Poble
Cartagena és una ciutat portuària mediterrània, capital del Campo de Cartagena i seu de l'Assemblea Regional de Múrcia, fundada com Qart Hadasht pel cartaginès Asdrúbal el Bello el 227 aC sobre un assentament ibèric o tartèssic anterior. Va conèixer el seu apogeu romà com Carthago Nova, capital de província, i després, com Carthago Spartaria, va ser una ciutat important dels dominis bizantins a la Península abans de la seva destrucció pels visigots. Des del segle XVI es va potenciar el seu paper militar pel seu port, i al XVIII va ser capital del Departament Marítim del Mediterrani. Avui és un dels centres arqueològics més rics d'Espanya i celebra les seves festes de Cartagineses i Romans i la Setmana Santa, Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística que atorga l'Estat espanyol a una festa). Té més de 220.000 habitants.
Monument
Teatre romà de Cartago Nova descobert de forma accidental el 1988, sense constància històrica ni arqueològica prèvia: sobre les seves restes es van anar construint al llarg dels segles diferents edificis, entre ells la catedral de Cartagena, que se superposa en part al teatre. Va ser un encàrrec directe de l'emperador August dins de la seva política de romanització, combinant materials i tècniques locals amb elements decoratius importats de tallers imperials, en marbres de Carrara o Grècia. Un dels teatres més grans de la Hispània romana, amb capacitat per a 7.000 espectadors, es recupera avui al Museu del Teatre Romà, obra de Rafael Moneo inaugurada l'11 de juliol de 2008; el recorregut arrenca al Palau de Riquelme i baixa sota la ciutat fins a les grades originals.
Monument
La muralla púnica de Cartagena és un jaciment arqueològic del segle III aC, la resta més antiga conservada de la ciutat i una de les poques restes de construccions defensives púniques que es conserven a Espanya. L'any 227 aC el cartaginès Asdrúbal el Bell va fundar aquí la ciutat de Qart Hadasht, capital cartaginesa a la península ibèrica, probablement sobre un assentament ibèric anterior anomenat Mastia. La muralla, que segueix models hel·lenístics i està construïda en tabaire amb més de tres metres d'alçada conservada, va defensar la ciutat fins al setge del general romà Escipió l'Africà, que va posar fi al domini púnic a Cartagena. Les restes es poden visitar avui al Centre d'Interpretació de la Muralla Púnica, l'únic vestigi d'època púnica visible a Espanya.
Monument
Fortalesa medieval dels segles XIII-XIV construïda sobre les restes d'un alcàsser musulmà del segle XII, en un dels cinc turons que històricament protegien Cartagena, amb vistes panoràmiques sobre el teatre romà, el port i tota la badia. Després de la conquesta de la ciutat el 1245 pel llavors infant Alfons X el Savi, aquest va ordenar fortificar-la aixecant el castell al punt més alt, substituint l'antiga alcassaba, de la qual encara es conserva la llanterna que feia de far. El castell, que comparteix marques de picapedrer amb els d'Aledo i Lorca, va quedar inacabat després de la dissolució de l'Orde de Santa Maria d'Espanya, fundada a Cartagena per Alfons X per a la lluita naval contra els musulmans i dissolta després de perdre gairebé tota la seva flota.
Monument
Un dels parcs arqueològics urbans més grans d'Espanya, situat al turó del Molinete, amb restes del fòrum i edificis públics de la Carthago Nova romana; el Museu del Fòrum Romà fa d'entrada al jaciment.
Monument
L'Augusteum forma part del fòrum romà de Cartagena, sota l'actual plaça de San Francisco, al centre històric de la ciutat, i integrat a la ruta de jaciments de l'itinerari Cartagena Puerto de Culturas. Després de ser elevada l'any 44 aC al rang de colònia romana amb el nom de Colonia Urbs Iulia Nova Carthago, la ciutat va viure durant el mandat d'August un procés de romanització i urbanització que la va convertir en una de les més esplendoroses de l'Imperi. L'edifici excavat al sud de la plaça tenia la funció de col·legi d'augustals, o sacerdots del culte a l'emperador, i està posat en valor i obert a la visita. Al fòrum s'hi han localitzat també un temple a la tríada capitolina i la cúria, seu del govern de la colònia, decorada amb luxosos marbres.
