Poble
Torre-Pacheco és el sisè municipi més poblat de Murcia, amb més de 41.000 habitants, a la plana del Campo de Cartagena, a 8 quilòmetres de les platges del Mar Menor. A la sima de las Palomas, al Cabezo Gordo, s'han trobat més de 120 ossos d'Homo neanderthalensis de fins a 150.000 anys, un dels conjunts més importants d'Europa per al seu estudi; d'aquestes pedreres s'extreia en època romana el marbre de Cartago Nova. L'origen de la vila és de 1478, quan el consell de Murcia va donar aquestes terres a Pero Pacheco, que hi va construir un cortijo i una torre que van donar nom al municipi. Als segles XVI a XVIII van sorgir al voltant localitats com Balsicas o Dolores. Avui és un referent de l'agricultura intensiva d'hortalisses, impulsada pel transvasament Tajo-Segura de 1979.
Monument
Temple parroquial d'origen barroc situat a la pedania de Dolores de Pacheco, al municipi de Torre-Pacheco (Múrcia), dedicat a la Mare de Déu que dona nom a la localitat. Al llarg dels anys se li han afegit elements arquitectònics, entre ells una sèrie de capelles comunicades entre si i obertes a la nau central per arcs de mig punt. Compta amb un retaule i una sagristia d'interès. A l'entrada del temple s'alcen la torre i la capella-cripta de la família Ayuso, que conserva pintures signades i datades el 1887 per Querubina Ayuso. L'edifici està catalogat pel Servei Regional de Patrimoni Històric de la Direcció General de Cultura.
Monument
Casa senyorial construïda per l'orde de San Felipe Neri i cedida posteriorment al general Antonio Ros de Olano, marquès de Guad-el-Jelú, militar destacat a la guerra del Marroc del segle XIX.
Monument
Casa palau sota la qual s'ha excavat un jaciment amb nivells d'ocupació romana, medieval i moderna, que ha aportat peces ceràmiques avui conservades al Museu Arqueològic de Múrcia.
Monument
Molí de vent de planta circular i forma troncocònica, construït en maçoneria i encalat, amb la maquinària restaurada i en funcionament; testimoni de l'aprofitament eòlic tradicional del Campo de Cartagena.
Activitat
Festejos que recreen les invasions de pirates berberiscos patides pel Campo de Cartagena entre els segles XVI i XVIII, amb desfilades i representacions de tots dos bàndols.
Activitat
Celebració popular en honor al meló, producte hortícola de gran importància econòmica per al municipi, amb degustacions i actes festius.
Activitat
Declarat d'Interès Turístic Regional, reuneix al llogaret de Lo Ferro destacades figures del cante flamenc en un certamen de llarga tradició.
Activitat
Festes majors de Torre-Pacheco en honor a la seva patrona, amb actes religiosos i populars que es prolonguen durant diversos dies.
Monument
El llogaret de San Cayetano, documentat des del segle XVII, deu el seu origen a una ermita aixecada per frares teatins al voltant de la devoció a aquest sant, patró de la Divina Providència.
Curiositat
Aquests llogarets van sorgir entre els segles XVI i XVIII: Roldán va prendre el nom de la família que va poblar la zona amb cases de pagès dedicades al pasturatge, mentre que Balsicas deu el seu a les basses de recollida d'aigua construïdes al segle XVI, i va quedar dividida el 1836 entre els municipis de Múrcia i Torre Pacheco.
Activitat
Festes patronals de Torre-Pacheco amb competicions esportives i activitats.
Activitat
Festes de Torre-Pacheco amb processó, romiatge, actes religiosos, concursos i focs artificials.
Monument
Probablement el primer edifici de la pedania de Roldán, a Torre-Pacheco, de mitjan segle XVII, que va donar nom al nucli i va pertànyer als comtes del Valle San Juan i marquesos de Rozalejo.
Monument
Molí rehabilitat a la pedania de Balsicas, Torre-Pacheco, part de la tradició molinera del Campo de Cartagena.
Monument
L'ermita de la Mare de Déu dels Dolors és el temple de la pedania de Dolores de Pacheco, a Torre-Pacheco, finançat pels agricultors de la zona i que va donar nom al nucli. D'origen barroc, està catalogada pel Servicio Regional de Patrimonio Histórico (organisme regional de patrimoni històric). Compta amb una nau amb capelles intercomunicades, obertes a l'espai central per arcs de mig punt, un retaule i un cambril. Als peus del temple se situen la torre i la capella-cripta de la família Ayuso, que guarda pintures de Querubina Ayuso datades i signades el 1887.
