Poble
O Castro de Caldelas és una vila de la província d'Ourense, capital històrica i funcional de la comarca de Terra de Caldelas, enfilada estratègicament sobre el riu Sil, que separa el municipi de la província de Lugo, dins de la Ribeira Sacra. Domina el conjunt la fortalesa medieval dels comtes de Lemos. El territori està poblat des del Neolític, com mostren les seves necròpolis megalítiques, i conserva restes de castros de la cultura castrexa i de la via romana que unia Braga amb Astorga. Catalogat des de 2018 com un dels Pobles Més Bonics d'Espanya, té uns 1.200 habitants; el seu foro do bo burgo, atorgat el 1228, és considerat el primer document escrit en gallec, i al setembre celebra la Festa dos Remedios.
Monument
Aixecat a finals del segle XV i refet a mitjan XIX, l'edifici actual mostra dues torres d'ordre toscà i és el centre del principal aplec del concello, celebrat a començaments de setembre.
Monument
Cenobi fundat l'any 963 al voltant del qual es conserven sarcòfags datats al segle VII, cosa que situa aquí una comunitat cristiana anterior fins i tot a la fundació documentada del monestir.
Monument
El Mosteiro de San Paio de Abeleda, fundat el 1127 a la parròquia del mateix nom, va ser un dels principals monestirs de la província d'Ourense fins al seu abandonament després de la desamortització; avui es troba en ruïnes, tot i que encara es pot contemplar la seva àmplia església, d'absis ogival. Al seu costat, l'església parroquial de San Paio conserva una portalada d'arc ogival apuntat sobre columnes acobadades, decorada amb relleus sota dosserets de finals del segle XIV. És un dels tres cenobis medievals repartits per les setze parròquies de O Castro de Caldelas, concello abocat al canyó del Sil.
Natura
Cim de 1.289 metres que corona el concello, molt per damunt dels 763 metres on s'assenta la vila; des dels seus vessants el terreny cau cap al Sil, que fa de frontera amb la província de Lugo.
Natura
Feixes de pedra aixecades sobre els vessants que cauen al Sil per poder conrear la vinya en pendents impossibles, un paisatge agrari que es manté des d'època romana a tota la Ribeira Sacra.
Natura
Boscos de castanyers i roures que cobreixen bona part del concello i que durant segles van donar castanya, fusta i pastura als llogarets d'aquesta muntanya situada entre el Sil i les serres de l'interior ourensà.
Curiositat
El privilegi concedit el 1228 va elevar Castro a la categoria de vila i està considerat el primer document escrit en llengua gallega, un text fundacional per a la llengua. Es tracta d'un fur redactat a l'abril d'aquell any per un notari de la vila d'Allariz, mitjançant el qual s'atorgaven als veïns del lloc els seus furs i es regulava el seu règim de convivència; el document es conserva com una de les peces més primerenques de la llengua escrita en gallec.
Curiositat
Durant la Guerra de la Independència el general francès Loison va calar foc a la fortalesa dels comtes de Lemos; el castell feia ja tres segles i mig que estava reconstruït després de l'enderroc irmandiño del 1467.
Curiositat
Figura emmascarada que participa en la Festa dos Remedios acompanyada de danses tradicionals, un personatge emparentat amb les màscares de l'entroido ourensà però incorporat a una romeria de setembre.
Curiositat
L'impuls econòmic que va seguir el foro del 1228 va atreure fins a la vila una comunitat jueva, una dada poc habitual en un nucli de muntanya d'aquesta mida i bona mesura de la seva puixança medieval.
Activitat
Cada 19 de gener, vigília de Sant Sebastià, els veïns de Castro Caldelas recorren la vila a l'anit amb torxes de palla enceses —els fachóns— en una processó que surt de l'església dels Remedios i envolta el castell en la foscor, precedida per una torxa principal que acompanya la imatge del sant. La processó acaba a l'atri de l'església, on les torxes es cremen en una foguera al so de les campanes. Es compta entre les tradicions de culte al foc hivernal més antigues i vistoses de Galícia: les primeres referències escrites daten de 1763. El seu origen és incert: s'ha relacionat amb ritus cèltics al sol cristianitzats després, amb una rogativa contra una epidèmia de còlera del segle XVIII o amb la cerca del cos del sant la nit del seu martiri.
