Poble
Totana és un municipi del Bajo Guadalentín, a la Región de Murcia, cap del seu partit judicial, amb 33.358 habitants (INE 2025), conegut com la Ciudad Alfarera per la seva tradició artesanal de ceràmica, en una vall al costat de Sierra Espuña. El seu origen es remunta a l'època romana, quan el lloc es coneixia com Mave o Mavitania; després de la conquesta cristiana, el 1243, es va integrar a la Corona de Castella mitjançant el Tractat d'Alcaraz. La població serrana d'Aledo, de la qual Totana havia estat raval, es va traslladar a la vall a finals del segle XV i començaments del XVI, després de la caiguda del Regne de Granada, i Totana va acabar convertint-se en cap municipal; els dos nuclis no es van separar en municipis independents fins al 1793.
Monument
Museu instal·lat en un antic taller-habitatge terrisser que conserva peces i eines tradicionals, testimoni de la històrica tradició ceràmica de Totana.
Monument
Forns de terrisser d'origen andalusí catalogats com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), vestigi d'una activitat ceramista transmesa a Totana de generació en generació des d'almenys el segle XVIII.
Activitat
Festes patronals de Totana que arrenquen amb el romiatge de baixada de la patrona des del seu santuari el 8 de desembre i conclouen amb el seu retorn en romiatge el 7 de gener; inclouen vetllades musicals, rutes etnogràfiques i visites teatralitzades.
Curiositat
Totana és un dels principals centres ceramistes d'Espanya; el seu nomenclàtor de carrers conserva noms com Ollerías o Tinajeras en record d'un ofici transmès de pares a fills durant generacions.
Monument
Complex monàstic medieval situat a set quilòmetres de Totana camí d'Aledo, al peu de Sierra Espuña, fundat al segle XIII pels cavallers de l'Orde de Santiago; conserva enteixinat de fusta i murals restaurats del pintor Juan Ibáñez, i s'hi venera Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Totana des del 1644.
Monument
Església monumental del nucli històric de Totana, a la comarca murciana del Baix Guadalentín, amb sostre artesonat mudèjar i obra de l'escultor Salzillo. El temple es va construir entre 1535 i 1567 en estil toscà, amb portada plateresca i interior basilical de tres naus, sis trams, capelles laterals i absis poligonal. El sostre artesonat mudèjar és obra del lorquí Esteban Riberón, i el conjunt conserva també un retaule barroc de columnes salomòniques i un sagrari daurat tallat per Antonio Caro El Viejo, natural d'Orihuela.
Monument
Museu de Totana dedicat a la tradició terrissera i ceràmica del municipi.
Curiositat
La festivitat de Santa Eulàlia de Totana (Baix Guadalentín, Múrcia), cada 10 de desembre, coincideix amb la presa de possessió de Totana i Aledo el 1257 per l'Orde de Santiago. El dia 8 de desembre la imatge de la patrona baixa en processó des del seu santuari, conegut com La Santa, fins al poble, i roman a l'església de Santiago fins al 7 de gener, quan una nova peregrinació la retorna al santuari. Aquest va ser construït pels cavallers de l'Orde de Santiago sobre terres concedides per Alfons X al segle XIII, i conserva al seu interior pintures de 1624 que representen la vida i els miracles de la santa.
Monument
L'església de les Tres Avemarías, d'estil renaixentista i de 1604, amb cripta del segle XVII, es va construir quan els franciscans alcantarins es van fer càrrec de l'edifici. L'orde s'havia establert a Totana el 1602, quan va rebre l'ermita de San Roque i terrenys annexos per aixecar el convent de San Buenaventura, del qual aquesta església n'era el centre espiritual; l'ajuntament va cedir el solar després de repetides peticions a la Corona, ja que la parròquia de Santiago no donava l'abast per a tots els fidels del poble.
