Poble
Vilanova i la Geltrú és la capital del Garraf, a la província de Barcelona, situada a la costa mediterrània a 45 km tant de Barcelona com de Tarragona. Fundada oficialment el 1274, quan Jaume I li va concedir la Carta Pobla, es va convertir després en un carrer de Barcelona per privilegi d'Alfons IV el 1418. A mitjan segle XVIII, el permís de Carles III per comerciar amb Amèrica va portar una prosperitat que es va traduir també en cultura, amb la fundació de les primeres societats recreatives. D'aquella època daurada, viscuda sobretot durant el Romanticisme, resten el Museu Víctor Balaguer i palauets com la Casa Samà o la Casa Cabanyes. Amb 71.641 habitants (INE 2025), és coneguda com l'Havana Xica pel seu passat lligat als indians que van fer fortuna a Cuba.
Monument
La masia d'en Cabanyes és una casa-museu de Vilanova i la Geltrú que acull el Centre d'Interpretació del Romanticisme de Manuel de Cabanyes, dedicat a difondre el llegat de la família Cabanyes i el moviment romàntic. El 1975 Joaquim de Cabanyes Ricart va donar l'edifici i els objectes artístics que contenia a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que es va comprometre a conservar-lo, adequar-lo com a equipament cultural i adquirir la finca que l'envolta. Al març de 2014 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el distintiu de Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de monument històric, i en va delimitar l'entorn de protecció.
Monument
El Castell de la Geltrú, que dona nom al nucli de la Geltrú integrat a Vilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona), es va construir en estil gòtic entre els segles XII i XV sobre una petita fortalesa del segle X dependent del castell de Ribes. Documentat per primera vegada el 1078, el 999 la zona ja figurava com a Vila Episcopal sota el domini dels bisbes de Barcelona; el senyoriu va passar després a la família Manresa i, el 1576, els Santjust el van vendre als municipis de Vilanova i la Geltrú. Després de l'enderroc d'una torre circular el 1862, va ser reconstruït entre 1918 i 1920 per l'arquitecte Jeroni Martorell, i des de 1997 acull l'Arxiu Comarcal del Garraf.
Monument
Torre de vigilància medieval situada als afores de Vilanova i la Geltrú, al costat de l'ermita de Sant Joan d'Enveja, amb la qual forma un conjunt a l'actual carrer de la Torre d'Enveja. Va ser el castell capçalera de la quadra d'Enveja, demarcació feudal l'existència de la qual està documentada des de 1290, tot i que la tradició local situa la seva conquesta el dia de Sant Joan de l'any 1125, episodi que hauria motivat la reconstrucció de la capella contigua. En el seu entorn es va alçar també l'antic cementiri de la quadra.
Monument
La torre de Solicrup forma part d'una finca dalt d'un turó, al costat de l'antic camí de Solicrup, a l'est de Vilanova i la Geltrú. És una de les finques més antigues del municipi, documentada des de 1281. Al costat de la masia, de planta rectangular amb balcons de ferro al pis superior, s'alça la torre de defensa, de base quadrada i tres plantes, coronada amb merlets esglaonats i matacans. El 1644 la finca va ser adquirida per l'orde de la Mare de Déu de la Mercè, els frares de la qual la van restaurar, la van fortificar i hi van construir un oratori que encara es conserva. El 1835 la va comprar en subhasta Joan Samà i Martí, que entre 1843 i 1892 la va convertir en una gran explotació vinícola; des de la fi de la guerra civil pertany als descendents de Josep Bertran i Musitu.
Monument
Torre de planta quadrada, alhora talaia i defensa, situada al centre del Mas de l'Esquerrer de Baix, una masia en terreny pla davant la costa, al sud del terme de Vilanova i la Geltrú (Garraf). Va funcionar al costat d'un cos coetani, després ampliat, per la qual cosa avui queda integrada en el conjunt, envoltada d'altres cossos afegits; l'entorn immediat és avui una urbanització. Un document de l'Arxiu de Cubelles recorda que Bartomeu Esquerrer pare i fill van morir sense testar el 3 d'agost de 1585, a mans de moros, a la casa de la torre. El conjunt va ser restaurat al segle XIX pel propietari Josep Rosell i Serracan, comprat el 1934 per Eduardo Alfonso, i el 1999 el van adquirir els propietaris del càmping Platja Vilanova, que el van restaurar de nou.
