Poble
San Xoán de Río, conegut oficialment i en gallec com a Río, és un concello de la comarca ourensana de Terra de Trives, situat entre la serra de Castrelo i el mont Cerengo, de 1.286 metres, amb uns 550 habitants en 61,1 km². El territori conserva restes prehistòriques com el dolmen das Mamas, el poblat castrenc de Pena dos Castros i diversos petròglifs, a més d'antigues explotacions romanes d'or a la serra de Cabanas, conegudes com Os Biocos. Per aquí passava la Via Nova que, segons l'itinerari d'Antoní, unia Braga i Astorga, de la qual es conserva un pont romà sobre el riu Navea, reconstruït al segle XVI, del qual es van recuperar miliaris de Titus, Domicià i Constantí. La seva església parroquial és tardoromànica, amb voltes de creueria gòtiques.
Monument
Temple de romànic tardà acabat el 1691 sota l'abat Alonso Bermúdez, segons resa una inscripció de l'edifici, de planta basilical de tres naus i planta de creu llatina, amb voltes de creueria gòtica a les capelles laterals, voltes de canó a l'interior, una cúpula octogonal sobre petxines i absis independents per a cada nau. Els seus retaules barrocs daten de 1782 i combinen elements vegetals amb columnes salomòniques; conserva a més tres petos d'ànimes del segle XVIII. A la sagristia es guarden peces litúrgiques de valor artístic: un calze del segle XVIII, un encenser del XVII, una creu i una custòdia.
Monument
Pont d'origen romà sobre el riu Navea, reconstruït al segle XVI, amb 3,75 metres d'amplada i un arc de vint metres; salvava el riu en el traçat de la Vía Nova entre Braga i Astorga.
Natura
Sepulcre megalític pròxim al llogaret de Cambela que conserva a la vista els seus ortòstats, un dels pocs monuments prehistòrics visibles d'un concello d'a penes 61 quilòmetres quadrats.
Natura
Poblat de l'Edat del Ferro d'uns cent per setanta metres situat al marge occidental de la vall del riu Navea, en un tram on la llera s'encaixa en un canyó de vessants molt pendents. L'entorn està esquitxat de petròglifs i de roques gravades amb cassoletes que documenten una ocupació molt anterior al mateix castro.
Natura
Assentament castrenyo de la parròquia de Castrelo en què es conserven restes de muralla i on han aparegut materials ceràmics, prova d'una ocupació perllongada en aquesta capçalera del Navea.
Monument
Restes d'una fortalesa medieval les pedres de la qual van acabar reutilitzades en la construcció del castell de Castro Caldelas, un destí habitual de les torres enderrocades en les revoltes del segle XV.
Monument
Quatre curtes mineres a cel obert obertes a l'antiguitat a la serra de Cabanas per extreure or, la major d'uns setanta metres de diàmetre, hereves de la mineria aurífera que ja practicaven els tiburos; formen un dels paisatges miners romans més ben llegibles de la comarca.
Natura
Amb 1.286 metres és la màxima altura del concello, la capital del qual s'assenta ja a 875 metres; des del seu cim es domina l'encaixament del Navea i les fragas que cobreixen bona part del terme.
Natura
El riu Navea, que fa de frontera amb A Pobra de Trives, s'encaixa en una gorja de vessants abruptes coberts de fragas, un dels paisatges fluvials més tancats de l'interior ourensà.
Curiositat
Al concello s'han recuperat set mil·liaris de la Vía Nova amb els noms dels emperadors Tit, Domicià, Constanci, Julià i Carí, un repertori epigràfic notable per a un terme tan petit.
Curiositat
Gravats rupestres conservats al lloc d'Aira dos Mouros i en altres punts del concello, testimoni d'una ocupació d'aquestes altures molt anterior als castros i a l'arribada de Roma; en una de les roques la tradició explica una marca com la petjada del cavall de l'apòstol Sant Jaume quan va acudir en ajuda dels regnes cristians, i en una altra de propera es conserven dues cassoletes.
Natura
Sepulcre megalític proper a l'aldea de Cambela els ortòstats del qual van quedar al descobert en perdre's el túmul de terra que els cobria, testimoni dels primers pobladors de la vall del Navea.
Fita
L'espasa de Mouruás és una espasa de l'edat del bronze trobada el novembre de 1967 a la pedrera de Pena dos Castros, a la vall del riu Navea, al llogaret de Mouruás, a San Xoán de Río; avui es conserva al Museu d'Ourense. Pesa 820 grams, fa 68,5 centímetres i està partida en dos fragments; la seva fulla de doble tall i la seva empunyadura calada van ser foses en una sola peça mitjançant motlle bivalve, una gran innovació tècnica per a l'època. Es data entre els segles X i IX abans de la nostra era, i és del tipus pistiliforme, emparentat amb les espases Hemigkofen del Rin. A diferència d'altres armes trobades en llits fluvials, la seva aparició entre roques resulta singular, i alguns autors la interpreten com una peça ritual vinculada al control d'un pas estratègic.
Natura
La vall del Navea conserva fragas de roures i bedolls en vessants de poc pendent, un dels boscos més ben conservats d'una comarca en què el castanyer va ocupar bona part de la muntanya.
Monument
Temple d'origen romànic a la parròquia d'Argas, tan restaurat al segle XVIII que avui hi domina el barroc; sota aquestes reformes encara es deixen veure les traces de la seva fàbrica medieval.
Natura
Embassament estès sobre el riu Navea, amb unes trenta-set hectàrees de làmina d'aigua encaixades entre vessants de matoll i soutos de castanyers; les seves riberes són un dels racons més tranquils del concello.
Activitat
Sender de muntanya que travessa la fraga del concello entre aldees diminutes i bosc autòcton; és l'itinerari més conegut d'un municipi el màxim atractiu turístic del qual són precisament els seus paisatges.