Monument
El Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica, situat al costat del port de Cartagena i adscrit al Ministeri de Cultura, hereta el Patronat d'Excavacions Arqueològiques Submarines creat el 1970 i el Museu i Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques Submarines constituït el 1980, l'edifici del qual es va inaugurar el 1982 al Dique de Navidad. El 1983 va passar a anomenar-se Museu Nacional d'Arqueologia Marítima, i després de la construcció d'una nova seu aprovada el 2001, el museu actual va obrir el 26 de novembre de 2008, inaugurat per la infanta Cristina. Està dedicat al patrimoni enfonsat en aigües espanyoles i el seu nom, Arqva, fon els mots llatins Archaeologia i Aqua.
Monument
Habitatge romà d'època republicana conservat sota el nivell del carrer al centre de Cartagena, amb pintures murals i mosaics que il·lustren la vida domèstica de l'antiga Carthago Nova.
Monument
Primera gran obra de l'arquitecte Víctor Beltrí a Cartagena (1897-1900), construïda per a la família Cervantes al carrer Mayor, amb una façana modernista de motius florals i rajoleria que es conserva íntegra. L'encàrrec, de l'empresari miner Serafín Cervantes Contreras, va ser la primera ocasió de Beltrí per introduir a la ciutat el modernisme català, i el resultat li va valer nombrosos encàrrecs de la burgesia local. A la planta baixa es va instal·lar el restaurant Café España, la mostra de sospirs del qual va inspirar el 1902 el compositor Antonio Álvarez Alonso el pasdoble Suspiros de España. L'edifici, de quatre plantes en marbre de Novelda i maó, llueix al frontó símbols del Comerç, la Indústria i la Mineria; de la seva decoració interior original només es conserva la façana.
Monument
El Gran Hotel de Cartagena és l'edifici modernista més important de la Región de Murcia. El va encarregar l'empresari miner Celestino Martínez Vidal a l'arquitecte Tomás Rico Valarino, que va iniciar les obres el 1907; a l'altura de l'entresòl, Víctor Beltrí va assumir la direcció i va culminar el projecte. Es va inaugurar el 29 de febrer de 1916 com un dels millors hotels d'Espanya. Durant la Guerra Civil va ser expropiat com a seu de les Joventuts Socialistes Unificades. Declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2012, va ser reinaugurat el 2016 dins dels actes de l'Any del Modernisme. Conserva la façana original i l'estructura d'acer laminat, amb un cos corbat rematat per una cúpula de zinc, un dels símbols de l'arquitectura eclèctica del centre de Cartagena.
Monument
Ajuntament de la ciutat, obra de 1907 de l'arquitecte Tomás Rico Valarino, de planta triangular i amb una gran escala imperial al seu interior, construït a l'emplaçament de l'antic consistori. Les obres, iniciades el 1900 per substituir la vella casa consistorial herreriana del segle XVI, van donar lloc a un dels principals edificis modernistes de Cartagena. La façana, de marbre blanc i cúpules de zinc, repeteix els emblemes de la ciutat: el castell de la Concepción i la corona mural concedida per Escipió l'Africà. Al voltant de l'escala es distribueixen el saló de plens, el despatx de l'alcalde i una col·lecció de quadres de personatges il·lustres. Tancat el 1995 per danys estructurals deguts a la seva fonamentació sobre terreny guanyat al mar, va reobrir restaurat el 2006.
Monument
El Palau d'Aguirre, obra de l'arquitecte Víctor Beltrí, va ser encarregat el 1898 per l'empresari miner Camilo Aguirre, després de l'èxit de la Casa Cervantes, i es va concloure el 1901, ja en els primers anys del segle XX; avui és seu del Museu Regional d'Art Modern (MURAM), exemple destacat de l'arquitectura modernista de la burgesia minera cartagenera. A la seva façana destaquen la decoració ceràmica d'àngels, el mirador de tradició cartagenera i les abelles esculpides, icona modernista de la prosperitat basada en el treball. A l'interior es conserven el saló de ball, de decoració neorococó amb pintures de Cecilio Pla al sostre al·legòriques a la primavera, el despatx al costat del mirador, el vestíbul, l'escala imperial i un oratori neogòtic.
Monument
Museu dedicat a la llarga tradició naval i militar de Cartagena, base històrica de l'Armada espanyola al Mediterrani, amb peces, maquetes i documentació sobre el seu arsenal i el seu paper estratègic. Filial del Museu Naval de Madrid, es va inaugurar el 8 de juliol de 1986 i des de 2012 ocupa l'antic Quarter d'Instrucció de Marineria, un edifici de mitjan segle XVIII obra de l'enginyer militar Mateo Vodopich, davant la Dársena de Botes, que abans va servir com a centre penitenciari i presidi. Entre les seves peces destaquen la maqueta del vaixell escola Juan Sebastián de Elcano, restes dels vaixells Nuestra Señora de Atocha i Santa Margarita, i una sala dedicada a la Infanteria de Marina amb quadres, fotografies, armes i uniformes de les seves bandes de música.
