Poble
Monterroso és una vila d'uns 3.700 habitants, assentada a 504 metres d'altitud a l'oest de la província de Lugo, prop del centre geogràfic de Galícia. És capital de la comarca de Ulloa i comprèn 28 parròquies amb 136 nuclis de població; pel seu terme passava la via romana que unia Lugo amb Braga, i per la parròquia de Ligonde discorre el Camí de Sant Jaume francès, en la seva etapa 27. Capçalera de l'antic comtat de Monterroso, el castell del qual perviu a la torre de Penas, viu avui sobretot del sector primari, especialment la ramaderia, i dels serveis concentrats a la vila. La seva fira és tan popular que va quedar fixada en cobles i refranys gallecs.
Monument
Torre rectangular de 10,6 per 8,3 metres, amb tres plantes i soterrani, datada possiblement a finals del segle XIV; forma juntament amb el pazo i l'església el conjunt de San Miguel das Penas, a la parròquia de Penas, a quatre quilòmetres de la vila de Monterroso. Dona nom al marquesat de San Miguel das Penas y la Mota, títol nobiliari concedit el 1698 per Carles II a Fernando Arias Ozores, coronel del Terç de Milícies de Lugo; va passar al segle XVIII als Gayoso i, després de ser rehabilitat el 1985, l'ostenta des de 2017 la duquessa de Medinaceli.
Monument
Un dels pazos més representatius de la Ulloa i de tota la província de Lugo, resultat d'agregar edificacions des de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII: un conjunt en forma de ela articulat a partir d'una torre quadrada, amb la torre i el nucli residencial datats al segle XVI i un pazo barroc adossat, reformat als segles XVII i XVIII. S'aixeca en una de les vint-i-vuit parròquies del concello i és el testimoni més clar de la hidalguia rural que va dominar la comarca.
Monument
Temple parroquial integrat en el conjunt senyorial de San Miguel das Penas, al qual un corredor uneix amb la part alta del pazo, una solució poc freqüent que permetia als senyors assistir al culte sense sortir de casa.
Monument
Església parroquial de la feligresia de Cumbraos, un dels temples rurals que ordenen les vint-i-vuit parròquies en què es reparteix el terme municipal de Monterroso, d'hàbitat molt dispers i forta tradició agrària.
Monument
Parroquial de Pedraza, exemple del petit temple de nau única i espadanya que domina el paisatge religiós de la Ulloa, una comarca on cada llogaret gravita al voltant de la seva església i del seu atri amb cruceiro.
Natura
Zona de bany i berenador a la vora de l'Ulla, a uns dotze quilòmetres del naixement del riu, amb dues piscines diferenciades per edats, taules, barbacoes i elements etnogràfics que evoquen els usos tradicionals del llit.
Natura
L'Ulla entra a Monterroso tot just nascut i travessa el concello entre prats i boscos de ribera; les seves ribes mantenen roures centenaris i vells molins que han donat nom a diverses de les rutes senyalitzades del municipi.
Natura
Rouredes, bedollars i soutos de castanyers s'alternen amb les terres de pastura per tot el terme municipal; una de les rutes senyalitzades del concello està traçada expressament per recórrer aquests boscos de l'alt Ulla.
Curiositat
El conjunt conserva pintures murals renaixentistes i l'únic exemple de decoració esgrafiada que sobreviu a la província de Lugo, una tècnica la datació de la qual s'ha arribat a remuntar fins a l'època del regne sueu.
Curiositat
La Fira de Santos de Monterroso, capital de la comarca de Ulloa, se celebra cada 1 de novembre des de com a mínim 1450 i va ser declarada festa d'interès turístic de Galícia el 2011. Al seu voltant va créixer un cançoner propi: el refrany «Bestas en pelo hainas en Monterroso» i diverses cobles que repeteixen el mateix disbarat amb protagonistes diferents -vint-i-cinc sastres, quaranta-cinc estudiants, set frares d'un convent o fins a seixanta mil corbs- muntats a cavall d'una guineu. Aquesta cantiga, que encara es canta als desafiaments de la vila, és el testimoni més viu de la fama que va assolir la fira en la tradició oral gallega.
Activitat
Fira que se celebra cada 1 de novembre, dia de Tots Sants, a Monterroso (Lugo), capital de la comarca de Ulloa, els orígens de la qual es remunten al segle XIII i que està documentada com a mínim des de 1450; va ser declarada festa d'interès turístic de Galícia el 2011. Ha deixat empremta en el refranyer i el cançoner popular de la zona: «Bestas en pelo hainas en Monterroso», diu la dita, i nombroses cobles recorden amb humor estudiants, escrivans i frares acudint a la fira a cavall d'una guineu. Manté curses de garranos, bestiar i cants improvisats.
