Poble
Sobrado, conegut també com Sobrado dos Monxes, és un municipi d'uns 1.800 habitants a Terra de Melide, província de La Coruña, que va créixer a l'empara del seu monestir, fundat el 952 i refundat com a cistercenc el 1142. El seu nom, que en gallec significa planta superior o paviment de fusta, se sol interpretar com «lloc alt», del llatí superatum; l'investigador J. Piel el va entendre com aedificium superatum, «residència senyorial», vinculat potser a una inscripció llatina del mateix monestir. El municipi s'assenta en zona de muntanya de la Dorsal Gallega; cap a l'oest i el sud s'alcen els seus punts més elevats, a la serra de Cova da Serpiente i els monts do Corno do Boi i do Bocelo, entre ells el mont Campelo, amb 806 metres, sostre de la província.
Monument
El monestir de Santa María de Sobrado va ser fundat cap a l'any 951 pel bisbe Sisnando Menéndez, fill dels comtes de Présaras Hermenegildo Alóitez i Paterna, que van donar terres al cenobi aquell any. A començaments del segle XII estava abandonat, fins que el gener de 1142 els seus hereus, els germans Fernando i Bermudo Pérez de Traba, el van lliurar als cistercencs; sant Bernat de Claravall va enviar una comunitat des de la seva abadia francesa, i el 14 de febrer de 1142 hi va començar la vida cistercenca. Després d'una decadència posterior, el 1498 es va incorporar a la congregació bernarda castellana, la qual cosa va impulsar la majoria dels seus edificis actuals; l'església es va acabar a finals del XVII i es va consagrar el 1708. Va ser suprimit el 1834 i declarat monumento histórico-artístico (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni) el 3 de juny de 1931.
Monument
Capella funerària que, juntament amb la sala capitular, és un dels pocs rastres de la fàbrica del monestir refundat el 1142 i anterior a la gran reforma moderna; la seva factura medieval contrasta amb l'església i les dependències aixecades a partir del segle XVI i amb la façana barroca que avui dominen el conjunt de Sobrado.
Monument
Campament militar de 172 per 140 metres i 2,4 hectàrees, en un altiplà a 480 metres, a la parròquia de Ciadella, Sobrado. Ocupat entre els segles II i IV per vigilar la via entre Brigantium i Lucus Augusti, va allotjar entre cinc-cents i sis-cents soldats de la Cohors I Celtiberorum, traslladada des de Mauritània l'any 123 i adscrita a la Legio VII Gemina per Adrià. Tenia quatre portes, torres de vigilància i dos edificis principals, la Principia o quarter general i el Pretori, residència del comandant, a més de barracons. Es va abandonar al segle IV en traslladar-se la unitat a Iuliobriga. Les excavacions de 1934 van treure ceràmica, vidres, estris i monedes de l'any 86 al 270, avui al Museu de San Antón de La Coruña. És el campament romà més gran excavat a Galícia.
Natura
Llacuna d'unes deu hectàrees i entre 1,5 i 4,5 metres de profunditat, excavada pels monjos cistercencs entre 1500 i 1530 per abastir el monestir; cedida el 1992 a la Sociedade Galega de Historia Natural, està inclosa a la Xarxa Natura 2000.
Natura
Cim de la serra da Cova da Serpe, al concello de Sobrado, amb 811 metres la major altura de la província de A Coruña, una dada sorprenent en un territori que sempre s'associa al mar; des del seu cim es domina la divisòria entre les conques del Mandeo i del Tambre. Al capdamunt es conserva la Base Militar de Campelo, una instal·lació de comunicacions de l'exèrcit que va arribar a comptar amb un destacament de cinquanta persones i que avui es troba semiabandonada.
Natura
A les terres altes de Sobrado neix el Mandeo, que baixa cap a la ria de Betanzos encaixant-se a les fragas que porten el seu nom; la seva capçalera comparteix divisòria amb la del Tambre, que també brolla en aquest concello.
Curiositat
A A Cidadela s'hi van recuperar més de dues-centes teules amb el segell militar COH I CELTIB, la prova que va permetre identificar la unitat aquarterada allà; la major part del material s'exposa avui al Castelo de Santo Antón de la Corunya.
Curiositat
Abandonat després de la desamortització del segle XIX, el monestir va recuperar la vida monàstica a mitjan segle XX i el 25 de juliol de 1966 s'hi va instal·lar una nova comunitat cistercenca, que atén l'hostatgeria del Camí del Nord.
Monument
En aquest lloc del municipi es conserven vestigis d'un temple preromànic, testimoni de la xarxa de petites esglésies que existia a les terres del comtat de Présaras abans de la reforma cistercenca.
Fita
Hermenegildo, últim comte de Présaras, va fundar el 952 el monestir de Sobrado i hi va professar després d'enviudar de Paterna Gundesíndez; amb això tots els béns del comtat, que arribava fins al mar, van passar al cenobi.
Natura
El municipi conserva una desena de poblats fortificats repartits per les seves parròquies, entre ells el Castro do Cruceiro, As Castronelas i la Roda da Froxa, a Carelle, i el Castro das Lagoas, a Roade.
Curiositat
Un refrany recollit a la comarca diu home de Melide, muller de Sobrado e vaca de Furelos, que os leven os demos, mostra de la rivalitat burleta entre viles veïnes que reflecteix el refranyer gallec.
Gastronomia
El formatge Arzúa-Ulloa, emparat per una denominació d'origen que reuneix vint-i-quatre concellos gallecs, entre ells Sobrado, s'elabora amb llet de vaca de races rubia gallega, frisona i parda alpina, natural, crua o pasteuritzada. Té forma lenticular o cilíndrica de vores arrodonides, escorça fina i elàstica de color groc brillant, i una pasta tova, de color blanc ivori a groc pàl·lid, que arriba a estendre's al plat. Després d'una maduració mínima de sis dies, desenvolupa una aroma que va de la llet fresca i el iogurt a notes de mantega, vainilla, nata i nou, amb un sabor lleugerament salat i un punt d'acidesa característic; la seva textura, untuosa i soluble a la boca, es deu a la proteòlisi que es produeix durant la curació.
Activitat
La ruta jacobea del Nord es desvia terra endins per dormir al costat del monestir abans de baixar a Arzúa, on enllaça amb el Camino Francés; l'hostatgeria monàstica manté l'acollida de pelegrins.
Fita
Una reial ordre va extingir la comunitat cistercenca i la desamortització va deixar el cenobi convertit en caserna de tropes contra els carlins; saquejat i sense biblioteca ni mobiliari, va quedar en ruïnes fins que el 1966 hi van arribar monjos de Viaceli.
Monument
Coberta amb volta ogival, guarda al centre una enorme xemeneia del segle XIII sostinguda per quatre robustes columnes; és una de les cuines monàstiques més ben conservades de Galícia i es visita dins del recinte cistercenc.