Poble
Chandrexa de Queixa és un dels concellos més despoblats de Galícia, a la província d'Ourense: dels 2.949 veïns que tenia el 1900 en queden menys de 500, repartits en llogarets del Macís Central Ourensà que ronden els 1.100 metres d'altitud. El seu nom recorda un antic pla amb església i una depressió del terreny. Pel seu terme discorren els rius Roca, Dorelle i Queixa, que després de la construcció de l'embassament cap al 1950 va passar a anomenar-se Navea; aquella obra va trasbalsar la vida de la vall i va submergir nombrosos molins tradicionals, dels quals alguns van quedar abandonats fora de les seves aigües. El concello s'organitza en divuit parròquies i limita amb Castro Caldelas, Puebla de Trives, Laza i Montederramo, entre altres municipis.
Monument
Conjunt format per la capella i el cruceiro del lloc de Parafita, dues de les peces més assenyalades del patrimoni religiós d'un concello repartit en divuit parròquies d'alta muntanya.
Monument
Pont de pedra situat vora la font del mateix nom i la seva àrea recreativa, en un dels passos tradicionals d'un territori els nuclis del qual se situen entre els mil i els mil dos-cents metres.
Natura
Embassament construït entre 1945 i començaments dels anys cinquanta al fons de la vall —sobre el riu Navea segons una versió, sobre el riu Queixa segons l'altra—, en un concello de muntanya mitjana de 172,75 quilòmetres quadrats situat a una altitud mitjana de 993 metres sobre el nivell del mar. Les seves ribes alternen bruguerars, prats de dalla i boscos que baixen des de la serra.
Natura
Salt d'aigua del riu Dorelle, un dels cursos que, juntament amb el Requeixo i el Queixa, recullen les aigües de les serres que envolten el concello i les porten fins a l'embassament construït sobre el Navea.
Natura
Alineació muntanyosa que tanca el concello pel nord, mentre que la Serra de Queixa el limita pel sud i la de San Mamede per l'oest, en ple cor del Massís Central ourensà.
Natura
Espai d'esbarjo vora l'aigua en un dels paratges arbrats del concello, a pocs quilòmetres de l'estació de muntanya de Manzaneda, en un territori de llogarets dispersos i pastures altes.
Curiositat
Forns comunals de llenya conservats en dos llogarets del concello, on els veïns coïen el pa per torns, una institució veïnal que va sobreviure aquí fins a la despoblació de la segona meitat del segle XX.
Monument
Col·lecció instal·lada al llogaret de Celeiros que reuneix els estris i objectes de la vida quotidiana de l'alta muntanya ourensana, en un concello que conserva forns comunals i arquitectura popular de pedra.
Fita
Aixecat entre el 1945 i el 1953, l'embassament va marcar de manera dràstica la vida del concello: va negar terres de conreu i va accelerar la marxa de veïns que ja no van tornar.
Fita
Una butlla del papa Alexandre III (1159-1181) cita el priorat de Vilar entre els territoris del monestir de Montederramo, primera prova escrita del domini monàstic sobre aquestes terres altes.
Fita
Felip II, que va regnar entre el 1556 i el 1598, va deslligar el priorat de Vilar del monestir de Montederramo, però va imposar a canvi als veïns de Chandrexa de Queixa un tribut anual de centenars de faneques, una càrrega que va marcar l'economia pagesa de la zona.
Natura
El concello tanca pel sud contra aquesta serra del massís central ourensà, de cims arrodonits, torberes i neveres hivernals, als vessants de la qual neixen els rius Requeixo, Dorelle i Queixa.
Natura
Afluent del Bibei per la seva marge esquerra, i per tant tributari final del Sil, que neix a 1.260 metres d'alçada als Altos do Gancedo, a la serra de San Mamede, i recull en el seu curs de 41 quilòmetres les aigües que baixen de la serra de Queixa, entre elles les del riu Rabal i el riu Grande. Després de travessar el concello de Laza entra a Chandrexa de Queixa i fa després de límit natural entre San Xoán de Río i A Pobra de Trives, als quals uneix el pont romà de Ponte Navea, formant una vall molt encaixada de vessants boscosos entre les més profundes de Galícia per la duresa de les seves roques granítiques. La seva conca, de 269 km², forma part de l'àrea especial de conservació del Macizo Central ourensà, i el riu està embassat en quatre embassaments per a producció elèctrica.
Curiositat
Els trenta-cinc nuclis habitats del municipi es reparteixen entre els mil i els mil dos-cents metres d'altitud, amb hiverns molt freds, i sumen menys de cinc-cents habitants en un territori molt extens, cosa que el converteix en un dels territoris poblats més alts de la província d'Ourense.
Gastronomia
Els bruguerars de la serra donen una mel fosca i de gust intens que els apicultors de la muntanya ourensana recullen a finals d'estiu; pot emparar-se en la indicació geogràfica protegida Mel de Galicia.