Poble
Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf, a la província de Barcelona, situat al sud-oest del massís del Garraf, entre Sitges i Vilanova i la Geltrú, amb una petita franja costanera. Té 32.705 habitants (INE 2025) repartits sobretot entre dos nuclis d'uns 15.000 habitants cadascun: Ribes, el nucli històric i capital municipal, i Les Roquetes, que va començar a construir-se als anys cinquanta del segle XX arran de l'arribada de treballadors d'Andalusia i Múrcia i de la colònia cimentera de Vallcarca, a Sitges. Completen el terme tres pobles d'origen medieval, Puigmoltó, les Torres i Vilanoveta, i diverses urbanitzacions, a més del castell de Ribes i diverses torres de vigilància rurals.
Monument
El castell de Ribes, també anomenat de Bell-lloc o de Sota-ribes, s'alça sobre un turó escarpat al costat de l'església vella de Sant Pere de Ribes, a la dreta de la riera de Ribes, a la sortida del poble cap a Vilanova i la Geltrú. Documentat des del 6 de maig de 990, a la carta de població atorgada pel bisbe Vives, va estar sempre lligat a la seu episcopal de Barcelona. Després d'una ràtzia d'Almansor, es va encomanar a la família Ribes, que li va donar nom i a la qual va quedar infeudat fins a finals del segle XIV, quan el bisbe Ramon d'Escales en va recuperar els drets sobre el lloc, que Barcelona va conservar fins a l'abolició dels drets feudals al segle XIX. Ha estat magatzem, botiga, arxiu, presó i, més de trenta anys, residència del ballarí José de Udaeta.
Monument
La Torre del Veguer és una casa fortificada d'origen medieval de Sant Pere de Ribes, propietat del marquesat de Ferrer-Vidal. Documentada des de 1318, va prendre el seu nom actual quan el seu propietari Frederic d'Avinyó va exercir al segle XV el càrrec de veguer del Penedès. El 1883 l'industrial vilanoví Josep Ferrer i Vidal va adquirir la finca i la va reformar donant-li l'aspecte de fortificació que conserva avui, amb torre de planta quadrada, merlets, matacans i torres de cantonada amb espitlleres d'estil neoclàssic. La casa està lligada des del segle XV a la tradició vitivinícola, iniciada pels frares jerònims que abans van ocupar el lloc: els seus vins van guanyar una medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i es van exportar a Bordeus el 1930.
Monument
La Torre de la Serra corona l'angle sud-est de la masia de la Serra, en un turó a l'oest del terme de Sant Pere de Ribes. És una torre de defensa de planta quadrangular, unida a la resta de la masia, entre les dependències de la qual destaca el celler. El conjunt, de planta baixa i pis amb coberta de teula, té façana amb porta adovellada d'arc escarser i diverses obertures rectangulars. El nom de Sasserra apareix lligat a una propietat del segle XII i a una família assentada allà a finals del XIII, però les referències a la construcció actual comencen al XVI, quan la propietat pertanyia als Roig de la Serra, que en ampliar la casa hi van afegir la torre; els Roig s'han mantingut com a propietaris fins avui. Una inscripció de 1806 recorda una ampliació posterior.
Monument
Can Bruguera és una masia de Sant Pere de Ribes (Garraf), situada al pla de les Torres; la seva torre de defensa està declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), i la masia, bien cultural de interés local (figura de protecció d'àmbit local). La masia, de planta rectangular i quatre crugies, conserva un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau datada el 1510, i al primer pis un rellotge de sol pintat amb la llegenda Passa però no s'immuta. La torre, molt reconstruïda, s'alça davant la façana de migdia; és de planta quadrada amb espitlleres. La propietat, documentada des del segle XVIII, va pertànyer a la família Bruguera fins al 1934, any en què va ser assassinat Baltasar Bruguera; cap al 1940 la va comprar la família Mestres-Segarra.
Monument
El conjunt del Clot dels Frares és un edifici declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) al terme de Sant Pere de Ribes (Garraf), als antics terrenys de l'Autòdrom. El formen una masia de planta baixa, pis i golfes amb teulada a quatre aigües, i una torre de defensa de planta quadrada, unida a ella per un pont, que conserva restes d'esgrafiat barroc. El lloc podria correspondre a l'antic senyoriu de Vila-Rúbia o Vila-Roja, extingit el 1410; el nom de Clot dels Frares es vincula a una comunitat de jerònims instal·lada el 1413, o al fet que a principis del segle XVIII la finca va pertànyer a la Companyia de Jesús. La masia, del segle XVII, va servir de Pavelló Reial durant els anys de l'Autòdrom i avui és habitatge d'estiu.
Natura
El Parc d'Olèrdola és un espai natural i arqueològic protegit des de 1992 per la Generalitat de Catalunya, que s'estén pel nord del Garraf, entre els termes d'Olèrdola (Alt Penedès) i Canyelles (Garraf), amb una superfície de 608 hectàrees. El seu relleu, suau però alterat per penya-segats i cingleres, culmina a 358 metres d'altitud a la Talaia. El clima mediterrani, d'estius molt secs, condiciona una vegetació de pinedes de pi blanc, matoll baix, prats secs i vinyes, i una fauna adaptada a la calor amb espècies cavernícoles endèmiques úniques al món. El principal focus d'atracció és el conjunt històric d'Olèrdola, amb jaciments arqueològics declarats Bé d'Interès Cultural, i ofereix rutes com el GR 92-3 i la ruta de l'Aigua i el Vi.
Activitat
La Festa Major de Sant Pere de Ribes se celebra el 28 i 29 de juny en honor a Sant Pere, patró de la vila, amb repic de campanes i petards la vigília, balls de bastoners a les masies i focs artificials al Castell de Sota-Ribes; el municipi celebra també una segona festa major, la de Sant Pau, al voltant del 25 de gener.
Activitat
Mercat tradicional de Sant Pere de Ribes.
Activitat
Festa de la verema de Sant Pere de Ribes, dins la ruta del vi del Garraf.
Curiositat
Tradició gastronòmica del Garraf, amb el vi negre local com a producte destacat.
Fita
Un document del 6 de maig de 990 recull la primera menció del castell de Ribes i concedeix franqueses als pobladors del terme. És una de les cartes de poblament més antigues conservades en aquesta franja de la costa.
Fita
Nascuda el 1998 i formada als camps del Garraf, la centrecampista es va convertir en jugadora del Barcelona i de la selecció espanyola campiona del món el 2023, i en guanyadora consecutiva de la Pilota d'Or femenina.
Gastronomia
Els vessants calcaris de l'interior del massís estan inclosos en la denominació d'origen Penedès i en la del cava. Donen blancs de xarel·lo i negres de garnatxa en finques petites, amb cellers oberts a la visita.