Poble
Parada de Sil és un concello de la comarca de Terra de Caldelas, a la província d'Ourense, bolcat sobre el canyó del Sil, on els Balcóns de Madrid s'assomen a un abisme de bancals de vinya; té mig miler d'habitants en 62,4 km² repartits en nou parròquies. El 1518 el cenobi de Santa Cristina es va convertir en priorat del monestir de San Esteban de Ribas de Sil; durant l'Antic Règim es va anomenar Chandrexa de Sacardebois, nom que va canviar en dividir-se Galícia en quatre províncies al segle XIX. En un castanyar amagat es conserva el monestir romànic de Santa Cristina de Ribas de Sil, amb una ruta de 18 km entre vinyes i molins. A San Lorenzo de Barjacoba hi ha la capella i necròpolis de San Víctor, i sobre el riu Mao hi creua el pont romànic de Canceliñas.
Monument
Conjunt monacal benedictí, avui en desús, situat a la vora del riu Sil, al castanyer de Merilán, sota el monte Varona, a la parròquia de Cagide (Parada de Sil, Ourense). El seu temple, un dels millors exemples del romànic rural gallec amb transició al gòtic, es va aixecar entre els segles XII i XIII, tot i que els primers testimonis escrits es remunten a finals del segle X; va ser un dels monestirs més importants de la Ribeira Sacra medieval, amb un terme jurisdiccional que arribava fins a Cabeza de Meda i una economia sostinguda per vinyes i castanyers, que encara configuren el paisatge de l'entorn. El 1508 va passar a dependre com a priorat del monestir de San Esteban de Ribas del Sil, inici d'un declivi que va culminar amb la desamortització de Mendizábal el 1835. Va ser declarat bé d'interès cultural el 2008.
Monument
La capela e necrópole de San Vítor de Barxacova, a la parròquia de San Lourenzo de Barxacova, s'assenta sobre un aflorament rocós a la vall del riu Mao, prop de la seva desembocadura al Sil, en un lloc de pas on es van trobar restes de teules romanes i l'espasa de Forcas, de l'edat del bronze. La capella, d'uns dotze metres quadrats, i la seva necròpolis de tombes antropomorfes excavades en pedra i orientades a l'oest, van pertànyer al couto del monestir de Santa Cristina de Ribas de Sil, i fins al segle XII al de San Lourenzo de Barxacova. S'excava sistemàticament des de 2010, campanya en què han aparegut ceràmica de cuina i monedes medievals que descarten que fos un cenobi eremític i apunten a un assentament estable.
Monument
Pont romànic sobre el riu Mao en què encara es distingeixen les marques de picapedrer gravades als carreus, senyals amb què els picapedrers medievals identificaven la seva feina per cobrar-la.
Monument
Cruceiro assentat directament sobre una penya, aprofitant la roca com a basament, en un concello que conserva també diversos petos de ánimas repartits pels seus llogarets de la vora del canó.
Natura
Mirador abocat en vertical sobre el canó del Sil, un dels punts més impressionants de la Ribeira Sacra, amb el riu encaixat molt avall entre vessants coberts de vinya en feixes.
Natura
Embassament que remansa el Sil al sector septentrional del concello i permet recórrer el canó en vaixell; la seva làmina d'aigua és la que avui es veu des dels miradors de la vora superior de la gorja.
Natura
Afluent del Sil que travessa el concello encaixat entre boscos i sota el pont romànic de Canceliñas; la seva vall concentra forns, assecadors de castanya i molins recuperats com a patrimoni etnogràfic. Neix a dalt de la serra de San Mamede, al veí Montederramo, i desemboca al Sil entre els concellos de A Teixeira i Parada de Sil, formant en el seu tram final un dels canyons més impressionants de la província d'Ourense, amb un desnivell que baixa dels 860 als 240 metres. Prop de la desembocadura es troben la capella i necròpolis de San Vítor de Barxacova, i una passarel·la de fusta permet recórrer a peu aquest darrer tram de la vall.
