Poble
Manzanares el Real és una vila de la Comunitat de Madrid amb 9.648 habitants, situada als peus de La Pedriza, paratge granític integrat en el parc nacional de la Sierra de Guadarrama, i a la vora de l'embassament de Santillana, format pel riu Manzanares. El poble renaix el 1248, quan els segovians el van repoblar durant la Reconquesta, i després de la disputa amb els madrilenys per aquestes terres va passar a denominar-se El Real de Manzanares en incorporar-lo Alfons X a la Corona. Joan I el va cedir a finals del segle XIV a Pedro González de Mendoza, i amb aquesta família va viure el seu màxim esplendor als segles XV i XVI, quan es va aixecar el castell dels Mendoza, començat el 1475 sobre una església romànico-mudèjar i considerat el millor conservat de la regió.
Monument
Castell-palau iniciat el 1475 pels Mendoza sobre una antiga església romanicomudèjar, amb galeria goticoisabelina atribuïda a Juan Guas i torres rematades per boles del mateix estil; és el castell més ben conservat de la Comunitat de Madrid.
Monument
El castell vell de Manzanares el Real, conegut com a plaza de Armas, s'alça a l'extrem d'un turó vora el riu Manzanares, al vessant meridional de La Pedriza, la formació granítica més important de la serra de Guadarrama. Es desconeix la data de la seva fundació, tot i que és anterior al cèlebre castell nou de Manzanares el Real, iniciat el 1475 i situat a les seves proximitats, i va ser la primera residència dels Mendoza. Construït en mudèjar de granit i maó, forma un recinte de 45 per 37 metres amb tres torres cilíndriques de cinc metres de diàmetre i una torre de l'homenatge quadrada de catorze metres de costat i murs de quatre de gruix. Avui està en estat ruïnós, amb només dos murs drets en un recinte enjardinat i tancat, protegit durant la seva excavació arqueològica.
Monument
Parròquia fundada a començaments del segle XIV sota l'empara del primer marquès de Santillana i refeta cap al 1500, amb tres naus, presbiteri pentagonal i pòrtic renaixentista de vuit arcs carpanells; va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el desembre del 2021.
Monument
Ermita del segle XVI ampliada al XVII sobre un berrocal granític davant La Pedriza; un incendi la va arrasar el 1769 i va tornar a patir danys durant la Guerra Civil, i és l'única supervivent de les set que va arribar a tenir el municipi.
Monument
Obert el 25 de febrer de 1993, reuneix tres sales principals, dues d'etnologia i una d'arqueologia, amb eines, ceràmica i objectes donats pels veïns, a més de seccions dedicades al cinema i a la fotografia històrica de la vila.
Monument
Pont medieval d'un sol arc de granit que salva el riu Manzanares recolzant-se directament sobre la roca natural del llit; per ell hi creuava la Cañada Real Segoviana, la via pecuària que travessa el terme camí de les pastures de la serra.
Natura
Situada al vessant sud de la serra de Guadarrama, dins el terme de Manzanares el Real, La Pedriza és un gran batòlit granític format fa uns 300 milions d'anys, el conjunt granític més gran d'Europa, amb unes 3.200 hectàrees de cingles, parets rocoses, tarteres, rieres i prades modelats durant milions d'anys per l'erosió. És una de les zones d'escalada més importants d'Espanya, amb prop de mil vies de dificultat diversa, i també un lloc molt freqüentat per al senderisme. Declarada paratge natural d'interès nacional el 1930, va quedar integrada el 2013 al Parc Nacional de la Serra de Guadarrama, l'espai protegit més extens de la Comunitat de Madrid, amb abundant matoll mediterrani i una rica fauna d'aus rapinyaires i rèptils.
Natura
Enorme lloseny de granit rosat de 1.717 metres que, vist des del sud, recorda un elm medieval; s'alça 150 metres sobre la seva base meridional i el seu nom ja figura al Libro de la montería d'Alfons XI, escrit cap al 1350. També se l'anomenà Peña del Diezmo, i es calcula que al seu interior hi cabria tallat a mida real el monestir d'El Escorial. La primera ascensió coneguda la va fer Casiano del Prado el 1864. La seva cara sud, una gran paret de granit, conserva vies històriques de l'escalada madrilenya, com Los Higinios, oberta el 1944, o La Vikinga i La Valkiria, traçades pel grup Los Vikingos el 1966 i el 1967. L'escalada a La Pedriza exigeix una tècnica especial d'adherència, molt diferent de la més atlètica d'altres zones.
