Poble
Mazarrón és un municipi costaner de la Región de Murcia, al Bajo Guadalentín, amb uns 35.500 habitants (35.449, INE 2025) repartits entre el nucli de Mazarrón, el Puerto de Mazarrón i diverses pedanies, que a l'estiu pot superar els 130.000 habitants gràcies al turisme. El seu litoral, al golf que porta el seu nom, suma 35 quilòmetres de platges de sorra fina flanquejades per les sierras de la Almenara, las Moreras i el Algarrobo, estribacions del Sistema Bético. És cèlebre per la troballa de dos vaixells fenicis del segle VII aC i per les formacions erosives de Bolnuevo, prop d'on desemboca la rambla de las Moreras. La seva economia es basa en l'agricultura, la pesca i, sobretot, el turisme.
Monument
El centre d'interpretació dels vaixells fenicis de Mazarrón, inaugurat el juny de 2009, està dedicat als dos pecis fenicis del segle VII a. C. trobats entre 1988 i 2000 a la platja de la Isla. El Mazarrón I, descobert el 1988 gràcies a les obres d'un port esportiu, va conservar la quilla, restes de quadernes i més de 8.000 fragments ceràmics, i avui s'exposa al Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena. El Mazarrón II, trobat el 1994 i molt més ben conservat, va romandre protegit sota un sarcòfag metàl·lic al fons marí fins a la seva extracció el 2024; amb 8,10 metres d'eslora és el vaixell antic més complet trobat fins avui. El centre exhibeix una rèplica del Mazarrón II i plafons sobre la presència fenícia a la costa.
Monument
Museu instal·lat sobre les restes d'una antiga factoria romana de salaó de peix, que mostra el passat industrial pesquer d'època romana a la badia de Mazarrón.
Monument
Torre de defensa costanera dels segles XV-XVI construïda per vigilar la costa davant les incursions de pirates berberiscos, declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) i avui amb un centre d'interpretació al seu interior.
Monument
Fortalesa aixecada a finals del segle XV per la família Fajardo sobre un petit turó que domina el centre de Mazarrón, l'origen de la qual es remunta a la concessió de les mines d'alum; a finals del XIX es va obrir una mina a la seva antiga zona residencial que va arribar a sepultar part de la fortificació.
Monument
L'església de San Andrés és la parròquia més antiga de Mazarrón (Baix Guadalentín, Múrcia). La va promoure al segle XVI el duc d'Escalona i es va construir entre 1523 i 1549 amb elements mudèjars, com els artesonats i alfarjes que cobreixen el seu interior. El 1762 va ser renovada i se li va afegir un creuer. Destaca sobretot l'artesonat de fusta de la teulada.
Natura
Conjunt de formacions de gres esculpides per l'erosió del vent i l'aigua vora el front marítim de Bolnuevo, declarades Bé de Patrimoni Natural de la Regió de Múrcia el 2007.
Natura
Més de 50 quilòmetres de costa amb més de 30 platges de tota mena, des de les urbanes de Puerto de Mazarrón (Playa del Puerto, La Isla, La Reya, Bahía) fins a cales verges i zones naturistes.
Curiositat
Mazarrón va pertànyer simultàniament al duc d'Escalona i al marquès de los Vélez, cosa que va donar lloc a la creació de dues parròquies diferents per a un mateix nucli de població, un cas singular a la Regió de Múrcia.
Curiositat
A la dècada de 1490 Pedro Pacheco, marquès de Villena, va rebre la concessió d'unes mines d'alum que van impulsar la primera prosperitat de Mazarrón; el 1572 l'assentament del Cabezo de San Cristóbal va rebre el títol de vila de mans de Felip II.
Activitat
Les festes patronals de Mazarrón se celebren en honor de la Puríssima Concepció a principis de desembre, al voltant del dia 8. Els actes es concentren al recinte firal, amb el pregó, l'elecció de les reines infantil, juvenil i de la tercera edat, i activitats culturals, socials i esportives. El programa es tanca l'últim diumenge amb una desfilada de carrosses pels carrers principals, un dels moments més seguits pels veïns.
Activitat
Festes en honor de sant Antoni de Pàdua celebrades a Cañada de Gallego, pedania de l'interior de Mazarrón situada a onze quilòmetres de la vila, entre la costa i la serra de las Moreras, amb activitats socials, culturals i esportives. El programa inclou actes religiosos i una processó amb la imatge del sant, a més de concursos populars tradicionals com el llançament d'ossos d'oliva, la petanca, el llançament de marro i l'estira i arronsa.
