Poble
Colmenar Viejo és una vila d'uns 58.700 habitants al peu de la serra de Guadarrama, en el tercer terme municipal més extens de la Comunitat de Madrid després de la capital i Aranjuez. El seu nom recorda el vell apicultor que, segons la tradició, oferia allotjament als viatgers que anaven d'Alcalá de Henares a Segòvia. L'explotació tradicional del granit i la ramaderia vacuna i cavallar han modelat el seu paisatge de dehesa, amb la Dehesa de Navalvillar, de gran riquesa en fauna i flora, protegida per ordenances municipals. Fins a la seva segregació el 1991, Tres Cantos formava part del seu terme. Conserva la basílica gòtica de la Asunción, amb retaule renaixentista de 1566, i celebra cada gener la seva tradició ramadera a la festa de La Vaquilla.
Monument
Temple gòtic de granit llaurat en pedreres locals, amb esvelta torre campanar i un retaule major plateresc realitzat entre 1566 i 1579; des del juliol del 2009 acull al cor alt i a la torre el Museu d'Art Sacre de la vila.
Monument
El santuari de Nuestra Señora de los Remedios, patrona de Colmenar Viejo, s'alça a uns quatre quilòmetres del nucli urbà, camí de Guadalix de la Sierra. L'edifici actual, aixecat al segle XIV, ampliat al XVII i reformat al XVIII, conserva la petita imatge de la Mare de Déu asseguda en un tron amb el Nen al genoll esquerre, aparescuda el 1914 en reformar l'anterior imatge «de vestir» que l'amagava. És el centre d'un enclavament arqueològic: conserva un pilar amb inscripcions romanes, i unes obres de 1969 van treure a la llum restes de la necròpolis visigoda de Remedios al seu entorn. Davant l'entrada s'aixeca un pòrtic de l'antic Hospital de pobres de Colmenar Viejo, del segle XVI, traslladat als anys quaranta; també va servir d'escenari per a la pel·lícula El Cid (1961).
Monument
Ermita documentada almenys des del segle XVI al camí de Hoyo de Manzanares, de sòbria fàbrica granítica, amb una portada d'arc de mig punt formada per grans dovelles característiques de la pedra picada serrana.
Monument
Pont medieval de carreu de granit sobre el curs alt del riu Manzanares, vora la carretera M-618, dins el Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares, al costat dels molins fariners i batans d'El Grajal, documentats entre els segles XVII i XIX. Es va aixecar durant la dominació musulmana, entre els segles IX i XI, com a part d'un camí militar andalusí que unia Talamanca de Jarama amb la vall del Tiétar i enllaçava talaies defensives davant les incursions cristianes. Se sosté sobre un únic arc de mig punt de 10 metres, amb un tauler de 3,34 metres —sis colzes rassasís, mesura pròpia dels ponts islàmics— i rasant bombada; va ser restaurat al segle XVIII. Riu amunt hi ha la central d'El Navallar, inaugurada per Alfons XIII el 1908.
Natura
El jaciment de Navalvillar és un poblat altmedieval excavat a la dehesa de Navalvillar, al terme de Colmenar Viejo, un espai de la serra de Guadarrama protegit pel turó de San Pedro que ha estat lloc d'assentament des de l'antiguitat. S'hi han trobat nombrosos habitatges visigots dels segles VI i VII, amb estructures auxiliars, que van perdurar fins i tot després de la conquesta àrab de la península al segle VIII, juntament amb mines de metalls properes; la troballa d'un dírham de l'any 710 apunta a una de les cases d'època musulmana més antigues conegudes a la regió. Haver estat possessió municipal com a mínim des del segle XVI ha permès conservar-ne les restes arqueològiques millor que en altres zones del municipi, més alterades per l'activitat humana.
Natura
Cementiri dels segles VI i VII amb tombes excavades a la roca i cistes de lloses de granit, del qual es van recuperar ungüentaris de vidre; documenta un poblament visigot anterior en diversos segles a la fundació de la vila.
