Poble
Castalla és un municipi de la comarca de l'Alcoià, al nord-est de la província d'Alacant, capital de la subcomarca històrica de la Foia de Castalla. Té 11.908 habitants (INE 2025) i el seu nucli, a 675 metres d'altitud, s'estén als vessants del turó coronat pel castell, entre les serres del Maigmó, de Castalla i d'Argueña. Castalla va ser elevada a baronia el 1362 per Pere el Cerimoniós, que la va lliurar a Ramón de Vilanova per reforçar la frontera durant la guerra dels Dos Peres. Al seu terme es van lliurar a més dues batalles de la Guerra del Francès, el 1812 i el 1813, aquesta última commemorada per Ferran VII amb la Creu de Distinció. El castell, sobre assentaments que es remunten al Neolític, va donar origen al nucli emmurallat que va créixer al seu voltant.
Monument
Fortalesa medieval que corona el municipi de Castalla, a la comarca de L'Alcoià. S'alça sobre un turó amb restes neolítiques i ibero-romanes i va ser construïda pels musulmans cap al segle XI; les construccions que avui es conserven són de finals de l'edat mitjana i començaments de l'edat moderna. El 1251 Jaume I la va incorporar a la Corona cristiana, i des de 1362 va ser seu de la baronia de Ramón de Vilanova. El castell consta d'una muralla amb torres cilíndriques de tapial, la Torre Grossa del segle XVI i un palau dels segles XIV-XV amb pati central i aljub. Durant la Guerra del Francès va ser escenari de dues batalles, el 1812 i el 1813, decisives per al final de la presència francesa en terres valencianes. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1985.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians de Castalla, amb més de dos segles d'història, se celebren a finals d'agost en honor de la Virgen de la Soledad, patrona del poble la imatge de la qual es venera a l'Ermita de la Sangre. Reuneixen més de 2.000 festers repartits en set comparses.
Monument
Museu de Castalla dedicat a la festa de Moros i Cristians del municipi.
Natura
El Xorret de Catí és una zona rural de muntanya entre les localitats de Castalla i Petrer, a la comarca de l'Alcoià (Alacant), a uns 1100 metres d'altitud, dins del terme municipal de Castalla. El seu nom, diminutiu de xorro o chorrito, prové d'una petita font que neix a la rambla de la Puça. Se situa a la sierra del Fraile, també anomenada sierra de Catí, amb una altura màxima de 1261 metres, al nord de la sierra del Cid i a l'oest de la sierra del Maigmó. La vegetació és la típica mediterrània, amb predomini de pinedes i carrasques i matoll de timó, espígol, argelaga, sàlvia i ginesta. El 2004 un incendi va arrasar 6300 hectàrees i va destruir gairebé la totalitat del paratge.
Activitat
Fira medieval de Castalla celebrada anualment des de 1992 en honor a Sant Isidre.
Monument
L'ermita de la Sang de Castalla és un edifici d'estil gòtic valencià primitiu, anomenat «de reconquesta» perquè les seves consagracions les va fer el mateix rei Jaume I d'Aragó, per la qual cosa el seu origen se situa entorn de la segona meitat del segle XIII. Va ser l'església de Castalla des del segle XIII fins al XVI, quan la construcció de l'actual església parroquial la va convertir en ermita, seu de la Confraria de la Sang i dipositària de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la localitat. Té una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formers i capelles laterals entre contraforts, amb sostre d'artesonat; el 1436 es va ampliar en dos cossos per l'augment de població, i al segle XVIII se li va afegir un cambril rococó per custodiar la imatge de la Mare de Déu.
Monument
Convent de Castalla construït entre 1750 i 1810, que després de la desamortització de Mendizábal va passar a usos socials.
Curiositat
El 13 d'abril de 1813, durant la Guerra de la Independència, el bàndol espanyol va vèncer a Castalla les tropes franceses del general Suchet en la que es coneix com la segona batalla de Castalla, recuperant el territori perdut en un primer enfrontament de 1812. Per la seva importància, el rei Ferran VII va commemorar la victòria amb la creació de la Creu de Distinció.
Curiositat
Castalla (Alacant) acull la ruta gastronòmica del gaspatxo sensato, variant local del gaspatxo manxec elaborada amb tortes àzimes esmicolades, bolets, cargols, carn de pollastre i conill, i un sofregit de tomàquet i ceba. El plat, arrelat en la cuina tradicional de la comarca de l'Alcoià, es promociona també mitjançant iniciatives gastronòmiques com les jornades Saborea Castalla.
Fita
Pere el Cerimoniós va crear el 1362 la baronia de Castalla i la va lliurar a Ramon de Vilanova per reforçar la defensa de la frontera durant la guerra dels Dos Peres. El senyoriu va agrupar el castell i les terres de la foia fins a les reformes liberals del segle XIX.
Fita
El 21 de juliol de 1812 l'exèrcit francès va derrotar a la foia les tropes espanyoles del general O'Donnell, que van perdre artilleria i centenars de presoners. L'ocupació va durar fins que el combat d'abril de 1813 va retornar la comarca al bàndol aliat. Les forces espanyoles, uns 10.000 efectius, superaven en nombre els prop de 4.000 francesos dels generals Harispe i Delort, però després d'un primer avenç amb cert èxit la cavalleria francesa va contraatacar des d'uns oliverars propers a Ibi i va trencar el centre de les línies espanyoles. Després de la derrota, els francesos van prendre Castalla, mentre els patriotes fugien cap a Alicante, protegits per l'esquadra anglesa. O'Donnell va ser substituït poc després pel general Francisco Javier Elío, i el seu germà Enrique va dimitir de la Tercera Junta de Regencia.
Gastronomia
Arròs d'interior elaborat en cassola amb pollastre, conill, costella, mongetes i verdures de secà, sense cap producte del mar. Es cuina caldós o melós segons l'època de l'any i apareix als menjars de festes i a la fira de maig.