Poble
A Teixeira és un concello de tot just 330 habitants de la comarca de Terra de Caldelas (Ourense), un dels menys poblats de la província i dels quatre gallecs amb menys de 500 habitants, a més d'un dels més envellits, amb una edat mitjana superior als 60 anys. Situat a la marge esquerra del Sil, forma part de la Ribeira Sacra i s'assoma als canyons del riu, amb una vista excel·lent a només un quilòmetre de la vila, entre prats verds i muntanyes on predomina el castanyer. L'agricultura sosté la seva economia, amb la vinya com a conreu principal; en els últims anys han nascut als seus vessants diversos cellers emparats per la denominació d'origen Ribeira Sacra.
Monument
Església parroquial d'una feligresia repartida en cinc llocs, A Boga, A Chaira, Cofra, Nogueira i O Pombar, que a penes suma setanta veïns i que il·lustra el buidatge demogràfic de la muntanya ourensana.
Monument
Temple parroquial d'una de les vuit feligresies del concello, assentada sobre el marge esquerre del Sil, en un paisatge de terrasses de vinya i castanyedes abocat sobre el canó.
Monument
Església parroquial de Montoedo, una de les vuit parròquies en què es reparteixen els 27,64 quilòmetres quadrats d'A Teixeira, el concello de menor superfície de tota la comarca de Terra de Caldelas.
Monument
Temple de la parròquia de Lumeares, en un concello la capital del qual s'assenta a 593 metres d'altitud i els trenta-cinc nuclis de població del qual es dispersen pels vessants que cauen cap al Sil.
Monument
Església parroquial de Pedrafita, una de les feligresies del nord de la província d'Ourense que formen part de la Mancomunidade Intermunicipal da Ribeira Sacra, a la vora mateixa del canó del Sil.
Natura
A poc més d'un quilòmetre del nucli capital s'obre una de les millors panoràmiques dels canyons del Sil, amb el riu encaixat centenars de metres per sota entre parets de roca i esquist i les vinyes penjades dels vessants de solana.
Natura
El castanyer és l'espècie dominant del concello i cobreix bona part dels seus vessants i prats, sostenint un aprofitament tradicional de castanya i fusta que encara organitza el paisatge a la tardor.
Natura
El concello ocupa del tot el marge esquerre del Sil al nord de la província d'Ourense, un front de vessants costeruts on la vinya es despenja sobre el riu en petites terrasses.
Activitat
El concello reuneix diversos cellers acollits a la denominació d'origen Ribeira Sacra, que elaboren sobretot mencía i godello a les terrasses de pedra que cauen en pendent cap al riu Sil.
Monument
Pas sobre el Sil al costat de la parròquia d'Abeleda que comunica aquesta riba ourensana amb la ribera lucense; dóna nom a un dels paratges més fotografiats del tram alt del canó.
Curiositat
Aldea de cases de pedra i vinya en bancals abocada al Sil, en una parròquia que tot just reuneix setanta veïns repartits en cinc llocs i que la televisió gallega va retratar com un dels grans llocs del país.
Natura
El castanyer és l'arbre dominant del concello i forma soutos centenaris entre prats i monts; el seu fruit va sostenir durant segles l'alimentació d'aquestes aldees abans que la vinya guanyés els vessants.
Gastronomia
Les aldees conserven sequeiros, petites construccions de pedra on la castanya s'assecava sobre un foc lent durant setmanes per poder guardar-la tot l'hivern i moldre-la després com a farina.
Gastronomia
L'agricultura del concello gira entorn de la vinya: els últims anys han nascut cellers acollits a la denominació d'origen Ribeira Sacra que treballen bancals sostinguts per murs de pissarra sobre el Sil.
Curiositat
Amb 316 habitants censats el 2019 és un dels quatre concellos gallecs que no arriben a cinc-cents veïns, i també un dels més envellits, amb una edat mitjana que supera els seixanta anys.
Activitat
Celebrada el tercer cap de setmana de novembre, és l'única festa de la Ribeira Sacra dedicada en exclusiva al vi més jove de l'any, tot just dos mesos després de la verema, amb sopar popular de carn ao caldeiro, empanada, pop i bica.