Poble
Lorca és una ciutat murciana de gairebé 99.000 habitants, la tercera més poblada de la Región de Murcia després de Murcia i Cartagena, a la comarca de l'Alto Guadalentín; el seu terme, de 1.675 km², és el segon més extens d'Espanya després del de Cáceres, amb població repartida entre el nucli urbà i nombroses pedanies. Coneguda com la ciutat dels cent escuts, pel seu dens patrimoni heràldic, i com a ciutat del sol, pel seu nom romà Eliocroca, el seu nom actual prové de l'àrab Lurqa, documentat en el Pacte de Teodomiro del 713. Destaca per la seva fortalesa medieval, la seva arquitectura barroca i les seves processons de Setmana Santa, Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística que atorga l'Estat espanyol a una festa); el seu nucli antic i el castell van ser declarats conjunt historicoartístic (la figura de protecció espanyola per als conjunts urbans de més valor patrimonial) el 1964, el primer de la regió amb aquesta distinció.
Monument
Fortalesa dels segles IX al XV amb 52.000 metres quadrats i 1.426 metres de muralles, una de les més grans d'Espanya; va passar de fortalesa islàmica a bastió cristià després de la conquesta d'Alfons X el 1244. S'estén 640 metres de llarg per uns 120 en el seu punt més ample, la qual cosa la converteix en un dels castells més grans d'Espanya, i va ser un enclavament clau en les contendes entre cristians i musulmans a la frontera del regne de Granada. Està catalogada com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i forma part de la delimitació del conjunt historicoartístic de Lorca.
Monument
Torre rectangular del castell de Llorca manada construir per Alfons X el Savi després del 1244, de 22,7 per 19,4 metres, murs de 4 metres de gruix i gairebé 30 metres d'alçada, que dona accés al parc arqueològic amb les restes del call i la sinagoga medieval.
Monument
Barri jueu dels segles XIV-XV excavat a l'interior del castell de Lorca, amb l'única sinagoga coneguda de la Regió de Múrcia, ocupat fins a l'expulsió de 1492. El temple, trobat el 2003 durant les obres del Parador de Turisme, s'emmarca en un barri jueu que va començar a desenvolupar-se al segle XIV; una moneda d'Enric III de Castella trobada sota la bimà suggereix que es va construir després de la matança antisemita de 1391 i la predicació de Vicent Ferrer el 1411, quan la comunitat va buscar refugi al costat del poder reial. Els rajoles conservats corresponen a la ceràmica de Paterna del segle XV. La sinagoga consta d'una nau rectangular de 19,6 per 10,4 metres, dividida en sala d'oració, vestíbul i sala de dones; les restes arqueològiques es conserven al Museu Arqueològic Municipal de Lorca.
Monument
Hotel inaugurat el 2012 per la reina Sofia dins del castell de Lorca, que integra restes arqueològiques i un museu sobre la comunitat jueva medieval, 'Luces de Sefarad'.
Monument
Museu de Llorca inaugurat el 2015 a l'antic convent de Sant Francesc (segles XVI-XVII), amb més de 3.400 metres quadrats que el converteixen en el museu més gran de la Regió de Múrcia. Està dedicat al taller i al tresor brodat de la Germandat de Llauradors i inclou audiovisuals sobre la història del Paso Azul de la Setmana Santa llorquina.
Natura
El Cerro de las Viñas, també anomenat Cabezo de las Viñas, és un jaciment argàric de l'edat del bronze situat a la pedania lorquina de Coy, al terç superior d'un turó vèrtex geodèsic de 913 metres que dona nom a l'enclavament. El poblat es va assentar al cim i a les terrasses del vessant nord, ocupades des de l'epipaleolític fins a època medieval, amb restes romanes, gràcies a la proximitat del riu Turrilla i d'aqüífers permanents. Al cim es documenten una muralla amb dues torres als seus angles i, a la terrassa inferior, un segon recinte emmurallat; els habitatges, quadrangulars, ovalats o circulars, es dividien en una estança d'emmagatzematge i una altra de treball al costat de l'entrada. La seva economia es va basar en l'agricultura, la caça i la recol·lecció.
