Poble
Agolada és un concello d'uns 2.200 habitants a l'extrem nord-est de Pontevedra, entre el riu Ulla, que fa de límit nord i s'uneix a l'Arnego a Brocos abans de l'embassament de Portodemouros, i la serra do Farelo, el mont homònim de la qual, de 956 metres, és el punt més alt del municipi. Administrativament pertany a Pontevedra, però eclesiàsticament depèn de Lugo. El seu nom s'ha interpretat com a derivat del llatí Aqua Lata ('aigua conduïda'), mentre que la forma Golada va sorgir en confondre's la vocal inicial amb l'article femení. La capital, que dona nom al municipi, té 500 habitants. El concello celebra fira el dia 12 de cada mes i al pont de Mourazos conserva una inscripció de l'any 862, un dels pocs epígrafs llatins altmedievals de Galícia.
Monument
Casa forta del segle XVI vinculada als comtes de Borraxeiros, un dels llinatges que van dominar aquestes terres de l'alt Ulla; comparteix concello amb altres cases torrejades com la Torre dos Vilar o la Casa de Quintela.
Monument
Parroquial que dona nom a una de les feligresies més extenses del concello, vora la casa forta dels comtes homònims, en un terme on s'han catalogat disset mámoas al voltant del castro Marcelín.
Natura
El mont Farelo, amb 952,6 metres, és el sostre del concello d'Agolada i una de les grans talaies de l'interior de Galícia, amb vistes que arriben fins a la Terra de Melide i la vall de l'Ulla. El seu vessant sud-oest pertany a les parròquies de Ventosa i As Trabancas, a Agolada, mentre que el nord-est cau ja a la parròquia de San Martiño de Amarante, a Antas de Ulla. Antigament es va anomenar mont Sumio, i el nom actual, Farelo, és un diminutiu de Faro. Els seus vessants alternen brolla i repoblació forestal, i la tradició oral recull nombroses dites que anuncien pluja imminent quan el mont es cobreix de núvols, com «pon o pucho o Farelo, auga prós eidos».
Natura
L'Ulla marca tot el límit nord del concello i separa aquí la província de Pontevedra de la de A Coruña; la seva vall, encaixada i arbrada, recull les aigües dels rierols que baixen dels vessants del mont Farelo.
Curiositat
Aquest conjunt auri de l'edat del bronze, format per dos braçalets i un torque, es data probablement entre el 1700 i el 1600 a. C. i es va trobar el 1920 prop del castro de Goiás, a la parròquia de Ferreiroa, durant les obres de la carretera de Lalín a Agolada, en un túmul del qual es creu que formava part d'un aixovar funerari, en un concello sembrat de mámoas i castros. Té diversos paral·lels a Galícia, però fora d'ella només s'han trobat peces semblants a la Bretanya francesa, la qual cosa s'interpreta com a testimoni de les relacions atlàntiques entre els pobladors gallecs i els bretons a començaments de l'edat del bronze. Es conserva al Museu de Pontevedra i és una de les peces d'orfebreria prehistòrica més valuoses de la província.
Curiositat
Vora un pont medieval del lloc de Mourazos es conserva una inscripció que remet a l'any 862, un dels testimonis epigràfics altmedievals més antics catalogats a la comarca del Deza.
Activitat
Cada dia 12 del mes la vila recupera la seva fira als pendellos, un mercat de bestiar i productes del camp que reuneix ramaders i tractants de tota la comarca i manté viu l'ús original d'un recinte firal d'arquitectura tradicional en pedra i fusta. A l'agost s'hi sumen una fira medieval i un mercat d'artesania al casc històric.
Monument
El pazo de Borraxeiros s'alça en un outeiro al costat de la serra do Farelo, a la parròquia de San Cristovo de Borraxeiros, municipi d'Agolada. És una casa senyorial del segle XVII, reconstruïda en temps de Felip II amb pedra procedent d'un antic castell de la família Salgado destruït durant la revolta dels Irmandiños, per la qual cosa també se'l coneix com a Pazo dos Salgado. Va pertànyer a Lope Sánchez de Ulloa, primer comte d'Altamira. Té planta quadrangular amb pati interior, façana principal flanquejada per dues torres semicirculars emmerletades d'origen medieval, i al costat est conserva un fossat ple d'aigua. Al presbiteri de l'església romànica contigua es guarda l'estàtua orant del comte Antonio Salgado Gundín.
Monument
Os Pendellos de Agolada són un conjunt de paradetes i cobertissos de pedra i fusta aixecats el 1788 al camp de la fira, amb taulells de maçoneria sota coberta, que servien de parada i magatzem als firaires; van ser declarats Conjunto Histórico-Artístico (una antiga categoria espanyola de protecció del patrimoni per a conjunts històrics) el 1985 i el 1990 la Xunta de Galícia i l'ajuntament van emprendre un projecte per netejar i restaurar alguns d'ells. És un dels recintes firals tradicionals més ben conservats de Galícia: durant més de dos segles va acollir una de les fires més concorregudes de l'interior, i continua en ús a la fira de cada dia 12, a més d'acollir avui una fira d'artesania al juliol i una fira medieval a l'agost.
Curiositat
Sepulcre excavat en un únic bloc de pedra amb dues cavitats contigües, situat al lloc d'A Rateira, a la parròquia de Ventosa; s'atribueix a un enterrament altmedieval de doble ocupació.
Fita
La torre dels comtes d'Altamira a Borraxeiros és arrasada durant l'aixecament dels irmandiños contra la noblesa, entre el 1467 i el 1469; sobre les seves restes es va aixecar al segle XVII el pazo que avui es conserva.
Gastronomia
Mostra de començaments de desembre a la plaça del concello dedicada al vedell de llet i al porc criat a casa, amb degustacions i venda d'embotits i peces de matança de les ramaderies de l'entorn.