Poble
Ribas de Sil és una estreta franja de terra entre el riu Sil i la serra da Moá, amb uns 890 habitants i capital a San Clodio, dins la Ribeira Sacra. És l'únic municipi de la província de Lugo situat íntegrament a la riba esquerra del Sil, que aquí s'embassa al pantà de Sequeiros; cap al sud, els cims de la Serra das Cabanas superen els mil metres i fan de límit amb Ourense. San Clodio està unit a Quiroga per diversos ponts, entre ells el de Hierro, obra de l'enginyer Pelayo Mancebo de Agreda. La seva abadia, fundada cap al segle X, barreja restes visigòtiques i romàniques, i l'arribada del ferrocarril el 1883 va fer créixer la vila. Viu de l'agricultura, sobretot la vinya, la ramaderia i el turisme lligat al canyó del Sil, amb el seu meandre d'A Cubela.
Monument
Fundada al voltant del segle X a la capital municipal i lliurada als benedictins el 1154, conserva elements constructius i decoratius visigòtics i mossàrabs datats al segle XI, poc freqüents en l'arquitectura religiosa gallega, al costat d'altres de romànics. Restaurada el 1604, va patir danys a la Guerra del Francès i es va refer amb retaules neoclàssics.
Monument
Temple de finals del segle XII o començaments del XIII, de planta de creu llatina, adscrit a l'escola compostel·lana; presideix una parròquia les cases de la qual llueixen escuts nobiliaris llaurats a les façanes.
Monument
Casa senyorial coneguda també com a Castelo da Costa o Pazo do Batanero, aixecada entre 1850 i 1889 per Manuel Batanero sobre terres que havien pertangut a l'abadia de San Clodio i que van sortir al mercat amb la desamortització del segle XIX. Acabada el 1889, és la mostra més ambiciosa d'arquitectura senyorial vuitcentista del municipi, amb aire de casa forta sobre la vall.
Monument
Pont metàl·lic construït el 1883 sobre el Sil que ha resistit les grans riuades del riu, entre elles les de 1909, 1962 i 2000, quan l'aigua va arrasar bona part de les instal·lacions de la ribera.
Monument
Estació de ferrocarril oberta el 1883, el mateix any que el pont de ferro, quan la línia que remunta el canyó del Sil va trencar l'aïllament secular d'aquestes valls de la muntanya oriental de Lugo. Es va obrir al trànsit el 4 de setembre de 1883, amb la posada en marxa del tram Oural-Toral de los Vados de la línia que pretenia unir Palencia amb La Coruña, obra de la Compañía de los Ferrocarriles de Asturias, Galicia y León, absorbida el 1885 per la Compañía del Norte i, després de la nacionalització de 1941, integrada a RENFE. Situada a 246 metres d'altitud, al punt quilomètric 333,425 de la línia León-La Coruña, dona servei tant a San Clodio, capital de Ribas de Sil, com al veí municipi de Quiroga, i manté avui serveis de Llarga i Mitja Distància.
Natura
Poblat de l'edat del ferro que se suma als d'Abaixo i Os Castros, en un concello on també s'han documentat diverses mámoas neolítiques, destrals de bronze i estris lítics paleolítics i mesolítics.
Natura
Embassament hidroelèctric sobre el Sil que remansa el riu en un tram de canons i plecs geològics, al límit entre les províncies de Lugo i Ourense, dins el geoparc de les Montañas do Courel.
Natura
Alineació de pissarres i quarsites que fa de divisòria entre les províncies de Lugo i Ourense i tanca l'estret territori municipal, separant-lo de la conca del Lor; les dues versions discrepen sobre el costat que tanca, el sud segons una i el nord segons una altra. Els seus vessants de matollar i soutos, molt inclinats i amb estructures geològiques sinclinals ben visibles, cauen bruscament sobre el canyó del Sil.
Curiositat
Diverses cases de Torbeo, Vilanova, San Romano, Pumares, San Pedro i Pousanova llueixen escuts nobiliaris tallats en pedra, una densitat poc comuna en un concello d'a penes set parròquies.
Natura
A més de diverses mámoas neolítiques, el concello conserva un cromlec, un cercle de pedres clavades que és un tipus de monument rar a Galícia i molt poc freqüent a l'interior de Lugo.
Monument
Temple de finals del segle XII o començaments del XIII adscrit a l'escola compostel·lana, al segon nucli de població del concello. És el millor exemple de romànic rural conservat en aquest tram del Sil.
Monument
Pont metàl·lic sobre el Sil projectat per l'enginyer Pelayo Mancebo de Agreda i aixecat el 1883. Ha resistit les grans riuades del riu del 1909, 1962 i 2000 i segueix enllaçant San Clodio amb la riba de Quiroga.
Natura
El concello ocupa una estreta llengua de terra sobre el Sil, a l'arrencada dels canons. El meandre d'A Cubela és un dels revolts més tancats que el riu descriu en tot el seu recorregut gallec.
Curiositat
L'estació de San Clodio-Quiroga es va obrir al trànsit el 4 de setembre de 1883, amb la posada en marxa del tram Oural-Toral de los Vados de la línia que pretenia unir Palència amb A Coruña, a càrrec de la Compañía de los Ferrocarriles de Asturias, Galicia y León. Situada a San Clodio, capital de Ribas de Sil, també presta servei al veí Quiroga. Integrada a la línia de León a A Coruña, a 246 metres d'altitud, va transformar la vida del concello des del segle XIX i continua en servei, amb trens de Llarga Distància que l'enllacen amb A Coruña, Vigo i Barcelona, i de Mitjana Distància amb Vigo, Ponferrada, León i Ourense.
Activitat
Balcó habilitat sobre el canó del Sil des del qual s'interpreten els materials i els plecs que el riu ha anat tallant. És un dels miradors menys concorreguts de tota la Ribeira Sacra.
Natura
Zona de bany condicionada a la vora del Sil al costat de la capital municipal, amb el riu ja remansat. És el principal punt de trobada estiuenc d'un concello encaixat entre muntanya i aigua.
Fita
El rei Alfons IX (1188-1230) va concedir carta foral a la vila, que va quedar així organitzada com a concejo amb drets propis. És el document fundacional de la vida municipal en aquest tram encaixat del riu.
Fita
L'arribada del tren, el 1883, el mateix any en què es va tendir el pont de ferro sobre el Sil, va treure el concello del seu aïllament i va obrir una etapa de creixement que culminaria amb la mineria de ferro dels anys cinquanta.
Gastronomia
Als vessants gairebé verticals sobre el riu es manté la viticultura heroica de la Ribeira Sacra, amb veremes que encara es baixen en cistell o en barca. El mencía és aquí la varietat dominant.