Natura
Zarcilla de Ramos és la pedania més extensa de Lorca, amb 109,25 quilòmetres quadrats, dins l'ampli terme municipal dividit en 38 pedanies. Situat a la zona de les Pedanías Altas, a 655 metres d'altitud i a 28,5 quilòmetres de la capçalera municipal per la carretera de Lorca a Caravaca, és un poble d'una mica més de mil habitants que viu principalment de l'agricultura de secà i la ramaderia, amb un turisme rural en auge els últims anys. El seu extens terme reuneix nombrosos paratges, entre ells la Piedra del Almirez, Hoya Mora, Peña María, Fuente Atocha o los Ojos de Luchena, que donen idea de la varietat del seu paisatge serrà.
Natura
El juliol de 1996 es va trobar al Cerro de las Viñas de Coy (Lorca) la resta més antiga coneguda a Espanya d'una dona morta per part distòcic, de la cultura argàrica, entre el 2000 i el 1000 a. C. El jaciment, també anomenat Cabezo de las Viñas, ocupa el cim i les terrasses del vessant nord d'un turó de 913 metres d'altitud, avui vèrtex geodèsic, al costat del riu Turrilla. El poblat, emmurallat amb torres quadrades o rectangulars als seus angles, s'organitzava en habitatges de dues estances, una per a emmagatzematge i habitació i una altra, al costat de l'entrada, com a espai de treball. La seva economia es va basar en l'agricultura, la caça, la recol·lecció i possiblement la ramaderia; el lloc va ser ocupat també en època epipaleolítica, neolítica, del coure, medieval i romana.
Curiositat
Els llogarets de La Paca i Zarzadilla de Totana van patir el terratrèmol de gener de 2005, i el maig de 2011 un sisme de magnitud 5,2 amb epicentre al llogaret de La Hoya va causar importants danys al nucli antic de Lorca.
Curiositat
Important jaciment arqueològic de la cultura argàrica situat a la pedania lorquina d'Almendricos, històric nus ferroviari de Lorca (Múrcia). A diferència de la majoria dels assentaments argàrics, alçats en turons fàcilment defensables, El Rincón de Almendricos va ser un llogaret construït en pla, sense arquitectura defensiva, dedicat sobretot al cultiu de lleguminoses i ordi mitjançant horts de regadiu, dels quals s'han trobat canalitzacions d'aigua. Excavat per M. M. Ayala, al jaciment s'han trobat onze sepultures -vuit cistes i tres urnes ceràmiques, aquestes últimes amb enterraments infantils-. Juntament amb Los Cipreses i La Escarihuela forma el major conjunt de poblats argàrics en pla del terme de Lorca, que amb almenys 23 assentaments d'aquesta època reuneix una de les majors densitats de jaciments argàrics de la regió.
Activitat
La Setmana Santa de Lorca és una de les manifestacions més destacades d'aquesta celebració a Espanya, declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística oficial per a una festa a Espanya) el 2007 i en procés de candidatura a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El que la distingeix són les Desfilades Bíblico-Passionals, amb representacions de l'Antic Testament i de la simbologia cristiana en què participen cavalls, carros i carrosses de grans dimensions que evoquen Egipte, Babilònia, Roma i Pèrsia. Els brodats en seda són un altre tret característic de les seves comitives, marcades per l'extraordinària rivalitat entre les confraries del Paso Blanco i el Paso Azul. Encara que moltes processons són més antigues, les desfilades tal com es coneixen avui es remunten a finals del segle XIX.
Monument
Recinte fortificat d'origen andalusí reconstruït en època cristiana, amb la Torre del Espolón i la Torre Alfonsina com a elements principals. Tanca aviat a la tarda, per la qual cosa se sol visitar a primera hora juntament amb la sinagoga jueva que acull al seu interior.
