Poble
Sitges és una vila costanera del Garraf, amb 32.609 habitants (INE 2025), coneguda pel Cau Ferrat, el Palau Maricel i el seu Carnaval, bressol del modernisme català. El seu nom prové de sitja, que en català vol dir 'graner soterrat'. Documentada com a assentament ibèric des del segle IV aC, a l'edat mitjana s'hi va aixecar un castell al turó de la Punta -avui seu de l'ajuntament-, cedit el 1041 al comte Mir Geribert; al segle XII va passar a la família Sitges, que va adoptar el topònim com a cognom, i el 1308 a Bernat de Fonollar, cavaller de Jaume II la tomba del qual es conserva a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. A la seva mort, la vila va passar a la Pia Almoina de Barcelona, que la va administrar fins al 1814. La vida medieval s'organitzava entorn del turó emmurallat del Baluard, amb tres torres defensives de 1303.
Monument
La Vila Vella de Sitges, Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), és el nucli històric, alçat al promontori de la Punta entre les platges de la Ribera i de Sant Sebastià; la protecció abasta també el primer eixample, centrat en el carrer Major, del mar a la plaça del Cap de la Vila. La presideix l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, edifici barroc de l'últim terç del segle XVII i una de les silhuetes més conegudes de la població. Destaquen la Casa de la Vila, neogòtica (1888-1889), sobre el solar de l'antic castell; el Cau Ferrat, casa-museu que Rusiñol va construir el 1894 sobre unes cases de pescadors; i Maricel, edificat entre 1910 i 1913 per Charles Deering sobre un hospital del segle XIV. El primer testimoni de Sitges data de 992, i el del seu castell, de 1041.
Monument
El castell de Garraf, prop del petit nucli marítim de Garraf, és una antiga fortificació del terme de Sitges declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya); als mapes figura com a Castellet, tot i que al poble se'l coneix com a Castellot. Les primeres notícies daten del segle XII, cap al 1163, i es poden vincular a la construcció d'un monestir-castell a Garraf el 1159; segons el fogatge de 1365-70 corresponien al castell, del prior de Garraf, tres focs o cases. El 1394 el rei va cedir la senyoria del lloc a la Pia Almoina de la catedral de Barcelona, que el 1418 la va vendre a la universitat de Sitges. Avui només resten, sobre un promontori rocós, dos espais coberts amb volta i el portal d'entrada; el 2022 es va millorar l'accés amb fons europeus.
Monument
Al cim del Castellot, un turó de 241 metres que domina la plana de Campdàsens, al massís del Garraf, al terme de Sitges, es conserven les restes d'una construcció rectangular d'uns 8 per 5 metres amb compartiments interiors, que podrien identificar-se amb el castell de Campdàsens segons indica la toponímia de la zona; l'edifici està declarat bé cultural d'interès nacional. El nom apareix vinculat al castell d'Eramprunyà, el domini del qual es va ampliar el 1337 amb la concessió del domini directe i els drets alodials del castell de Campdàsens al cavaller Pere Marc. És possible que es tractés d'una talaia o casa forta relacionada amb el castell.
Monument
La Torre de Garraf, també coneguda com a Torre de Can Güell, és una torre de guaita circular dels segles XIV-XV, amb merlets i espitlleres, aixecada al nucli de Garraf, terme de Sitges, en un turó proper a la línia de ferrocarril de Barcelona, al costat de les Bodegues Güell. Va ser declarada bé cultural d'interès nacional el 8 de novembre de 1988. A començaments del segle XIX va quedar en estat deficient després de la seva destrucció parcial per tropes angleses; a finals d'aquell segle, quan Eusebi Güell va adquirir la finca, l'arquitecte Francesc Berenguer, deixeble de Gaudí, en va dirigir la restauració i la va integrar amb els edificis de la finca mitjançant un pont interior.
Monument
Torre circular adossada a un costat de la masia, amb la base en talús i la part alta rebaixada per adaptar-la a la coberta actual. Formava part del sistema defensiu de l'antiga heretat de Campdàsens i se li atribueix una data del segle XIII o posterior. Es conserven també restes medievals al guardapols de la finestra situada sobre la porta principal de la casa; el conjunt, alhora habitatge i element defensiu, transmet una clara sensació de fortalesa.