Curiositat
Torre-Pacheco (Mar Menor, Múrcia) s'organitza en pedanies com Balsicas, Dolores de Pacheco, El Albardinal, El Jimenado i Roldán, sorgides entre els segles XVI i XVIII al voltant de les hisendes de famílies terratinents arribades a la Baixa Edat Mitjana, que van aixecar explotacions agrícoles i torres de defensa contra les incursions berberisques. Al segle XVII es van construir diverses ermites, algunes de les quals van donar nom a localitats com San Cayetano i Dolores. Segons el cens de 2021, Roldán és la pedania més gran amb 7.154 habitants, seguida de Balsicas (3.292), Dolores de Pacheco (2.354), El Jimenado (1.262) i El Albardinal (286); totes participen de l'agricultura intensiva del municipi, impulsada pel trasvasament Tajo-Segura des de 1979.
Monument
Antic casalot amb torrassa emmerletada de la pedania de Balsicas, construït per encàrrec de la hisenda local i posteriorment propietat del general Antonio Ros de Olano, vescomte de Ros.
Monument
Ermita rural del terme de Torre-Pacheco, un dels edificis religiosos menors repartits per les pedanies del municipi.
Monument
Església parroquial de Torre-Pacheco establerta el 1744, de planta de creu llatina amb tres naus i creuer cobert per una gran cúpula.
Monument
Capella-panteó construïda a finals del segle XVIII vora l'església de Dolores de Pacheco per a la família Ayuso, que conserva pintures signades per Querubina Ayuso el 1887.
Monument
Edifici de l'antic ajuntament de Torre-Pacheco, construït el 1886.
Curiositat
Estació inaugurada el 1862 a la pedania de Balsicas, parada històrica de la línia que uneix Múrcia amb Cartagena.
Natura
Única elevació muntanyosa del terme de Torre-Pacheco, d'origen triàsic, que acull la Sima de las Palomas, un dels jaciments de restes neandertals més importants de l'arc mediterrani espanyol, amb troballes d'entre 40.000 i 130.000 anys.
Activitat
Les festes patronals de San Cayetano, pedania de Torre-Pacheco situada al costat del Cabezo Gordo, comencen a finals de juliol i es prolonguen fins al 7 d'agost, dia del sant patró, concloent amb una romeria fins al mateix Cabezo Gordo. L'advocació es remunta al segle XVII, quan els monjos teatins van aixecar al lloc una església dedicada a San Cayetano, que va donar origen al nom i a la devoció de la pedania.
Activitat
Les Festes Patronals de San José de Roldán se celebren al març en aquesta pedania de Torre-Pacheco, a la comarca del Mar Menor (Múrcia), en honor a San José. A més d'aquestes festes patronals, Roldán celebra al maig les seves Festes Populars, dedicades al conjunt del veïnat.
Activitat
Festes patronals de la pedania d'El Jimenado en honor a la Virgen de la Consolación, devoció documentada des del segle XVII, quan el paratge es coneixia com a Partido de la Consolación.
Activitat
Festa local de la pedania d'El Albardinal en honor al Sagrat Cor de Jesús, celebrada un cap de setmana en data movible del calendari litúrgic.
Monument
El municipi, situat al Campo de Cartagena, és un dels grans productors agrícoles de la Regió de Múrcia, amb el bròquil com un dels seus conreus d'exportació més destacats cap al nord d'Europa.
Fita
El consell murcià va enviar el 1478 carta de donació d'aquestes terres a Pero Pacheco, membre d'una família portuguesa arribada pocs anys abans; de la torre que va aixecar per defensar l'heretat procedeix el nom del municipi.
Fita
La reforma municipal del liberalisme va separar el 1836 Torre-Pacheco del terme de Múrcia i li va donar ajuntament propi sobre un extens camp de secà esquitxat de caserius, que trigaria segle i mig a convertir-se en regadiu.
Fita
La posada en marxa del transvasament el 1979 va transformar de soca-rel l'economia local en convertir en regadiu milers d'hectàrees de secà; el camp pacheco va passar del cereal i l'ametller a l'hortalissa intensiva d'exportació.
Gastronomia
Els melons del camp pacheguer, conreats sobre sòls salins i amb molta insolació, assoleixen una concentració de sucre notable; la seva collita d'estiu té festa pròpia i ha donat renom agrícola al municipi.
Gastronomia
Des que va arribar l'aigua del transvasament, el terme produeix en ple hivern enciam, bròquil, api i carxofa que es cullen quan mitja Europa és sota la neu, cosa que li ha valgut el sobrenom d'horta d'Europa.