Monument
Temple construït entre els segles XVI i XVIII, amb la primera pedra el 1536 i obres que es van perllongar fins al 1780; és l'edifici religiós més important de Lorca i va ser declarat Monumento Histórico-Artístico (la figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1985) el 1941. És la pedra angular del conjunt de la Plaza de España, al costat de l'Ajuntament, el Palacio del Corregidor i les Salas Capitulares, i el temple més important d'Espanya sota l'advocació de San Patricio, escollit per haver-se lliurat el 17 de març de 1452 la batalla dels Alporchones. Les obres, autoritzades per butlla del papa Climent VII, es van aixecar sobre la vella església de San Jorge segons projecte de Jerónimo Quijano; concebut amb aires catedralicis, el seu interior reuneix tres naus, dotze capelles laterals, cor i trascor, girola amb capelles radials i un elevat creuer.
Monument
Palau dels segles XVII-XVIII considerat una de les màximes expressions del barroc civil del llevant espanyol, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 2008.
Monument
Fundat el 1992 i ubicat a la Casa de los Salazar-Rosso, palauet del segle XVII construït per comerciants genovesos, reuneix col·leccions de la prehistòria i la història de Lorca des de fa 30.000 anys fins a finals de l'edat mitjana.
Monument
Antic graner municipal construït el 1552 pel mestre Quijano, situat vora la plaza del Caño, destinat històricament a l'emmagatzematge de gra per regular-ne el preu.
Monument
L'església de Santiago de Lorca és un temple barroc de planta de creu llatina, amb una nau principal i dues laterals, aixecat a mitjan segle XVIII sobre una ermita del segle XV on, segons la tradició, havia predicat l'apòstol. Marcada per terratrèmols i incendis, la primera construcció (1470-1745) va patir danys greus en el sisme de 1674; l'actual es va edificar entre 1745 i 1780 i es va obrir al culte el 1781. Un incendi el 1911 va obligar a restaurar-la fins al 1915, i el de 1936, a la Guerra Civil, va arrasar els seus béns mobles; el 1940 es va reconstruir i es va aixecar el campanar actual. El terratrèmol del maig de 2011 va enderrocar el creuer i la cúpula; la reconstrucció, obra de Juan de Dios de la Hoz inaugurada el 2018, va rebre el Premi Rafael Manzano per la seva fidelitat a la fàbrica original.
Monument
L'església de San Mateo es va aixecar a Lorca gràcies a una concessió del rei Carles III sobre terrenys i obres que havien pertangut als jesuïtes. Es va construir al llarg de més d'un segle: iniciada cap a mitjan segle XVIII en estil barroc, a finals d'aquella centúria es van cobrir les naus i es va avançar la façana; al segle XIX es va aixecar una de les dues torres projectades i es van rematar el creuer, el presbiteri i el cambril, i entre 1890 i 1897 es va construir l'esvelta cúpula, obra de l'arquitecte Justo Millán, amb solucions renaixentistes. Té planta de creu llatina, amb capelles laterals en galeria. Greument danyada pel terratrèmol de 2011, va ser restaurada combinant tècniques antisísmiques amb materials tradicionals.
Monument
Últim temple construït al nucli antic de Lorca, aixecat al segle XVIII, un dels que també va resultar danyat i restaurat després dels terratrèmols del 2011.
Monument
Conjunt conventual històric de Lorca, un dels edificis religiosos que formen l'extens patrimoni monumental del casc antic de la ciutat. Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana, i a l'edifici actual es fusionen elements construïts entre els segles XVI i XXI; de la fàbrica antiga es conserven la portada renaixentista i el claustre del segle XVIII. Davant la seva porta, el 7 de juny de 1488, el rei Ferran el Catòlic va jurar davant la Creu del Privilegi respectar els furs de Lorca i no separar-la mai de la Corona, abans d'entrar a la ciutat. Avui acull l'Oficina de Turisme i el Centre de Visitants Lorca Taller del Temps, amb una exposició sobre la ciutat i un audiovisual circular, i és el punt de partida habitual de les rutes turístiques pel casc històric.
