Poble
Melide és una vila de la província de A Coruña, capital de la comarca de Terra de Melide, amb 7.563 habitants (IGE 2023), situada a 454 metres d'altitud en la caiguda de la Serra do Bocelo cap a la conca de l'Ulla, sobre el riu Furelos. És el punt on el Camí Francès conflueix amb el Camí Primitiu, cosa que des del segle IX va impulsar el creixement urbà entorn del castell i va donar lloc al burgo novo de comerciants i hostalers. El 1320 l'arquebisbe de Santiago Berenguel de Lendoira li va concedir portatge i permís per emmurallar-se; d'aquella muralla, enderrocada en la revolta irmandiña, no en queda res, ja que el 1841 el Concello va subhastar les seves últimes restes. És famosa pels seus melindres i pel cruceiro de San Roque, el més antic de Galícia.
Monument
Temple romànic de finals del segle XII, de nau única i absis semicircular, declarat monumento nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931); a la volta absidal es conserven pintures del segle XVI amb la Trinitat envoltada d'apòstols i àngels, i una reixa de forja sense paral·lel al romànic gallec.
Monument
Creu gòtica del segle XIV situada al costat de la capella de Sant Roc, a l'adro homònim de Melide. Descansa sobre una base de pedra amb una columna octogonal de factura més recent, a la qual s'uneix mitjançant un cèrcol de ferro. A l'anvers mostra Crist en majestat, amb els braços alçats i les palmes obertes mirant de front, i al revers l'escena de la crucifixió. Castelao la va descriure el 1950 com el creuer més antic de Galícia, i encara conserva restes de la policromia original que decorava les seves figures.
Monument
Ermita de la vila que guarda la portada romànica traslladada des de la desapareguda església de San Pedro de Melide, reutilitzada com a accés; al seu atri s'aixeca el creuer gòtic que dona fama al conjunt i que presideix el Camí. És una creu del segle XIV que, segons Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, seria la més antiga conservada a Galícia. S'alça sobre una base de pedra i una columna octogonal unida a la creu per un cèrcol de ferro; a la cara frontal mostra Crist en Majestat, amb els braços oberts i les palmes mirant de front, i a la posterior l'escena de la Crucifixió.
Monument
Pont de llom d'ase sobre el riu Furelos citat ja al Codex Calixtinus del segle XII i reformat sobretot al XVII; fa prop de cinquanta metres de llarg per 3,7 d'ample i salva el llit amb quatre arcs desiguals de granit.
Monument
Església tardoromànica situada just sobre el traçat del Camí Francès, a l'entrada del llogaret de Furelos; guarda retaules i talles de notable valor artístic, entre elles un Crist de l'escultor local Manuel Cajide.
Monument
Petit temple romanicogòtic de nau única i absis semicircular vora el Camí Francès; la seva portalada ogival llueix un timpà amb la Verge asseguda amb el Nen entre dos àngels turiferaris, i a l'interior es conserven pintures del segle XVI.
Monument
Palau barroc aixecat el 1671 com a institució benèfica destinada a atendre pobres i pelegrins; després de segles d'usos diversos allotja avui la casa consistorial de Melide, en ple nucli històric i a pocs metres del Camí.
Monument
Església parroquial de finals del segle XIII, a la perifèria rural del concello, que conserva sota les reformes posteriors la traça medieval de nau única; és un dels temples més antics de Melide fora del nucli urbà.
Monument
Capella erigida el 1741 sota advocació carmelitana, la festa de la qual del 16 de juliol se celebra a la vila amb una processó a la qual molts devots acudeixen descalços, un costum penitencial que segueix viu a la comarca.
Natura
Espai d'esbarjo a la sortida del nucli urbà, amb berenador arbrat, zona infantil i piscines a l'aire lliure vora el llit; és el principal lloc de bany estival del concello i un alto agraït per als pelegrins.
Curiositat
La fama pulpeira de la vila va néixer de les seves fires de bestiar, celebrades al centre geogràfic de Galícia, on els traginers venien el pop sec portat de la costa; avui la sostenen els pelegrins dels camins Francès i Primitiu.
Curiositat
Dolç de massa fina coberta de glaça que, juntament amb els ricos i els amendoados, forma la tríada rebostera tradicional de la vila; té festa pròpia el segon diumenge de maig, quan els obradors locals omplen la plaça.