Activitat
Setmana de festejos socials, culturals i esportius en honor a la Virgen del Carmen al llogaret de Leiva, a Mazarrón.
Natura
Conjunt de cales verges a la pedania de Bolnuevo, Mazarrón, als peus de la Sierra de las Moreras, entre elles Cala Amarilla, la Grúa, Parazuelos, Covaticas i Percheles.
Natura
Bolnuevo és una pedania de Mazarrón, al peu de la Sierra de las Moreras, amb platges com La Isla, Bahía, Nares i El Castellar. La seva platja principal té 1.600 metres de longitud i 80 d'amplada mitjana, de sorra daurada i onatge moderat. Al seu costat es troben Las Gredas, conegudes com la Ciudad Encantada, un dels símbols del municipi: formacions d'erosió amb bolets de roca de diversos metres i parets de formes capritxoses. Cada novembre se celebra a la platja una romeria en honor a la Virgen del Milagro, que segons la tradició va protegir Mazarrón d'un atac berberisc el 1585, amb l'elaboració popular de sardines.
Natura
Franja de costa verge d'uns 17 quilòmetres de longitud, al llarg de la badia de Mazarrón, que protegeix el Parque Regional de Cabo Cope y Puntas de Calnegre, declarat el 1992. Les seves platges verges, que connecten amb Bolnuevo, es combinen amb penya-segats i cales de gran biodiversitat, amb sis hàbitats terrestres i tres marins d'interès comunitari. Al seu territori s'han trobat restes neolítiques a les coves de cabo Cope i un assentament argàric al Cerro de la Cruz, i es conserva la torre de Cope, del segle XVI, aixecada per alertar de les incursions de pirates berberiscos. El 1974 el parc va ser escenari de l'oposició social a un projecte de central nuclear, que finalment va ser retirat.
Curiositat
Las Gredas de Bolnuevo són un conjunt de formacions rocoses erosionades davant la platja de Bolnuevo, a Mazarrón, conegut també com la Ciudad Encantada per la seva semblança amb el paratge homònim de Cuenca. L'erosió ha modelat bolets de roca de diversos metres d'alçada i un mur rocós amb formes similars. El paratge es troba al costat de la Sierra de las Moreras, protegida com a espai natural.
Monument
Torre de guaita circular de Mazarrón construïda el 1490 pels Reis Catòlics davant les incursions berberisques, una de les construccions més antigues del sistema de vigilància costanera del municipi. S'aixeca al costat del Castell dels Vélez, està construïda amb maçoneria i va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2007.
Monument
La torre de Santa Isabel, també anomenada Torre de las Cumbres o Torre Vieja del Puerto, és una torre de vigilància costanera del segle XVI aixecada en un promontori des del qual es domina tot el port de Mazarrón. Construïda amb maçoneria, de base circular i forma troncocònica, arriba als dotze metres d'alçada amb murs de fins a 0,8 metres de gruix. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1986, va ser restaurada entre 1990 i 1991 juntament amb la Torre de Cope, a Águilas, dins d'un conveni entre la Región de Murcia i l'INEM per a la recuperació de castells de la regió, amb un pressupost conjunt d'una mica més de sis milions de pessetes.
Monument
El Cabezo del Plomo és un jaciment arqueològic situat a la Sierra de las Moreras, al terme de Mazarrón, i constitueix un dels principals assentaments del Neolític final i el Calcolític del sud-est peninsular, amb una ocupació de finals del IV mil·lenni a mitjan III mil·lenni a. C. El poblat s'aixeca sobre un turó aplanat i conserva habitatges de planta circular juntament amb una muralla defensiva a l'oest i al sud, mentre que a la part baixa del turó hi ha una necròpolis. Per la seva fortificació, la seva arquitectura circular i les seves estructures funeràries s'ha relacionat, a menor escala, amb l'horitzó cultural de Los Millares. Excavat per la Universitat de Múrcia entre finals dels anys setanta i mitjan anys vuitanta, està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Natura
Dos vaixells fenicis del segle VII aC descoberts davant de la Playa de la Isla de Mazarrón, les embarcacions mediterrànies més antigues trobades fins ara.