Monument
Museu instal·lat al conjunt monumental de Santo Domingo, antic convent i església, que exhibeix mantells i estendards brodats en sedes i or de la confraria del Paso Blanco; diverses peces estan declarades bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) i el brodat llorquí aspira a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Curiositat
El terratrèmol de l'11 de maig de 2011 va danyar castells, palaus, convents i esglésies medievals, renaixentistes i barroques del centre històric; s'hi van invertir prop de 80 milions d'euros en la restauració, emprant tècniques antisísmiques modernes sense renunciar als materials tradicionals.
Curiositat
El casc antic de Lorca, a la Regió de Múrcia, inclòs el recinte del seu castell, va ser declarat conjunto histórico-artístico (una figura de protecció patrimonial espanyola per a cascos urbans, avui anomenada conjunt històric) el 5 de març de 1964, la primera declaració d'aquest tipus concedida a la regió. Dins seu es troben, entre altres monuments, el castell de Lorca (segles X-XVI), la plaza de España, amb l'ajuntament i la col·legiata de San Patricio, declarada Monumento Histórico-Artístico el 1941, la plaza del Caño, amb l'antic Pósito i les carnisseries, la muralla medieval amb el Porche de San Antonio, de finals del segle XIII, i el Teatro Guerra, inaugurat el 1861 i el més antic de la regió. L'ajuntament va elaborar un Plan Especial de Protección y Rehabilitación Integral per conservar el conjunt.
Curiositat
Lorca és coneguda popularment com la 'Ciutat dels Cent Escuts' per l'abundància d'escuts heràldics llaurats a les façanes de les seves cases i palaus històrics, reflex del poder dels seus antics llinatges nobiliaris.
Activitat
Festes patronals d'aquest llogaret de les serres del nord-oest del terme municipal de Lorca, un dels anomenats Pedanías Altas.
Activitat
Celebracions patronals de la pedania lorquina de Purias, a les serres de l'interior del municipi, al peu de les serres de Carrasquilla i Almenara, entre la vega del Guadalentín i el mar. Se celebren a finals de juliol en honor de Santa Anna, mentre que una altra festa, a finals de juny, està dedicada a Sant Pere; alguns llogarets de l'entorn tenen a més les seves pròpies festes patronals, com Altobordo, el 29 de juny, o Felí, el 26 de juliol. Purias, els habitants de la qual són coneguts com a purians, ha viscut tradicionalment de l'agricultura, avui centrada en cultius d'hivernacle com el tomàquet, la ceba, el bròquil i el cogombre, i celebra des de 1994 un mercadet setmanal els diumenges.
Activitat
Festes patronals de Ramonete, un dels nombrosos llogarets de l'extens terme municipal de Lorca.
Curiositat
L'extensíssim terme de Lorca —el segon més gran d'Espanya— organitza la seva meitat nord en les anomenades Pedanías Altas o Tierras Altas, amb nuclis com Coy, Doña Inés, La Paca o Zarcilla de Ramos, situats a més de 500 metres de mitjana entre serres i camps de secà. La zona, antic Campo Coy, conserva pintures rupestres neolítiques vora el riu Luchena i jaciments argàrics de l'edat del bronze; a Coy es va trobar l'anomenat León de Coy, d'època ibèrica. Després de la Reconquesta, Alfons X el Savi va donar el territori al concejo de Lorca, i al segle XIV s'hi documenta la caça de cavalls salvatges o encebres. Les seves mines de plom, a Coy i Zarzadilla de Totana, van arribar a produir més de vint mil quilos de metall que es transportava fins al Puerto de Mazarrón.
Monument
Casa pairal barroca de la plaça de Juan Moreno de Lorca, construïda a començaments del segle XVIII per encàrrec de la família Menchirón Pérez-Monte i acabada el 1711. En destaca la portada de pedra amb els escuts heràldics de la família i l'ala esquerra d'estil eclèctic afegida al segle XIX.