Monument
La Batería de Castillitos, també anomenada C-1, s'alça a 250 metres al cap Tiñoso, dins del terme de Cartagena; es va construir i artillar entre 1933 i 1936, dins del cinturó defensiu que la dictadura de Primo de Rivera va donar a la plaça de Cartagena, amb dos canons de costa Vickers-Armstrong de 38,1 centímetres, capaços de disparar un projectil de gairebé una tona a 35 quilòmetres. Juntament amb la seva bessona, la bateria de Cenizas, protegia en foc creuat l'entrada de la badia, i va arribar a disparar contra l'armada franquista l'abril de 1937. Va romandre en servei fins al 1994; després d'anys d'abandonament, el Ministeri de Medi Ambient la va restaurar el 2009 i la va obrir a les visites. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1997, la seva façana imita un castell medieval per ocultar-la des del mar.
Monument
Fortificació de costa construïda entre el 1930 i el 1934 entre la badia de Portmán i Calblanque, operativa fins al 1981, part del sistema defensiu militar de l'entorn de Cartagena.
Monument
El far de Cabo de Palos s'alça a Cartagena (Región de Murcia), sobre un promontori rocós que corona l'última estribació de la serra litoral de Cartagena, la qual s'enfonsa al mar per reaparèixer a les illes Hormigas. El 1554 Carles I va ordenar aixecar aquí la torre de San Antonio per vigilar els atacs berberiscos, substituïda el 1862 pel far actual, que va entrar en servei el 31 de gener de 1865, el mateix dia que el de Portmán. L'edifici, de planta quadrada i 20 metres de costat, es remata amb una torre de 12,50 metres coronada per una cornisa sobre setze mènsules. El 2025 va ser declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). Al seu voltant s'estén l'antic poble de pescadors, avui conegut per la seva gastronomia.
Activitat
Processons declarades Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística per a festes a Espanya) el 2005, protagonitzades per quatre confraries, entre les quals destaca la rivalitat històrica entre Californios i Marrajos, una de les raons per les quals Cartagena conserva tantes desfilades processionals. S'estenen des de la Matinada del Divendres de Dolors, festivitat de la patrona la Mare de Déu de la Caritat, fins al migdia del Diumenge de Resurrecció; les primeres processons marrajas de què hi ha constància van sortir el 1663. El seu epicentre és l'església de Santa María de Gracia, temple del segle XVIII de façana inacabada, al casc antic. Els penitents marxen al so del tambor, a l'uníson, i el conjunt reuneix obra escultòrica de Salzillo, Benlliure i altres grans imaginers.
Activitat
Festes de recreació històrica que se celebren a Cartagena (Región de Murcia) des de 1990, durant la segona quinzena de setembre, per commemorar els fets de la segona guerra púnica a la ciutat. Rememoren la fundació de Qart Hadasht pel general cartaginès Asdrúbal el Bell cap a l'any 227 aC, la sortida d'Anníbal cap a Roma i la conquesta de la ciutat per Escipió l'Africà el 209 aC, amb desfilades, la Gran Batalla, campaments i danses rituals que invoquen déus púnics i romans. Estan declarades Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística per a festes a Espanya) des del 22 de juny de 2017, sota el lema Y después del verano, Carthagineses y Romanos.
Activitat
Festival de música que Cartagena celebra cada juliol des de 1995, organitzat per l'Ajuntament a través de la seva Regidoria de Cultura juntament amb diversos patrocinadors, i dedicat sobretot a les músiques del món; des de 1998 centra cada edició en els artistes d'un país concret. Els concerts es reparteixen per recintes tancats i a l'aire lliure de tota la ciutat, com la Catedral, el castell de la Concepción, l'Auditori El Batel, el pati del Quarter d'Instrucció de Marineria o la plaça de l'Ajuntament. El 2017 va rebre el premi al Millor Festival de Petit Format d'Espanya als Premis Fest, i el 2019 va obtenir el Premi Ondas al Millor Festival d'Espanya.
Natura
Espai natural protegit a la costa de Cartagena amb platges verges d'accés restringit a vehicles, dunes i una de les zones costaneres més ben conservades de la Regió de Múrcia.