Natura
La dehesa de Navalvillar, als contraforts de la serra de Guadarrama i protegida al nord pel turó de San Pedro, conserva referències des del segle XI, quan es diu que el rei Alfons X hi caçava l'ós pels seus paratges. Conserva restes d'habitatges visigots dels segles VI i VII, que van perdurar després de la conquesta àrab del segle VIII, i antigues mines de metalls, entre elles una de plata i coure avui inundada. Dehesa boal d'1.072 hectàrees de freixes i alzines protegida per ordenança municipal, ha estat possessió municipal des de com a mínim el segle XVI, cosa que va permetre conservar-ne les restes arqueològiques. Entre els anys cinquanta i vuitanta va servir de plató per a més de dos-cents rodatges, entre ells Spartacus, El Cid i nombrosos spaghetti westerns.
Natura
Turó aïllat de 1.425 metres de la serra de Guadarrama, entre els termes de Colmenar Viejo, Guadalix de la Sierra i Pedrezuela. Pel seu caràcter de muntanya illa, separada de l'alineació principal de la serra, ofereix un mirador molt ampli: cap al nord i l'oest es veuen la Cuerda Larga i la serra de la Morcuera, i cap al sud, la silueta de Madrid. A l'estiu, l'escassa vegetació li dona un color groguenc característic. És d'origen preherciniàc, format principalment per gneis, l'erosió del qual ha enriquit els sòls de la dehesa de Navalvillar, espai protegit al seu vessant sud. Només la travessa la carretera M-625, entre Colmenar Viejo i Guadalix. Al seu cim va existir una ermita dedicada a sant Pere.
Activitat
La Fiesta de la Vaquilla se celebra a Colmenar Viejo l'últim dissabte de gener, després de traslladar-se el 2016 des del tradicional 2 de febrer per votació popular. Vint-i-cinc vaquillas, armadures amb noms com Arrimadita o Relamida, recorren els carrers acompanyades cadascuna pel seu mayoral, els seus vaquilleros i els seus talegueros, amb indumentària de colors sovint heretada de generació en generació, fins a confluir a la plaça del poble, on simulen envestir entre ball i ornaments. En tornar al lloc de sortida s'escenifica la mort de cada vaquilla amb tres trets a l'aire i es reparteix entre els assistents una sangria de llimonada que simbolitza la seva sang, juntament amb rosquilles típiques del dia. Està declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa d'interès turístic nacional) des de 1986.
Natura
Cementiri d'inhumació dels segles VI i VII descobert el 1969 durant unes obres a l'ermita, amb tombes excavades a la roca. No es va excavar fins al 1999 i el 2003 va entrar al Pla de Jaciments Visitables de la Comunitat de Madrid.
Natura
Poblat rural del segle VII excavat a la dehesa de Navalvillar, on el 2008 va aparèixer una farga que documenta el treball del ferro dels seus habitants. Es va incorporar a la Xarxa de Jaciments Visitables de la Comunitat de Madrid el 2012.
Monument
Tallat entre 1566 i 1579 en fusta policromada, és una de les grans peces del Renaixement plateresc madrileny; el seu carrer central culmina en l'escena de l'Assumpció de la Verge, titular del temple de Colmenar.
Monument
Inaugurat el juliol del 2009, ocupa el campanar i el cor de la basílica de l'Assumpció. Reuneix peces litúrgiques de diferents èpoques i elements visigots apareguts el 1969 durant les obres de l'ermita dels Remedios.
Activitat
Cada 2 de maig diverses nenes, vestides amb enagües heretades i mantó de Manila, romanen immòbils i en silenci en altars coberts de flors recollides la vigília, en una tradició d'arrels paganes que dona la benvinguda a la primavera. Al seu costat, altres nenes vestides de forma semblant demanen als veïns, raspall i safata a la mà, «para la maya, para la maya, que es bonita y galana». Encara que hi poden participar nenes d'un a tretze anys, el més habitual és que les mayas tinguin entre tretze i catorze. El 2016 un reportatge sobre la festa va quedar segon al concurs World Press Photo, categoria Gent. Festa d'Interès Turístic regional (declaració turística autonòmica a Espanya) des de 2005, va ser declarada Bé d'Interès Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2023.