Monument
Primer establiment franciscà de Lorca, fundat el 1466, arruïnat per una riuada el 1653 i reconstruït al segle XVIII en estil barroc, amb reformes neomudèjars de començaments del segle XX. És el santuari de la Virgen de las Huertas, patrona de la ciutat, la imatge de la qual és obra de l'escultor Sánchez Lozano, i conserva riqueses pictòriques com el cambril de la Verge i la Tota Pulcra. Espoliat durant la guerra civil el 1936, va patir greus danys estructurals en els terratrèmols de Lorca de 2011, que en van destruir el campanar neomudèjar. Sota el terra del convent es va trobar un palau islàmic del segle X, reutilitzat cap al 1467 per aixecar l'ermita on es van establir els franciscans.
Monument
Ermita construïda el 1771 a la pedania de La Hoya, la més poblada de Lorca, sobre les restes d'una primitiva capella del segle XVI dedicada a la Virgen de la Salud. Al seu voltant s'organitza el tradicional romiatge de la Salud, en un nucli la identitat parroquial del qual es va consolidar a finals del segle XVIII.
Monument
Església parroquial de la pedania lorquina de Campillo, una de les més poblades del municipi, dedicada a la Santa Creu. Al seu voltant s'articula la vida religiosa i festiva d'aquest nucli de l'horta del Guadalentín.
Monument
Parròquia de la pedania de Marchena, situada a les terres de regadiu de la vall del Guadalentín, el territori de la qual va ser poblat ja en època argàrica i romana. L'antiga ermita rural de Marchena va acollir tradicionalment representacions de l'Auto dels Reis Mags durant l'Epifania.
Monument
Parròquia de la pedania de Tercia, limítrofa amb el nucli urbà de Lorca i amb la Sierra de Tercia. En el seu honor se celebren les festes patronals del 29 de juliol a l'1 d'agost, així com el romiatge de Santa Gertrudis l'últim cap de setmana de juny.
Monument
Ermita dedicada al patró de la pedania de Doña Inés, construïda a mitjan segle XX a la part més alta del nucli, que es va segregar de Coy als anys setanta. Els primers vestigis d'ocupació del seu territori daten del Paleolític, vora el riu Turrilla.
Monument
Ermita situada al centre de la pedania costanera de Ramonete, a la carretera que uneix Águilas amb el port de Mazarrón, el territori de la qual va començar a poblar-se al segle XVIII amb la formació de les primeres zones de conreu.
Monument
Edifici barroc de la plaça d'Espanya construït a partir de 1670 com a Real Cárcel i reformat el 1737 per convertir-se en seu de l'Ajuntament. La seva façana presenta dues galeries superposades d'arcs de mig punt sobre columnes de marbre i forma, juntament amb la Col·legiata de San Patricio, un dels conjunts monumentals més importants del sud-est espanyol.
Monument
Edifici de la plaça del Caño, vora l'Arxiu Municipal i la Casa Consistorial de Lorca, que va ser seu del consell fins al 1740, any en què va passar a acollir el Corregidor encarregat d'aplicar les lleis reials a la ciutat. Actualment acull dependències judicials.
Monument
Temple del barri de San Cristóbal de Lorca, la construcció del qual es va iniciar el 1627 i els elements definitius del qual no van quedar fixats fins a finals del segle XVIII.
Monument
Considerat el temple cristià més antic de Lorca, aixecat dins el recinte del castell després de la conquesta cristiana de 1244. Les excavacions arqueològiques recents han tret a la llum tres temples superposats i uns banys àrabs, i el conjunt està sent restaurat per a la seva musealització.
Monument
L'església de Sant Francesc s'aixeca al creuament dels carrers Nogalte i cuesta de San Francisco, en ple nucli històric de Lorca, i forma part de l'antic convent franciscà erigit a la segona meitat del segle XVI; les reformes dels segles XVII i XVIII amb prou feines van deixar rastre del seu aspecte original. Al seu interior conserva una de les mostres més importants de retaules barrocs de la Regió de Múrcia: el retaule major, de 1694, obra de Ginés López; els retaules del creuer, de Jerónimo Caballero; i el retaule de la Mare de Déu dels Dolors, de 1691, obra de Manuel Caro. Avui és seu de la Germandat de Labradores, Paso Azul, una de les principals confraries de la Setmana Santa de Lorca, declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima categoria de festa d'interès turístic a Espanya).
