Poble
Palas de Rei és un concello d'uns 3.200 habitants de la província de Lugo, a la comarca de Ulloa, i una etapa clàssica del Camiño Francés, citat ja el 1153 com Palatium Regis pel palau que hi va tenir el rei visigot Witiza. El Còdex Calixtí assenyalava Palas com a parada obligada dels pelegrins, i l'estil romànic hi va entrar precisament pel Camí de Sant Jaume, deixant la seva empremta a l'església de Vilar de Donas, un dels referents del romànic gallec, declarada Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció patrimonial de primer rang a Espanya, avui substituïda pel BIC) el 1931 i panteó dels cavallers de Santiago, amb un dels conjunts de pintures murals més ben conservats de Galícia. El municipi guarda també el castell de Pambre, aixecat cap al 1375, i un ampli patrimoni de torres, pazos i cases blasonades.
Monument
El castell de Pambre s'alça a 44 m d'altitud, sobre un penyal al costat del riu Pambre, a la parròquia homònima, a Palas de Rei. Aixecat cap al 1375 per Gonzalo Ozores de Ulloa, amb recinte emmurallat, quatre torres quadrades als angles i una torre de l'homenatge central de tres pisos i onze metres, va resistir les revoltes irmandiñas de 1467 i és de les poques fortaleses medievals gallegues que van quedar dretes després d'aquell aixecament, el castell més ben conservat de Lugo. Conserva una capella romànica anterior al castell, església parroquial durant segles sota l'advocació de Sant Pere. Declarat monument el 1949, deu el seu nom a la novel·la O Castelo de Pambre, d'Antonio López Ferreiro (1895); abans se'l coneixia com a Fortalesa o Torre de Pambre, nom encara habitual a la Ulloa.
Monument
Temple de planta de creu llatina i tres absis semicirculars, fundat a mitjan segle XII per Arias Pérez de Monterroso i donat poc després a l'Orde de Santiago; va ser declarat monument historicoartístic el 1931 i és parada del Camí Francès. La tradició atribueix la seva fundació a unes dames representades a les pintures gòtiques de la capella major, d'on vindria el nom de Vilar de Donas, encara que el fundador real va ser Arias Pérez de Monterroso. A més de lloc de culte i enterrament, l'església i el seu monestir annex van funcionar com a hospital de pelegrins, tot i que queden apartats del camí perquè el cenobi va ser en origen de monges. Després de la desamortització de Mendizábal, a la dècada de 1830, va passar a ser l'església parroquial que és avui.
Monument
Parroquial de la vila la portalada principal de la qual, del segle XII, va sobreviure a les reformes modernes del temple; la seva rica decoració escultòrica la converteix en el millor testimoni romànic del nucli urbà pel qual passa el Camí Francès.
Monument
Casa pairal d'uns set-cents metres quadrats construïts que llueix escuts nobiliaris a la façana; va pertànyer al llinatge dels Ulloa, que va prendre el cognom del riu proper i va exercir de protector de pelegrins a la ruta jacobea.
Monument
Residència hidalga del concello que conserva al seu frontis l'escut dels Traba, un dels llinatges més poderosos de la Galícia medieval i el mateix que va lliurar als cistercencs el monestir de Sobrado el 1142.
Natura
Antiga fortalesa aixecada a la parròquia de Merlán sobre un recinte castrenc; la tradició l'assenyala com a bressol del llinatge dels Vázquez de Seixas, una de les cases nobiliàries que es van repartir el senyoriu de la Ulloa.
Monument
Una de les cases senyorials inventariades al concello, dins el dens conjunt de pazos i cases fortes que la petita noblesa terratinent va deixar repartit per les quaranta-set parròquies de Palas de Rei.
Monument
Casa torre que, juntament amb la de Fontecuberta i la Casa de Ulloa, representa el tipus d'habitatge fortificat de la Baixa Edat Mitjana gallega en aquest concello del Camí Francès: un cos elevat de carreus al qual després es van adossar l'habitatge senyorial i les dependències agràries, rastre del passat feudal que va dominar aquestes terres.
Monument
Església parroquial de la feligresia d'A Repostería, un dels temples rurals que jalonen aquest concello, on l'extrema dispersió de llogarets va multiplicar el nombre de parròquies i de petits centres de culte.
Natura
Successió de ràpids, petits salts i cascades que se succeeixen al llarg d'uns tres quilòmetres a la parròquia de Ramil, a les rodalies del castelo de Pambre; les fonts discrepen sobre el curs que els forma, el rierol Mácara segons unes i el mateix Ulla segons unes altres. El tram s'ha convertit en escenari habitual de descensos i de barranquisme, i es recorre pel sender del Pambre, de dificultat mitjana, que travessa soutos de castanyers.