Natura
La reserva marina de Cabo de Palos i Illes Hormigas és un espai natural submarí protegit d'uns 19 km² entre el far de Cabo de Palos i les illes Hormigas, a Cartagena. Destaca per la seva gran diversitat biològica i el bon estat de conservació dels seus fons, amb extenses praderies de posidònia i colònies de corall. Protegida des de 1995 per preservar la seva flora i fauna i servir de reserva d'espècies comercials, combina zones de protecció integral amb altres d'ús restringit i està inclosa a la Xarxa Natura 2000. Els baixos fons de les illes Hormigas, el nom de les quals prové dels cigarrons que antany colonitzaven els seus vessants, han estat històricament un perill per a la navegació: allà va naufragar el 1906 el transatlàntic Sirio, amb nombroses víctimes.
Curiositat
L'extens terme municipal de Cartagena, de 558 quilòmetres quadrats, s'organitza en nombroses pedanies costaneres i d'interior com El Algar, La Palma, Pozo Estrecho, Perín o Los Nietos, cadascuna amb la seva pròpia identitat i calendari festiu.
Monument
El Museu del Teatre Romà de Cartagena és obra de l'arquitecte Rafael Moneo, inaugurada l'11 de juliol de 2008, dedicada al projecte d'excavació, restauració i reconeixement del teatre romà de la ciutat. El teatre, encàrrec directe de l'emperador August dins de la seva política de romanització, es va descobrir per accident el 1988: no existia constància històrica ni arqueològica d'ell, ja que sobre les seves restes s'havien aixecat edificacions fins a ocultar-lo completament, entre elles la mateixa Catedral de Cartagena, superposada en part al teatre. En la seva construcció es van emprar materials i tècniques locals juntament amb elements decoratius importats de tallers imperials, amb marbres de Carrara i Grècia.
Monument
Centre de Cartagena que exhibeix restes de la muralla defensiva del segle III aC, amb una exposició sobre les Guerres Púniques entre romans i cartaginesos.
Monument
El conjunt de bateries costaneres de Cabo Tiñoso, al paisatge protegit de Cabo Tiñoso y Roldán (Cartagena), es va aixecar als anys trenta per defensar la badia i la base naval de Cartagena. La bateria de Castillitos, de 1933-1936, va muntar dos canons Vickers-Armstrong de 38,1 cm capaços de disparar projectils de gairebé una tona a 35 quilòmetres; va disparar contra les tropes franquistes l'abril de 1937 i va estar operativa fins al 1994, declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1997. La bateria de Roldán, de 1926, es va armar el 1933 amb quatre canons antiaeris de 105/45 mm i va arribar a disparar més de 600 projectils entre 1937 i 1938; desactivada el 1965, avui figura a la Lista Roja del Patrimonio (registre de béns patrimonials en risc). Totes dues es recorren en rutes de senderisme des del far de Cabo Tiñoso.
Monument
La Torre Ciega és un monument funerari romà del segle I aC situat als afores del nucli històric de Cartagena, al costat de l'antiga via d'entrada a la ciutat, on s'estenia una gran necròpolis. És una de les tres torres funeràries romanes més ben conservades de la península Ibèrica, juntament amb la Torre dels Escipions de Tarragona i la Torre d'Hèrcules de Villajoyosa. Gravats antics conserven la inscripció, avui il·legible, que dedicava el monument a Tito Didio, procònsol de la Hispania Citerior l'any 94 aC. El seu revestiment exterior, en opus reticulatum d'andesita, es va mantenir en bon estat fins al segle XVIII, quan les llegendes sobre tresors ocults van portar a perforar-lo; va ser restaurat a mitjan segle XX per Pedro San Martín.
Monument
Fortificació del segle XVIII projectada el 1765 per l'enginyer Pedro Martín Zermeño sobre el monte Galeras, a la diputación de San Antonio Abad, dins del municipi de Cartagena. La seva construcció, dirigida per l'enginyer Mateo Vodopich, va concloure el 1777, dins del programa de millora de les defenses de Cartagena impulsat per Carles III per protegir les drassanes, al costat del proper castell de la Atalaya. Va entrar a la història d'Espanya la matinada de l'11 al 12 de juliol de 1873, quan un grup de republicans federals va sublevar la guarnició donant inici a la Rebel·lió cantonal, episodi lligat a la llegendària anècdota, avui descartada, d'una bandera turca hissada per error. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1997, pertany avui a l'Armada i no es pot visitar.
