Poble
Fuente Álamo de Murcia és un municipi de la Región de Murcia, a la comarca del Campo de Cartagena, a 38 km de la capital, amb una arrelada tradició agrícola i ramadera a la qual se suma avui activitat industrial, centrada en els seus parcs tecnològics, i turisme residencial. Té uns 19.000 habitants. El seu relleu està dominat per una plana central solcada per la rambla de Fuente Álamo, que recull les aigües de les sierras circumdants camí del Mar Menor; el punt més alt és el Pico de los Filos, de 1.062 metres, a la sierra de Carrascoy. El clima mediterrani i sec s'altera a la tardor amb episodis de gota freda, com el de 1986, que va portar a encanalar la rambla, o el de 2012, quan van caure 150 litres per metre quadrat en poques hores.
Monument
Temple dedicat a Sant Agustí d'Hipona, patró del municipi, la construcció del qual es remunta al segle XVI, encara que el 1736 es va trobar en estat de ruïna i va ser objecte d'una profunda reconstrucció, culminada amb la seva portada el 1783, que li va donar l'aspecte barroc i neoclàssic que conserva avui. Va assolir la categoria de parròquia el 1582, la primera de la zona del Campo de Cartagena-Mar Menor, abans que les de Torre Pacheco o San Javier, i rics hisendats locals van exercir durant segles el patronatge i manteniment de les seves capelles. Està declarada Patrimoni Històric i es tramita la seva declaració com a bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Considerada la primera església que va tenir Fuente Álamo de Murcia, l'ermita de Sant Roc es va construir al segle XVI, cap al 1530, encara que no hi ha certesa sobre el seu origen exacte. Consta d'una única nau amb arcs de mig punt i una petita estança al costat de l'altar que feia de sagristia. La primera referència escrita data de 1603, quan el consell de Lorca va donar una fanega de terra a l'ermita. Restaurada el 2001, avui funciona com a sala d'exposicions i acull una intensa activitat cultural durant tot l'any.
Monument
Antic molí d'oli del segle XVI que forma part del patrimoni industrial i etnogràfic de Fuente Álamo, testimoni de la tradició agrícola local.
Monument
Església d'estil neoclàssic construïda al segle XVIII a Fuente Álamo, un dels principals temples del municipi.
Natura
Conjunt de fissures geològiques en estrats calcaris on s'han trobat restes d'assentaments neolítics, un dels elements patrimonials més singulars del terme de Fuente Álamo.
Monument
Jaciment arqueològic amb dos recintes, un poblat emmurallat i una zona fortificada a manera de bastió a la cara nord del turó, amb restes neolítiques, celtibèriques i romanes al cim.
Curiositat
El municipi s'organitza en nou pedanies —Las Palas, Balsapintada, Cuevas de Reyllo, La Pinilla, El Estrecho, Los Cánovas, Los Almagros, Los Paganes i El Escobar—, i Las Palas és la de major importància arqueològica.
Activitat
Les Festes de Sant Agustí són la festa major de Fuente Álamo de Murcia, amb àmplia participació veïnal i penyes que reben els visitants durant la segona quinzena d'agost. El dia 28, festivitat del patró, la imatge de Sant Agustí, obra de l'escultor José Sánchez Lozano, surt en processó pels carrers del municipi. Dins del programa se celebra també, des de 2006, el Festival Nacional de Folklore Villa de Fuente Álamo, amb agrupacions folklòriques i la participació de la Cuadrilla de Fuente Álamo.
Activitat
Celebració tradicional en què els veïns de Fuente Álamo es reuneixen durant dos o tres dies al paratge d'El Cotico per menjar i conviure a l'aire lliure.
Monument
L'església de Nuestra Señora del Rosario de Cuevas de Reyllo, pedania de Fuente Álamo de Murcia al Campo de Cartagena, data del segle XVII i no del XVIII. Va tenir com a precedent una primera ermita del lloc, construïda el 1662, d'on procedeix un quadre barroc d'autor anònim, La imposición de la casulla a San Ildefonso, donat el 1677 per Alonso Hernández de Santo Domingo, capità de l'exèrcit i regidor de Cartagena, i conservat avui a l'església de San Agustín de Fuente Álamo.
Monument
Església de la pedania de Balsapintada, Fuente Álamo de Murcia, que conserva l'estil de les antigues ermites del segle XVIII amb una façana de tons ocres.
Monument
Església de la pedania de Las Palas, Fuente Álamo de Murcia, de façana estucada i base de pedra.
Activitat
Festes patronals de la pedania de Balsapintada, a Fuente Álamo de Murcia, comarca del Campo de Cartagena, en honor a Santiago Apóstol. Se celebren durant la setmana del 25 de juliol i es prolonguen deu dies, amb orquestres i grups musicals cada nit i activitats diürnes per a totes les edats: elecció de les majas del poble, exhibició de carruatges, maniobres camioneres, campionats esportius i lúdics i un concurs d'hortalisses. L'organització corre a càrrec d'una Comissió de Festes de voluntaris locals, en un poble l'església del qual està dedicada a Santiago Apóstol i a la Immaculada Concepció.
