Poble
Banyeres de Mariola és un municipi de 7.347 habitants de la comarca de la Foia d'Alcoi, al nord d'Alacant, situat a la vall de Benejama entre les serres de la Solana i de Mariola, la població a més altura de la província. El Vinalopó neix al seu terme i va moure històricament els seus molins paperers, avui testimoni d'un passat industrial artesanal que recorda el Museu Valencià del Paper, al parc de Villa Rosario. Pel poble també hi passava el Chicharra, el tren de via estreta que va unir la comarca amb la meseta entre 1884 i 1969. L'origen del nucli, com el del seu castell, és musulmà, i el seu nom es documenta ja el 1249 com Bigneres.
Monument
Castell del segle XII de Banyeres de Mariola, un dels principals elements del patrimoni històric del municipi.
Natura
Porta d'entrada al Parc Natural de la Serra de Mariola des de Banyeres de Mariola, declarat espai protegit el 8 de gener de 2002 i que s'estén per 17.257 hectàrees entre set municipis d'Alacant i València. Des de Banyeres parteix un itinerari clàssic -Pla Roig, font de la Coveta, font dels Brulls, font de Mariola i Montcabrer- entre boscos de pi blanc, romaní i estepa, amb prop de 1.200 espècies vegetals, moltes endèmiques, entre elles nombroses plantes aromàtiques i medicinals. A les seves muntanyes viuen àguiles, mussols, falcons, conills, teixons, guineus i senglars.
Natura
El riu Vinalopó travessa Banyeres de Mariola prop del seu naixement, al Rincón de Bodí, a la sierra de Mariola, al terme de Bocairente. És el riu més important dels que neixen a la província d'Alacant, amb una longitud total de 96,5 quilòmetres fins a la seva desembocadura a la Mediterrània, al costat de les Salinas de Santa Pola. Prop de Banyeres rep l'aportació d'un petit afluent, el riu Marchal. Les seves aigües van moure històricament els molins paperers del municipi.
Curiositat
Les aigües del riu Vinalopó van impulsar històricament els molins paperers de Banyeres de Mariola, reflex del seu llegat industrial artesanal. Cap al 1780 almenys dos antics molins fariners s'havien transformat en fàbriques de paper, i el Diccionario de Madoz, a mitjan segle XIX, comptava al terme cinc molins de farina i un de paper. Fins a principis del segle XX la força i el desnivell del riu es van aprofitar com a força motriu; el sector paperer va entrar en crisi als anys setanta, la qual cosa va portar a reconvertir part de la producció cap al cartró. Els edificis dels antics molins, alguns ja en ruïnes, encara flanquegen el curs del riu.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola, a la comarca de l'Alcoià, recorden els enfrontaments medievals entre els bàndols islàmic i cristià i se celebren entre el 22 i el 25 d'abril, declarades de Interés Turístico Nacional (la declaració estatal espanyola d'interès turístic) des de 1988. El seu origen es desconeix amb precisió, tot i que la primera referència documental data de 1708, quan Felip V va concedir a la vila el privilegi de celebrar-les amb una soldadesca armada d'arcabusseria; el 1747 ja s'esmenta una festa de Sant Jordi, patró de la localitat. El calendari arrenca el 22 d'abril amb desfilades i ofrenes, i l'Entrada de totes les filaes; el 23 se celebren els actes religiosos, i el 24, Dia de les Ambaixades, es representen la conquesta del castell pel bàndol moro i la reconquesta cristiana.
Fita
La línia de via estreta coneguda com el Chicharra va començar a rodar el 1884 i creuava Banyeres per unir el tèxtil de la muntanya amb la meseta. El servei es va clausurar el 1969 i bona part del seu traçat s'ha reconvertit en via verda per a senderistes i ciclistes.
Gastronomia
Licor digestiu tradicional de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al voltant de la Serra de Mariola, que s'obté macerant en aiguardent semisec -avui se sol emprar cassalla- almenys quatre d'una vintena d'herbes silvestres de la serra: sàlvia, camamilla, poliol blanc o menta, herba lluïsa, arrel de panical, menta piperita, cua de gat, fonoll, anís, tarongina, herba de la sang, sajolida, timó reial, timó i romaní. La seva elaboració està regulada sota la Denominació Geogràfica Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel Consejo Regulador de las Bebidas Espirituosas Tradicionales de Alicante juntament amb l'anís paloma, el cantueso i el cafè d'Alcoi. Entre les marques comercials destaquen Licors Sinc i Pastor, d'Alcoi, l'Herberet de Beneixama o Herbero Rufo de Banyeres de Mariola. La recol·lecció està regulada dins del parc natural per evitar l'esgotament de les plantes.