Monument
Torre de vigia situada al terme de Sitges (Garraf), dalt del turó del Castellot, a 241 metres d'altitud, des d'on domina la plana de Campdàsens. De les ruïnes conservades s'aprecia una construcció de planta rectangular d'uns 8 metres de llarg per 5 d'ample, amb compartiments interiors, aixecada entre els segles XIII i XV; podria tractar-se d'una talaia o casa forta relacionada amb el proper castell de Campdàsens. El 1323 el cavaller Pere Marc va adquirir el castell d'Eramprunyà i el seu terme, que incloïa el domini directe i els drets alodials del castell de Campdàsens. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
El castell de Miralpeix són restes informes de murs situats a l'extrem occidental del terme de Sitges, al límit amb Sant Pere de Ribes. El conjunt, d'uns 275 m² i planta rectangular estructurada en dues estances, conserva una torre quadrangular, una cisterna i restes d'una escala de cinc esglaons. Documentat el 1057, quan el bisbe Guislabert va cedir a Arnau d'Arloví la deshabitada torre de Miralpeix amb la condició de reconstruir-la, sembla que va ser destruït el 1190 en una lluita entre Ponç de Ribes i Gombau de Miralpeix. Va continuar sent domini episcopal, infeudat als Ribes, fins que el 1411 va passar a la Pia Almoina i el 1413 es va incorporar a la universitat de Sitges; les excavacions de 1991-1992 van documentar dues fases d'ocupació, entre els segles XI i XVIII.
Monument
Torre de planta gairebé quadrada i uns onze metres d'alçada, amb espitlleres i restes del matacà que la coronava; una de les seves obertures conserva brancals i llinda de pedra, i s'hi accedia per una porta adovellada situada a mitja alçada. Forma part d'una masia senzilla, de planta baixa i un pis, la porta principal de la qual és feta de dovelles de pedra. La masia, abans anomenada Font de la Gallina, està documentada des del segle XIII, tot i que l'edifici actual és del XV o el XVI; se la vincula amb el sistema defensiu de Campdàsens. El conjunt queda dins el Parc del Garraf, deshabitat i en mal estat, amb la part inferior de la torre molt malmesa per la pèrdua del morter.
Monument
El Museu Romàntic Can Llopis, casa neoclàssica del segle XVIII aixecada el 1793 al nucli antic de Sitges (Garraf) i Bé Cultural d'Interès Nacional, és avui un museu de la vida burgesa del segle XIX. La va aixecar Josep Bonaventura Falç i Roger, i el 1801 va passar per permuta al seu cosí Manuel Llopis i Falç; el seu nét, Bernardí Llopis i Pujol (1814-1891), va ser un elaborador reconegut de la malvasia, vi dolç de la vila que encara es conrea a les vinyes de l'Hospital, donades per la família. El 1935 el diplomàtic Manuel Llopis i de Casades va llegar la casa a la Generalitat per a un museu romàntic; el projecte es va interrompre per la Guerra Civil i el 1943 el va assumir la Diputació de Barcelona. Es va inaugurar el 1949, ocupant primer la planta noble, i es va ampliar després al jardí, la bodega i la biblioteca.
Monument
El Museu del Cau Ferrat, al nucli antic de Sitges vora la platja de Sant Sebastià, va ser la casa-taller del pintor i escriptor Santiago Rusiñol, figura destacada del modernisme català. Rusiñol va adquirir el 1893 una antiga casa de pescadors i, després d'enderrocar la contigua, hi va aixecar la seva casa-taller segons projecte de Francesc Rogent, inaugurada el 1894; la va batejar Cau, per ser refugi de poetes, i Ferrat, per la seva col·lecció de ferros forjats. Hi van passar pintors, músics i escriptors de fi de segle, i el 1894 va acollir la Tercera Festa Modernista, quan Rusiñol va portar des de París dos quadres d'El Greco. A la seva mort el 1931 va llegar la casa a Sitges, i el 1933 es va inaugurar com a museu públic; avui és també secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i va reobrir el 2014 després d'una restauració.
