Poble
Santiso és un petit concello de la Terra de Mellid, a la província de A Coruña, amb capital a O Agro do Chao; la seva economia descansa en el bestiar vacú i l'aprofitament forestal. El seu nom és un hagiotopònim del llatí Sanctus Thyrsus, Sant Tirs. Poblat des de la prehistòria, conserva castros com el de Serantes i arquitectura religiosa romànica dels segles XII-XIII a les esglésies de San Esteban de Pezobres i San Pedro de San Román. Destaquen també els seus pazos, com el de Vilar de Ferreiros, llogat avui per a casaments, i el Pazo da Pena, amb el seu corredor cobert, convertit en casa de turisme rural. Amb uns 1.400 habitants en 67,39 km², s'aboca al riu Ulla, eixamplat per l'embassament de Portodemouros, que el separa de Vila de Cruces i Agolada.
Monument
Temple romànic situat en un paratge apartat i recollit de la parròquia de Pezobrés, un dels exemples més purs del romànic rural d'un concello que suma disset parròquies i gairebé cent vint llogarets.
Monument
Casa senyorial citada ja el 1485 al testament de Sueiro Gómez de Soutomaior, encara que el seu origen és anterior; es va aixecar a partir d'una torre de l'homenatge concebuda per a la defensa i transformada després en residència hidalga.
Natura
El més ben conservat dels catorze castros catalogats a Santiso i l'únic condicionat per a la visita; el seu recinte permet seguir amb claredat el traçat de les defenses d'un poblat de l'edat del ferro.
Monument
Església parroquial de planta rectangular i traça barroca, amb el seu cementiri annex, al lloc que dóna nom al sender homologat que recorre aquesta part del concello entre llogarets i rierols.
Natura
L'Ulla, principal riu del concello, rep aquí les aigües del Furelos abans d'estanyar-se a Portodemouros; les seves ribes escarpades marquen a més la frontera natural entre les províncies de la Corunya i Pontevedra.
Curiositat
Malgrat la seva mida reduïda, el concello inventaria sis pazos i fins a trenta-sis cases d'hidalgos, rectories i cases de pagès amb valor patrimonial, una densitat senyorial que reflecteix el pes de la petita noblesa rural de l'Ulla.
Activitat
Ruta circular homologada d'uns catorze quilòmetres que arrenca a l'aldea de Visantoña i recorre la seva parròquia a peu, en bicicleta o a cavall, entre aldees, carballeiras i rierols de l'interior agrari de Santiso, a les terres que separen les valls de l'Ulla i del Furelos.
Natura
La illa da Altura, formada per la construcció de l'embassament de Portodemouros al riu Ulla, té una extensió de 58,14 hectàrees i és una de les illes més grans de l'interior de Galícia. Pertany a la parròquia de Beigondo, al municipi de Santiso, i està envoltada pel braç de l'embassament corresponent al riu Iso; només quan baixa el nivell de l'aigua es forma un istme que la uneix a terra, cap a la veïna parròquia de Viñós, ja al municipi d'Arzúa. S'eleva 81 metres sobre la cota màxima de l'embassament, cosa que suposa una altitud màxima de 325 metres sobre el nivell del mar. Tot el seu territori és de monte, sense estar subjecte a explotació agropecuària.
Natura
Embassament de 297 hectòmetres cúbics sobre el riu Ulla, al centre geogràfic de Galícia, construït entre 1964 i 1967 i inaugurat l'1 de març de 1968; és una presa de gravetat, de 90 metres sobre el llit del riu i 430 de coronació. Les seves aigües inunden bona part de les terres baixes de Santiso i dibuixen una costa interior de braços i penínsules; la seva làmina traça tota la vora meridional del concello i el separa de les terres pontevedreses de Vila de Cruces. L'embassament va inundar les antigues servituds entre una i altra riba, per la qual cosa des de 1975 una barcassa manté la comunicació entre les parròquies de Loño i Beigondo. Compta amb una central subterrània de 95 MW i és avui eix d'un desenvolupament turístic amb un club nàutic al seu entorn.
Curiositat
Una petita embarcació creua el braç de l'embassament per unir Santiso amb la parròquia de Loño, ja a Vila de Cruces: la carretera que va negar el pantà va quedar substituïda per aquest pas en barca.
Monument
Parroquial d'una de les deu feligresies del concello, en un territori de cases de pagès disperses entre l'Ulla i el Furelos que va perdre més de la meitat de la seva població en l'últim segle.
Fita
Una ordre ministerial va concedir a una companyia hidroelèctrica l'aprofitament de tota la conca de l'Ulla mitjançant vuit embassaments; d'aquell pla només es va arribar a construir el de Portodemouros.
Gastronomia
En un concello abocat al boví, els vedells criats amb llet materna i pastures de la ribera de l'Ulla s'acullen a aquest distintiu, reconegut com a denominació específica el 1989 i avui indicació geogràfica protegida.
Curiositat
Amb vint-i-un metres de llarg i set clars és l'hórreo més llarg del concello, testimoni de la riquesa cerealista de la vall de l'Ulla; a Santiso es conserva a més el de Barazón, datat el 1793, el més antic del municipi.