Poble
A Pobra de Trives és una vila ourensana situada al vessant nord-occidental de la serra de Queixa, capital de la comarca de Terra de Trives, on els contraforts superen els 1.500 metres d'altitud. El seu nom derivaria dels tiburos, tribu celta dels àstures la capital de la qual, Nemetóbriga, podria correspondre als actuals Trives Viejo o Puente Navea; d'aquella època es conserven restes de castres com Cividá o As Cigadoñas. Pel seu terme discorre el riu Bibey, afluent més important del Sil, que al fons del seu canyó salva la ponte Bibei, alçada cap a l'any 114 sobre la Via Nova romana i declarada Monumento Nacional (antiga figura de protecció del patrimoni, precursora de l'actual Bien de Interés Cultural) des de 1931. Va ser al segle XIX un important centre de reunió de la noblesa gallega. Ronda els 2.000 habitants.
Monument
Pont romà de la Via Nova que salva el riu Bibei entre les parròquies de Mendoia, a A Pobra de Trives, i A Enciñeira, a Quiroga, considerat juntament amb el pont do Freixo el millor conservat de Galícia. Té tres arcs, de 6,09, 18,51 i 8,77 metres de llum, 75 metres de longitud total i 22,5 metres d'alçada sobre el llit del riu; els seus pilars estan construïts en carreuat granític travat sense juntes ni falques, amb les pedres grapades entre si. Es va aixecar probablement sota el mandat de Trajà, cap al 114-119, per al pas de la Via Nova, el traçat de la qual es va completar cap a l'any 80; des de llavors mai ha deixat de fer-se servir com a pas, avui de la carretera OU-636. Va ser declarat monument historicoartístic nacional el 3 de juny de 1931.
Monument
Al marge esquerre del Bibei, vora el pont, es conserven la columna fundacional de l'obra i un mil·liari de l'emperador Tit, epígrafs que daten i signen el pas de la via XVIII de l'itinerari d'Antoní.
Monument
Cenobi establert al voltant del segle X que va rebre privilegis reials el 1228, un dels focus religiosos que van organitzar el poblament d'aquestes terres altes, avui repartides en dinou parròquies.
Natura
Poblat fortificat que, com els propers O Castro, O Castelo i As Cigadoñas, mostra una forta romanització, prova de la importància que va tenir aquesta zona quan la Vía Nova la va travessar d'est a oest.
Monument
La calçada XVIII de l'itinerari d'Antoní, que unia Braga amb Astorga, creuava el concello per Ponte Navea, Trives Vello, Ponte Cabalar i Mendoia abans de sortir del terme pel pont del Bibei.
Natura
El riu Bibei, afluent del Sil per la seva marge esquerra, amb 97 quilòmetres de recorregut per les províncies de Zamora, Ourense i Lugo, neix a 1.590 metres d'altitud al concello zamorà de Porto i marca el límit septentrional d'A Pobra de Trives, encaixat entre muntanyes. Rep per l'esquerra els rius Camba, Conso, San Miguel i Navea, i per la dreta el Xares, a més de rierols menors com el San Lázaro, el Cabalar i el Fiscaíño, que es precipiten en cascades abans d'arribar-hi. Al límit entre Trives i Quiroga el travessa la Ponte do Bibei, un pont romà d'època de Trajà sobre la Vía Nova que unia Braga amb Astorga, un dels millors exemples d'enginyeria viària antiga conservats a Galícia.
Natura
Amb 1.707 metres és una de les màximes altures del concello, seguida per As Chairas de Maceda, de 1.685, a la vora de la Serra de Queixa, on els cims superen amb escreix els mil cinc-cents metres.