Curiositat
Talla del crucificat que presideix l'altar de l'església de Furelos amb la mà dreta desclavada i estesa cap a l'espectador; la lectura popular veu en el gest un Crist que, fins i tot en l'agonia, s'inclina cap a qui el mira.
Curiositat
Adoberia que va treballar des del 1817 fins als anys seixanta del segle XX aprofitant les aigües del riu i l'escorça de roure dels monts veïns; les seves naus són el principal testimoni industrial que conserva el concello.
Monument
Museu comarcal creat el 1978 per un grup de veïns i traslladat el 1982 a l'antic hospital de pelegrins de l'Esperit Sant; reuneix seccions d'arqueologia i etnografia, amb sales dedicades al lli, la llana i els oficis tradicionals.
Activitat
Festa patronal de Melide (A Coruña) celebrada entre el 15 i el 21 d'agost, la més gran del calendari melidense: durant aquests dies la població de la vila arriba a triplicar-se. Sant Roc va substituir Sant Sebastià com a patró de la capella el 1722, i els actes es concentren al voltant d'ella i del seu crucer gòtic del segle XIV, que l'historiador de l'art Alfonso Daniel Rodríguez Castelao va considerar el més antic de Galícia. Les actuacions d'orquestres i grups musicals, per a les quals es tanca el Cantón de San Roque, són un dels majors atractius, i des de 1915 se celebra també la festa de la flor, amb un ball de gala al saló de l'ajuntament.
Monument
Fundat al segle XIV com a enclavament franciscà al costat del Camino, la seva església va ser reconstruïda cap al 1498 per Sancho Sánchez de Ulloa, l'actuació arquitectònica més important d'aquell llinatge a la vila.
Activitat
A Melide s'uneix al Camino Francés el Camino Primitivo, la ruta que sortia d'Oviedo; aquesta confluència de pelegrins explica el naixement del burg nou i la fama hostalera de la vila fins al segle XVI.
Fita
La Junta de la Santa Hermandad del Reino de Galicia va celebrar a Melide la seva primera gran reunió, i es va triar la vila, segons els textos, perquè era a la meitat del Regne; entre el 1467 i el 1469 hi va haver cinc assemblees.
Fita
L'arquebisbe Berenguel de Landoira va concedir a la vila portatge i llicència per encerclar el seu burg comercial; d'aquella muralla no en queda res, perquè el 12 de gener de 1841 el concello va treure a subhasta les últimes restes.
Fita
Un document lucense d'aquell any cita per primera vegada el territori d'Abeancos, l'actual terra de Melide, i aldees com Zaramil, Paradela o Boente, tot i que encara no hi apareix esmentada la vila de Melide.
Activitat
El melindre és un dolç fregit de la rebosteria gallega amb forma de rosquilla petita, banyat en un almívar d'aigua i sucre que li dona la seva capa blanquinosa; s'elabora amb mantega, farina, ous i sucre, de vegades amb anís, i es cou al forn fins a adquirir un color clar. El segon diumenge de maig, Melide homenatja la seva rebosteria tradicional en una festa creada el 1991 per l'ajuntament, que en les seves primeres edicions va compartir cartell amb l'exaltació de la vedella gallega i la fira del cavall abans de dedicar-se, des de 2008, en exclusiva al melindre, el rico i els amendoados; declarada Fiesta de Interés Turístico de Galicia (un reconeixement oficial gallec de l'interès turístic d'una festa) el 2013, cada edició reuneix pregó, música tradicional i homenatges a oficis i veïns de la vila.
Gastronomia
Encara que el mar queda lluny, aquesta vila de camí es va fer cèlebre pel pop bullit en caldera de coure, tallat amb tisores sobre plat de fusta i amanit amb oli, sal grossa i pebre vermell, servit amb pa i vi.
Curiositat
El segon diumenge de setembre se celebra el romiatge del sant, conegut popularment com la festa dos borrachos: una versió jocosa del seu martiri explica que va demanar morir ofegat en una bóta de vi.
Fita
Durant la revolta irmandiña els sublevats van arrasar la fortalesa dels Ulloa i part de la muralla del burg; el 1498 Sancho de Ulloa va obtenir permís de l'arquebisbe per reaprofitar aquella pedra a la capella major del convent de Sancti Spiritus.
Gastronomia
Galeta de farina, mantega, sucre, ou, llimona i anís que només s'elabora en aquesta comarca; juntament amb el melindre i l'amendoado forma la tríada dolça sobre la qual descansa la fama pastissera de la vila.