Natura
L'embassament de Santillana, també anomenat de Manzanares el Real, se situa vora la serra de Guadarrama, entre els termes de Manzanares el Real i Soto del Real, i forma una làmina de 1.052 hectàrees amb una capacitat útil de 91 hectòmetres cúbics sobre el riu Manzanares, del qual regula el cabal i en el qual neix el Canal de Santillana. La presa vella data de 1907, però l'actual, d'escullera, amb 40 metres d'alçada i 1.355 de coronament, es va acabar el 1969 i va entrar en servei el 1971 després de només dotze mesos d'obres, duplicant la capacitat d'emmagatzematge anterior. Les seves freixenedes acullen una notable colònia de cigonya blanca, i l'embassament forma part del parc regional de la Conca Alta del Manzanares.
Natura
Les Cabezas de Hierro són dos dels cims més importants de la serra de Guadarrama i els segons més alts, amb 2.379 metres a la Cabeza de Hierro Mayor —després de Peñalara— i 2.376 a la Cabeza de Hierro Menor, separades entre si 700 metres; formen la major elevació de la Cuerda Larga i deuen el seu nom al ferro magnètic present prop dels cims. Se situen al límit entre Manzanares el Real, al sud, i Rascafría, al nord; el seu vessant meridional, dins el parc nacional de la Serra de Guadarrama, és el punt més alt del parc regional de la Conca Alta del Manzanares, amb La Pedriza i la Garganta del Manzanares en aquest vessant i la vall del Lozoya per la cara nord. Per damunt dels 2.000 metres dominen les tarteres i les prades alpines, i per sota, les pinedes.
Natura
El Ventisquero de la Condesa és una congesta de la Serra de Guadarrama, al vessant sud de la Cuerda Larga, a uns 2.000 metres d'altitud, dins el terme de Manzanares el Real; la tradició l'assenyala com el naixement del riu Manzanares, a la capçalera de la conca que dona nom a la comarca. Pren el nom de Francisca de Silva y Mendoza, comtessa del Real de Manzanares; abans es deia ventisquero de las Guarramillas. Es va explotar des de principis del segle XVII fins a finals del XIX: la neu, recollida entre maig i l'estiu, es transportava en carros fins a Madrid per conservar aliments i refredar begudes, i es va construir un muret de pedra per retenir-la millor. Amb 625 metres de longitud i 5,3 hectàrees, és la congesta més gran de la cara sud de la serra.
Natura
Abric rocós de La Pedriza amb pintures rupestres esquemàtiques atribuïdes a l'edat del bronze, amb més de 3.000 anys d'antiguitat; és un dels escassos conjunts d'art prehistòric documentats a la serra madrilenya.
Curiositat
El castell dels Mendoza i el seu entorn han servit d'escenari a pel·lícules com El Cid, La caída del Imperio romano, Alejandro Magno, Jeromín i Conan el Bárbaro, a més de nombrosos westerns rodats a la serra madrilenya.
Monument
El 14 de juny de 1982 es va constituir al castell nou de Manzanares el Real l'Assemblea Mixta de Diputats —nacionals, senadors i provincials, presidida pel senador José Prat— que va presentar la ponència redactora de l'Estatut d'Autonomia de Madrid, text que l'Assemblea de Parlamentaris aprovaria per unanimitat el 26 de juny al mateix castell. Després d'allargar-se'n la tramitació a les Corts per la dissolució de la legislatura i les eleccions d'octubre, l'Estatut va ser aprovat el 22 de febrer de 1983 i sancionat per Joan Carles I tres dies després, amb la signatura celebrada de nou al castell on s'havia redactat. Va entrar en vigor l'1 de març de 1983, i va donar origen a la Comunitat de Madrid.
Activitat
Amb prop d'un miler de vies obertes sobre granit, La Pedriza és la primera escola d'escalada de la Comunitat de Madrid; la ruta normal al Yelmo remunta la Gran Grieta de la cara nord, mentre que la paret sud concentra els itineraris més durs.
Activitat
Romeria del cap de setmana de Pentecosta en què la imatge baixa de l'ermita del berrocal fins a la parròquia entre processons i actes religiosos, i que culmina amb un àpat comunitari dels veïns a la prada del santuari.
Natura
Las Torres de La Pedriza, amb 2.029 metres, són la cota més alta de La Pedriza i tanquen pel nord el circ granític de la Pedriza Posterior, en el punt on aquest massís de la serra de Guadarrama enllaça amb el cordal de Cuerda Larga. Els seus penya-segats de granit, de formes peculiars modelades pel vent i l'aigua, coronen una cornisa muntanyosa d'uns 800 metres orientada d'oest a est, envoltada d'arbustos d'alta muntanya i pins silvestres. No ofereixen gaire interès per a l'escalada, en no tenir vies pròpiament dites, i s'ascendeixen per esquenes sense dificultat; el seu atractiu és més en la caminada, i formen part de l'itinerari conegut com la Integral de la Pedriza.
Curiositat
Formació granítica de 1.292 metres coneguda també com a Cancho del Camposanto, a llevant del circ de la Pedriza Posterior. La tradició l'assenyala com a refugi dels bandolers que van assolar la serra al segle XIX i com el lloc on estimbaven les seves víctimes.