Monument
El Palau de Maricel, o Maricel de Terra, forma part del conjunt noucentista de Maricel, al centre històric de Sitges (Garraf), i inclou elements portats d'altres llocs d'Espanya, com la porta gòtica isabelina del Palau Villena de Cadalso de los Vidrios. Miquel Utrillo el va construir entre 1913 i 1918 per al col·leccionista Charles Deering, que hi va reunir una col·lecció de mobiliari, pintura, escultura, forja, vidre, mosaic, llibres i tapissos, amb obres de Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Zurbarán, El Greco o Goya. El 1921 Deering va abandonar Sitges amb la seva col·lecció, avui en gran part a l'Art Institute de Chicago. Des de 1932 l'edifici es destina a activitats culturals i lloguer d'espais, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monument
El Museu Bacardí, o Museu del Rom, ocupa un edifici a la plaça de l'Ajuntament de Sitges i està dedicat a Facund Bacardí i Massó, nascut a la vila el 14 d'octubre de 1813. Emigrat a Santiago de Cuba el 1828, després d'un primer intent fallit va fundar el 1862, juntament amb el seu germà Josep, la firma Bacardí, Boutellier & Company, pionera a refinar el rom mitjançant fermentació, filtratge amb carbó i envelliment en bótes de roure blanc. Bacardí va morir a Cuba el 1886, als 72 anys.
Natura
Litoral de Sitges (Garraf, Barcelona) format per platges urbanes com les d'Aiguadolç, Sant Sebastià, la Fragata, l'Estanyol o Terramar, juntament amb cales rocoses al peu dels penya-segats, com la de les Botigues. Els banys de mar a Sitges es remunten a 1888, i el municipi s'ha convertit en una de les destinacions costaneres més conegudes de Catalunya, amb un paper important en el turisme LGBT.
Activitat
El Carnaval de Sitges, amb més de cent anys d'història, és un dels més coneguts de Catalunya. Comença el Dijous Gras amb l'arribada del Carnestoltes, rei del Carnaval, i es prolonga fins al Dimecres de Cendra amb balls i xatonades; els seus actes de més participació són la Rua de la Disbauxa i la Rua de l'Extermini, amb més de 2000 persones disfressades i més de 50 carrosses. Va guanyar popularitat a finals del segle XIX per la rivalitat entre dues societats recreatives locals, va perdre força durant la Guerra Civil i, sota el franquisme, va sobreviure a porta tancada com a balls de màscares; no va tornar a sortir al carrer fins a la mort de Franco. Es distingeix pel seu esperit de disbauxa -per Carnaval, tot s'hi val- davant el caràcter més sarcàstic del Carnaval de Vilanova i la Geltrú.
Activitat
La Festa Major de Santa Tecla, o Festa Major Petita, se celebra a Sitges (Garraf) el 23 de setembre, amb correfocs, castellers i els populars balls de bastons, igual que a la Festa Major de Sant Bartomeu, patró principal de la vila, que se celebra el 24 d'agost. Santa Tecla és copatrona de Sitges juntament amb Sant Bartomeu, i tots dos donen nom a l'església parroquial del municipi, construïda al segle XVII, que guarda les tombes de Bernat de Fonollar i la seva esposa Blanca d'Abella i un retaule de 1499, obra de Nicolau de Credenza, que els representa tots dos.
Activitat
Les Festes Modernistes de Sitges recreen l'ambient dels cinc actes culturals que Santiago Rusiñol va organitzar a la vila a finals del segle XIX, entre 1892 i 1899, la manifestació estètica modernista pública més important de l'època, que va atreure visitants com Emilia Pardo Bazán o Rubén Darío. Rusiñol les celebrava al Cau Ferrat, la casa de pescadors que havia convertit en el seu estudi i on guardava la seva col·lecció d'art, amb obres d'El Greco i Picasso entre d'altres. Cada edició es va dedicar a una disciplina diferent: la pintura el 1892, el teatre i la música simbolistes el 1893 —amb l'estrena catalana de La Intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra—, la literatura el 1894, l'òpera catalana el 1897, amb l'estrena de La fada d'Enric Morera, i un concert de piano de Joaquim Nin el 1899.
Curiositat
El xató és una salsa d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i nyora, que acompanya una amanida d'escarola amb anxoves, tonyina i bacallà; és un plat típic del Penedès i el Garraf, d'origen discutit entre diverses localitats. Segons l'investigador Carles Montserrat, la primera referència escrita d'una xatonada a Sitges es troba al diari Eco de Sitges del 16 de febrer de 1896, que recollia un sopar-tertúlia celebrat tres dies abans amb 23 comensals, entre ells Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol; alguns atribueixen fins i tot el nom del plat a aquella vetllada. L'origen del xató se situa a més en el món vinícola, lligat a la festa que acompanyava la cerimònia d'aixetonar les bótes de vi nou.
