Poble
Librilla és un municipi de la Región de Murcia, a la comarca del Bajo Guadalentín, situat a 29 km de Murcia capital, amb 5.854 habitants. La vall del riu Guadalentín marca el seu relleu pel sud, mentre que al nord s'aixeca la sierra del Cura, i la rambla de Orón travessa amb un profund tall el nucli urbà, dividint-lo en dos. Les primeres restes poblacionals, íberes, es troben a El Castellar, i els romans hi van deixar el jaciment d'El Salitre, punt de control de la via que recorria la vall. L'origen de la seva fortalesa es remunta al segle XI; al XII el geògraf Al Idrisi ja esmentava la fortificació d'hisn Limbraya, avui en ruïnes. Librilla es va constituir en vila el 1458, integrada als senyorius dels marquesos de los Vélez fins al segle XIX.
Monument
Antiga fortalesa que va arribar a tenir set grans torres, de les quals avui només se'n conserva una dempeus, testimoni del passat defensiu medieval de Librilla.
Monument
L'església de San Bartolomé és el temple parroquial de Librilla, dedicat al patró del municipi, San Bartolomé Apóstol, i situat a El Plano, la plaça al costat de l'ajuntament on tradicionalment se celebraven les festes patronals. El seu origen es remunta a una primitiva església documentada ja entre 1447 i 1458, encara que la construcció actual, en forma de creu llatina i fàbrica de maó amb voltes i una cúpula semiesfèrica al creuer, data del segle XVII, amb decoració neoclàssica de reminiscències barroques afegida als segles XVIII i XIX. Va conservar imatges de Salzillo, Roque López i Sánchez Tapia, la majoria destruïdes durant la Guerra Civil i substituïdes després per nous retaules i imatges. Declarada bé d'interès cultural el 1986, va ser restaurada entre aquell any i el 2006.
Monument
Casa senyorial amb cavallerisses vinculada al llinatge dels Fajardo, les quadres de la qual sembla que daten de l'època dels Reis Catòlics; forma part del patrimoni civil històric de Librilla.
Activitat
Festes majors de Librilla en honor a San Bartolomé Apóstol, l'acte més tradicional de les quals són 'Las Pitanzas', el llançament de milers de panets rodons des dels balcons de l'Ajuntament.
Monument
Restes del castell de Librilla (Bajo Guadalentín, Múrcia), declarades Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). L'origen de la fortalesa se situa cap al segle XI; el geògraf Al Idrisi ja la va citar al segle XII com a hisn Limbraya, la qual cosa confirma que la fortificació existia aleshores. Va passar per diverses mans: Alfons X la va concedir a García de Villamayor, després va pertànyer a Manuel de Castilla i, des de 1382, a la família Fajardo, sota els marquesos de los Vélez de la qual la fortalesa va romandre fins a l'abolició del règim senyorial al segle XIX.
Natura
El Estrecho del Sapo és una curiosa formació geològica situada al paratge del Barranco de los Infiernos, al terme de Librilla (Bajo Guadalentín, Múrcia). El seu nom prové d'una llegenda local vinculada al lloc.
Activitat
Las Pitanzas de Librilla, tradició única a nivell regional i nacional en la qual es llancen a milers, des dels balcons de l'ajuntament, pans d'uns 200 grams, cada 22 d'agost. L'acte, d'origen medieval, commemora una gran sequera que va sacsejar antigament tota la vall del Guadalentín, i forma part de les festes patronals de Sant Bartomeu, que se celebren del 18 al 24 d'agost.
Activitat
Les festes de Sant Bartomeu de Librilla, conegudes com Las Pitanzas, se celebren cada 22 d'agost amb el llançament des dels balcons de l'ajuntament de milers de panets rodons d'uns 200 grams, marcats amb dues incisions en creu abans de coure's al forn. La tradició es remunta, segons la llegenda local, a un any medieval de sequera severa en què els governants del poble van reunir tota la farina disponible per repartir el pa per igual entre els veïns. Abans de llançar-se des del consistori, el rector beneeix les tones de pitances elaborades, que després es reparteixen entre la multitud congregada a la plaça; la festa està reconeguda com a Bien de Carácter Inmaterial (figura de protecció del patrimoni cultural immaterial).