Activitat
Celebració en honor a la patrona de Lorca que arrenca el 30 d'agost amb les novenes i culmina el 8 de setembre amb la Despertá a l'alba i la Missa Major. La imatge és traslladada en romiatge popular des del seu santuari fins a altres temples de la ciutat, i dona pas a la històrica Fira de Lorca.
Activitat
Fira que se celebra al voltant del tercer cap de setmana de setembre amb concerts, teatre, atraccions i activitats per a totes les edats, hereva de l'antiga fira franca concedida a Lorca per privilegi reial des dels temps d'Alfons X. Carles II en va traslladar la celebració a la festivitat de la Mare de Déu de setembre, patrona de la ciutat.
Fita
L'infant Alfons, futur Alfons X, va prendre Lorca el 1244 i la va incorporar a Castella; des d'aleshores la ciutat va quedar convertida en la punta de llança del regne de Múrcia davant el regne nassarita de Granada durant dos segles i mig.
Fita
El 1442 el rei Joan II de Castella va atorgar a Lorca el títol de ciutat noble, un reconeixement al seu paper com a plaça fronterera amb Granada i a la càrrega militar que suportava el seu concejo en les cavalcades i tales de la frontera.
Fita
La batalla de Los Alporchones va enfrontar el 17 de març de 1452 les tropes castellanes de Múrcia, dirigides per Alonso Fajardo el Bravo, alcaid del castell de Lorca, amb les del regne nassarita de Granada, comandades per Malik ibn al-Abbas, que tornava carregat de botí després d'una algara contra el Campo de Cartagena en què s'havien endut 40.000 caps de bestiar i 40 captius, la majoria pastors. Fajardo va convocar mainades d'Aledo, Caravaca i Múrcia, reunint uns 300 cavallers i 2.000 infants, i va esperar els granadins al camp lorquí; la batalla es va decidir quan l'alcaid va vèncer en duel Alabez i el va fer presoner. La persecució va arribar fins a Vera, a Almeria, amb 400 granadins capturats davant els 40 morts i més de 200 ferits castellans.
Fita
La presa aixecada sobre el Guadalentín va cedir de cop el 1802 i l'avinguda va arrasar la part baixa de Llorca, la Puerta de San Ginés i gairebé tot el raval de San Cristóbal; el desastre va deixar centenars de morts i va marcar la memòria de la ciutat.
Fita
La inauguració el 1885 de la línia entre Alcantarilla i Llorca va connectar la ciutat amb la xarxa ferroviària peninsular i va donar sortida a la seva producció agrícola i a la indústria de l'espart i les adoberies, en plena expansió durant el darrer terç del segle XIX.
Fita
Les excavacions preventives empreses al recinte del castell van treure a la llum el 2003 una sinagoga de començaments del segle XV i bona part del barri jueu, amb divuit habitatges, la carnisseria i un taller de vidre.
Gastronomia
Guisat de Diumenge de Rams en què el blat pelat és el protagonista, cuit lentament amb peus de xai i carxofes; la seva elaboració llarga l'ha lligat sempre als àpats familiars de la Setmana Santa lorquina.
Gastronomia
Dolç de celebració format per capes de pa de pessic calades en almívar, farcides de crema i de cabell d'àngel i cobertes de merenga, canyella i ametlla laminada torrada; es reserva per a bodes, bateigs i grans festes.
Gastronomia
Rebosteria nadalenca d'arrel andalusina molt arrelada a Lorca: els cordials uneixen ametlla mòlta i cabell d'àngel sobre una neula, i els alfajors barregen ametlla, mel i espècies en un rotlle que es talla en porcions.