Curiositat
La malvasia de Sitges és un vi dolç, generós, aromàtic i d'alta graduació, típic de la comarca del Garraf (Barcelona), que es pren tradicionalment després de les celebracions locals i les xatonades. El raïm malvasia, del qual existeix també una varietat negra, és de gra petit, tendre i ovalat, molt dolç i aromàtic, i és originari de Grècia: es creu que el nom deriva d'una deformació italiana del topònim grec Monemvasia, des d'on es va estendre a Nàpols, Madeira, les Canàries, Sitges i altres zones de la Mediterrània. A l'edat mitjana se li atribuïen propietats medicinals, i apareix esmentada al Tirant lo Blanc.
Natura
Els rasos del massís del Garraf formen part d'aquest conjunt muntanyós de la Serralada Litoral Catalana, situat entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i el Mediterrani, en el territori del qual es troba el municipi de Sitges. Es tracta de muntanyes baixes, amb altures màximes al voltant dels 600 metres, que perden altitud cap a ponent fins a desaparèixer prop del Vendrell. El massís, d'unes 9967 hectàrees, assoleix el seu punt més alt al cim de Montau (Begues), amb 657 metres. És un terreny majoritàriament calcari, amb nombroses avencs i coves, on el margalló és una de les espècies vegetals més característiques.
Activitat
La Festa de la Verema de Sitges se celebra al setembre, amb data variable, i combina la festa de la verema amb una mostra de vins. Recorda la tradició vitivinícola de la vila, centrada històricament en el conreu de la malvasia, que des del segle XIV va convertir Sitges en punt de sortida cap als mercats mediterranis dels productes agrícoles del Penedès.
Activitat
Festa dedicada al vi dolç tradicional de Sitges, la malvasia.
Natura
El passeig marítim de Sitges, protegit com a bé cultural d'interès local, inclou també la platja de la Bassa Rodona i els dos espigons que la delimiten. Al llarg del seu recorregut, d'est a oest, se succeeixen una zona enjardinada amb jocs infantils, el Club de Mar, la piscina Maria Teresa, inaugurada el 1932, i el restaurant Kansas, antic Casino Platja d'Or del mateix any, al costat del Club Natació Sitges.
Monument
Espai dedicat a la tradició agrícola i vitivinícola de Sitges.
Activitat
Festa de Sant Antoni Abat de Sitges, amb la tradicional benedicció dels animals.
Natura
La cala Morisca és una platja natural del litoral de Sitges, situada sota els penya-segats del massís del Garraf i envoltada de parets de roca amb escassa vegetació, cosa que li dona un aspecte semisalvatge molt característic. Té 130 metres de longitud i una amplada mitjana de 44 metres, de sorra mitjana i fina, i s'hi accedeix a peu baixant una llarga escalinata des de la carretera C-31, coneguda popularment com a carretera de les Costes. És una platja nudista, amb lavabos, dutxes i lloguer d'hamaques, i sobre la seva punta hi ha un restaurant amb terrassa. El seu nom al·ludeix a les incursions de pirates magribins que va patir la costa.
Activitat
Festa Major d'Hivern de Sitges, en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla al gener.
Fita
El 1342 la vila va passar a mans de la Pia Almoina, institució benèfica de la catedral de Barcelona, que va exercir el senyoriu durant gairebé cinc-cents anys. Nomenava batlles i cobrava censos fins a l'abolició dels senyorius.
Fita
El 1891 Santiago Rusiñol va comprar dues cases de pescadors davant el mar i les va convertir en taller i museu de ferros, vidres i pintura. El Cau Ferrat va atreure artistes i va donar peu a les festes que van fer de Sitges capital modernista.
Fita
El 1968 es va celebrar a Sitges la primera Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, germen del festival que avui és referència mundial del gènere. La cita va canviar el calendari de la vila i la seva projecció internacional.
Gastronomia
Arròs de mar i muntanya amb costella de porc, sípia, gambes, escamarlans, cloïsses i salsitxes, al qual s'afegeix un got de malvasia abans d'acabar la cocció. És el plat amb més nom propi de la cuina de la vila.
Gastronomia
Pa de pessic amarat en almívar amb vi de malvasia, postres clàssiques de les pastisseries de Sitges. Aprofita el vi dolç que s'elabora a la vila des d'època medieval i que sosté un llegat benèfic centenari.