Natura
Afluent del riu Ulla per la marge esquerra, que neix a la confluència del rego de Gándaras i el rego de Laia, prop de Ponterrosa (Palas de Rei, Lugo), i dona nom al castell aixecat sobre la seva marge. És un riu de truites de fama comarcal, amb nombrosos molins, entre ells el que porta el seu mateix nom; a la seva marge dreta es troba el balneari de Pambre, a pocs metres de la llera, i a l'esquerra, molt a prop de la seva desembocadura a l'Ulla, el castelo de Pambre. Al llarg dels seus 9,2 quilòmetres el travessen diversos ponts, com el de Ponte Campaña, Ponte Sambreixo, Ponte de Pambre i Ponte de Macara, aquest últim proper a la desembocadura.
Curiositat
Murals d'època de Joan II que cobreixen la capçalera de l'església amb l'Anunciació i figures bíbliques; a les dames allà representades atribueix la tradició popular el nom del lloc, Vilar de Donas, el vilar de les senyores.
Curiositat
Les lloses sepulcrals del temple cobreixen enterraments de cavallers de l'Orde de Santiago, entre ells Fernán Ares Noguerol, mort el 1378; l'antic monestir va funcionar com a panteó de l'Orde en terres gallegues.
Curiositat
La novel·la publicada el 1886 va immortalitzar aquestes terres i la seva decadent aristocràcia rural; els estudiosos situen bona part del seu escenari al pazo de Ulloa de Palas de Rei i al paisatge de la comarca que li dóna nom.
Activitat
La vila tanca l'etapa que arriba des de Portomarín, de gairebé vint-i-cinc quilòmetres, i obre la que continua cap a Melide passant per A Ponte Campaña i Leboreiro; és un dels trams més transitats de tota la ruta jacobea.
Activitat
Ruta de dificultat mitjana que surt dels voltants del castell, a la parròquia de Ramil, i baixa fins als torrents del Mácara entre castanyers i bosc de ribera, amb alguns passos naturals que exigeixen cura.
Monument
Pont d'un sol arc de mig punt i carreus granítics a la parròquia de Ferreira, aixecat amb probabilitat sobre una fàbrica romana de la via XIX coneguda com a Ponte Martiae; per ell entra el Camí Primitiu al concello.
Monument
D'aquesta fortalesa consta que va ser enderrocada el 1321 com a càstig al seu senyor, Álvar Sánchez de Ulloa, pels abusos que venia cometent contra els pelegrins que passaven camí de Compostel·la.
Monument
Temple romànic de finals del segle XII, reformat al XVIII, amb nau rectangular i absis semicircular; guarda una talla policromada de San Xián, patró de pelegrins, que s'atribueix a un taller francès.
Natura
La Serra do Careón forma part de la dorsal galega i separa la Terra de Melide de les comarques de Lugo i de la Ulloa, amb un relleu suau, en forma de meseta esglaonada, que té una altitud mitjana de 550 metres i màxima de 798 al Monte Careón; hi neixen el riu Furelos i el riu Seco, afluents de l'Ulla. Declarada zona especial de conservació el 2014 i integrada a la Xarxa Natura 2000, suma 6.662 hectàrees repartides entre tres províncies gallegues i constitueix el major afloriment de roques ultrabàsiques de la península Ibèrica, des de Sobrado fins al sud de Melide: les seves serpentines, riques en metalls pesants, sostenen endemismes exclusius com Armeria merinoi i Santolina melidensis. A Palas de Rei ocupa la vora de la serra.
Activitat
Itinerari proposat pel concello que enllaça les cases senyorials del municipi, del pazo de Laia al Mariñao, al de Pacheco o a la casa-torre de Fontecuberta, i permet llegir sobre el terreny el passat hidalgo de A Ulloa.
Activitat
El Camí Francès travessa el concello en una de les etapes més llargues de tot el seu recorregut gallec, enllaçant les aldees de San Xulián do Camiño, Casanova i O Coto abans de creuar cap a la comarca de Melide.
Monument
L'església de Vilar de Donas, a la parròquia del mateix nom (Palas de Rei, Lugo), va ser el temple d'un antic monestir medieval i panteó dels cavallers de l'Orde de Santiago: sota els seus arcosolis reposen els seus sepulcres, i als murs de l'absis es conserven pintures gòtiques amb figures cortesanes, de gran rellevància històrica i artística. És una església d'estil romànic, aixecada al segle XII. Molt a prop es troba la Capela do Santo Antón, amb façana renaixentista. La parròquia de Vilar de Donas, que dona nom al conjunt, tenia amb prou feines 121 habitants el 2011.
Fita
Quan la Gran Guerra Irmandiña va enderrocar el 1467 desenes de fortaleses gallegues, Pambre va resistir el setge i es va salvar del desmantellament. Per això és avui l'únic castell lucense que conserva íntegra la seva fàbrica del segle XIV.