Monument
L'ermita de San Roque de Totana s'alça en un turó al nord del nucli urbà i data del segle XVIII. És un edifici d'estil toscà, de planta rectangular i una sola nau coberta amb volta semicircular sobre arcs faixons i cúpula semiesfèrica al creuer, decorada amb pintures divuitesques de motius florals i garlandes en tons blaus i vermells. A banda i banda de la nau s'obren cinc capelles, i a l'altar major es guarda, en fornícula de vidre, la imatge en fusta de San Roque, sota un quadre que representa Santo Domingo rebent el rosari de mans de la Mare de Déu.
Monument
Ermita construïda entre 1693 i 1697 a Totana, un dels temples menors del nucli urbà. S'alça al nord-oest, al barri de San José, i va haver de restaurar-se a finals del segle XVIII; l'última restauració és de 1995. L'edifici, d'estil toscà, té una sola nau de planta rectangular coberta amb volta semicircular i envoltada d'un atri. Sobre la porta principal llueix una estàtua en pedra del Nen Jesús, i en fornícules de les cantonades hi ha imatges de la Mare de Déu i de San José; a l'altar major es venera, en un cambril, la imatge tallada en fusta del titular, San José, i la nau compta a més amb quatre capelles laterals.
Monument
La Bastida de Totana és un jaciment arqueològic de la cultura argàrica sobre un turó cònic a uns sis quilòmetres a l'oest de Totana (Regió de Murcia), ocupat entre el 2200 i el 1550 a. C. Amb almenys 4,5 hectàrees, és un dels poblats més extensos dels inicis de l'edat del bronze a l'Europa continental i un dels assentaments més importants de la prehistòria recent europea, amb fortificacions datades cap al 2200 a. C. i un incipient urbanisme amb desigualtats polítiques i econòmiques. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2005. La seva investigació va arrencar el 1869, i des de 2008 l'excava el grup Arqueoecología Social Mediterránea de la Universitat Autònoma de Barcelona, cosa que la converteix en un dels jaciments argàrics més ben coneguts.
Natura
Jaciment de Totana amb ocupació des de l'Edat del Bronze fins al segle XI, identificat possiblement amb la Towtana islàmica que dona nom al municipi.
Curiositat
La cuina totanera inclou plats com l'arròs amb magra, el conill fregit amb tomàquet, el cocido totanero, els michirones i la pipirrana, juntament amb dolços com els paparajotes i el pan de calatrava.
Curiositat
Totana ostenta la denominació de Ciutat Terrissera per la seva arrelada tradició artesanal en ceràmica i terrisseria, amb un centre tecnològic dedicat a l'ofici a l'avinguda de la Rambla de la Santa.
Fita
El concejo d'Aledo va prohibir el 1517 construir habitatges a Totana llevat dels necessaris per a les feines del camp, amb la intenció de frenar el transvasament de veïns; l'ordre va ser desobeïda fins i tot per regidors, alcaldes i el mateix rector.
Fita
Cap al segle XVI, després d'intents previs com la prohibició d'aixecar cases a Totana decretada el 1517, es va acordar celebrar a Totana els consells i nomenar un alcalde pedani per a Aledo, consagrant el gir demogràfic entre la vila fortalesa i el seu ravalet, que ja la superava àmpliament en veïns i en riquesa agrícola.
Fita
La creació d'un ofici d'alcalde propi per a Totana va culminar la seva emancipació política respecte d'Aledo, dins el territori que l'Orde de Santiago administrava a la vall del Guadalentín des del segle XIII.
Gastronomia
Plat major del Nadal totanenc: un caldo llarg on es couen grans mandonguilles de carn de porc i vedella pastades amb pa, ou i pinyons, hereves de l'aprofitament de la matança que es feia en ple hivern.
Gastronomia
Dolç nadalenc d'arrel andalusina elaborat amb ametlla, mel i espècies, premsat en un rotlle que després es talla en porcions; es conserva com una de les receptes de rebosteria tradicional més arrelades del municipi.