Poble
Alcantarilla és un municipi de gairebé 44.000 habitants de la Región de Murcia, a 10 quilòmetres de la capital, de l'àrea metropolitana de la qual forma part i amb la densitat de població més alta de la regió. El seu nom ve de l'àrab Al-Qantara, «el pont», amb el sufix romànic -illa. L'ocupació es remunta al segle V aC, amb un assentament ibèric al costat dels rius Segura i Guadalentín; després de la conquesta romana, la població es va traslladar a l'Agua Salá, fèrtil per un meandre del Segura i una font medicinal. Des del segle VIII els musulmans hi van desenvolupar un sistema de regadiu del qual va néixer la séquia Mayor Alquibla, els elements més representatius de la qual són la Rueda de Alcantarilla i el pont de las Pilas. Avui és un node de transports amb diverses línies ferroviàries.
Monument
Museu a l'aire lliure inaugurat el 1967 al voltant de la gran sínia d'Alcantarilla, d'origen medieval i reconstruïda diverses vegades, i d'un aqüeducte del segle XV. La roda i l'aqüeducte estan declarats Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), i el museu recrea a més una barraca tradicional de l'horta.
Monument
La primitiva església d'Alcantarilla, dedicada a Sant Sebastià, es va aixecar a mitjan segle XVI, cap al 1545, i es va enderrocar poc després de 1581 per necessitats d'espai; al seu solar es va edificar llavors l'antic temple de San Pedro, sota la direcció del picapedrer Juan Rodríguez, quan el senyor de la vila, Lázaro de Uxodemar, en va canviar l'advocació a San Pedro Apóstol. Aquella bellíssima obra arquitectònica va ser enderrocada el 1961, i en el seu lloc es va aixecar el temple parroquial actual, obra de l'arquitecte Enrique Sancho Ruano, amb el retaule expressionista de l'altar major de l'escultor Anastasio Martínez, presidit per un crucificat de set metres.
Activitat
Les fiestas de la Bruja són les festes patronals d'Alcantarilla (Murcia) en honor de la Virgen de la Salud, celebrades a finals de maig i declarades de Interés Turístico en la Región de Murcia (distinció turística oficial de la comunitat). Comencen amb l'elecció de les reines i, el cap de setmana previ, amb un mercat medieval d'ambient inquisitorial i la romeria en honor de la patrona. L'última setmana se succeeixen desfilades de peñas, festivals de flamenc, copla, tango i folklore, la tradicional Caza y Juicio a la Bruja i nombroses actuacions musicals. El colofó arriba amb el Desfile de Carrozas per la calle Mayor, amb repartiment de joguines, i amb la Quema de la Bruja a la plaza Adolfo Suárez, on crema una gran bruixa de cartó pedra abans del castell de focs artificials que posa fi a les festes.
Activitat
Les Fiestas de San Roque se celebren a mitjan agost al barrio del mateix nom, el nucli antic d'Alcantarilla i considerat el barri noble de la ciutat; són, segons l'article del municipi, les festes més antigues d'Alcantarilla. El programa combina actes religiosos, amb la processó del patró, i activitats populars com verbenes, concursos de paelles i migas i jocs tradicionals. L'església del barri, seu d'aquestes festes, va arribar a utilitzar-se com a presó durant la Guerra Civil.
Monument
La Rueda de Alcantarilla, també anomenada Rueda de la Huerta, s'alça al costat del Museo Etnológico de la Huerta, al nord del municipi, i des de 1982 forma amb ell i amb l'aqüeducte que l'alimenta un conjunt declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). La primera sínia, de fusta, data del segle XV i elevava l'aigua de la Acequia Mayor Alquibla a la acequia del Turbedal; el 1890 es va construir una roda més gran, i l'actual, ja de metall, es va instal·lar el 1956 amb les mateixes mides que la de 1890: 11 metres de diàmetre, 1,90 d'amplada i 8 d'alçada, amb 72 catúfols repartits en dues corones que recullen l'aigua del llit i la vessen en un canal a més altura, regant per gravetat l'horta murciana.
Monument
Estructura hidràulica d'origen medieval, amb fàbriques dels segles XII al XVIII, que salva una rambla al seu pas per Alcantarilla com a part del sistema històric de reg de l'horta.
Monument
Palau del segle XVIII que va arribar a acollir un tribunal de la Inquisició i avui és seu de la biblioteca municipal d'Alcantarilla, declarat Monument Historicoartístic Nacional el 1982.