Activitat
La Virgen del Rosario és la patrona documentada de Fuente Álamo de Murcia, de manera que resulta consistent que la seva pedania de Cuevas de Reyllo celebri festes en el seu honor, encara que l'article municipal no detalla la data concreta a nivell de pedania.
Monument
Temple barroc iniciat al segle XVI sobre una primera ermita de 1543, la torre del qual és coneguda com 'de los Pastores' per haver servit de referència als pastors transhumants.
Curiositat
Balsapintada, pedania de Fuente Álamo de Murcia que limita amb Cartagena, Torre Pacheco i Murcia, va néixer al segle XVII a la cruïlla de la vereda de Balsicas al Mingrano amb el cordel de Fuente Álamo al Puerto de la Cadena. Pren el nom d'un antic embassament d'aigua d'origen romà, reutilitzat pels àrabs i en època medieval, les parets exteriors del qual estaven pintades de vermell; conegut al segle XIX com «el descansadero», va acabar enderrocat, i els seus primers fonaments es conserven avui sota una vidriera. El territori, pla i solcat per les rambles de la Murta i de l'Albujón, va ser important en època romana, com mostren els jaciments de la Balsa de Espín, amb estatuetes d'Hermes, canalitzacions de plom i numismàtica d'August a Galiè.
Natura
Cuevas de Reyllo és la principal pedania entre Fuente Álamo i Alhama de Murcia, situada al nord-oest del municipi, en una plana del Campo de Cartagena a 165 metres d'altitud i a uns sis quilòmetres dels contraforts de la sierra de Carrascoy. El seu nom prové de la família Reyllo, assentada aquí des del segle XIII: un dels seus membres, Alonso Hernández Reyllo, va participar el 1244 en la conquesta de Lorca al costat del futur Alfons X, i va rebre aquestes terres en el repartiment posterior; un altre, Gregorio Reyllo Hernández, va ser el primer alcalde de Fuente Álamo de Murcia el 1700. Al segle XVII, el pas proper del Camino Real cap a Andalusia va convertir el lloc en parada gairebé obligada, amb hostals i altres negocis. El clima és mediterrani àrid, amb conreus de secà d'ametller, vinya i olivera.
Curiositat
La Pinilla, pedania de Fuente Álamo de Murcia al sud-oest del municipi, als peus de la sierra del Algarrobo, comptava amb 475 habitants el 2013 i el seu nom podria venir de l'àrab «Ben-iella»; apareix documentada al segle XIV com «Fuente de la Peniella» en els llibres de munteria d'Alfons XI, i va pertànyer a Lorca fins a la seva incorporació a Fuente Álamo el 1846. Conserva petjades d'assentaments púnics, romans i andalusins, a més de jaciments argàrics i paleolítics; per les seves immediacions passava la via romana entre Carthago Nova i Eliocroca, l'actual Lorca, al costat de la qual es va trobar una làpida amb una inscripció funerària llatina, avui al Museu de Fuente Álamo. Entre els seus camps de secà destaca una olivera centenària d'uns 500 anys.
Curiositat
Las Palas és una pedania de Fuente Álamo de Murcia, al Campo de Cartagena, a uns 7 quilòmetres al sud-oest del nucli urbà. Pel seu terme passava l'antiga via romana que unia Cartagena amb Jaén, amb construccions romanes rurals i un assentament proper amb restes romanes i àrabs. Al segle XVI es va aixecar una torre defensiva al costat de la rambla de la Azohía davant els pirates berberiscos. El cens de Floridablanca de 1787 va registrar 340 habitants, i el 1820, en constituir-se Fuente Álamo com a municipi independent, Las Palas va quedar integrada en el seu terme després de segles repartida entre Cartagena i Lorca. Va créixer fins a superar el miler d'habitants, amb 1.284 el 2008; viu de l'agricultura de secà i conserva l'església de Sant Pere Apòstol i els molins de Mingrano i Viejo.
Fita
Després de les gestions iniciades el 1694 per comprar la seva independència, els veïns van aconseguir que Carles II concedís el títol de vila a Fuente Álamo, però Felip V va revocar la mercè el 1702 i el lloc va tornar a repartir-se entre tres jurisdiccions.
Fita
El Trienni Liberal va portar el 1820 l'elevació definitiva de Fuente Álamo a vila amb terme propi, en el qual van quedar inclosos els caserius de Las Palas, Cánovas, Cuevas, Almagros, Los Paganes, El Estrecho i Los Campillos.
Gastronomia
Farinetes de farina cuites amb patata i embotit, treballades a la paella fins a espesseir; són plat d'hivern i de feina al camp de Fuente Álamo, on es comparteixen directament de la paella amb cullera de fusta o amb pa.
Gastronomia
Elaboració lligada al dia de la matança: farina o pa dur cuits amb fetge i cansalada de porc i condimentats amb espècies, una recepta d'aprofitament que a Fuente Álamo s'acompanya de dolços com l'hornazo i els panecicos.