Monument
Fortí del segle XIX, conegut com a Torre Blava o torre de Ribes Roges, a la platja de Ribes Roges, Vilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona). Es va construir durant la Tercera Guerra Carlina, a l'últim terç del segle XIX, amb planta circular, porta d'arc de mig punt, línies d'espitlleres i una motllura de maó que recorre tot el diàmetre; remata en una terrassa plana de la qual sobresurt un petit cos circular. Restaurada, acull avui l'Espai Guinovart, dedicat al Mediterrani i als mariners, distribuït en tres plantes temàtiques. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949.
Monument
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer la va fundar el 1884 el polític i escriptor Víctor Balaguer, en agraïment a Vilanova i la Geltrú pel suport rebut en la seva carrera política, amb la voluntat de crear un temple del saber obert a tothom. Va ser el primer edifici públic de Catalunya que va combinar les funcions de biblioteca i museu, i continua sent un dels seus equipaments culturals més antics i pioners. Des de l'any 2000 el museu forma part del Museu Nacional d'Art de Catalunya i la biblioteca de la Biblioteca de Catalunya, i a l'octubre de 2019 va ser declarat Museu d'Interès Nacional per la Generalitat, en reconeixement a la rellevància de les seves col·leccions i a la seva projecció nacional i internacional.
Monument
El Museu Romàntic Can Papiol ocupa una casa senyorial de finals del segle XVIII al centre històric de Vilanova i la Geltrú, construïda entre 1790 i 1801 per encàrrec de Maria Càndida Padró i el seu fill Francesc de Papiol per a la influent família Papiol, enriquida amb l'explotació de les seves terres al voltant de la vila. Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis de 1812, va haver d'exiliar-se a Mallorca després de ser segrestat durant la guerra del Francès, i va morir sense descendència el 1817; la casa va passar per herència a diverses branques familiars fins que, el 1959, un descendent la va vendre amb tot el seu mobiliari a la Diputació de Barcelona, que la va obrir com a museu el 1961. Recrea així la vida quotidiana d'una família benestant del segle XIX, amb el mobiliari i la decoració de l'època.
Natura
La platja de Ribes Roges és una platja urbana de Vilanova i la Geltrú (Garraf), limitada a l'est pel port de la ciutat, que la separa de la platja de Sant Cristòfol, i a l'oest per una escullera de 1984 que la separa de la platja de l'Adarró. Orientada al sud-sud-est, té 906 metres de llarg i una amplada mitjana de 156 metres, de sorra fina i pendent suau; hi desemboca la riera de Sant Joan. Sobre l'escullera s'alça l'escultura Pasífae, d'Òscar Estruga i Andreu, i darrere el parc que l'envolta s'aixeca la Torre Blava, antic fortí carlí. Ostenta la Bandera Blava i, des de 2014, les seves dunes acullen la nidificació del corriol camanegre, espècie protegida. El nom de Ribes Roges ve de les terres argiloses vermelloses que abans vorejaven la platja.
Activitat
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú (Garraf) se celebra des de l'últim cap de setmana de juliol fins al 5 d'agost en honor de la Mare de Déu de les Neus, patrona de la ciutat des que el 1784 la Junta de Parròquia va instaurar aquesta devoció en record d'una pedregada que havia arrasat vinyes i arbres fruiters l'any anterior. Des de llavors, cada any es renova el vincle amb la Verge mitjançant el Vot del Poble. Fins al 1966 la festivitat se celebrava com a processó religiosa; des de llavors adopta forma de desfilada civil. Els seus actes inclouen el Convit a la Festa, amb el llançament dels Dotze morterets, les cercaviles amb gegants, el drac i la mulassa, actuacions castelleres i un castell de focs artificials a la platja la nit del 4 d'agost.
Curiositat
El fenomen indià de Vilanova i la Geltrú arrenca a mitjan segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre a la vila comerciar amb Amèrica i la ciutat va viure una forta efervescència econòmica. El contacte amb Cuba i la frondositat dels seus jardins d'esbarjo van donar origen al malnom de l'Havana Xica. D'aquella prosperitat en queden prop de noranta elements patrimonials lligats als indians que van fer fortuna a l'illa.