Monument
L'ermita de la Mare de Déu de Betlem de Librilla, al Baix Guadalentín, és la destinació d'una romeria biennal que se celebra cada 8 de setembre i que, segons els anys, surt alternativament des de Librilla o des de Sangonera la Seca.
Activitat
La Romeria de la Mare de Déu de Betlem és una de les tradicions religioses més arrelades de Librilla, al Baix Guadalentín. Se celebra cada 8 de setembre, amb periodicitat biennal, i el seu recorregut alterna el punt de sortida segons l'any entre Librilla i la veïna Sangonera la Seca, fins a arribar a l'ermita de la Mare de Déu de Betlem.
Monument
Jaciment arqueològic situat a l'actual nucli urbà de Librilla, amb restes d'ocupació romana datades entre els segles I i VI, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). L'assentament ocupava un punt de control de les comunicacions a la vall del Guadalentín, cosa que explica la seva continuïtat al llarg de diversos segles.
Natura
Turó de Librilla on s'han trobat restes arqueològiques d'un assentament ibèric i que avui funciona com a mirador sobre la vall del Guadalentín i el nucli urbà del municipi. Des d'aquest mirador natural també s'albira la presa d'Algeciras, a l'entorn proper del poble.
Monument
La casa del marquès de Camachos, al carrer Luis Melendreras de Librilla, és una casa senyorial edificada el 1598. Va pertànyer a Pedro Rosique y Hernández, marquès de Camachos, propietari de nombroses terres de conreu i cases a la vila, que a més va donar nom a la plaça de Camachos de Murcia. Construïda en dues altures, amb grans bigues de fusta, sostres alts i finestres engelosiades amb ferro forjat típiques del segle XVIII, conserva el seu mobiliari de l'època i retrats de família; al seu saló, decorat antany amb grans miralls, se celebraven balls. La casa va continuar habitada per descendents de la família, com Pedro Pagán Ayuso, alcalde de Murcia el 1874, que hi va viure i hi va morir el 1909, i més tard el seu fill Alejandro Pagán y Morera.
Monument
Conjunt d'hostals i cavallerisses històriques de Librilla, declarat d'interès cultural, testimoni de l'activitat viatgera i comercial del municipi.
Natura
Serra del terme de Librilla amb una cota màxima de 443 metres al pic de Loma Larga, vora l'embassament d'Algeciras, que domina la vall del Guadalentín i la Rambla d'Orón.
Activitat
Celebració de la Santa Creu a Librilla, una de les festes tradicionals del calendari festiu del municipi, que se celebra cada any els dies 2 i 3 de maig, data en què la localitat honora l'exaltació de la creu amb actes populars.
Fita
Al segle XV, abans que la població rebés el 1458 la condició de vila, el marquès de Villena va vendre Librilla a Alonso Yáñez Fajardo, que la va adquirir per compra i no per donació reial com les seves possessions posteriors; va ser la primera vila del patrimoni senyorial d'un llinatge que dominaria el regne de Múrcia.
Fita
El 1458 la població va rebre la condició de vila amb concejo propi, tot i que va continuar sent senyoriu dels Fajardo i després dels marquesos dels Vélez fins a la dissolució dels senyorius al segle XIX.
Gastronomia
La pitanza és un panet arrodonit d'uns dos-cents grams, típic de Librilla, que el rector beneeix abans del seu repartiment. S'elabora amb farina de blat pastada amb llevat en una fermentació d'unes tres hores; les peces, de pes homogeni, es marquen amb dues incisions en creu abans de coure's al forn entre 12 i 16 minuts. La tradició es remunta, segons la llegenda, a un any de sequera medieval en què els governants van reunir tota la farina del poble per pastar pitanzas i repartir el menjar per igual entre els veïns. Avui s'elabora expressament cada 22 d'agost per ser llançada a milers des dels balcons de l'ajuntament durant les festes de Sant Bartomeu, en un repartiment que dona nom al Dia de les Pitanzas, catalogat com a Bien de Carácter Inmaterial (figura de protecció del patrimoni immaterial).