Monument
El pont del Batán, també anomenat pont Nou, salva el curs alt del Manzanares a l'antic camí d'Alcalá de Henares a Segòvia, dins del Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares, al costat del quilòmetre 39 de la carretera que uneix Colmenar Viejo amb Cerceda. Per ell passa un ramal de la Cañada Real segoviana, via pecuària d'uns 500 quilòmetres entre Burgos i Badajoz. Malgrat l'atribució popular romana, és de fàbrica medieval; pren el nom d'un batà del segle XVII aixecat riu amunt, tot i que des del segle XVI també se'l coneix com a pont Nou, potser per alguna remodelació després d'una riuada, com la de 1680, que va obligar a reconstruir-lo el 1681. Es fonamenta sobre la roca amb un únic arc de mig punt de 10,5 metres, de granit. Va ser restaurat juntament amb el batà el 2014.
Monument
Conjunt hidràulic vora el Manzanares documentat des del 1546 i en plena explotació el 1605. Els seus molins fariners i els seus batans van proveir la indústria tèxtil de frisses i sarges dels segles XVII i XVIII; avui queda en zona de Reserva Natural Integral.
Curiositat
A la dehesa de Navalvillar van funcionar els estudis Lega-Michelena, després Tablada, on es van rodar Espartaco, El Cid i la trilogia del dòlar de Sergio Leone. El poblat de l'Oest va continuar dempeus fins al 1973, quan es va enderrocar per aixecar una base d'helicòpters.
Monument
Ocupa un edifici del segle XVII el cup i el celler del qual, la part més antiga de la casa, estan documentats ja al segle XVIII i conserven les grans gerres de vi de l'època, al costat de les sales dedicades a la història de la vila.
Monument
El seu primer cos es va aixecar a mitjan segle XVI i destaca per una portada monumental les dimensions de la qual es van calcular per donar pas a les imatges processionals que sortien del temple durant la Setmana Santa.
Monument
Més de vuitanta blocs de roques d'orígens geològics diferents s'exposen a l'aire lliure sobre pedestals, cadascun amb una cartel·la redactada per especialistes del CSIC; funciona com un catàleg petri de la serra a cel obert.
Natura
El terme conserva un extens mosaic de deveses de freixes i alzines, pastura històrica del bestiar boví que va donar fama ramadera a la vila. Vuit itineraris senyalitzats, recollits en una guia de la Comunitat de Madrid, les recorren enllaçant abeuradors, murs de pedra i jaciments visigots.
Natura
Poblat rural hispanovisigot dedicat a la ramaderia ovina, en actiu durant els segles VI i VII i reocupat a l'Edat Mitjana; les excavacions realitzades entre 1981 i 1990 van treure a la llum habitatges, estables i magatzems en plena devesa.
Fita
Ferran el Catòlic va signar el 1504 el privilegi que va emancipar Colmenar de la jurisdicció de Manzanares el Real, fins aleshores única vila del senyoriu. El nou municipi es va convertir aviat en el centre econòmic i administratiu de la comarca.
Fita
Vora l'ermita de la patrona va aparèixer el 1969 un cementiri excavat a la roca dels segles VI i VII, amb una desena d'enterraments. Forma part, amb els poblats de Navalvillar i Navalahija, de la xarxa de jaciments visitables de la regió.
Gastronomia
Indicació Geogràfica Protegida que empara la carn de boví criat en extensiu a les dehesas serranes, amb el consell regulador radicat al municipi. Bona part de la cabana bovina local es destina a aquesta producció.
Gastronomia
Raça ovina autòctona del municipi, adaptada a la pastura de la serra i avui en perill d'extinció, amb menys de deu mil caps censats a començaments d'aquest segle. D'ella procedeixen la llet i la carn de la ramaderia tradicional local.
Gastronomia
El terme s'integra a la subzona d'El Molar de la Denominació d'Origen Vinos de Madrid, la més septentrional i l'última incorporada, que reuneix una desena de municipis al peu de la serra de Guadarrama.