Monument
Fortificació situada al costat del far homònim, a la dreta del port de Cartagena, que protegia l'entrada creuant els seus focs amb les bateries de Santa Ana i de Trincabotijas. D'estil neoclàssic, amb casamates per a vuit peces d'artilleria a la planta baixa i altres vuit a barbeta al pis superior, es va aixecar sobre una bateria a barbeta del segle XVIII, de 1740, obra de l'enginyer Esteban de Panón, dins del Pla O'Donnell o Pla de Defensa de 1860. Al seu costat s'alça la Torre de Navidad, construcció hexagonal possiblement del segle XVI, de traça similar a la de La Azohía. Avui està musealitzada i la utilitza Cartagena Puerto de Culturas, dins del recorregut sobre el sistema defensiu de la ciutat.
Monument
Fortí integrat al sistema defensiu de Cartagena aixecat al segle XVIII, al costat dels castells d'Atalaya, Navidad, San Julián i Galeras. S'alça a 56 metres al cerro de los Moros, del qual pren el nom, posició estratègica ja utilitzada el 1706 per l'artilleria del duc de Berwick durant la Guerra de Successió; la seva construcció, d'estil neoclàssic afrancesat, va ser projectada per l'enginyer Juan Martín Cermeño i dirigida pel croat Mateo Vodopich entre 1773 i 1778, després que Cartagena fos nomenada capital del Departament marítim del Mediterrani. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1997, va passar a mans municipals el 1929 sense rebre ús ni cura, per la qual cosa avui està en prolongat deteriorament i figura des de 2014 a la Llista Roja del Patrimoni d'Hispania Nostra.
Monument
Amfiteatre del segle I, construït sobre el cerro de la Concepción en temps de la dinastia flàvia, possiblement sobre un d'anterior d'època republicana, amb capacitat per a entre 10.000 i 11.000 espectadors. Es va emprar andesita del Cabezo Beaza i tabaire de Canteras en la seva construcció, de planta el·líptica, recolzada en part sobre la roca del cerro i en part sobre voltes i contraforts. A diferència del teatre romà de la ciutat, les seves ruïnes van ser sempre visibles, i el 1854 es va aixecar sobre el seu graderia l'actual plaça de bous, que va aprofitar l'estructura romana per als seus fonaments. Avui s'excava i restaura de forma integral, amb un projecte que respectarà totes dues construccions i incorporarà un edifici annex dedicat a l'Arxiu Municipal i al futur Museu de la ciutat de Cartagena.
Monument
El Museu-Refugi de la Guerra Civil ocupa un túnel excavat al vessant del mont de la Concepción, al qual s'accedeix des del carrer Gisbert, un dels molts refugis antiaeris que Cartagena va construir durant la guerra civil davant els bombardejos del bàndol sollevat, motivats per la seva condició de base naval de l'esquadra republicana. El més gran d'aquests atacs, el bombardeig de les quatre hores, el va dur a terme la Legió Còndor el 25 de novembre de 1936 i va destruir, entre altres edificis, la Catedral de Santa María la Vieja. El refugi, iniciat en aquest context, va quedar inacabat en ser ocupada la ciutat el 31 de març de 1939, tot i que va arribar a tenir capacitat per a més de 5.000 persones; es va obrir com a museu el 2004, amb sales sobre la vida quotidiana i la defensa passiva i activa.
Monument
El submarí Peral, primer submarí de propulsió totalment elèctrica de la història, botat el 1888 i inventat pel mariner cartagener Isaac Peral, s'exhibeix avui al costat del Museu Naval de Cartagena, després d'haver estat construït a les drassanes de La Carraca, a San Fernando, per encàrrec de l'Armada Espanyola. Peral va proposar el seu projecte de torpediner submergible el 1885. De casc d'acer i forma de fus, comptava amb un tub llançatorpedes a proa, immersió màxima de 30 metres i dues hèlices elèctriques, amb autonomia de 66 hores i un radi de 284 milles nàutiques. Va superar tres simulacres d'atac nocturn, però va ser detectat en proves diürnes i no va complir els criteris d'autonomia exigits; tot i així, a Peral se li va concedir la Medalla del Mèrit Naval pel perill corregut.
Monument
Casa natal de l'inventor Isaac Peral a Cartagena, convertida en museu sobre la seva vida i la creació del submarí elèctric.
Monument
Galeria comercial modernista de 1891 amb entrada pel carrer de Puertas de Murcia i sortida al carrer de la Morería, que va conservar originalment una coberta de ferro i vidre.