Monument
Ermita de Vilanova i la Geltrú, un dels punts d'interès patrimonial de la ciutat.
Curiositat
Cellers cooperatius modernistes de Vilanova i la Geltrú, testimoni de la tradició vinícola del Garraf.
Activitat
Els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, també anomenada Festa dels Traginers de Sant Antoni Abat, se celebra els dies 16 i 17 de gener, jornada aquesta última festiva a la ciutat. El culte a Sant Antoni Abat es remunta al segle XII, quan hi havia una petita capella romànica al centre; el 1363 va ser proclamat patró i se li va dedicar una parròquia. El dia 17, al migdia, es beneeixen cavalls, carros i carruatges que recorren tres vegades els carrers del centre, amb lliurament de premis a la tarda a la Rambla Principal i el tradicional Dinar del Carreter. La federació organitzadora reuneix disset carruatges, i és típic el tortell de Sant Antoni, amb pell de llimona i canyella i una figura d'animal amagada a dins. La festa figura al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Monument
El Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú es va inaugurar el 3 d'agost de 1990 en un antic dipòsit de locomotores de 1881, amb la Rotonda i l'antic edifici de l'Economat de Renfe com a nucli inicial. Conserva uns 50 vehicles de totes les èpoques, entre ells 25 locomotores de vapor, com la 120-2112 «Martorell», la més antiga conservada d'Espanya, i la 141F-2348 «Mikado», l'última de vapor a circular al país. Guarda també el vagó Harlan, construït el 1878 als Estats Units i primer vehicle espanyol amb fre automàtic, juntament amb locomotores dièsel i elèctriques, cotxes de viatgers i vagons de mercaderies. El seu centre de documentació reuneix més de 4.500 referències bibliogràfiques i un arxiu de més de 7.000 imatges ferroviàries.
Activitat
Aplec tradicional a l'ermita de la Trinitat de Vilanova i la Geltrú.
Fita
El 1274 Jaume I va atorgar carta de població a la vila nova sorgida al pla del terme de Cubelles, amb franqueses per atreure veïns. D'aquell nucli i del vell castell de la Geltrú va néixer el municipi actual.
Fita
El reglament de lliure comerç de 1778 va permetre als ports catalans tractar directament amb les colònies. Vilanova va armar vaixells cap a Cuba i Puerto Rico i els diners repatriats pels indians van omplir la vila de cases i jardins.
Fita
Francesc Gumà i Ferran va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1833 i, als disset anys, després de la mort del seu pare, se'n va anar a provar fortuna a Matanzas, a Cuba, on amb divuit anys va ser nomenat director d'un magatzem portuari i amb dinou, el seu gerent; amb els seus germans va fundar a més la casa de consignació de vaixells Gumá Hermanos. De tornada a Vilanova el 1857, va estrènyer els seus lligams comercials amb les comarques del Garraf i el Penedès. Amb el capital reunit a Cuba va promoure la línia directa de ferrocarril de Barcelona a Valls per la costa, construïda entre 1881 i 1884, que va trencar l'aïllament del Garraf i va atreure tallers i drassanes a la comarca.
Fita
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, va ser fundada el 1884 pel polític, historiador i poeta Víctor Balaguer, que va donar a la ciutat la seva biblioteca i les seves col·leccions en agraïment pel suport rebut en la seva carrera política. Va ser un dels primers museus de Catalunya concebut amb vocació cívica i obert al públic. Des de l'any 2000 va funcionar com a secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya, fins que el 2016 la Generalitat el va declarar Museu d'Interès Nacional, distinció que va substituir l'adscripció anterior i li atorga un valor especial dins el patrimoni cultural català.
Gastronomia
Guisat de sípia cuinada amb la seva pròpia tinta, ceba, tomàquet i patata, amb tots els ingredients posats en cru a la cassola i fets a foc lent. És la recepta més identificada amb les cases i els restaurants de Vilanova.
Gastronomia
Elaboració salada a partir de les vísceres i les parts menys nobles de la tonyina, premsades i curades. Es talla fi i se serveix amb oli i pa, i és una de les conserves marineres més característiques del port.
Gastronomia
El dijous gras obre el carnaval amb una batalla de merenga a la plaça, després de repartir quilos de crema batuda entre els assistents. El costum conviu amb les coques de llardons i la truita pròpies del dia.