actual, la Queima das Fachas, s'aixequen al cim del castre do Castelo grans fachos de fins a nou metres d'alçada, fets amb feixos d'agulles de pi assecades durant l'estiu, que es disposen en cercle i es van encenent un a un fins a formar una gran corona de foc. Tradicionalment cada casa de la parròquia aportava com a mínim un facho. Va ser declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia (una distinció per a festes d'interès turístic de Galícia) l'octubre de 2008.
Natura
Poblat fortificat preromà que dona nom a la parròquia de Castelo i que continua sent escenari de la vida festiva local: cada 7 de setembre s'hi celebra la tradicional Queima das Fachas.
Curiositat
Tres cases grans repartides per les parròquies del concello, amb portalades blasonades, colomars i hórreos, que documenten la hidalguia rural que controlava les rendes d'aquesta avantsala de la Ribeira Sacra.
Fita
Una inscripció data el 1191 l'església i anomena el mestre Pelayo com el seu constructor. El temple, vinculat per la tradició als frares del Temple, va donar nom a la parròquia i al mateix concello.
Activitat
Celebrada des del 1991 en ple carnaval, reivindica el caldo d'ossos de porc de la matança, servit amb música tradicional i productes de la terra en una de les cites gastronòmiques més antigues de l'interior lucense.