Curiositat
Nemetóbriga va ser un poblament prerromà al·ludit en fonts clàssiques com a capçalera dels tiburos, tribu astur, i lloc d'importància no només demogràfica sinó possiblement religiosa per a la regió; la seva rellevància va ser reconeguda després pels romans, que van incorporar l'assentament al traçat de la Vía Nova, la calçada que unia Bracara i Asturica Augustas. El seu nom combina els mots cèltics nemeton, lloc sagrat, i briga, alçada o fortalesa, presents també en topònims com Nemetacum, avui Arràs, o Cantabriga, l'actual Cambridge. Els investigadors situen a A Pobra de Trives l'antiga Nemetóbriga, tot i que no hi ha acord sobre el seu emplaçament: s'ha proposat Ponte Navea, defensat pel filòleg Georges Dottin el 1915, Trives Vello, l'opció majoritària, i també Mendoia.
Curiositat
Dolç autòcton elaborat amb massa de pa, mantega, ous, sucre, canyella i farina, que els visitants s'enduien tradicionalment de record i que té la seva pròpia festa l'últim diumenge de juliol.
Activitat
Se celebra a la muntanya de Cabeza de Manzaneda l'últim diumenge de juliol, des de 1972, en honor de la llepolia tradicional de la vila; es reparteixen més de 3.000 racions de bica entre els assistents, juntament amb licor cafè. Juntament amb la festa de San Bartolomé, a finals d'agost, i la del Santíssim Crist da Misericordia, al setembre, marca el calendari festiu del municipi.
Curiositat
La via XVIII de l'Itinerari d'Antoní entrava per Ponte Navea, creuava Trives Vello, Ponte Cabalar i Mendoia i sortia pel pont del Bibei; els seus ponts i mil·liaris continuen jalonant la vall.
Monument
Casa senyorial de la vila, un dels edificis civils més notables d'una comarca que a l'Edat Mitjana va pertànyer en la seva major part als comtes de Lemos i va conservar després una nodrida petita noblesa rural.
Natura
El municipi conserva diversos poblats fortificats romanitzats, com A Cividá, O Castro, O Castelo o As Cigadoñas, ocupats pels tiburs que explotaven l'or d'aquestes valls abans de l'arribada de Roma.
Monument
Al lloc de Cova es conserven les restes d'un dels eremitoris i cenobis que es van aixecar a començaments de l'Edat Mitjana en aquests vessants, precedents del monacat que ompliria la Ribeira Sacra.
Natura
Els rius San Lázaro, Cabalar i Fiscaíño baixen de la serra de Queixa i desemboquen al Bibei formant cascades, un rosari de salts amagats entre boscos que es recorren per senderes locals.
Activitat
L'única estació d'esquí de Galícia s'assenta a la Cabeza Grande de Manzaneda, amb pistes per sobre dels mil set-cents metres; funciona també a l'estiu com a complex de muntanya amb rutes i activitats.
Gastronomia
Pa de pessic artesà de molla densa i crosta ensucrada, una de les bicas més cèlebres d'Ourense juntament amb les do Castro, Sas de Penelas i Laza; es talla a daus i s'acompanya amb cafè o amb licor cafè.
Gastronomia
Embotit d'hivern fet amb budell de porc farcit de costella adobada i curada al fum de la lareira; demana una cocció llarga i se serveix amb cachelos, grelos i col a les taules de la comarca durant els mesos freds.
Monument
Inaugurada el 14 de setembre de 1885, guarda un crucifix tallat en fusta portada del Mont de les Oliveres, a Terra Santa; tanca un dels extrems del nucli històric de casalots dels segles XVIII i XIX.
Monument
És l'únic que va quedar de l'enderrocat temple de San Bartolomé; es va reconstruir el 1995 i a la seva fàbrica pot llegir-s'hi la inscripció 'Como soy ya fui, dejadme para siempre así', que resumeix la seva atzarosa història.
Curiositat
Edifici de granit del segle XIX decorat amb aparatoses marquesines, on les famílies benestants de la vila jugaven i es reunien; va tancar a mitjan segle XX i continua sent un dels senyals del nucli antic.