Curiositat
Tres fornícules de pedra aixecades a la vora del camí per recollir almoines destinades a les ànimes del purgatori, una devoció popular molt arrelada als llogarets del canó del Sil.
Curiositat
Espasa de l'edat del bronze trobada a l'entorn de San Vítor de Barxacova, on també van aparèixer tègules romanes: proves que aquell pas sobre el canó es freqüentava molt abans de l'edat mitjana.
Activitat
Ruta circular de divuit quilòmetres homologada com a PR-G 98 que arrenca a la capital municipal i enllaça els miradors del canyó amb el monestir romànic de Santa Cristina, baixant per camins de carro i sendes de vinya entre forns, assecadors de castanya i molins.
Monument
Pont romànic sobre el riu Mao, a la parròquia de Forcas, que conserva marques de picapedrer a les seves dovelles; formava part dels camins que unien les aldees del canó abans de les carreteres actuals.
Curiositat
A Cimadevila, Couto i Teimende es conserven aquestes petites fornícules de pedra amb la representació de les ànimes del purgatori, on els veïns deixaven almoina en passar camí de l'església.
Curiositat
Escut heràldic del municipi ourensà de Parada de Sil, proposat per Francisco Ogando Vázquez i Fernando González Suárez el març de 1988 i aprovat per la Junta de Galicia mitjançant el decret 563/1990, del 20 de desembre d'aquell any. El primer i el quart quarter porten nou mitres d'or sobre camp verd; el segon, els sis rodons blaus sobre plata dels Castro, comtes de Lemos; i el tercer, una palma d'or sota corona reial en camp de gules, timbrat amb corona reial tancada. El conjunt resumeix el passat monàstic i senyorial del concello, vinculat històricament al monestir de San Esteban de Ribas de Sil.
Natura
El canó del Sil és una gorja excavada prop de la unió del Sil amb el Miño, en plena Ribeira Sacra, i fa de frontera natural entre Ourense i Lugo, repartida entre Nogueira de Ramuín, Pantón, Parada de Sil i Sober, amb 5.914 hectàrees i protecció com a zona especial de conservació. El desnivell entre les aigües del Sil a Os Peares (109 metres) i la Pena do Xastre (1.014 metres) explica pendents de fins a cinquanta graus, de vegades gairebé verticals; es va originar no només per l'erosió del riu, sinó també per fractures tectòniques del quaternari. Als seus vessants, sobretot els orientats a migdia, es conreen en terrasses les vinyes de la denominació Ribeira Sacra, que arriben fins a l'aigua; el tram es recorre en catamarà i a peu, per senders que comuniquen monestirs i llogarets.
Fita
Després de diversos segles de decadència, el monestir va perdre la seva independència i va quedar convertit en priorat del veí cenobi de Santo Estevo de Ribas de Sil, que va absorbir les seves rendes i la seva jurisdicció.
Fita
La desamortització del 1835-1836 va expulsar els darrers monjos i el conjunt va acabar destinat a granja de conreu; aquell ús agrícola, paradoxalment, va mantenir dempeus una església romànica que avui és visita obligada del canó.
Activitat
Al llogaret de Purdeus, parròquia de Chandrexa, els veïns van recuperar el vell ofici de trepitjar les castanyes dins d'un sac per desprendre'ls la pell i assecar-les; la jornada suma fira de productes locals i dinar popular de castanyes.
Activitat
El riu Mao neix als alts de la serra de San Mamede, al concello de Montederramo, i desemboca al riu Sil entre els concellos d'A Teixeira i Parada de Sil, descendint des dels 860 metres de l'embassament de Leboreiro, on se situa la central hidroelèctrica A Fábrica da Luz, fins als 240 metres del Sil, formant un dels congosts més impressionants de la província d'Ourense. A prop de la desembocadura, a la vall, es troben la capella i la necròpolis de San Vítor de Barxacova. Per aquesta mateixa zona discorre el recorregut circular d'uns 3,5 quilòmetres, amb 1.800 metres sobre passarel·la de fusta dissenyada per la paisatgista Isabel Aguirre, que arrenca a la vella central hidroelèctrica i s'enganxa a les parets del congost del Mao.