Activitat
La Romeria del Milagro commemora a Mazarrón l'episodi del 17 de novembre de 1585, quan la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, venerada al municipi com la Purísima o Virgen del Milagro, va espantar segons la tradició un grup de corsaris berberiscos que pretenia saquejar la vila; en la seva fugida, els pirates van abandonar un estendard que es conserva avui després d'una recent restauració. Cada any, centenars de persones acompanyen la imatge des de l'església de la Purísima, a Mazarrón, fins a una petita ermita a Bolnuevo. La jornada acaba amb una moraga de sardines a la platja a la qual sol acudir més d'un miler de persones.
Monument
Església del segle XVI del municipi de Mazarrón, un dels temples històrics que completen el patrimoni religiós de la localitat juntament amb Sant Andreu. El temple se situa als peus del turó del Castell dels Vélez i la seva construcció es va completar a la segona meitat del segle XVI. La propera església de Sant Andreu, amb la qual comparteix protagonisme en el patrimoni religiós local, es va aixecar entre 1523 i 1549 i va ser modificada el 1762.
Monument
El convent de la Purísima, del segle XVII i reformat al XVIII, es va aixecar a Mazarrón sobre una antiga ermita, a mans dels franciscans descalços de Sant Pere d'Alcántara. A les seves proximitats es va trobar als anys setanta un miliari romà.
Monument
El Casino-Ateneu Cultural de Mazarrón és un edifici d'arquitectura eclèctica documentat ja el 1844, la data exacta de construcció del qual es desconeix. A la dècada de 1880 va passar a funcionar com a casino, després d'haver servit abans la vida social i cultural del municipi, paper que va mantenir durant els segles XIX i XX.
Monument
La Casa Consistorial de Mazarrón, coneguda localment com Antiguo Ayuntamiento, és un edifici d'estil eclèctic de finals del segle XIX. Les obres van començar el 1889 sota la direcció de l'arquitecte Francisco Ródenas Rosa i, després de la seva mort el 1892, les va concloure Francisco de Paula Oliver Rolandi, autor de l'escala, el Saló de Plens i el rellotge. Declarat Monumento Histórico Artístico (una antiga figura de protecció del patrimoni) el 1983, compta amb tres plantes i un soterrani que va servir de calabós; a la planta superior destaca el Saló de Plens, amb artesonat de casetons daurats i verds en guix. La façana principal, de maó de cara vista, remata en un templet d'estil modernista amb coberta de zinc. Desallotjat el 2001 pel seu mal estat, va ser rehabilitat i va reobrir el 2008 com a espai cultural.
Monument
Jaciment costaner de Mazarrón amb ocupació des del II mil·lenni a. C. fins al segle III a. C., amb evidències d'influència fenícia a la badia. Al segle VII a. C. la zona va ser un assentament de gran importància fenícia, integrat en les seves intenses xarxes comercials costaneres, i a les seves proximitats es va localitzar el cèlebre naufragi dels vaixells fenicis de Mazarrón.
Natura
El jaciment d'Ifre és un poblat argàric de l'Edat del Bronze situat a la pedania d'Ifre-Pastrana, al terme de Mazarrón (Múrcia), sobre un turó de 219 metres als contraforts de la serra de las Moreras, a prop del mar i de filons de coure i estany. Va ser excavat inicialment pels germans Enrique i Luis Siret, que el 1890 van publicar els resultats que van assentar les bases per definir aquesta cultura. El poblat presenta muralles amb bastions quadrangulars i habitatges de planta majoritàriament quadrada en terrasses esglaonades; en una d'elles es van trobar deu molins de mà al costat d'un forn, la qual cosa suggereix el seu ús per processar cereal. S'han documentat sis enterraments, entre ells dues sepultures infantils en gerres ceràmiques, juntament amb copes argàriques i estris de coure i bronze.
Monument
Jaciment de cultura argàrica situat a la serra de las Moreras, al terme de Mazarrón, testimoni de l'ocupació de la badia durant l'Edat del Bronze. Apareix citat juntament amb el proper jaciment d'Ifre com una de les troballes destacades d'aquest període a la comarca.