Monument
Refugi de muntanya guardat a la zona central de La Pedriza, a la vall del rierol de la Dehesilla, a uns 1.200 metres d'altitud, al límit entre la Pedriza Anterior i la Posterior, a Manzanares el Real. Les seves obres van començar el 1914, impulsades per l'afició al muntanyisme a la serra de Guadarrama i amb aportacions del rei Alfons XIII, i es va inaugurar el 15 de maig de 1916 com a primer refugi de la Reial Societat Espanyola d'Alpinisme Peñalara, a la qual continua pertanyent. Porta el nom de Francisco Giner de los Ríos, fundador de la Institución Libre de Enseñanza. Amb capacitat per a mig centenar de muntanyencs, ofereix bar, menjars, mantes, aigua corrent i guies, i obre caps de setmana i vacances. S'hi arriba en uns 45 minuts per un camí senyalitzat des de Canto Cochino.
Activitat
Esplanada a la vora del riu Manzanares que funciona com a porta principal de La Pedriza: del seu aparcament, d'unes 250 places, arrenquen els senders clàssics cap a la Charca Verde, el Yelmo i el refugi Giner de los Ríos.
Natura
Gorg del riu Manzanares encaixat entre bolos granítics al sector occidental de la Pedriza Posterior, el llit de granit del qual tenyeix l'aigua del to verdós que li dona nom. S'hi arriba en un curt passeig des de Canto Cochino.
Natura
Collada de 1.453 metres que separa la Pedriza Anterior de la Pedriza Posterior i articula el pas entre tots dos laberints granítics; hi discorren les rutes que enllacen el Yelmo amb el circ interior del massís.
Natura
Penya-segat de 1.420 metres el perfil del qual, esculpit per l'erosió en boles característica del granit, recorda un elefant. És un dels exemples més citats de les formes zoomorfes que la meteorització ha llaurat al batòlit de La Pedriza.
Natura
Els espadats de La Pedriza van passar de 25 parelles reproductores de voltor comú el 1982 a prop de 160 el 2021, la major concentració de la Comunitat de Madrid; el seguiment dels agents forestals va permetre treure endavant un centenar de polls en un sol any.
Natura
Amb 1.727 metres és la cota més alta de la Pedriza Anterior, per damunt fins i tot del Yelmo, i domina el laberint de lloses i bolos granítics que es despenja cap a la vall del riu Manzanares.
Natura
Cim granític de la Pedriza Posterior, a la serra de Guadarrama, dins el terme de Manzanares el Real, i un dels balcons naturals sobre l'embassament de Santillana i el castell dels Mendoza; s'hi arriba per camins senyalitzats que surten de l'àrea recreativa de Canto Cochino. També anomenat Pinganillo Grande, deu el nom a la silueta del seu cim, que recorda un ocell posat, i forma part de l'anomenada cuerda de los pinganillos. Amb 1.549 metres d'altitud, té forma d'agulla i s'eleva uns 180 metres per la cara sud i 20 per la nord; a la cara est destaquen curioses formacions de tubs d'orgue amb concentracions de quars cristal·litzat. Forma part del parc regional de la Cuenca Alta del Manzanares, declarat reserva de la biosfera per la Unesco.
Activitat
Manzanares celebra el seu patró el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu: missa a l'església de Nuestra Señora de las Nieves, processó de la imatge a càrrec de la germandat, abans anomenada de la Veracruz, i llimonada popular en acabar.
Fita
Tip del plet entre Madrid i Segòvia pels pastures de l'alt Manzanares, el rei va reservar el 1275 el territori per a la corona i en va deixar l'aprofitament comú per a caça, llenya i bestiar. D'aquella sentència va néixer el nom de Real de Manzanares.
Fita
Joan I va lliurar, a finals del segle XIV, el Real de Manzanares al seu majordom Pedro González de Mendoza en pagament dels seus serveis. La concessió va tancar un segle de litigis entre consells i va convertir la família en mestressa de tota la conca alta del riu.
Gastronomia
Guisat de xai cuinat lentament en caldera, plat major d'una cuina modelada per la ramaderia transhumant de la conca alta. S'acompanya de la sopa de cocido perfumada amb menta, una altra recepta arrelada al poble.
Gastronomia
Plat de pastors que ajunta la patata de la serra amb carn de cabrit en una mateixa caldera al foc. Reflecteix el pes del bestiar cabrum en l'economia tradicional de l'entorn de La Pedriza i l'embassament de Santillana.
Gastronomia
Conill cuinat i conservat en un escabetx de vinagre i oli aromatitzat amb romaní, tècnica que permetia guardar la caça menor durant setmanes sense fred. També es prepara en caldereta amb les mateixes herbes de la muntanya.