Activitat
Un dels quatre itineraris senyalitzats del concello, juntament amb els del romànic, el Camí Francès i la Feira Vella; recorre els soutos de castanyers i les rouredes que acompanyen el curs alt del riu Ulla.
Monument
La torre de Cumbraos, de planta rectangular, amb dos cossos, soterrani i coberta a quatre vessants, es va alçar entre els segles XV i XVI per mandat d'Álvaro Gaioso y Osorio al costat de l'església de San Martín de Cumbraos, amb la qual forma un conjunt arquitectònic. L'església, d'origen romànic, conserva el seu arc triomfal, la portalada de mig punt i diversos modillons amb decoracions variades. El topònim Cumbraos remet a l'assentament, als segles IX i X, de gent arribada des de Coïmbra. El conjunt és un dels testimonis més clars de l'arquitectura defensiva senyorial de Monterroso.
Monument
El conjunt reuneix el pazo, un colomar, un hórreo, una font i una capella dedicada a Santa Llúcia datada al segle XV; als seus murs es conserva llaurat l'escut del senyoriu de Rosende, els seus antics propietaris.
Monument
Edifici romànic conservat íntegre, amb la fàbrica datada entre finals del segle XII i començaments del XIII, un dels exemples més complets del romànic rural que esquitxa les parròquies de Monterroso.
Monument
Fàbrica romànica reformada als segles XVIII i XIX, amb arc triomfal de mig punt que descansa directament sobre el mur i espadanya de dos ulls; conserva una pica baptismal romànica de granit reutilitzada com a taula d'altar.
Monument
Temple barroc amb una inscripció que data obres el 1854 i que manté a l'absis un armari mural de tradició romànica; abandonat des dels anys seixanta, va ser restaurat pels mateixos veïns a la dècada de 1990.
Monument
La torre de Penas va ser coneguda com a castelo de Monterroso i a començaments del segle XII es va veure embolicada en el conflicte dinàstic que va enfrontar Alfons el Batallador amb la reina Urraca i el partit de Pedro Froilaz de Traba.
Curiositat
En els anys vint del segle XX es va publicar a la vila el periòdic El Eco del Ulla, editat entre 1920 i 1921, que es presentava com a òrgan del Sindicato Católico Agrario de Monterroso, testimoni de l'associacionisme agrari de l'interior lucense. Sortia els dies 1 i 15 de cada mes sota la direcció de Mariano Rodríguez Iglesias, amb Manuel Fernández Ledo com a administrador i l'impuls del rector Teolindo Cortiña; entre els seus col·laboradors figurava José Calvo Sotelo. Tenia corresponsals a Palas de Rei, Antas de Ulla, Portomarín, Taboada, Chantada i Carballedo, i va servir de via de reivindicacions socials i de comunicació amb l'emigració.
Curiositat
El formatge d'Arzúa-Ulloa s'elabora amb llet de vaca de les races rubia gallega, frisona i parda alpina, natural, crua o pasteuritzada; Monterroso figura entre els concellos emparats per aquesta denominació d'origen, reconeguda el 1995 i avui la de major producció d'Espanya. La varietat emparada, de pasta tova i maduració mínima de sis dies, es presenta en peces lenticulars o cilíndriques d'escorça fina i groguenca i pasta d'ivori a groga pàl·lida, amb pocs ulls irregulars. La seva aroma recorda la llet fresca i el iogurt, amb matisos de mantega, vainilla i nou a mesura que madura; el gust és lleugerament salat i una mica àcid, i la textura, untuosa i soluble a la boca.
Natura
Zona de bany condicionada a la ribera, ombrejada per verns i carballos, que serveix de refugi estival en un concello d'interior. És un dels espais recreatius més concorreguts de la comarca.
Activitat
La ruta jacobea travessa el concello per la parròquia de Ligonde, on hi va haver hospital de pelegrins i es conserva un cruceiro del segle XVI, un dels més antics que jalonen el camí a Galícia.
Gastronomia
La Feira de Santos de Monterroso se celebra cada 1 de novembre, dia de Tots Sants, a la vila lucense de Monterroso, capital de la comarca de la Ulloa, i es té constància que se celebra almenys des de 1450, la qual cosa la converteix en una de les fires més antigues i concorregudes de l'interior de Lugo; va ser declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia (distinció turística oficial gallega) el 2011. Reuneix parades de bestiar i de productes de la terra, entre ells el formatge de la Ulloa, el pa i els embotits de la matança. La seva fama va quedar recollida en el refranyer popular —«bestas en pelo hainas en Monterroso», en al·lusió a l'abundància del seu mercat de cavalleries— i en nombroses cantigues tradicionals que al·ludeixen a la concurrència de gent de tota condició arribada a la fira.