Poble
Olivella és un municipi de muntanya de la comarca del Garraf, a Barcelona, situat íntegrament dins del parc natural del mateix nom i amb un dens sistema de coves i avencs. El seu nucli més antic va sorgir cap a l'any 992 entorn del Castell Vell, documentat com a Castrum Olivella, dalt del Puig Molí, les restes del qual conserven una torre circular del segle XVIII. L'actual poble d'Olivella, a 211 metres d'altitud sobre el Puig Cabot, es va formar al voltant de l'Església Nova, parròquia de Sant Pere i Sant Feliu construïda cap a 1430, mentre que la majoria dels seus 4.435 habitants viu repartida per les urbanitzacions veïnes, com Mas Milà, Mas Mestre o Can Surià. Al seu terme es troben també les ruïnes de Jafra, antic poblat avui abandonat.
Monument
El castell termenat d'Olivella se situa entre els termes d'Olivella (Garraf) i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), dins del massís del Garraf, i està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Documentat des de l'any 992, del castell només es conserven algunes restes de murs de pedra poc treballada i morter d'escassa qualitat, amb una planta que dibuixa un trapezi; entre les seves ruïnes es va aixecar al segle XVIII un molí inacabat, del qual es conserva una torre rodona. Molt a prop es troben les restes de l'antiga capella romànica de Sant Pere, d'una sola nau de la qual només resta l'absis, i les ruïnes de la Masia del Rector. El domini feudal del castell va pertànyer al bisbe de Barcelona, i la seva parròquia es va traslladar el 1625 al nou temple del castell nou d'Olivella.
Natura
El Parc Natural del Garraf és un massís calcari amb un dels sistemes càrstics més importants de Catalunya, amb més de quatre-centes cavitats subterrànies. Protegit des de 1988 i gestionat per la Diputació de Barcelona, s'estén sobre 12.376 hectàrees repartides entre nou municipis, entre els quals Olivella, Begues, Sitges i Vilanova i la Geltrú. El clima mediterrani, amb pluges torrencials de primavera i tardor i hiverns suaus i estius secs, ha afavorit la intensa erosió càrstica que ha modelat el paisatge. Al parc es conserven vestigis com el Castell d'Eramprunyà i antics pobles avui despoblats, com Campdàsens i Jafre, al costat de masies agrícoles tradicionals, i el recorren senders de llarg recorregut com el GR 5 i el GR 92.
Natura
Sistema càrstic del massís del Garraf, prop d'Olivella, amb més de quatre-centes cavitats documentades, un dels més importants de Catalunya. Es va formar sobretot en calcàries i dolomies del Triàsic mitjà i del Cretaci, que han donat lloc a formes càrstiques superficials -rasos, dolines, camps de lapiaz- i subterrànies, coves i avencs. Entre les cavitats destaca la Falconera, una vasta cova amb un gran llac subterrani de grans dimensions, avui contaminat.
Curiositat
Jaciment del massís del Garraf amb ocupacions des del neolític fins a l'època ibèrica i romana, usat també com a lloc d'enterrament calcolític.
Natura
La Plana Novella és un paratge i una urbanització del municipi d'Olivella, al Garraf, situat a 280 metres d'altitud dins el parc natural del Garraf, extensa plana envoltada de pinedes i margalló. Ja existia al segle XIV dins la baronia de Jafre; el 1681 s'hi va establir en emfiteusi Josep Raventós, i el 1875 el ric indià de Sitges Pere Domènech i Grau va adquirir les masies de la Plana Novella, les Piques i el Corral Nou. A partir de 1887 hi va fer construir el Palau Novella, d'estil eclèctic, les obres del qual van acabar el 1890; des de 1996 l'edifici està ocupat per una comunitat budista.
Curiositat
Antic nucli de població abandonat al massís del Garraf, en un turó de 189 metres a l'esquerra de la riera de Jafre, al terme d'Olivella. Conserva restes de la casa del baró de Jafre, la dels masovers i l'església de Santa Maria de Jafre, el rector de la qual ja es documenta el 1305; el lloc apareix esmentat des de 1139 i el 1332 es menciona un «Castell de Jafre». La despoblació va ser primerenca: el 1413 consta que l'església ja no tenia raó de ser perquè no quedava ningú amb vida al poble, i el 1432 la seva parròquia es va unir a la de Sant Fèlix d'Olivella. Els barons de Jafre van revifar el lloc al XVII, restaurant l'església i nomenant batlle, però la decadència va continuar amb la fil·loxera de 1879-1880; el 1960 encara hi vivien 19 persones abans de la seva incorporació definitiva a Olivella.
Activitat
Festa major d'Olivella.
Natura
Extens sistema càrstic del massís del Garraf, en el qual s'han comptabilitzat prop de 400 cavitats subterrànies entre coves i avencs, cosa que el converteix en una de les zones càrstiques més importants de Catalunya. El paisatge combina formes superficials, com dolines i lapiaz, amb formacions subterrànies. Entre les cavitats destaca la Falconera, una vasta cova amb un llac subterrani de grans dimensions, avui contaminat i ja no apte per al bany.
Natura
Mirador sobre els penya-segats del massís del Garraf, prop d'Olivella.
Curiositat
Itinerari pels antics molins de vent i d'aigua del massís del Garraf.
Fita
A finals del segle XIX un emigrant enriquit a Cuba va comprar la finca de Plana Novella, en ple massís del Garraf, i va aixecar un palau amb explotació agrícola i celler. El conjunt acull avui un monestir budista.
Gastronomia
Els ruscos instal·lats a la brolla calcària del massís, en termes com el d'Olivella, donen mels monoflorals de romaní i farigola, denses i molt aromàtiques. Es venen a les fires i als obradors de la comarca.