Activitat
Se celebra del 6 al 10 de setembre al voltant del santuari de la Virxe dos Remedios i inclou danses tradicionals i la sortida de l'írrio peliqueiro, el personatge emmascarat propi de la vila.
Monument
Fortalesa de la casa de Lemos que corona les Terres de Caldelas, a O Castro de Caldelas, dins la Ribeira Sacra. La va construir Pedro Fernández de Castro entre 1336 i 1343, després d'heretar aquestes terres d'Alfons IX: va aixecar la torre de l'homenatge i les muralles, la porta de les quals llueix els escuts dels Castro, els Osorio i els Enríquez. De planta poligonal adaptada al turó, conserva tres torres, la casa de l'administrador i el pati d'armes amb el seu aljub. Les forces irmandiñas la van destruir parcialment el 1467-1469, i el comte de Lemos va obligar el poble a reconstruir-la; va acabar el 1560, ja com a palau residencial. Va quedar incendiada el 1810 pel general Loison. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de monument.
Monument
En una de les torres del castell es conserva en funcionament la vella maquinària del rellotge de la vila, acompanyada de peces etnogràfiques i de finestres amb seients de pedra des de les quals es domina tota la comarca.
Curiositat
El nom de la comarca procedeix del llatí aquas calidas, aigües càlides o termals, mentre que la primera part al·ludeix a un castro o poblat fortificat: la toponímia resumeix l'origen doble de la vila.
Natura
Afluent del Sil que banya la meitat occidental del concello entre rouredes i castanyedes, encaixat en un relleu on gairebé no queda terreny pla i on els prats substitueixen els conreus.
Monument
A la zona residencial del castell, amb els seus corredors abalconats, s'hi van instal·lar una biblioteca i sales dedicades a l'arquitectura de la comarca, amb maquetes i explicacions sobre monestirs, forns i habitatges.
Natura
Des del segle XIX el municipi es deia oficialment Castro Caldelas; l'actualització del Nomenclàtor de Galícia va tornar el 2026 al concello la forma gallega tradicional, O Castro de Caldelas.
Gastronomia
El concello de O Castro de Caldelas forma part de la denominació d'origen Ribeira Sacra, establerta el 1996 i registrada davant la Unió Europea el 2004, a les províncies d'Ourense i Lugo. Les seves vinyes s'organitzen en bancals sobre vessants de fins a cinquanta graus de pendent, una viticultura heroica que es verema a mà i que els romans ja lloaven com l'or líquid del Sil. La varietat dominant és la mencía, negra, juntament amb altres d'autoritzades com la brancellao, la sousón o el caíño, i entre les blanques el godello i l'albariño. El municipi, situat al nus orogràfic de les serres de San Mamede i Queixa a la vora del Sil, està catalogat des del 2018 com un dels Pobles més Bonics d'Espanya.
Gastronomia
Les castanyedes que cobreixen el nord del municipi sostenen la tradició del magosto, la festa de tardor en què es rosteixen castanyes sobre brases a l'aire lliure i s'acompanyen amb vi nou.
Fita
Els irmandiños van assaltar i enderrocar en part, el 1467, la fortalesa que defensava Pedro Álvarez Osorio, primer comte de Lemos; sufocada la revolta, el comte va obligar els mateixos veïns a aixecar-la de nou amb les seves mans.
Natura
Balcó rocós a la parròquia de Paradela, a més de 500 metres d'altitud i uns 300 sobre el llit, amb el canó do Sil i les seves vinyes en socalcos al davant; la tradició tenia aquestes penyes per trampa natural per als llops.
Monument
Església barroca aixecada probablement sobre les restes d'un temple anterior, en un racó apartat lligat a una antiga variant del Camino de Invierno; va quedar abandonada als anys setanta amb el buidatge de la parròquia.