Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Miraflores de la Sierra

Què veure i què fer a Miraflores de la Sierra (Cuenca Alta del Manzanares, Madrid): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 2 Curiositats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Miraflores de la Sierra és cada lloc

Església de Nuestra Señora de la Asunción 400 m
Coll de la Morcuera 5,7 km

Pobles a prop de Miraflores de la Sierra

Què veure a Soto del Real 6,5 km · 13 llocs
Què veure a Guadalix de la Sierra 6,9 km · 12 llocs
Què veure a Bustarviejo 7,2 km · 4 llocs
Què veure a Navalafuente 8,1 km · 1 lloc
Què veure a Valdemanco 11 km · 1 lloc
Què veure a Canencia 11 km · 2 llocs
Què veure a Cabanillas de la Sierra 12 km · 1 lloc
Què veure a Manzanares el Real 12 km · 33 llocs

Espanya › Comunitat de Madrid › Cuenca Alta del Manzanares › Miraflores de la Sierra

Què veure i què fer a Miraflores de la Sierra

Miraflores de la Sierra
Poble
Miraflores de la Sierra és una localitat serrana d'uns 7.350 habitants situada a 49 km de Madrid, en un vessant del sistema Central orientat al sud, d'on parteixen els camins dels ports de la Morcuera i Canencia. Fundada a mitjan o finals del segle XIII per pobladors segovians amb el nom de Porquerizas, va quedar integrada al Real de Manzanares, terres posades sota protecció reial cap al 1268 per Alfons X, d'on van sorgir també Guadalix de la Sierra, Colmenar Viejo i Manzanares el Real; el 1363 van passar al senyoriu dels ducs de l'Infantado, i Carles I va elevar el llogaret a vila el 1523. La tradició atribueix a Isabel de Borbó el canvi del seu nom a l'actual Miraflores de la Sierra. Conserva l'església de la Asunción, del segle XV, i la Fuente Nueva, de 1791.
Església de Nuestra Señora de la Asunción
Monument
Es va aixecar sobre un temple anterior construït entre 1419 i 1481, del qual només perviu la torre de cantonades arrodonides; el conjunt actual respon a una reforma neoclàssica del segle XVIII i conserva una pila baptismal datada el 1492.
Font Nova
Monument
Font barroca de carreu granític erigida el 1791 al nucli de Miraflores; el seu buit central aboca a dos grans pilons que van servir l'un de safareig i l'altre d'abeurador per al bestiar que pujava a les pastures de la serra.
Espai per a la Poesia Vicente Aleixandre
Curiositat
Inaugurat el 12 de desembre de 2010 al Centre d'Art Villa Miraflores, reuneix primeres edicions del Nobel del 1977, fons sobre la Generació del 27 i fotografies del poeta, que hi va estiuejar des del 1925 buscant l'aire de la serra.
Coll de la Morcuera
Natura
El puerto de la Morcuera és un pas de muntanya a 1.776 metres a la serra de la Morcuera, dins la serra de Guadarrama, pel qual la carretera M-611 salva els 21,66 quilòmetres que separen Miraflores de la Sierra de Rascafría; és un dels ports ciclistes més durs de la Comunidad de Madrid. La pujada des de Miraflores, a 1.200 metres, guanya uns 600 metres de desnivell en uns 10 quilòmetres amb un pendent mitjà del 4 al 6 %, i la baixada cap a Rascafría, a 1.150 metres, recorre 13 quilòmetres amb pendents d'entre el 4,5 i el 7 %. Des de dalt es divisa cap al sud la plana madrilenya i, en les altres direccions, cims de més de 2.000 metres com les Cabezas de Hierro i La Najarra, en un entorn de matoll, pinedes i rebollars.
Plaça de l'Álamo
Curiositat
Vicente Aleixandre va dedicar el juny del 1962 el poema «El Álamo» al vell arbre que presidia aquesta plaça, abatut per la grafiosi l'hivern del 1989-1990; l'espai es va remodelar el 2006 convertit en un monument a la vellesa.
La concòrdia de les pastures amb Madrid
Fita
Després de dècades de plets amb la vila de Madrid per l'aprofitament dels seus pasturatges, el concejo va pagar tres mil ducats per conservar el control de les seves pròpies terres. L'acord va consolidar el municipi com a capçalera ramadera de la zona.
De Porquerizas a Miraflores
Fita
L'últim assentament parroquial amb el nom de Porquerizas és del 26 de desembre de 1627 i el següent, de gener de 1628, ja diu Miraflores. La tradició atribueix el canvi a la reina Isabel de Borbó, esposa de Felip IV.
Patates amb bacallà de Sant Blai
Gastronomia
El dia de Sant Blai és tradició menjar al poble un guisat de patates amb bacallà, plat de vigília propi de l'hivern serrà que aprofita el peix en salaó que arribava a la serra pels antics camins.