Monument
Edifici modernista de 1903 obra de l'arquitecte Víctor Beltrí, conegut popularment com a Casa Tárraga.
Monument
La Casa Maestre és un edifici residencial modernista aixecat el 1906 a la plaça de San Francisco de Cartagena, encarregat per l'empresari i polític José Maestre Pérez a l'arquitecte Marceliano Coquillat, amb Víctor Beltrí al capdavant de l'obra. La seva façana de pedra, d'eix central i ritme ternari, destaca pel mirador curvilini i la porta principal neorococó. La família Maestre va conservar l'habitatge fins a la guerra civil, quan va ser incautada i convertida en seu del Partit Comunista; retornada després de la contesa, la crisi de postguerra va obligar a vendre-la el 1940 al Banco Hispano Americano, que en va buidar l'interior llevat de l'escala original, les vidrieres i una sala del primer pis. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 2024.
Monument
El MURAM (Museu Regional d'Art Modern) és un museu d'art dels segles XIX i XX a Cartagena (Murcia), inaugurat el 29 d'abril de 2009 al costat del Palau d'Aguirre, amb obres d'artistes com Rodin, Dalí, Tàpies o Chillida. Ocupa un edifici d'estil modernista restaurat per l'arquitecte Martín Lejárraga, a la plaça de la Merced. Es va obrir amb una exposició temporal dedicada a l'escultor Auguste Rodin i avui acull només mostres temporals, a l'espera d'una ampliació que acollirà la col·lecció Marifí Plazas, d'art espanyol d'avantguarda. L'entrada és gratuïta i obre de dimarts a dissabte i diumenges al matí.
Curiositat
Antic cementiri protestant fundat el 1846 pel cònsol britànic C. W. Turner, desaparegut el 1985 en traslladar-se les seves restes al cementiri de Nuestra Señora de los Remedios.
Curiositat
Tallante és una pedania del nord-oest de Cartagena, al Campo de Cartagena, situada a uns 17 quilòmetres del nucli urbà i entorn dels 170 metres d'altitud. El topònim apareix ja el 1559 en referències a activitats agrícoles, i el 1561 comptava amb tretze propietaris que havien aixecat cases fortificades, en terres que el 1532 una Reial Executòria havia adjudicat a Cartagena després d'un litigi amb Murcia. La seva economia tradicional girava entorn de la pastura i la recol·lecció de productes silvestres, com la grana dels llentiscars. Agrupa avui diversos nuclis, entre ells el Collado de Tallante i l'Ermita de Tallante. La seva parròquia, dedicada a Sant Antoni de Pàdua i documentada des de 1803, acull la venerada imatge de la Virgen de la Luz.
Activitat
Romiatge tradicional celebrat a El Cañar de Tallante en honor a la Virgen de la Luz.
Curiositat
Les dues grans confraries històriques de la Setmana Santa de Cartagena, la Marraja (fundada el 1542) i la California (1747), la rivalitat secular de les quals per l'esplendor de les seves processons, de color morat i encarnat respectivament, defineix el caràcter d'aquesta festa.
Natura
Espai natural protegit a l'oest de Cartagena, que s'estén fins a la badia de Mazarrón formant part de la serralada litoral de la ciutat, amb cales com El Portús i restes d'antigues bateries de costa entorn del Cabo Tiñoso. Ocupa 11.361 hectàrees entre el Monte Roldán, el Puntal del Moco, la sierra de la Muela, el Cabo Tiñoso, les Peñas Blancas i La Azohía, fins a la isla Plana, ja al límit amb Mazarrón; està declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d'Importància Comunitària (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000 per la seva importància ecològica per al sud-est peninsular, tot i que el seu Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals continua sense aprovar-se des de 2006. El 2008 unes maniobres militars van provocar un incendi al Monte Roldán, i el 2012 un altre foc va afectar la cara est de la sierra de la Muela.
Natura
La Cala Cortina, al barri de Santa Lucía, és la platja més propera al port i al nucli urbà de Cartagena, a la qual s'accedeix vorejant el port i travessant un túnel, en un recorregut que serveix també de passeig amb vistes al port natural envoltat de penya-segats i muntanyes. És una platja d'arena, amb una petita illeta natural a pocs metres de la vora i zones de roques on es practiquen la pesca i el busseig; compta amb passeig marítim, zona de jocs infantils, hamaques, para-sols i restaurant, serveis que es van ampliar en un programa de millora iniciat l'abril de 1998. El 2019 va ser triada segona millor platja d'Espanya pels lectors de la revista Condé Nast Traveler.
