Poble
Olèrdola és un municipi de l'Alt Penedès, a Barcelona, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola, a 54 km de la ciutat comtal, als vessants occidentals del Garraf. El conjunt monumental del seu turó, de 358 m i citat com a civitate Olerdula en un document de l'any 979, va ser declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 1931 i reuneix vestigis d'ocupació des de l'edat del bronze, fa gairebé 4.000 anys, fins al segle XX: muralles i aljub romans, una àrea de vinificació medieval, una casa ibèrica, l'església romànica de Sant Miquel, un castell medieval i una talaia romana. Des de 1995 és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El municipi agrupa vuit nuclis de població i té 3.945 habitants.
Monument
Conjunt de dos temples superposats: un preromànic de 929-935, sota el comte Sunyer I de Barcelona, i un altre romànic consagrat el 991 i reformat després de la destrucció almohade de 1108, amb volta de canó substituint la coberta de fusta; va ser parròquia fins al 1884. Restaurat per Jeroni Martorell (1926-1928) i Camil Pallàs (des de 1953). Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 165-MH).
Monument
Capella romànica de planta circular -una de les dues úniques d'aquest tipus a la comarca-, ja construïda el 1061 i seu d'un priorat de l'Orde del Sant Sepulcre documentat el 1175; conserva pintures murals romàniques descobertes cap al 1954 sota l'arrebossat. Monument historicoartístic des de 1974 (BCIN 166-MH-EN).
Monument
El castell d'Olèrdola forma part del conjunt arqueològic i monumental que ocupa la muntanya de Sant Miquel d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès, declarat bé cultural d'interès nacional i avui pertanyent al Museu d'Arqueologia de Catalunya. El poblat que va donar origen al conjunt s'assenta en una plataforma rocosa inclinada de les estribacions meridionals del massís del Garraf, formada per calcàries i dolomies del Cretaci sobre les roques calcàries dipositades durant el Miocè en un antic llac del Penedès. La muntanya, envoltada de penya-segats per tots els seus flancs excepte pel nord-nord-est, s'alça destacada sobre el territori circumdant, la qual cosa explica que fos cobejada i ocupada per l'home des de temps remots com a lloc de control i defensa de l'entorn.
Monument
El lloc de Moja, a uns 233 metres d'altitud i uns 2,5 quilòmetres de Vilafranca del Penedès, apareix documentat ja el 981, en una compra de terres, i el 1010, quan l'alou de Moja va ser donat en testament al monestir de Sant Cugat del Vallès. Al centre del nucli s'aixeca una antiga torre de defensa de planta circular, d'uns catorze metres d'alçada i cinc de diàmetre interior, amb l'entrada situada al segon pis -avui convertida en finestra-, feta amb arc de nou dovelles i dos nivells interiors rematats amb merlets de maó. Aixecada al segle X, la torre actual seria del segle XII, ja que un document de 1114 recull l'encàrrec de l'abat de Sant Cugat de reconstruir-la. Avui està integrada en un habitatge del nucli de Moja i declarada bé cultural d'interès nacional.
Monument
Fortificació medieval d'Olèrdola situada al capdamunt d'un petit turó, prop de la masia de la Barquera, de la qual pren el nom. Les seves restes permeten deduir que el conjunt tenia planta quadrangular irregular d'uns 15 per 26 metres, amb una torre de planta circular, i encara s'aprecien les bases d'alguns murs que devien formar diferents estances; està construït amb pedra poc treballada però disposada de forma regular. Els seus orígens no estan documentats, tot i que alguns autors l'identifiquen amb el desaparegut castell de Fontallada, fortalesa que va pertànyer a la família d'aquest nom. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1988.
Monument
Torre circular del segle XI conservada fins a uns set metres d'alçada, amb murs d'1,40 metres i parament interior en opus spicatum, al costat d'un petit edifici annex que va poder servir de presó o capella, al sector de Viladellops, dins el municipi d'Olèrdola. El lloc consta des de 976 dins el terme del castell d'Olèrdola i el 992 va passar al monestir de Sant Pere de les Puelles; més tard va ser propietat de l'orde dels hospitalers, i el 1297 el comanador de la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes en va reclamar la defensa davant d'altres pretendents, un plet que es va allargar fins al 1451, quan la reina Maria va fallar a favor de la jurisdicció hospitalera. Està declarada bé cultural d'interès nacional.
Monument
Les ruïnes d'Olèrdola formen un conjunt arqueològic i històric al municipi del mateix nom, a l'Alt Penedès, amb restes que van des de l'edat del bronze, cap al 2000-1800 aC, fins a l'època medieval. Cap al segle II aC els romans hi van aixecar un campament militar per controlar la Via Hercúlia, amb una muralla fortificada de torres quadrangulars i un gran aljub. L'any 929 el comte Sunyer I va construir un castell i una església dedicada a Sant Miquel, substituïda després per un temple romànic acabat el 992. Fora de la muralla es troba Santa Maria dels Albats, amb tombes antropomorfes conegudes com olerdolanes, descobertes aquí per primera vegada. El jaciment, adquirit per la Diputació de Barcelona el 1963, és avui un parc arqueològic visitable.
Natura
Espai natural protegit de 608 hectàrees entre els municipis d'Olèrdola (Alt Penedès) i Canyelles (Garraf), al peu del massís del Garraf, gestionat per la Diputació de Barcelona. El seu punt més alt, la Talaia, arriba als 358 metres. La vegetació mediterrània combina pinedes, brolla, prats secs i vinyes adaptades a la sequera estival i als sòls calcaris; entre la fauna destaquen rèptils termòfils com la serp de ferradura i el lludrió, i espècies cavernícoles endèmiques del sistema kàrstic. El conjunt històric i arqueològic d'Olèrdola, que dona nom al parc, n'és el principal atractiu, i per l'espai discorren variants del GR 92-3 i la Ruta de l'Aigua i el Vi, que passa per Moja, Sant Miquel d'Olèrdola i Viladellops.
Curiositat
Cova natural amb pintures rupestres, també coneguda com la cova de les Pintures o la cova del Fondal de la Seguera, que a més es va fer servir com a lloc d'enterraments cerimonials. Està protegida com a Patrimoni de la Humanitat dins el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Es troba als relleus meridionals del massís del Garraf, al torrent del Fondo de la Seguera, a tres quilòmetres al sud de Vilafranca del Penedès, dins del terme municipal d'Olèrdola.
Fita
El 1108 una ràtzia almoràvit va arrasar el recinte fortificat d'Olèrdola, repoblat pels comtes des del segle X sobre un oppidum ibèric i romà. El lloc va quedar marginat i la població es va desplaçar a la plana, cap a la nova Vilafranca.