Natura
Jaciment d'una vil·la romana amb dues fases cronològiques, situat al costat de la platja de l'Alamillo, al terme de Mazarrón. La fase més antiga correspon a un establiment d'època republicana, entre els segles II i I abans de Crist, del qual es conserva una ara o altar. La fase posterior és una vil·la d'època imperial, de la qual formen part una bassa i un aqüeducte.
Natura
La Sierra de la Almenara forma part de l'espai protegit de les serres de la Almenara, Moreras i Cabo Cope, compartit pels municipis d'Águilas, Lorca i Mazarrón. El seu punt més alt és el pic de Talayón, amb 879 metres. Declarada ZEPA i LIC (figures europees de protecció: zona d'especial protecció per a les aus i lloc d'importància comunitària) des de 1992, acull tortuga mora, àguila reial i falcó pelegrí, al costat de la bassa de las Moreras, refugi d'ocells aquàtics poc comuns.
Natura
Platja de la badia de Mazarrón guardonada amb Bandera Blava, una de les més de trenta cales i platges que jalonen els 35 km de costa del municipi.
Natura
Platja urbana de Puerto de Mazarrón (Región de Murcia), situada al sud-oest del municipi, amb 190 metres de longitud i uns 21 metres d'amplada. És d'arena fina i daurada, sense pedres, i les seves aigües són segures perquè a la zona no hi ha grans corrents marins, tot i que en un dels seus extrems hi ha una zona de bany restringit on es poden formar remolins. Està reconeguda amb Bandera Blava (un distintiu ecològic internacional per a platges) i és una de les platges més concorregudes del municipi. Al llarg de tota la seva extensió s'alineen cases en primera línia de mar construïdes per pescadors fa uns 50 anys, que li donen ambient de poble pesquer. La badia compta a més amb dos miradors, el Cabezo del Gavilán i el Cabezo de la Cebada, amb vistes al Mediterrani i al nucli urbà.
Natura
Platja de Mazarrón guardonada amb Bandera Blava, situada al tram de costa pròxim al Puerto de Mazarrón.
Natura
Platja de Mazarrón distingida amb Bandera Blava, part de l'extens litoral de cales i platges de la badia.
Natura
Platja de Mazarrón guardonada amb Bandera Blava, un dels arenals del litoral protegit pel sistema de cales de la badia.
Activitat
Romiatge que commemora un fet de 1585 en què, segons la tradició, set galeres berberisques amb més de 500 soldats van desistir del seu atac per intercessió de la Mare de Déu; la imatge de "La Playera" recorre el trajecte entre Bolnuevo i Mazarrón.
Activitat
Setmana Santa de Mazarrón, amb processons de quatre confraries: Nostra Senyora de la Soledat, Nostre Pare Jesús Natzarè, Sant Joan Evangelista i el Sant Sepulcre, que desfilen entre el Diumenge de Rams i el Divendres Sant portant les seves imatges titulars. La més antiga és Nostre Pare Jesús Natzarè, documentada entre 1653 i 1655 i reorganitzada el 1876. Després de la destrucció de les imatges a la Guerra Civil, els veïns van mantenir les processons amb mitjans modestos fins que el 1981 van reorganitzar els actes, fundant el 1989 la Confraria del Sant Calze, germen de les actuals quatre germandats.
Fita
Enric IV, que va regnar entre el 1454 i el 1474, va cedir al seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, el dret a explotar l'alum de Mazarrón, i aquell mateix any Pacheco va traspassar la meitat dels drets a Pedro Fajardo, adelantado major del regne de Múrcia; la fitxa germana del poble situa en canvi la concessió en la dècada de 1490, ja amb els Reis Catòlics, per la qual cosa les fonts discrepen sobre l'any exacte.
Fita
Felip II va concedir el 1572 a Almazarrón el privilegi fundacional que li va donar ajuntament propi; fins aleshores el poblat havia viscut sota la doble tutela del marquès dels Vélez i del marquès de Villena, amos de les seves mines d'alum.
Gastronomia
La costa mazarronera conserva la tècnica antiquíssima de curar en sal la tonyina i el bonítol: la mojama i la hueva premsada se serveixen en làmines fines amb ametlles fregides, i les sardines de bóta acompanyen les migas o el pipirrana.
Gastronomia
Preparació marinera emparentada amb el caldero: es fa amb caldo de peix de roca, però en lloc d'arròs s'espesseeix amb farina de blat de moro, cosa que dóna un plat cremós propi de les cases de pescadors de la badia.