Natura
La Sierra de la Fausilla és un espai natural de 791 hectàrees situat a l'est de Cartagena, a l'entorn de la badia d'Escombreras, i s'estén en paral·lel a la costa entre l'antiga Punta de los Aguilones i la cala d'El Gorguel. Compta amb miradors sobre la badia i el port de Cartagena i té un notable valor ecològic, per la qual cosa està declarada Zona d'Especial Protecció per a les Aus i Lloc d'Importància Comunitària dins de la Xarxa Natura 2000. La major part del seu territori pertany a l'empresa Repsol, encara que també hi tenen propietats a la serra Iberdrola i diverses administracions públiques.
Curiositat
El Algar, pedania de Cartagena, va enriquir el seu caseriu amb l'auge miner de la Sierra de Cartagena-La Unión al segle XIX, que va deixar dempeus edificis senyorials com la Casa Rubio o el teatre Apolo, també anomenat teatre Circo Apolo. Aquest últim és una obra modernista projectada el 1905 per l'arquitecte Pedro Cerdán i inaugurada el 4 de gener de 1907; conserva un teló de boca pintat a mà i, protegit com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1998, va ser restaurat entre finals dels anys noranta i 2009 després d'un llarg període de deteriorament.
Monument
La Casa Rubio d'El Algar, a Cartagena, és una casa senyorial de dues plantes i golfes construïda el 1895 per un propietari enriquit amb la mineria de la Sierra de Cartagena-La Unión. S'alça al centre urbà de la diputació, on, tot i quedar una mica oculta per les construccions veïnes, causa un fort impacte visual, especialment després de la seva rehabilitació.
Monument
Teatre construït el 1905 a El Algar, reflex del període de prosperitat econòmica que va viure la pedania durant l'auge miner. També conegut com a teatre Circo Apolo, és una obra modernista projectada per l'arquitecte Pedro Cerdán, inaugurada el 4 de gener de 1907. Es tracta d'un teatre a la italiana, amb platea i llotges, que conserva un teló de boca pintat a mà recentment restaurat. Després d'anys de mal estat de conservació, a finals de la dècada de 1990 la Dirección General de Bellas Artes de la Región de Murcia va iniciar un procés de restauració que va culminar el 2009. Està protegit com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1998.
Monument
El Museu de Carruatges i Motocicletes Zamar és un museu privat dedicat al transport situat a la diputació cartagenera d'El Algar (Murcia), amb una àmplia col·lecció de carruatges i motocicletes des del segle XVII fins avui. Va néixer de l'afició dels propietaris de la ramaderia Zamar, dedicada a la cria del cavall de pura raça espanyola, que van anar reunint carruatges a la seva finca fins a decidir exposar-los, als quals es va sumar la seva passió per les motocicletes clàssiques, algunes rescatades de desballestaments i restaurades. Instal·lat en una antiga nau industrial, s'organitza en quatre espais: els carruatges, classificats segons el seu ús —persones, càrrega, romeries, ús nobiliari—, els estris de labor del Campo de Cartagena, les motocicletes antigues i la botiga del museu.
Curiositat
Los Belones és una pedania del municipi de Cartagena, situada al Campo de Cartagena i molt a prop del Mar Menor, al costat de localitats com Islas Menores, Mar de Cristal i Los Nietos; Cabo de Palos i La Manga són a poc més de deu minuts per carretera, cosa que ha fet que se la conegui com «l'encreuament de camins». El seu nom prové dels germans alacantins José i Manuel Bellón, considerats els seus fundadors, tots dos morts en l'epidèmia de febre groga que va assolar la comarca el 1804. El clima és mediterrani sec, amb estius calorosos i hiverns suaus i pluges escasses concentrades a la primavera i la tardor, que al setembre i octubre poden tornar-se torrencials per la gota freda. La travessa la rambla de la Carrasquilla, que neix prop d'Atamaría i desemboca al costat de Los Nietos.
Fita
Qart Hadasht, «ciutat nova» en púnic, va ser fundada pel general cartaginès Asdrúbal el Bell el 227 aC sobre la badia on avui s'alça Cartagena, tot i que és probable que no nasqués sobre un solar buit, sinó que refundés un assentament anterior, potser la Mastia tartèssica citada per les fonts clàssiques. Es va convertir en la capital dels dominis bàrcides a Ibèria i en la principal base d'operacions cartagineses, amb les mines de plata de la zona com a font de finançament de l'exèrcit. D'aquí va partir Anníbal el 218 aC amb els seus elefants cap a Itàlia. El 209 aC el general romà Publi Corneli Escipió va assetjar la ciutat i la va conquerir, pas decisiu per a la fi del domini púnic al sud de la península, i a partir de llavors va passar a anomenar-se Carthago Nova.