Monument
La Mansión de Terol, també anomenada Casa del Cura Saavedra o Cuartel Viejo, s'alça al número 8 del carrer del Cura, al barri de San Pedro d'Alcantarilla. Es va construir al segle XVIII, quan el creixement del municipi va convertir la parròquia de San Pedro Apóstol en una de les principals de la comarca i va caldre aixecar una nova seu eclesiàstica prop del temple; és un dels cinc edificis més antics de la ciutat. Després de les desamortitzacions del segle XIX va passar a ser caserna de cavalleria de la Guàrdia Civil, cos que va ocupar l'edifici més d'un segle, fins a la guerra civil; d'aquella etapa es van trobar després bales vuitcentistes i ferradures amb el símbol GC. Restaurada, conserva elements destacats de l'habitatge burgès de l'època.
Monument
Edifici d'arquitectura modernista situat en una cantonada del nucli urbà d'Alcantarilla, un dels exemples més destacats d'aquest estil a la localitat. S'aixeca al carrer Mayor, cantonada amb la plaça de la Constitución, i data de començaments del segle XX, quan l'auge industrial que va viure Alcantarilla a finals del segle XIX i principis del XX va propiciar la construcció de residències modernistes com aquesta.
Monument
Santuari dedicat a la patrona d'Alcantarilla, la Virgen de la Salud, també anomenada Virgen Niña per la seva aparença semblant a la d'una nena. Es troba al paratge conegut com Agua Salá, al costat del Museu Etnològic de la Huerta. El temple actual, en pedra i de la dècada de 1970, recupera trets romànics, com la creu llatina que el corona i l'arc de mig punt de l'entrada, i per les seves reduïdes dimensions té una sola nau. La façana, amb porxo i frontó rematat en espadanya, segueix el model de les ermites murcianes del XVIII, amb rosassa i tres finestres en arc als laterals. En no tenir imatges pròpies, la Verge es venera al seu interior a través de pintures locals amb escenes de la seva vida, entre elles la seva aparició al Puente de las Pilas.
Monument
El convent dels Mínims, o de San Francisco de Paula, és un antic conjunt conventual d'Alcantarilla que va romandre sota jurisdicció eclesiàstica fins al 1580 i la construcció del qual, en estil barroc, va començar al segon quart del segle XVIII, després de l'arribada a la localitat el 1704 de la comunitat dels Mínims, que va portar amb ella mestres del seu orde. Va servir com a hospici i hospital per a Alcantarilla i la seva comarca, i entre 1721 i 1767 va acollir a la seva església la patrona local, la Virgen de la Salud. Després de les desamortitzacions, el convent va passar a mans privades el 1860. Del conjunt es conserven la façana de l'església, de maó amb portalada de pedra, part de l'arrencada de les seves torres, i un claustre quadrat de tres plantes.
Activitat
Setmana Santa d'Alcantarilla (Huerta de Murcia), organitzada per la Junta de Hermandades Pasionarias, que coordina besapeus, viacrucis penitencials i misses commemoratives des de mitjans de febrer en honor al Nazareno. La processó més singular és la de la Misericordia, el Dilluns Sant, que surt de l'església de Nuestra Señora de la Asunción i en la qual els costalers porten el pas amb tècniques andaluses, diferents de les d'altres celebracions de la regió. El Divendres de Dolores processona la Virgen de los Dolores; el Diumenge de Rams hi ha benedicció de palmes i la processó de l'Entrada Triunfal; i el Diumenge de Passió es trasllada el Santísimo Cristo de la Esperanza. Al costat de l'església de San Pedro hi ha un Museu Processional amb talles, trons i túniques de les principals confraries.
Fita
Alfons X va lliurar el 1283 la vila al consell murcià amb la condició expressa de cristianitzar-ne la població, encara majoritàriament musulmana; la propietat del lloc seria després llargament disputada entre el consell i la diòcesi de Cartagena.
Fita
Una avinguda conjunta del Segura i del Guadalentín va destruir el 1545 pràcticament tot el caseriu, cosa que va obligar a reconstruir la població en terrenys més elevats; el nou emplaçament va determinar la forma urbana que la vila conserva.
Fita
Felip II va desvincular el 1580 la vila de la diòcesi de Cartagena i la va vendre al mercader genovès Lázaro de Usodemar, una operació típica de la venda de senyorius amb què la Corona intentava alleujar el deute de la monarquia hispànica.
Gastronomia
La primera llicència per obrir una fàbrica de conserves vegetals a la vila es va concedir el 1897, i des d'aleshores l'envasat d'albercoc, préssec, carxofa i tomàquet de l'horta es va convertir en el principal ofici del municipi.