Poble
Pliego és un municipi d'uns 4.000 habitants al centre de la Regió de Múrcia, a la comarca del riu Mula i al vessant nord de Sierra Espuña. Al seu terme hi ha el jaciment de l'edat del bronze de La Almoloya, centre urbà de la cultura argàrica actiu bona part del segon mil·lenni abans de Crist, on es va trobar el 2014 un ric aixovar amb una diadema de plata en una tomba principesca. Hi va haver també poblament islàmic fortificat al costat del barranc de La Mota, abandonat després de la rebel·lió mudèjar de 1264-1266; el nucli actual, defensat per un castell d'origen andalusí, va passar a dependre de l'orde de Santiago des del segle XIV. La seva economia es va basar tradicionalment en l'agricultura, amb l'albercoquer com a cultiu més apreciat.
Monument
Església parroquial de Pliego construïda el 1667 i declarada monument historicoartístic nacional; és el principal edifici religiós del nucli urbà. Aquesta declaració, que també la reconeix com a bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), data de 1983.
Monument
Dos castells medievals del segle XII s'alcen al terme de Pliego, a la comarca del Río Mula. El castell de Pliego s'aixeca en un turó a l'est de la localitat, dominant el caserius; té planta gairebé triangular amb set torres i una torre major, i un recinte exterior aixecat amb tàpia. Tot i que està deteriorat, ha estat objecte de treballs de restauració recents. Va ser declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 7 d'agost de 1997, amb el codi RI-51-0010065, com a fortificació d'origen andalusí.
Monument
Museu de Pliego amb troballes arqueològiques d'època romana i medieval de la zona.
Natura
Assentament de la cultura d'El Argar a Pliego, de 3.100 metres quadrats, que va allotjar una població d'unes 250 persones i on es va trobar el 2014 una diadema de plata.
Natura
Centre urbà de l'edat del bronze situat dalt d'un turó a les estribacions de Sierra Espuña, bressol de la societat argàrica entre el 1800 i el 1400 aC. Va ser un important centre de poder polític, on es va trobar una diadema de plata, peça única de la seva època conservada a Espanya, a més de recents troballes de trams defensius i edificis adossats a les muralles.
Curiositat
Trobada en una tomba doble del jaciment de La Almoloya juntament amb un ric aixovar funerari, aquesta diadema de plata és l'única peça del seu tipus conservada a Espanya de l'edat del bronze i ha estat interpretada com a símbol del poder polític exercit per una dona de l'elit argàrica.
Monument
El Poblado de La Mota, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) a la dècada de 1980, és un dels enclavaments patrimonials més destacats del terme municipal de Pliego. Es tracta d'un assentament fortificat islàmic, conegut també com a Castillo de las Paleras, situat vora el barranco de La Mota. Va ser abandonat després de la revolta mudèjar de 1264-1266, quan la seva població es va traslladar a l'actual nucli de Pliego.
Monument
Antiga fortalesa medieval del segle XIII que dominava el pas cap a Sierra Espuña, de la qual avui es conserven restes que formen part del patrimoni defensiu de la vall del riu Mula.
Monument
Conjunt d'arquitectura popular tradicional que conserva la trama i les tècniques constructives de l'antiga moreria del municipi.
Monument
Eremitori situat a les estribacions de Sierra Espuña on es venera la patrona de Pliego, punt de partida de la processó que la trasllada al poble durant les festes patronals.
Activitat
Festes majors de Pliego que inclouen 'La Alborada', missa celebrada a l'alba del 7 de setembre anunciada amb coets i campanes, després de la qual la imatge de la patrona és traslladada des de la seva ermita fins al poble acompanyada de la banda de música.
Natura
El territori de Pliego forma part del Parc Regional de Sierra Espuña i ofereix miradors com l'Alto de la Muela de Pliego i l'Alto de la Almoloya, a més de l'Ermita de la Santa i antics pous de neu utilitzats històricament per conservar gel.
Monument
Edifici construït el 1802 segons projecte de l'arquitecte Jerónimo Martínez Bricero de Lara, destinat històricament a la recollida d'impostos en espècie.
Monument
Habitatge pairal del segle XVIII, propietat familiar des del 1804, on va néixer el poeta i periodista Federico Balart; es troba vora l'Ajuntament i davant de l'Església de Santiago Apóstol.
Monument
Torre del Rellotge i rellotge de sol del casc antic de Pliego, al costat de l'Ermita de la Virgen de los Remedios i la Casa de la Tercia. El rellotge de sol va desaparèixer sense que fins avui s'hagin aclarit les circumstàncies de la seva desaparició.
Curiositat
Periodista, poeta i crític literari (Pliego, 1831 - Madrid, 1905), acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, a qui el seu poble natal va dedicar un carrer, un bust i el nom de l'institut de secundària.
Natura
Canó natural excavat a la roca al terme de Pliego, dins l'entorn de Sierra Espuña.
Natura
Cova situada a la capçalera de la Rambla de los Molinos, al terme municipal de Pliego.
Monument
La declaració de 1985 va protegir les restes de la fortalesa que domina el caseriu mudèjar i va obrir el camí a les campanyes arqueològiques que han documentat l'origen andalusí de la població i la seva etapa santiaguista.
Fita
Les excavacions del poblat argàric van treure a la llum un complex palatí i, sota el seu terra, un enterrament doble de caràcter principesc trobat el 2014, els aixovars del qual han obligat a replantejar l'organització política de l'Edat del Bronze peninsular.
Gastronomia
Pa pastat a mà en pastera de fusta i cuit en forn de llenya, de molla atapeïda i crosta gruixuda, que aguanta diversos dies; a Pliego continua sent la base de les migas amb trossets i dels mojes de la taula local.
Gastronomia
El bestiar cabrum de les serres que envolten el terme dóna la carn d'aquest rostit, cuinat a poc a poc al forn amb poc més que all, oli i vi; és el plat de les celebracions familiars del municipi.