Fita
Publi Corneli Escipió va assaltar per sorpresa el 209 aC la capital púnica a la Segona Guerra Púnica, aprofitant el nivell baix de la llacuna per atacar per un flanc desguarnit; amb la ciutat van caure el tresor i els ostatges ibers de Cartago.
Fita
Les tropes de Justinià van desembarcar al sud-est peninsular l'any 552 i van convertir la ciutat en capital de la província imperial de Spania; el domini bizantí va acabar quan els visigots la van prendre i arrasar poc després.
Fita
El pla de José Patiño aprovat per Felip V el 1726 va dividir el litoral espanyol en tres departaments marítims i va designar Cartagena cap del mediterrani, decisió que va portar amb ella l'arsenal i va transformar del tot la ciutat al segle XVIII.
Fita
A Cartagena va néixer l'1 de juny de 1851 el mariner, científic i inventor Isaac Peral y Caballero, tinent de navili de l'Armada i autor del primer submarí torpediner de propulsió elèctrica plenament funcional, conegut com el submarí Peral. El 1885 va comunicar als seus superiors que havia resolt el repte de la navegació submarina, projecte aprovat pels científics de l'Armada, tot i que va trobar indiferència i hostilitat en successius ministres de Marina. Amb el suport de la reina regent Maria Cristina, el submarí va ser botat el 1888 i, tot i superar les seves proves, les autoritats el van rebutjar; una campanya de desprestigi va obligar Peral a sol·licitar la baixa. El casc de la seva nau es conserva avui a la seva ciutat natal després de dècades d'oblit oficial.
Fita
En el marc de la Primera República espanyola, els federals intransigents van hissar el 1873 la bandera vermella al castell de San Julián i van proclamar el cantó amb l'objectiu de constituir la Regió de Múrcia en un estat federal, dins del projecte que preveia una Espanya dividida en diferents estats. Va ser el cantó de més llarga durada de tots els que es van aixecar a Espanya, resistint el setge de les forces del govern central fins al 12 de gener de 1874, amb mesures que guardaven similituds amb les adoptades a la Comuna de París de 1871. La capitulació va deixar més de tres-cents edificis destruïts i només vint-i-set intactes a tota la ciutat.
Fita
Un canonada de la bateria costanera de La Parajola va tocar el 1939 la santabàrbara del vaixell revoltat que intentava prendre la base naval; dels més de dos mil homes embarcats en van morir uns mil quatre-cents, el major naufragi de la història d'Espanya.
Gastronomia
L'asiático és un combinat de cafè del segle XX, originari de Cartagena, de consum estès al Campo de Cartagena i a la resta de la Regió de Múrcia. Es serveix en una copa de vidre gruixut la forma de la qual marca la proporció dels ingredients: cafè, llet condensada i brandi, als quals algunes variants afegeixen Licor 43, ratlladura de llimona, canyella i grans de cafè. L'origen s'atribueix a Pedro Conesa Ortega, que el 1947 l'hauria ideat al seu bar d'El Albujón barrejant el carajillo amb el belmonte, tot i que un llibre del 2019 documenta el combinat a Cartagena anys abans. El seu nom hauria substituït el de rus per les seves connotacions polítiques durant el franquisme. Des del 2011 se celebra la Ruta del Asiático, amb locals que ofereixen les seves versions a preu fix.
Gastronomia
Arròs cuit en el caldo dels peixos de roca que no es venien a la llotja, amb nyora i all; se serveix en dues bolcades, primer l'arròs amb allioli i després el peix, i resumeix la cuina d'aprofitament dels mariners de la badia.
Gastronomia
Guisat hivernal de faves seques posades en remull durant 48 hores i cuites llargament amb pernil, xoriço, cansalada, llorer i pebrot picant; es pren molt calent i amb molt de brou, i és una de les tapes més repetides a les barres cartageneres. La varietat del Campo de Cartagena s'elabora a més amb patates, que se serveixen amb allioli. El seu nom podria venir de l'àrab misrun, o del català menjar, segons diferents hipòtesis. Ho preparaven antigament la gent del camp amb ingredients de llarga conservació quan escassejaven els productes frescos, i avui continua sent habitual a les famílies cartageneres en celebracions d'aniversaris i batejos.